Pàgines

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris canvi climàtic. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris canvi climàtic. Mostrar tots els missatges

07 de setembre 2014

Un bon exemple d'entrada d'un blog

Ja sé que de vegades és difícil haver d'escriure i, encara més, d'un manera pública. Però d'això és el que es tracta. Una bona manera d'aprendre i millorar és llegir els "mestres". Un dels blocs que més m'agraden és el "Centpeus", sobretot per la manera didàctica i amena d'introduir temes de divulgació científica. Acaba d'eixir un article sobre el Kilimanjaro i el canvi climàtic, amb el títol, "la fi d'un simbol". A continuació el transcric. Llegiu-lo i preneu-lo com a model dels vostres escrits.

El seu nom està inevitablement lligat amb imatges de vida salvatge i amb novel·les de Hemingway. El Kilimanjaro, la muntanya africana per excel·lència, és d’una bellesa hipnòtica quan la mires des de la sabana de Kenya. És màgic admirar les neus perpetues cobrint la gran explanada del cim com a fantàstic horitzó per les imatges d’elefants, zebres i nyus que es mouen per la zona d’Amboseli. Si algun dia en teniu ocasió no us ho deixeu perdre.
Però, a més, mireu de fer-ho aviat. Aquest paisatge tant i tant característic sembla que té els dies comptats per causa, com no, de l’escalfament global. Tot i que les geleres del Kilimanjaro no eren desbordants com les alpines o les de l’Himàlaia, porten allà fa, al menys, onze mil anys. El motiu és l’altura de la muntanya. Més de cinc mil metres (de fet, quasi sis mil) que no està gens malament. Més alta que el Mont Blanc.
Que la gelera anava fent-se més i més petita es venia observant fa temps. Comparar les fotos de l'any 1993 amb les del 2000 és espectacular i alhora depriment. Les dades de l’any 1900 indiquen que la zona coberta pel gel era de dotze quilòmetres quadrats. Avui en dia en resten únicament dos. I el ritme de desgel cada vegada és més ràpid. Durant la primera meitat del segle XX retrocedia a ritme d’un 1 % anual. Però últimament ja va a gairebé el 3 % anual. El resultat és que on hi havia geleres eternes, ara hi ha terra erma.
Per desgràcia, aquesta muntanya no és una excepció. Simplement és la més característica d’Àfrica. Però el destí de les masses de gel d’aquell continent segueix un ritme semblant. D’Àfrica i de la resta del planeta.
Potser que aquesta desaparició generi algun canvi en el clima i el comportament de les aigües i la pluja de la regió. En tot cas, sospito que serà de menor intensitat que els induïts per l’acció directa dels humans.
El Kilimanjaro és especial pel seu simbolisme i pel misticisme que l’envolta. A la famosa novel·la “Les neus del Kilimanjaro” Hemingwai comença escrivint:
"El Kilimanjaro és una muntanya coberta de neu de 5.895 metres d'alçada, i diuen que és la més alta d'Àfrica. El seu nom és, en massai, «Ngáje Ngai», «la Casa de Déu». A prop del cim es troba l'esquelet sec i gelat d'un lleopard, i ningú ha pogut explicar mai què estava buscant el lleopard per aquelles altures”.
D’aquest lleopard mai he sabut si va ser real o una simple llegenda, encara que he vist alguna foto que suggereix que si que va existir. De totes maneres més enllà d’un animal mort, ha esdevingut un símbol del misteri d’Àfrica. Que hi feia un lleopard allà dalt? Hi ha moltes coses que no podrem entendre mai i això ens fa sentir més humans. I amb la desaparició de les neus del Kilimanjaro també perdrem part de la màgia que aquest món ens ofereix.
A les geleres del “Kili” li queden menys de vint anys. El compte enrere s’acaba ràpidament i com que tinc seriosos dubtes que podem aturar el rellotge, simplement queda aconsellar que ho visiteu si podeu. Al menys podreu dir que vosaltres les vàreu veure abans que es convertissin en un record d’allò que vàrem tenir i vàrem deixar perdre.

17 de febrer 2013

Al voltant del forat d'ozó.

Us transcric una entrada del bloc CENTPEUS.

Problemes entrelligats

Ja fa temps que sabem que a la Terra hi arriba prou radiació provinent de l’espai com per fer la vida molt difícil. Si podem anar tranquils a plena llum del dia i no patim constantment diferents tipus de càncers és gràcies a un delicat escut que hi ha a les capes altes de l’atmosfera. La capa d’ozó és gairebé impermeable a molts tipus de radiacions i ens protegeix de la hostilitat de les radiacions provinents de l’espai.
Per això, quan les dades dels satèl·lits van mostrar que a les regions polars del planeta, aquesta capa s’anava afeblint, l’alarma es va estendre ràpidament. No és bona cosa quedar-se sense escut enmig d’una batalla, i això semblava ser el que estava passant al planeta. Aviat es va comprendre que la culpa la tenia l’activitat humana. Ignorants dels efectes que podien tenir, els humans havíem abocat a l’atmosfera milions de tones d’uns productes anomenats clorofluorocarbonis, o CFC. Uns productes que resulten extremadament útils per moltes aplicacions industrials, però que com efecte secundari, reaccionen amb l’ozó i el degraden.
La història va ser la de sempre. Primer es va dir que exageràvem, que no n’hi havia per tant, després que ja era massa tard per fer res, i al final, amb dificultats, es va prendre la decisió de deixar de fer servir aquests CFC. El protocol de Montreal va ser la demostració que, de vegades, la humanitat pot posar-se d’acord per fer alguna cosa pel planeta. El problema era que ja havíem generat molts CFC i aquests triguen molt temps a desaparèixer.
Des d’aquell any 1987 han passat moltes coses i el forat de la capa d’ozó ha deixat de ser notícia. En part és per causa de les bones notícies. El ritme de destrucció es va alentir notablement i ara gairebé està estable. No s’ha recuperat encara, però al menys ja no sembla fer-se més gran cada any. Mica a mica els CFC que queden s’aniran degradant i l’ozó es continuarà generant a les capes superiors de l’atmosfera. Algunes previsions indicaven que cap l’any 2050 la capa podria tornar a mostrar les seves mides originals.
Però ai! La felicitat no és mai complerta. Aquestes previsions no tenien en compte un altre factor que, en principi, semblava poc relacionat. Una suposició molt innocent, perquè al planeta tot ho està de relacionat d’una manera o altre. Ara sembla que els coses aniran més lentes per causa de l’escalfament global.
Amb un hivern llarg i fred com el que estem passant, sembla que això del canvi climàtic sigui poc seriós. Cal recordar que l’escalfament global no vol dir que ara els hiverns seran tots càlids. El que es previsible que passi és que hiverns com el d’aquest any, que fa uns anys eren “normals”, seran cada vegada més inhabituals. I els estius anormalment calorosos seran més i més habituals. En tot cas l’important és el balanç global del planeta i no el temps que faci al poble on passem les vacances.
L’escalfament global actua per culpa de l’efecte hivernacle. El calor queda retingut a les capes baixes de l’atmosfera per culpa dels gasos hivernacle, sobretot (però no exclusivament) el CO2. El cas és que com que la calor no pot escapar fora del planeta, les capes més altes de l’atmosfera es refreden més del normal. I justament aquí hi ha el problema. Les reaccions que generen l’ozó funcionen més lentament si baixem la temperatura. De manera que, amb una estratosfera més freda, la regeneració de la capa d’ozó segurament serà més lenta del que preveiem.
Si ho mirem des d’un punt de vista pessimista, també és mala sort que ara que arreglàvem un desastre comprometem les coses per un altre costat. Però podem ser optimistes i recordar que malgrat les decepcions recents, a Montreal, l’any 87 ja es va demostrar que en ocasions si que ens podem posar d’acord per arreglar els desastres que hem creat. Potser amb el canvi climàtic també aconseguirem alguna vegada l’acord necessari i real.
Ja se que un pessimista només és un optimista ben informat, però deixeu-me mantenir l’esperança. 
Escrit per Daniel Closa

Actualització: Un article sobre el "forat" d'ozó" escrit per Diego Lázaro en el seu bloc Temps pel temps

Més informació en aquesta pàgina 

30 de gener 2013

Els majors emissors de diòxid de carboni


A l'atles mundial 2009 de emissions de CO 2 (en pdf) es poden veure dades molt interessants sobre la distribució per continents i països de les emissions d'aquest gas d'efecte hivernacle, un dels principals causants de l'escalfament global.



També podeu descarregar els dades completes (full de càlcul de Google Docs) des del 1980 (fixeu-vos en les dades de  1997,  any de la signatura del protocol de Kyoto) fins l'any 2009 . Com es pot comprovar en el full de càlcul i al mapa, Espanya figura en la 19 ª posició (el que no és per sentir satisfets precisament) i, encara que s'ha millorat una mica en els últims anys, possiblement a causa de l'accentuada crisi econòmica al nostre país, seguim per sobre dels valors de 1997 (265.300.000 de tones) fins arribar a una xifra de 329.900.000 de tones el 2009, és a dir, un 24,3% més, quan ens vam comprometre a reduir les emissions en signar el protocol. També és important veure les emissions de CO 2 "per càpita" per a l'any 2002 en el següent gràfic:

Crida l'atenció que, el 2002, la Xina, Brasil i l'Índia (els principals països "emergents"), donada la seva elevada població, estan per sota de la mitjana mundial en emissions "per càpita" però, en canvi, el 2009 estan en 1 ª (Xina), 3 ª (Índia) i 14 ª (Brasil) posició respecte de les emissions totals que, en el cas dels països asiàtics, segueixen augmentant espectacularment: veure indicadors del Banc Mundial . Més mapes mundials sobre aquest tema i altres aspectes de interès per a la nostra assignatura es poden trobar a Worldmapper . 

29 de gener 2013

Una veritat incòmoda, la pel·lícula


 

Ací podeu visualitzar en streaming la famosa pel·lícula d'Al Gore sobre el canvi climàtic. Us recomane la seua visió (ho podeu fer poc a poc) ja que apareixen explicats de manera molt didàctica molts dels conceptes que apareixen en aquest tema. 

14 de gener 2013

La capa d'ozó: l'estat de salut del planeta


Programa Àgora de TV3 emés l'onze d'abril de 2011. El climatòleg i catedràtic de geografia física de la Universitat de Barcelona, Javier Martín Vide fa un repàs a conceptes fonamentals de climatologia i  a impactes globals com el canvi climàtic i l'alteració de la capa d'ozó. Gran claredat expositiva. Fins i tot es podrien prendre apunts.

09 de gener 2013

2011, the hottest year ever

Aprofitant que prompte començarem el tema dedicat a l'atmosfera us passe aquest especial en anglés que ha editat "diari de l'escola". Hi trobareu informació valuosa i asequible.

07 de maig 2012

Receptes per al desastre: un documental sobre el canvi climàtic

Emés a TV3. Sense ficció - 07/01/2011

Què passa quan una família jove deixa de consumir productes derivats del petroli durant tot un any? Un documental sobre el canvi climàtic que mostra com els dolents de la pel·lícula no són les indústries i les empreses sinó nosaltres mateixos.

16 de gener 2012

Vídeo d'Al Gore sobre el canvi climàtic

Al Gore narra una introducció en un anglés molt assequible al voltant del canvi climàtic i les seues conseqüències.


25 de desembre 2011

REDES 76: Les amenaces contra el clima



Episodi del programa redes emés el desembre de 2010 i molt relacionat amb els temes de l'atmosfera, contaminació del'atmosfera i impactes globals.
El 1995 es va prohibir a Europa la fabricació dels famosos CFC (clor-fluoro-carbonis), uns composts sintètics utilitzats en nombroses indústries que van demostrar ser extremadament nocius per a la protectora capa d'ozó de l'estratosfera.
De la mà de Mario Molina, premi Nobel de Química el 1995 per la seva investigació sobre l'acció dels CFC en la capa d'ozó, Xarxes repassa avui les principals amenaces per al futur del planeta i el paper de la societat en l'evolució del clima .

21 de desembre 2011

Joc interactiu sobre el canvi climàtic


  En el bloc "Repàs de Biologia" he conegut l'existència d'un joc de simulació que tracta un dels temes més importants del temari de l'assignatura CTMA. El videojoc del canvi climàtic "Alerta CO2" permet descobrir com reduir les emissions individuals de gasos. A una ciutat, Metròpolis, on els nivells de CO2 no paren de créixer arriben diversos desastres naturals. Segur que algun de vosaltres és un crack dels videojocs. Prodreu amb aquest?
Us anime a jugar. Potser siga un element que augmente la vostra motivació per anar incorporant els necessaris coneixements que per poder dominar aquesta assignatura. Per demostrar que ho heu fet solament caldrà escriure en el vostre bloc els fonaments d'aquest joc interacctiu i com ha estat la vostra experiència "real". 

17 de desembre 2011

2 noves edicions del diari de l'escola al voltant del medi ambient

Diari de l'escola és una eina molt interessant que us ajudarà a preparar treballs relacionats amb diferents assignatures. Es tracta d'una web que proposa tres temes setmanals (dos en català i un en anglés) que han estat notícia significativa en els darrers dies. El millor de tot és que la informació està adequada al vostre nivell (ESO i Batxillerat) i us proposa una sèrie d'enllaços on podreu obtenir un coneixement global del tema. ja us l'he recomant abans.  Aquesta setmana presenta una notícia sobre la gestió dels residus nuclears i una altra sobre espais amenaçats pel canvi climàtic. També us recomane visiteu aquesta altra sobre biodiversitat que treballarem en el proper tema

28 de novembre 2011

Durban Climate Change Summit


The 2011  United Nations Climate Change Conference will be held in Durban, South Africa, from 28 November to 9 December 2011.

TRANSCRIPT
Delegates from nearly 200 nations will meet in Durban, South Africa, this week to discuss international action on climate change. Their goal: to reach a new legal agreement on greenhouse gas emissions.
Here’s Kenya’s NTV.
“Countries around the world are still deadlocked on how to stop or slow down global warming. An international treaty signed in 1997 known as the Kyoto Protocol, meant to regulate how much of the problematic gasses countries can emit, expires next year. And there is a rush to finalize a new deal.”
The Kyoto Protocol set different targets for developing and developed nations. Because of that, the U.S. never ratified the protocol. Now, The New York Times reports other nations are raising the same concerns.
“The protocol is up for renewal next year with some major countries, including Canada, Japan and Russia, saying they will not agree to an extension unless it is fundamentally changed to remove the unbalanced requirements ... That is similar to the U.S. position, which is that any successor treaty must apply equally to all major economies, including fast-growing developing countries like China and India.”
The other big issue at Durban will be the establishment of a $100 billion fund to help poor countries deal with the damage caused by climate change. But details of how the fund will be handled are still up in the air..
The BBC explains.
“Developing countries say the public coffers of industrialised nations should be the main source, whereas western governments say the bulk must come from private sector sources. That is unlikely to be resolved until the end of next year. But finalising the fund's rules in Durban would be a concrete step forward.”
The U.N. body’s targets include cutting greenhouse emissions in half by 2050 and limiting global warming to less than two degrees. But with all the funding and legal debates expected at Durban, the way forward looks uncertain.
But there’s some hope as individual governments take it upon themselves to cut emissions outside of any treaty. A delegate from Australia, where the government just passed a carbon tax, told VOA News...
“I think it’s hard to get nearly 200 countries to agree. And what we’re finding is that a lot of countries are doing more domestically than perhaps they’re prepared to agree to internationally.”
The summit begins Monday and is scheduled for two weeks. Activists are hoping to organize an Occupy protest for the duration of the summit.

12 d’abril 2011

Malalties genètiques: BIOLOGIA EN CONTEXT

Durant aquest mes de maig anem a treballar seguint una metodologia innovadora diferents punts del curriculum de primer de batxillerat. Utilitzarem el mètode Salters de Biologia en context, estudiant el tema de les malalties genètiques, concretament la fibrosi quística. 

Aquesta part de la matèria us servirà per poder encarar amb garanties el curs de biologia de 2 Bat. Treballarem per parelles seguint el material que tenim en la pàgina web que teniu destacada al final d'aquesta entrada. Anireu treballant en casa i en l'aula comprovarem el vostre treball (recordeu que treballeu per parelles i que cal que us coordineu). el professor completarà la informació i us aclarirà els dubtes que aneu formulant. L'avaluació serà contínua, dia a dia. El dia 2 de Juny farem un examen sobre el tema. Aquest dia, cada equip haurà de presentar el treball realitzat al llarg d'aquest mes en format word (.doc)

 
Aquesta activitat suposarà la tercera part de la nota de l'avaluació

 Per poder treballar online l'activitat, caldrà entrar en aquesta web

15 de gener 2011

Emissions de CO2 dels diferents països a temps real

Breathing Earth es una curiosa iniciativa on-line que et permet veure les emissions de CO2 que s'han produit a escala mundial mentre hi estàs connectat. Un marcador t'indica les tones de CO2 que es van acumulant en l'atmosfera del planeta, alhora que t'informa del nombre de naixements i morts que s'han produit. Aquestes dades, tot i no tenir una relació directa amb el CO2, són molt interessants.
El mapa també et permet de passar el ratolí per damunt de cada país i veure les dades específiques de cada estat. L'Estat Espanyol, per exemple, té una població de 46,5 miions de persones i emet 1.000 tones de CO2 cada  90 segons, o que cadascún de nosaltres és responsable de l'emissió de 7,73 tones de CO2 per any
Font de la notícia: http://www.frenaelcambioclimatico.org/blog/

13 de desembre 2010

Cancun Climate Talks - How much progress?

Quina conclusió podem extraure de la Conferència de Cancun sobre el clima?.

A continuació us passe un petit reportatge en anglés que us permetrà saber alguna cosa, alhora que podreu autoavaluar-vos el vostre coneixement lingüístic.Recordeu que podeu llegir el transcript, mentre sentiu la notícia.