Un anticicló molt persistent ha posat de manifest com en són d'alts els nivells de contaminació a Barcelona i Madrid. Una espessa boira ha cobert el cel d'aquestes grans ciutats durant l'última setmana fins al punt que la Fiscalia de Medi Ambient ha obert una investigació per determinar si compleixen la directiva europea de qualitat de l'aire. El doctor Ramon Folch ens explica per què tenim aquests alts índexs de pol·lució i què els causa.
Les dioxines
El doctor Ramon Folch ens explica quin és l'efecte mediambiental de les dioxines, arran del cas de dioxines en una fàbrica de pinsos alemanya. Ramon Folch explica que n'hi ha a tot arreu, de dioxines, i que el problema ve quan se n'ingereixen més de 200 picograms, que és la quantitat màxima que el cos pot neutralitzar. Ara bé, el problema principal, segons Folch, és que les dioxines tenen la particularitat que no es dissolen en aigua, sinó en oli, i això fa que s'acumulin en els greixos del cos.
En aquest vídeo obtindreu informació sobre el smog sulfurós que afectava la ciutat de Londres a mitjans del segle XX. També tenim una notícia relacionada amb la contaminació de les grans ciutats apareguda el 3-febrer-2013 a El País.Les grans ciutats s'asfixien.i els efectes sobre la salut
A l'atles mundial 2009 de emissions de CO 2 (en pdf) es poden veure dades molt interessants sobre la distribució per continents i països de les emissions d'aquest gas d'efecte hivernacle, un dels principals causants de l'escalfament global.
També podeu descarregar els dades completes (full de càlcul de Google Docs) des del 1980 (fixeu-vos en les dades de 1997, any de la signatura del protocol de Kyoto) fins l'any 2009 . Com es pot comprovar en el full de càlcul i al mapa, Espanya figura en la 19 ª posició (el que no és per sentir satisfets precisament) i, encara que s'ha millorat una mica en els últims anys, possiblement a causa de l'accentuada crisi econòmica al nostre país, seguim per sobre dels valors de 1997 (265.300.000 de tones) fins arribar a una xifra de 329.900.000 de tones el 2009, és a dir, un 24,3% més, quan ens vam comprometre a reduir les emissions en signar el protocol. També és important veure les emissions de CO 2 "per càpita" per a l'any 2002 en el següent gràfic:
Crida l'atenció que, el 2002, la Xina, Brasil i l'Índia (els principals països "emergents"), donada la seva elevada població, estan per sota de la mitjana mundial en emissions "per càpita" però, en canvi, el 2009 estan en 1 ª (Xina), 3 ª (Índia) i 14 ª (Brasil) posició respecte de les emissions totals que, en el cas dels països asiàtics, segueixen augmentant espectacularment: veure indicadors del Banc Mundial . Més mapes mundials sobre aquest tema i altres aspectes de interès per a la nostra assignatura es poden trobar a Worldmapper .
Ací podeu visualitzar en streaming la famosa pel·lícula d'Al Gore sobre el canvi climàtic. Us recomane la seua visió (ho podeu fer poc a poc) ja que apareixen explicats de manera molt didàctica molts dels conceptes que apareixen en aquest tema.
Programa Àgora de TV3 emés l'onze d'abril de 2011. El climatòleg i catedràtic de geografia física de la Universitat de Barcelona, Javier Martín Vide fa un repàs a conceptes fonamentals de climatologia i a impactes globals com el canvi climàtic i l'alteració de la capa d'ozó. Gran claredat expositiva. Fins i tot es podrien prendre apunts.
Un terratrèmol de 9º en l'escala de Richter sacseja les costes de Sendai, al Japó, i provoca un tsunami. Tant el terratrèmol com el tsunami afecten de ple la central nuclear de Fukushima Daiichi, que té sis reactors.El moviment sísmic i la força de l’aigua deixa sense electricitat la central. Entren en funcionament els serveis d’emergència: generadors dièsel. Però la força del tsunami els inutilitza. Entra en acció l’últim recurs per continuar refrigerant els reactors, les piles o bateries, però tenen una durada limitada.
A partir d’aquí, la història ja es coneix, oi? Bé, tot depèn del grau de confiança que ens donen les autoritats japoneses i els responsables de la central de Fukushima: TEPCO. A mi, ben poca.El que ha passat a Fukushima és molt greu i ha fet créixer a tot el món els partidaris del tancament de les centrals nuclears. N’hi ha que han dit, fins i tot, que els fets del Japó significaran la fi de l’era nuclear. No ho sé. De moment, diferents governs, sobretot de països europeus, ja van anunciar ràpidament que en prenien nota.
El que sí que sé és que en aquests moments hi ha seixanta-dues centrals nuclears a tot el món, i es té previst que n’hi hagi 482, 158 de les quals ja han rebut l’autorització corresponent. I també és cert que Fukushima tindrà i té un impacte i una repercussió més gran que la de Txernòbil. Per què?
Doncs perquè no ha passat a la decadent ex-Unió Soviètica (sense l’ex l’any 1986), sinó que la catàstrofe ha tingut lloc al Japó, potència econòmica i tecnològica com n’hi ha ben poques. I, a més, perquè el Japó és sinònim de precisió, ordre, disciplina i diligència. Per tant, si en un país tan ordenat i amb tanta experiència nuclear com el Japó ha passat el pitjor, què podria passar en altres països no tan disciplinats?
Si al Japó “el principi de redundància”, un dels fonaments bàsics en la seguretat de les central nuclears, ha saltat pels aires, què podria passar a altres llocs?
Quan un inversor professional decideix arriscar els seus fons en un negoci, si és professional de debò i no de casino, voldrà saber quina és la ratio risc/benefici. Si el resultat no el convenç, buscarà alternatives.
Quina és la ratio risc/benefici d’una central nuclear pel que fa a la població?
Fins ara semblava que anava quallant la impressió, ben treballada pel lobbi nuclear, que el risc a les centrals atòmiques s’havia reduït gairebé a zero. I això era així, deien i diuen, perquè a les central s’usa el principi de redundància, que fa que les mesures de seguretat siguin dobles, triples i, en alguns casos, més i tot.
Molt bé. Hi pot haver casos en què sigui possible que tres sistemes de seguretat deixin de funcionar? Doncs sí, Fukushima n’és la prova. No hi ha risc zero en una central nuclear, com en moltes altres coses en la vida. Però si condueixes un cotxe amb 30 airbags i decideixes anar a 250 per hora, xoques i, malgrat els 30 airbags, et mates, serà el teu problema. Però si fallen tots els sistemes de seguretat dels reactors nuclears, el problema no serà només teu, sinó que s’estendrà a tot el planeta. Com?
Fragment del bloc escrit pel presentador del programa Jaume Barberà
Aquestes són les preguntes que haurà de respondre l'invitat del programa , Eduard Rodríguez Farré , una autoritat internacional en radiobiologia. Singulars és un programa apasionant que, molt sovint, presenta uns personatges que ens expliquen les coses des d'un punt de vista molt diferent al que estem acostumats: amb un to tranquil i rigurós, el doctor Rodríguez Farré ens desmunta els mites i mostra les mentides al voltant de les centrals nuclears i com la nostra salut és exposada a un important risc per a que uns poc es puguen enriquir. Per què no se'ns informa del que està passant? la resposta la tindreu a l'entrevista. No us decebrà.
Pot semblar que tot el que diem en classe de CTMA no té molta relació amb el món actual. Tot el contrari: En l'edició d'avui del diari El País, podeu llegir un article molt complet sobre el tema.
Episodi del programa redes emés el desembre de 2010 i molt relacionat amb els temes de l'atmosfera, contaminació del'atmosfera i impactes globals.
El 1995 es va prohibir a Europa la fabricació dels famosos CFC (clor-fluoro-carbonis), uns composts sintètics utilitzats en nombroses indústries que van demostrar ser extremadament nocius per a la protectora capa d'ozó de l'estratosfera.
De la mà de Mario Molina, premi Nobel de Química el 1995 per la seva investigació sobre l'acció dels CFC en la capa d'ozó, Xarxes repassa avui les principals amenaces per al futur del planeta i el paper de la societat en l'evolució del clima .
Web amb valuosa informació sobre el tema, destinada a estudiants de secundària i , en especial, a aquells que han de fer un treball d'investigació sobre aquest tema. Tot i que es centra sobretot a Catalunya, també trobareu en internet notícies semblants sobre el que passa a València
Us passe una entrada del bloc TEMPS PEL TEMPS de Diego Lázaro on explica de manera breu i senzilla les principals idees sobre aquest tema:
La contaminació de l’aire és un dels problemes ambientals més importants. Les causes que originen aquesta contaminació són diverses, però el major índex és provocat per les activitats industrials, comercials, domèstiques i agropecuàries realitzades per l’ésser humà.
S’entén a la contaminació atmosfèrica com la contaminació de l’atmosfera per residus o productes secundaris gasosos, sòlids o líquids, que poden posar en perill la salut de l’home i la salut i benestar de les plantes i animals, atacar a diversos materials, reduir la visibilitat o produir olors desagradables.
Cal, però, tenir en compte que la contaminació atmosfèrica no només té un origen antropogènic, sinó que també pot ser provocada per causes naturals.
Algunes fonts naturals són:
Erupcions volcàniques. Són fenòmens absolutament naturals, que poden emetre a l’alta atmosfera gran quantitat d’aerosols, arribant a provocar repercussions a nivell climàtic. L’erupció del volcà Pinatubo (Filipines) el 15 de juny de 1991 va ser una de les més violentes de les últimes dècades.
Incendis. Quan es produeixen en la zona tropical continental i en les regions boreals tenen efectes de gran magnitud sobre la salut humana i el clima. Els incendis forestals causats pels llamps desprenen quantitats importants de monòxid de carboni, components orgànics volàtils i partícules. Els incendis poden també tenir origen humà i derivar-se, per exemple, d’activitats relatives a la producció agrícola i del carbó. Les condicions més caloroses i més seques, que s’associen amb el canvi climàtic, fomenten la freqüència dels incendis.
Plantes i arbres. La vegetació produeix components orgànics volàtils i pol·len, que causen asma i reaccions al·lèrgiques. L’isoprè és un component orgànic volàtil comú que emet la vegetació; és summament reactiu i pot contribuir considerablement a una forta contaminació de l’aire estival. Algunes plantes produeixen contaminants més reactius que unes altres. Les pràctiques forestals poden modificar les emissions naturals.
Altres activitats biològiques. L’activitat microbiana emet diòxid de carboni, metà, òxids de nitrogen i gasos de sofre en l’atmosfera. Les vaques i altres animals remugants desprenen metà a través els seus singulars aparells digestius. Un augment en la quantitat de remugants necessaris per a satisfer a una població mundial creixent ha contribuït a intensificar les conseqüències dels gasos d’efecte hivernacle.
Llamps. Les descàrregues elèctriques que es produeixen en les tempestes generen elevats nivells d’òxids de nitrogen i provoquen incendis forestals. En conseqüència, els llamps contribueixen directament a la formació de l’ozó atmosfèric. El canvi climàtic pot influir en l’aparició de tempestes de gran intensitat en tot el món.
Tempestes de sorra i de pols. Originen una gran quantitat de partícules que, sovint, viatgen fins a llocs distants d’on s’originen. Poden tenir repercussions sobre el temps, el clima, la salut respiratòria, les epidèmies i, possiblement, la formació d’huracans. Poden veure’s afectades per les activitats humanes com la modificació de la superfície de la terra i les pràctiques agrícoles.
Els diversos contaminants de l’aire són introduïts en els models numèrics a l’hora de realitzar prediccions de la qualitat de l’aire, del temps i del clima.
Un breu article que combina els concepte de risc i de contaminació electromagnètic. Un tema molt controvertit que de segur no us deixarà indiferents, si considerem que sempre estem en contacte amb el nostre mòbil.
La contaminació atmosfèrica té dues fonts principals. D'una banda, hi ha la pol·lució vinculada a plantes industrials individuals, que segueix el "European Pollutant Release and Transfer Register" des del 2009. De l'altra, hi ha la pol·lució de fonts difuses com araeltransportpercarretera,transportmarítim,l'aviació,lacalefacciódomèstica,l'agriculturaila petitaempresa ). A aquesta finalitat s'adreça el conjunt de 32 mapes que recentment va fer pública la Comissaria Europea de Medi Ambient. Els 32 mapes tenen una resolució de 5 km/5 km, i informen sobre substàncies com els òxids de nitrogen (NOx), els òxids de sofre (SOx), el monòxid de carboni (CO), l'amoni (NH3) i partícules en suspensió (PM10). Pel que fa a NOx i PM10, és evident que els "punts calents" es vinculen al transport per carretera, especialment en les principals àrees urbanes, però també al llarg dels principals eixos viaris. En canvi, l'NH3 es vincula més aviat a l'agricultura intensiva (Vall del Po, Bretanya, Països Baixos).
