Diabetis: quan el dolç amarga
"Quèquicom" dedica el capítol a la diabetis, una malaltia que afecta milions de persones. Però no tots els afectats ho saben, perquè aquesta malaltia no acostuma a donar símptomes fins que ja està avançada.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CMC. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CMC. Mostrar tots els missatges
13 d’abril 2019
13 de novembre 2017
Tres14: Alimentació
http://www.rtve.es/alacarta/videos/tres14/tres14-alimentacion/1108596/
Una alimentació sana no està renyida amb el gaudi de les delícies culinàries. Els convidats d'aquest diumenge a Tres 14 posen en comú els seus coneixements per harmonitzar gastronomia i nutrició dos conceptes considerats habitualment antagònics.
El programa mostra com aconseguir uns hàbits alimentaris saludables amb les aportacions del cuiner Ferran Adrià, el cardiòleg Valentí Fuster, una autèntica eminència en recerca cardiovascular, que explica com alimentar protegint el cor, i de Dolors Corella i José María Ordovás, que avancen les dietes del futur.
Aquests experts en nutrigenòmica pronostiquen que, en un temps no llunyà, la seva disciplina es colarà fins a la cistella de la compra. A l'hora d'anar al mercat, a la botiga d'alimentació o, fins i tot, per menjar fora de casa, serà indispensable portar un xip genètic amb el genoma personal de cadascú per saber quins aliments són els que li convenen per mantenir saludables.
Una alimentació sana no està renyida amb el gaudi de les delícies culinàries. Els convidats d'aquest diumenge a Tres 14 posen en comú els seus coneixements per harmonitzar gastronomia i nutrició dos conceptes considerats habitualment antagònics.
El programa mostra com aconseguir uns hàbits alimentaris saludables amb les aportacions del cuiner Ferran Adrià, el cardiòleg Valentí Fuster, una autèntica eminència en recerca cardiovascular, que explica com alimentar protegint el cor, i de Dolors Corella i José María Ordovás, que avancen les dietes del futur.
Aquests experts en nutrigenòmica pronostiquen que, en un temps no llunyà, la seva disciplina es colarà fins a la cistella de la compra. A l'hora d'anar al mercat, a la botiga d'alimentació o, fins i tot, per menjar fora de casa, serà indispensable portar un xip genètic amb el genoma personal de cadascú per saber quins aliments són els que li convenen per mantenir saludables.
19 de desembre 2013
La lluna, eixa desconeguda
Una vegada finalitzem el tema 5, estudiarem l'Univers. I què més lògic que fer-ho amb el cos més proper al nostre planeta?
Ací teniu un capítol del programa QuèQuiCom dedicat a la Lluna
A les fases de la Lluna se’ls atribueixen efectes relacionats amb el nombre de naixements, crims, suïcidis, amb el cicle menstrual i fins i tot amb els cabells. Tenen alguna base aquestes creences?
“Quèquicom” assisteix a un eclipsi de Lluna i explica la influència d’aquest astre sobre les marees i altres fenòmens. A més, visita un equip català que es proposa enviar un robot a trepitjar la superfície lunar.
“Quèquicom” assisteix a un eclipsi de Lluna i explica la influència d’aquest astre sobre les marees i altres fenòmens. A més, visita un equip català que es proposa enviar un robot a trepitjar la superfície lunar.
Els eclipsis són fenòmens astronòmics no gaire freqüents. Per tant, cada vegada que n’hi ha algun hi ha associacions amateurs i col•lectius científics que s’apleguen per observar-los. El QQC va acompanyar membres del Departament d’Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona, UB, en l’observació en directe d’un eclipsi solar parcial a Barcelona al gener del 2011.
L’eclipsi parcial és bonic, però el veritable rei d’aquests fenòmens astronòmics és l’eclipsi solar total. En David Anton i la Sara Santacana tenen una productora audiovisual. La seva gran afició són els eclipsis solars totals. Han viatjat a diferents llocs del món per enregistrar-los. Pocs instants abans que el sol quedi completament tapat, els seus últims rajos brillen a través de les valls de la Lluna en un fenomen conegut amb el nom de perles de Baily. La darrera perla desapareix amb un esclat extremament brillant anomenat anell de diamant. La fase de foscor total dura entre un i vuit minuts. Un esdeveniment breu però intens. Els eclipsis són provocats per unes determinades posicions del Sol, la Terra i la Lluna. Quan la Lluna se situa entre la Terra i el Sol es produeixen els eclipsis solars i quan és la Terra la que es troba al mig, els eclipsis són lunars. Al plató, el presentador Jaume Vilalta explica per què el eclipsis no són fenòmens freqüents.
Els tres cicles de la Lluna
Amb tanta llum artificial els humans hem perdut el costum de contemplar el cel de nit. Sovint ja no sabem distingir un planeta d’una estrella ni els moviments de la Lluna. La Lluna segueix bàsicament tres cicles diferents. El cicle sideral dura 27 dies, 7 hores i 43 minuts. La Lluna descriu trajectòries progressivament més altes al cel i diem que es troba en “ascendent”, o descriu trajectòries progressivament més baixes i diem que es troba en “descendent”. Un segon cicle és el sinòdic, que té una durada de 29 dies, 12 hores i 44 minuts. La Lluna canvia de forma, és a dir, presenta diferents fases. La millor manera de recordar-les és pensant que la Lluna menteix: quan té forma de D, creix. I quan té forma de C, decreix. El darrer cicle és l’anomalístic: dura 27 dies, 13 hores i 18 minuts. La Lluna s’acosta o s’allunya de la Terra seguint una el•lipse, i canvia, per tant, lleugerament la seva mida relativa.
Les marees
La Lluna és a més de 380.000 km de distància, però la seva influència és ben perceptible. La seva gravetat sumada a la del Sol atreu periòdicament les aigües dels planeta i provoca les marees. El mar Mediterrani, com que és relativament petit, té unes marees molt modestes, de 20 cm d’alçada com a màxim. Però en indrets molt determinats del litoral aquests 20 cm es fan notar. Les marees més importants del món tenen lloc en latituds mitjanes dels grans oceans. Un paisatge típic de les costes atlàntiques és l’intermareal, i tant els homes com els ocells ho aprofiten per mariscar. El moviment periòdic de l’aigua amunt i avall barreja els nutrients i l’oxigen i estimula la productivitat marina. Molts organismes marins sincronitzen la reproducció amb determinades fases de la Lluna perquè així les marees transporten millor els seus ous i les seves larves flotants. Els neros, per exemple, es reprodueixen durant tot l’estiu, però les fresses són més freqüents en Lluna nova i Lluna creixent.
La Lluna i les persones
A la Lluna plena se li atribueixen efectes relacionats amb el nombre de naixements, els crims, els suïcidis, les malalties mentals, els desastres naturals i els accidents, entre altres moltes coses. Però fins ara cap estudi científic no ha demostrat una relació causal amb la Lluna.
Segons la creença popular, el creixement dels cabells també està influït per la Lluna.
El reporter Pere Renom se sotmet a un experiment i es talla i es decolora un manyoc de cabells en Lluna creixent i repeteix l’operació en Lluna minvant. Quan ha transcorregut un mes de cada tallada, comprova que els cabells tallats en Lluna creixent han crescut 3 mm més que els cabells tallats en Lluna minvant. Això representa una diferència de gairebé 4 cm a l’any! Caldria, però, repetir aquest experiment amb moltes més persones i en diferents cicles lunars per obtenir-ne resultats concloents.
Les dones tenen incorporat un calendari biològic que marca el pas del temps. Són els cicles menstruals. De fet, "menstrual" procedeix del llatí "mensis", que vol dir "mes", que al seu torn ve de l'indoeuropeu "men", que vol dir “Lluna”. Per tant, tradicionalment s'ha associat el cicle menstrual i el cicle lunar. La durada mitjana del cicle menstrual és de 28 dies, però es consideren normals tots els cicles que van de 24 a 32 dies.
Què passaria si el cicle menstrual tingués una altra durada? El ginecòleg Camil Castelo-Branco, de l’Hospital Clínic, explica que biològicament la dona necessita un temps determinat per formar l’endometri, que ha d’allotjar l’embrió en cas de fecundació. Temps més curts o més llargs generarien endometris defectuosos. De totes maneres es desconeix per què precisament el temps òptim coincideix amb la durada del cicle lunar.
La lluna i el pagès
A més d’una suposada influència sobre les persones, es creu que la Lluna també exerceix una poderosa influència en el món vegetal. El llenyataire professional Miquel Cases coneix molt bé la tècnica per talar un arbre i aprofitar-ne al màxim la fusta i sap com obtenir-ne de la màxima qualitat. La fusta es tala a l’hivern quan no hi circula la saba, però segons la creença popular cal també tenir en compte la Lluna. Aquesta idea té les seves bases científiques, com explica l’enginyer forestal de l’Incafust Eduard Correal. El gruix d’un arbre varia de manera lleugera però significativa en funció del contingut d’aigua que té als vasos, i aquest contingut d’aigua varia en funció de la fase lunar.
Molts altres aspectes de la vida a pagès són d’alguna manera condicionats per la Lluna. N’és un exemple l’hort. En Salvador Gispert és pagès i bosquetà de tota la vida. En qualsevol feina que hagi de fer al camp, des de netejar un rec, podar els fruiters o sembrar, té en compte la Lluna. Segons la tradició, cada hortalissa té el seu moment. La ciència no ha demostrat encara l’efectivitat d’aquestes pràctiques.
L’eclipsi parcial és bonic, però el veritable rei d’aquests fenòmens astronòmics és l’eclipsi solar total. En David Anton i la Sara Santacana tenen una productora audiovisual. La seva gran afició són els eclipsis solars totals. Han viatjat a diferents llocs del món per enregistrar-los. Pocs instants abans que el sol quedi completament tapat, els seus últims rajos brillen a través de les valls de la Lluna en un fenomen conegut amb el nom de perles de Baily. La darrera perla desapareix amb un esclat extremament brillant anomenat anell de diamant. La fase de foscor total dura entre un i vuit minuts. Un esdeveniment breu però intens. Els eclipsis són provocats per unes determinades posicions del Sol, la Terra i la Lluna. Quan la Lluna se situa entre la Terra i el Sol es produeixen els eclipsis solars i quan és la Terra la que es troba al mig, els eclipsis són lunars. Al plató, el presentador Jaume Vilalta explica per què el eclipsis no són fenòmens freqüents.
Els tres cicles de la Lluna
Amb tanta llum artificial els humans hem perdut el costum de contemplar el cel de nit. Sovint ja no sabem distingir un planeta d’una estrella ni els moviments de la Lluna. La Lluna segueix bàsicament tres cicles diferents. El cicle sideral dura 27 dies, 7 hores i 43 minuts. La Lluna descriu trajectòries progressivament més altes al cel i diem que es troba en “ascendent”, o descriu trajectòries progressivament més baixes i diem que es troba en “descendent”. Un segon cicle és el sinòdic, que té una durada de 29 dies, 12 hores i 44 minuts. La Lluna canvia de forma, és a dir, presenta diferents fases. La millor manera de recordar-les és pensant que la Lluna menteix: quan té forma de D, creix. I quan té forma de C, decreix. El darrer cicle és l’anomalístic: dura 27 dies, 13 hores i 18 minuts. La Lluna s’acosta o s’allunya de la Terra seguint una el•lipse, i canvia, per tant, lleugerament la seva mida relativa.
Les marees
La Lluna és a més de 380.000 km de distància, però la seva influència és ben perceptible. La seva gravetat sumada a la del Sol atreu periòdicament les aigües dels planeta i provoca les marees. El mar Mediterrani, com que és relativament petit, té unes marees molt modestes, de 20 cm d’alçada com a màxim. Però en indrets molt determinats del litoral aquests 20 cm es fan notar. Les marees més importants del món tenen lloc en latituds mitjanes dels grans oceans. Un paisatge típic de les costes atlàntiques és l’intermareal, i tant els homes com els ocells ho aprofiten per mariscar. El moviment periòdic de l’aigua amunt i avall barreja els nutrients i l’oxigen i estimula la productivitat marina. Molts organismes marins sincronitzen la reproducció amb determinades fases de la Lluna perquè així les marees transporten millor els seus ous i les seves larves flotants. Els neros, per exemple, es reprodueixen durant tot l’estiu, però les fresses són més freqüents en Lluna nova i Lluna creixent.
La Lluna i les persones
A la Lluna plena se li atribueixen efectes relacionats amb el nombre de naixements, els crims, els suïcidis, les malalties mentals, els desastres naturals i els accidents, entre altres moltes coses. Però fins ara cap estudi científic no ha demostrat una relació causal amb la Lluna.
Segons la creença popular, el creixement dels cabells també està influït per la Lluna.
El reporter Pere Renom se sotmet a un experiment i es talla i es decolora un manyoc de cabells en Lluna creixent i repeteix l’operació en Lluna minvant. Quan ha transcorregut un mes de cada tallada, comprova que els cabells tallats en Lluna creixent han crescut 3 mm més que els cabells tallats en Lluna minvant. Això representa una diferència de gairebé 4 cm a l’any! Caldria, però, repetir aquest experiment amb moltes més persones i en diferents cicles lunars per obtenir-ne resultats concloents.
Les dones tenen incorporat un calendari biològic que marca el pas del temps. Són els cicles menstruals. De fet, "menstrual" procedeix del llatí "mensis", que vol dir "mes", que al seu torn ve de l'indoeuropeu "men", que vol dir “Lluna”. Per tant, tradicionalment s'ha associat el cicle menstrual i el cicle lunar. La durada mitjana del cicle menstrual és de 28 dies, però es consideren normals tots els cicles que van de 24 a 32 dies.
Què passaria si el cicle menstrual tingués una altra durada? El ginecòleg Camil Castelo-Branco, de l’Hospital Clínic, explica que biològicament la dona necessita un temps determinat per formar l’endometri, que ha d’allotjar l’embrió en cas de fecundació. Temps més curts o més llargs generarien endometris defectuosos. De totes maneres es desconeix per què precisament el temps òptim coincideix amb la durada del cicle lunar.
La lluna i el pagès
A més d’una suposada influència sobre les persones, es creu que la Lluna també exerceix una poderosa influència en el món vegetal. El llenyataire professional Miquel Cases coneix molt bé la tècnica per talar un arbre i aprofitar-ne al màxim la fusta i sap com obtenir-ne de la màxima qualitat. La fusta es tala a l’hivern quan no hi circula la saba, però segons la creença popular cal també tenir en compte la Lluna. Aquesta idea té les seves bases científiques, com explica l’enginyer forestal de l’Incafust Eduard Correal. El gruix d’un arbre varia de manera lleugera però significativa en funció del contingut d’aigua que té als vasos, i aquest contingut d’aigua varia en funció de la fase lunar.
Molts altres aspectes de la vida a pagès són d’alguna manera condicionats per la Lluna. N’és un exemple l’hort. En Salvador Gispert és pagès i bosquetà de tota la vida. En qualsevol feina que hagi de fer al camp, des de netejar un rec, podar els fruiters o sembrar, té en compte la Lluna. Segons la tradició, cada hortalissa té el seu moment. La ciència no ha demostrat encara l’efectivitat d’aquestes pràctiques.
14 de gener 2013
La capa d'ozó: l'estat de salut del planeta
Programa Àgora de TV3 emés l'onze d'abril de 2011. El climatòleg i catedràtic de geografia física de la Universitat de Barcelona, Javier Martín Vide fa un repàs a conceptes fonamentals de climatologia i a impactes globals com el canvi climàtic i l'alteració de la capa d'ozó. Gran claredat expositiva. Fins i tot es podrien prendre apunts.
17 d’abril 2012
Eduard Rodríguez Farré: “radiació nuclear, invisible i inodora, però devastadora”.
Programa Singulars de TV3 emés el 05/05/2011
Un terratrèmol de 9º en l'escala de Richter sacseja les costes de Sendai, al Japó, i provoca un tsunami. Tant el terratrèmol com el tsunami afecten de ple la central nuclear de Fukushima Daiichi, que té sis reactors.El moviment sísmic i la força de l’aigua deixa sense electricitat la central. Entren en funcionament els serveis d’emergència: generadors dièsel. Però la força del tsunami els inutilitza. Entra en acció l’últim recurs per continuar refrigerant els reactors, les piles o bateries, però tenen una durada limitada.
A partir d’aquí, la història ja es coneix, oi? Bé, tot depèn del grau de confiança que ens donen les autoritats japoneses i els responsables de la central de Fukushima: TEPCO. A mi, ben poca. El que ha passat a Fukushima és molt greu i ha fet créixer a tot el món els partidaris del tancament de les centrals nuclears. N’hi ha que han dit, fins i tot, que els fets del Japó significaran la fi de l’era nuclear. No ho sé. De moment, diferents governs, sobretot de països europeus, ja van anunciar ràpidament que en prenien nota.
A partir d’aquí, la història ja es coneix, oi? Bé, tot depèn del grau de confiança que ens donen les autoritats japoneses i els responsables de la central de Fukushima: TEPCO. A mi, ben poca. El que ha passat a Fukushima és molt greu i ha fet créixer a tot el món els partidaris del tancament de les centrals nuclears. N’hi ha que han dit, fins i tot, que els fets del Japó significaran la fi de l’era nuclear. No ho sé. De moment, diferents governs, sobretot de països europeus, ja van anunciar ràpidament que en prenien nota.
El que sí que sé és que en aquests moments hi ha seixanta-dues centrals nuclears a tot el món, i es té previst que n’hi hagi 482, 158 de les quals ja han rebut l’autorització corresponent. I també és cert que Fukushima tindrà i té un impacte i una repercussió més gran que la de Txernòbil. Per què?
Doncs perquè no ha passat a la decadent ex-Unió Soviètica (sense l’ex l’any 1986), sinó que la catàstrofe ha tingut lloc al Japó, potència econòmica i tecnològica com n’hi ha ben poques. I, a més, perquè el Japó és sinònim de precisió, ordre, disciplina i diligència. Per tant, si en un país tan ordenat i amb tanta experiència nuclear com el Japó ha passat el pitjor, què podria passar en altres països no tan disciplinats?
Si al Japó “el principi de redundància”, un dels fonaments bàsics en la seguretat de les central nuclears, ha saltat pels aires, què podria passar a altres llocs?
Quan un inversor professional decideix arriscar els seus fons en un negoci, si és professional de debò i no de casino, voldrà saber quina és la ratio risc/benefici. Si el resultat no el convenç, buscarà alternatives.
Quina és la ratio risc/benefici d’una central nuclear pel que fa a la població?
Fins ara semblava que anava quallant la impressió, ben treballada pel lobbi nuclear, que el risc a les centrals atòmiques s’havia reduït gairebé a zero. I això era així, deien i diuen, perquè a les central s’usa el principi de redundància, que fa que les mesures de seguretat siguin dobles, triples i, en alguns casos, més i tot.
Molt bé. Hi pot haver casos en què sigui possible que tres sistemes de seguretat deixin de funcionar? Doncs sí, Fukushima n’és la prova. No hi ha risc zero en una central nuclear, com en moltes altres coses en la vida. Però si condueixes un cotxe amb 30 airbags i decideixes anar a 250 per hora, xoques i, malgrat els 30 airbags, et mates, serà el teu problema. Però si fallen tots els sistemes de seguretat dels reactors nuclears, el problema no serà només teu, sinó que s’estendrà a tot el planeta. Com?
Doncs perquè no ha passat a la decadent ex-Unió Soviètica (sense l’ex l’any 1986), sinó que la catàstrofe ha tingut lloc al Japó, potència econòmica i tecnològica com n’hi ha ben poques. I, a més, perquè el Japó és sinònim de precisió, ordre, disciplina i diligència. Per tant, si en un país tan ordenat i amb tanta experiència nuclear com el Japó ha passat el pitjor, què podria passar en altres països no tan disciplinats?
Si al Japó “el principi de redundància”, un dels fonaments bàsics en la seguretat de les central nuclears, ha saltat pels aires, què podria passar a altres llocs?
Quan un inversor professional decideix arriscar els seus fons en un negoci, si és professional de debò i no de casino, voldrà saber quina és la ratio risc/benefici. Si el resultat no el convenç, buscarà alternatives.
Quina és la ratio risc/benefici d’una central nuclear pel que fa a la població?
Fins ara semblava que anava quallant la impressió, ben treballada pel lobbi nuclear, que el risc a les centrals atòmiques s’havia reduït gairebé a zero. I això era així, deien i diuen, perquè a les central s’usa el principi de redundància, que fa que les mesures de seguretat siguin dobles, triples i, en alguns casos, més i tot.
Molt bé. Hi pot haver casos en què sigui possible que tres sistemes de seguretat deixin de funcionar? Doncs sí, Fukushima n’és la prova. No hi ha risc zero en una central nuclear, com en moltes altres coses en la vida. Però si condueixes un cotxe amb 30 airbags i decideixes anar a 250 per hora, xoques i, malgrat els 30 airbags, et mates, serà el teu problema. Però si fallen tots els sistemes de seguretat dels reactors nuclears, el problema no serà només teu, sinó que s’estendrà a tot el planeta. Com?
Fragment del bloc escrit pel presentador del programa Jaume Barberà
Aquestes són les preguntes que haurà de respondre l'invitat del programa , Eduard Rodríguez Farré , una autoritat internacional en radiobiologia. Singulars és un programa apasionant que, molt sovint, presenta uns personatges que ens expliquen les coses des d'un punt de vista molt diferent al que estem acostumats: amb un to tranquil i rigurós, el doctor Rodríguez Farré ens desmunta els mites i mostra les mentides al voltant de les centrals nuclears i com la nostra salut és exposada a un important risc per a que uns poc es puguen enriquir. Per què no se'ns informa del que està passant? la resposta la tindreu a l'entrevista. No us decebrà.
31 de març 2012
Què sabem sobre els transgenics?
Un programa cientific de la televisio vasca que us informara sobre la polemica existent amb el tema dels aliments transgènics. Ideal per a l'assignatura de CMC.
28 de novembre 2011
tres14: L'univers
Emés el 14 agost 2011
Què és l'Univers?, podem comprendre-ho?, hi ha un sol Univers? Un video ideal per als alumnes de Ciències del món contemporani.
Què és l'Univers?, podem comprendre-ho?, hi ha un sol Univers? Un video ideal per als alumnes de Ciències del món contemporani.
29 d’octubre 2011
Per què canviem aquesta nit l'hora?
Article molt entenedor aparegut en Amazings. Ho podreu entendre sense dificultats
10 d’octubre 2011
Sostenibilitat: Transport ecològic
tres14 - Transport ecològic
2 octubre 2011
2 octubre 2011
Nou episodi de la sèrie tres14 de TV1 relacionat amb els temes d'energies i el de sostenibilitat.
Ací teniu un breu resum del seu contingut:
Fins fa poc l'electricitat es reservava per a trens, metros i tramvies. Però tots els fabricants d'automòbils anuncien als seus propis models de cotxes elèctrics. Mentrestant, en els laboratoris s'assagen altres solucions per aconseguir un transport més ecològic. De quines fonts aconseguirem energia en el futur? Quin és el transport més ecològic? L'enginyer Jordi Llorca ens parla sobre l'hidrogen i el químic Sir John Meurig Thomas sobre els nous catalitzadors. L'enginyer Ricard Bosch ens explica com s'optimitzen els motors perquè el cotxe elèctric s'imposi. I el biòleg Josep Vives ens explica els reptes ecològics a què ens enfrontem. tres14 parla amb tots ells per conèixer els reptes del transport ecològic.
28 de setembre 2011
Tres14: És ciència
tres14 - És Ciència
Emés el 3 juliol 2011
Tenim molts tòpics sobre què és ser un gran científic. És tasca dels historiadors de la Ciència donar-los la volta. Pocs científics hi ha més famosos que Albert Einstein. I tant s'ha parlat d'ell que ja és més un personatge que una persona. Sempre se li mostra com en un altre món. Amb els seus papers, les seves fórmules i les seves teories abstractes, Einstein sembla no preocupar-se pels problemes quotidians. Però darrere de la teoria de la relativitat es troba la necessitat de resoldre un problema molt mundà. Albert Einstein volia saber com sincronitzar rellotges que estaven en diferents llocs perquè marquessin la mateixa hora. A principis de segle van aparèixer els rellotges públics en les estacions de ferrocarril. I fer que tots coincidissin no era fàcil. I d'aquí van sorgir les seves idees sobre l'espai, el temps i la velocitat de la llum.
Emés el 3 juliol 2011
Tenim molts tòpics sobre què és ser un gran científic. És tasca dels historiadors de la Ciència donar-los la volta. Pocs científics hi ha més famosos que Albert Einstein. I tant s'ha parlat d'ell que ja és més un personatge que una persona. Sempre se li mostra com en un altre món. Amb els seus papers, les seves fórmules i les seves teories abstractes, Einstein sembla no preocupar-se pels problemes quotidians. Però darrere de la teoria de la relativitat es troba la necessitat de resoldre un problema molt mundà. Albert Einstein volia saber com sincronitzar rellotges que estaven en diferents llocs perquè marquessin la mateixa hora. A principis de segle van aparèixer els rellotges públics en les estacions de ferrocarril. I fer que tots coincidissin no era fàcil. I d'aquí van sorgir les seves idees sobre l'espai, el temps i la velocitat de la llum.
17 de setembre 2011
Science is real: una cançó que ens introdueix en el meravellós món de la ciència
Una bona manera d'intentar explicar què és això de la ciència: amb una cançó. A continuació teniu el transcript de la cançoneta que no crec que presente cap dificultat per entendre-la, però us he afegit la traducció per si de cas .. S'animeu a cantar-la en classe?
Science is real From the Big Bang to DNA Science is real From evolution to the Milky Way I like the stories About angels, unicorns and elves Now I like those stories As much as anybody else But when I'm seeking knowledge Either simple or abstract The facts are with Science The facts are with Science Science is real Science is real Science is real Science is real From Anatomy to Geology Science is real From Astrophysics to Biology A scientific theory Isn't just a hunch or guess It's more like a question That's been put through a lot of tests And when a theory emerges Consistent with the facts The proof is with Science The truth is with Science Science is real Science is real Science is real Science is real
La ciència és real
Des del Big Bang a l'ADN
La ciència és real
Des de l'evolució a la Via Làctia
M'agraden les històries
Sobre els àngels, unicorns i els follets ("duendes")
Ara m'agraden aquestes històries
Tant com a qualsevol altra persona
Però quan estic en la recerca del coneixement
Ja siga simple o abstracte
Els fets estan a la Ciència
Els fets estan a la Ciència
La ciència és real
La ciència és real
La ciència és real
La ciència és real
des de l'Anatomia a la Geologia
La ciència és real
De l'Astrofísica a la Biologia
Una teoria científica
No és només un pressentiment o conjectura
És més com una qüestió
Que ha estat sotmesa a una gran quantitat de proves
I quan sorgeix una teoria
D'acord amb els fets
La prova està amb la ciència
La veritat està amb la ciència
La ciència és real
La ciència és real
La ciència és real
La ciència és real
10 de setembre 2011
Mapa interactiu sobre les conseqüències del canvi climàtic
La UNEP (United Nations Environment Programme) té a la seua web un mapa interactiu des del que podem consultar exemples de les conseqüències del cambio climàtic en diferents punts del nostre planeta.
Solament cal accedir a la regió geogràfica que volem analitzar i comparar l'"abans" i el "després" amb una breu explicació. Un bon recurs per assimilar les conseqüències del canvi clinàtic.
Link: UNEP
02 de juny 2011
Informes d'Intermón-Oxfam
| Informes destacats El sistema alimentari mundial només funciona per a una minoria. Ens deixa a milers de milions de consumidors sense el suficient poder i coneixement sobre el que comprem i mengem.  | |||||||||||||||||||||||
 | ||||||||||||||||||||||||
| Documents per categories: | ||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||
Per consultar els documents, instal·la't gratis el programa Adobe Acrobat Reader  | ||||||||||||||||||||||||
30 de maig 2011
Nous mapes sobre la contaminació atmosfèrica a Europa
La contaminació atmosfèrica té dues fonts principals. D'una banda, hi ha la pol·lució vinculada a plantes industrials individuals, que segueix el "European Pollutant Release and Transfer Register" des del 2009. De l'altra, hi ha la pol·lució de fonts difuses com ara el transport per carretera, transport marítim, l'aviació, la calefacció domèstica, l'agricultura i la petita empresa ). A aquesta finalitat s'adreça el conjunt de 32 mapes que recentment va fer pública la Comissaria Europea de Medi Ambient. Els 32 mapes tenen una resolució de 5 km/5 km, i informen sobre substàncies com els òxids de nitrogen (NOx), els òxids de sofre (SOx), el monòxid de carboni (CO), l'amoni (NH3) i partícules en suspensió (PM10). Pel que fa a NOx i PM10, és evident que els "punts calents" es vinculen al transport per carretera, especialment en les principals àrees urbanes, però també al llarg dels principals eixos viaris. En canvi, l'NH3 es vincula més aviat a l'agricultura intensiva (Vall del Po, Bretanya, Països Baixos).
Les dades presentades es deriven d'una varietat de diferents fonts i processos de recopilació de dades. Les dades d'emissions es basen en conjunts de dades notificades oficialment pels països davant les Nacions Unides Comissió Econòmica per a Europa (CEPE) sobre el transfronterera a llarga distància la contaminació atmosfèrica (CLRTAP) i la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC).
Els mapes permeten als ciutadans per localitzar les emissions de contaminants de l'aire, el que els permet la captura del seu propi veïnat. Això inclou les emissions d'òxids de nitrogen (NOx), òxids de sofre (SO2), diòxid de carboni (CO2), amoníac (NH3) i partícules (PM10).
Els mapes permeten als ciutadans per localitzar les emissions de contaminants de l'aire, el que els permet la captura del seu propi veïnat. Això inclou les emissions d'òxids de nitrogen (NOx), òxids de sofre (SO2), diòxid de carboni (CO2), amoníac (NH3) i partícules (PM10).
18 de maig 2009
L'EVOLUCIÓ SEGONS GUINNESS
Si nosaltres tenim "l'anís del mono" (més informació en aquest altre bloc), els irlandesos imaginen l'evolució d'una altra manera:
19 de febrer 2008
TRANSGÈNICS I POLISACÀRIDS
Qui deia que els polisacàrids no estaven d'actualitat? Ho podreu comprovar a l'article de El País que teniu enllaçat ací
Subscriure's a:
Missatges (Atom)