Com teniu el vostre nivell d'anglés? En podeu comprovar el vostre coneixement amb aquestes dues cançons.
Després d'haver vist la segona peli, com podeu dir que la geologia no és divertida ? Tot depén de la vostra actitud i les ganes de fer coses noves. Per a mi, aquest és un treball fantàstic.
"Quèquicom" dedica el capítol a la diabetis, una malaltia que afecta milions de persones. Però no tots els afectats ho saben, perquè aquesta malaltia no acostuma a donar símptomes fins que ja està avançada.
Ací teniu uns powerpoint que us ajudaran a entendre millor els cobtinguts del tema. És molt convenient mirar-se les animacions que teniu en aquest blog, ja que de vegades és difícil entendre el dinamisme terrestre si no el podem "veure".
El flux d’energia en els ecosistemes és unidireccional. Va des dels organismes productors fins als consumidors primaris i secundaris i descomponedores. De tota l’energia que entra en un nivell, només una petita part podrà ser aprofitada pels éssers del següent nivell ja que en cadascun s’aprofita l’energia entrant en el manteniment de les pròpies estructures i funcions i es dissipa en forma de calor. Les restes no assimilades i cadàvers són aprofitats per descomponedores i l’energia es perd de nou en forma de calor. L’energia mai pot reciclar-se.
Matèria
Els materials que constitueixen els éssers vius si es reciclen. La seva quantitat total en el nostre planeta roman constant. Un àtom de carboni que avui forma part del carbonat càlcic d’una calcària, pot passar a l’atmosfera en forma de diòxid de carboni per un fenòmen de descarbonatació, d’aquí, pot ser fixat i transformat en glucosa per un vegetal, que al ser consumit proporcionarà aquesta matèria orgànica a un herbívor, que pot degradar aquesta glucosa per respiració fins a diòxid de carboni que passi de nou a l’atmosfera.
Un mateix àtom pot, al llarg del temps, formar part de l’atmosfera, biosfera, geosfera, hidrofera. D’aquí el nom de cicle, pel reciclatge i la no unidireccionalidad, i biogeoquímic perquè un mateix àtom pot formar part de diferents sistemes. Per la seva importància per a la vida, els més rellevants són els cicles del carboni, nitrogen, sofre i fòsfor. Aquests elements passen dels éssers vius als diferents compartiments del planeta (sòl, aigua, aire), i d’allí de nou als éssers vius. En aquest pas, tenen especial importància els microorganismes, alguns per la seva funció descomponedora i mineralizadora.
Cicle del Carboni
El carboni és fonamental per als éssers vius doncs forma part de totes les biomolècules orgàniques.
Els productors fixen el carboni inorgànic en forma de CO2 formant molècules orgàniques.
L’assimilació del CO2 és majoritàriament fotosintética amb alliberament d’O2 com producte de rebuig.
Les plantes terrestres realitzen aproximadament el 50% de la Fotosíntesi
En les aigües les algues i cianobacterias fixen l’altre 50%
La fotosíntesi anoxigénica és molt menys important en el planeta actual
La contribució dels quimiolitotrofos també és escassa
Els heterótrofos consumidors i descomponedores alliberen CO2 en el seu catabolisme per a obtenir energia.
Especialment important és la respiració aerobia que consumeix generalment O2 .
També s’allibera CO2 en algunes fermentacions anaeròbies
La major part de l’alliberament de CO2 la realitzen els descomponedores bacteris i fongs
El 90% de la producció de CO2 a nivell de la biosfera és d’origen microbià
Part de la matèria orgànica pot, en determinades circumstàncies, no oxidarse quedar segrestada en sediments (formant sediments bituminosos, carbó, petroli i gas natural). Aquest carboni torna al cicle quan entren en contacte amb la superfície.
Una petita part del carboni es troba en l’atmosfera en forma de metà CH4 . Ho produïxen els bacteris metanógenas anaeròbies que viuen en els pantans i en l’intestí d’alguns herbívors, les plantes i les emanacions de gas natural. El metà s’oxida a CO2, però el temps que romàn a l’atmosfera actua com un potent gas hivernacle.
Molts organismes poden prendre C en forma de CaCO3 per a formar els seus esquelets
Les majors reserves de carboni del planeta es troben en forma de carbonats en les roques terrestres. Part són d’origen biològic i part per precipitació química
El cicle del carboni té una importància fonamental en el clima global de la Terra. Els carbonats i la tectònica de plaques actuen com un termostat que ha permès a la Terra mantenir la seva temperatura a pesar de l’augment de la radiació solar:
En períodes d’alta temperatura augmenten les precipitacions, l’erosió i la meteorització segrestant el CO2 atmosfèric en sediments carbonatats i fent descendir la temperatura per ser el CO2 un gas hivernacle.
En períodes més freds disminuïx la reacció del CO2 amb els sediments
La tectònica de plaques fa descendir els carbonats en l’escorça terrestre. AL ser escalfats es descomponen i el CO2 torna a l’atmosfera en emanacions volcàniques.
El nitrogen és un element necessari en grans quantitats per als éssers vius doncs forma molècules imprescindibles per a les formes de vida com aminoàcids que formen les preoteínas, bases nitrogenades en els nucleòtids i moltes altres substàncies derivades.
L’única font de Nitrogen assimilable per les plantes i la majoria dels microorganismes productors és el nitrat (NO3-) i, en menor mesura l’amoniac (NH3).
Els organismes autótrofos ho reduïxen i incorporen el N a la matèria orgànica principalment en aminoàcids que formen les proteïnes
Els organismes consumidors mantenen la major part del nitrogen. Excreten part en forma de amoniac, urea, àcid úric, etc
L’amoniac passa a NO2- i NO3- pel metabolisme dels Bacteris Nitrificants; Són quimiolitotrofas aerobias obligades.
En ambients anaerobis actuen els Bacteris Desnitrificants. Són respiradores anaeròbies que prenen com acceptor d’H composts de nitrogen i converteixen NO3- en NO2- i aquest en N2.
El nitrogen atmosfèric (N2) és un gas molt estable i poc reactiu.
Pot passar al cicle del N per un mecanisme abiótico que ocorre durant les tempestes: les descàrregues elèctriques poden oxidarlo a NOx i aquests òxids reaccionar amb l’aigua donant NO3- i ser arrossegat amb la pluja cap al sòl.
També produeixen NOx els processos de combustió d’origen humà.
Més important és la incorporació al cicle pels Bacteris fixadors de Nitrogen. Poden ser autòtrofes com algunes cianobacteries o heteròtrofes. Algunes són simbionts de determinades plantes (Rhizobium, Azotobacter o Frankia en nòduls radicals de lleguminosas) Prenen N2 i ho transformen inicialment en NH3 que fixen als seus compostos orgànics. El procés suposa una despesa energètica important. Aquests bacteris són molt importants doncs compensa les pèrdues de N dels bacteris desnitrificants. Molts organismes realitzen simbiosis amb aquests bacteris o cianobateris. Poden arribar a fixar de 6 a 100 Kg de N per Ha i any.
Tres generacions de dones d’una mateixa família expliquen la seva primera menstruació. Odiada o desitjada, és un semàfor de fertilitat que desapareix amb la menopausa.
La regla sovint es viu amb dolors, avorriment o indiferència. Però ja no és un secret. Donem les claus per reconèixer quan s’està ovulant. I això només passa entre 24 i 48 hores al mes. Perquè a diferència de la majoria de femelles del regne animal, la de les humanes és aparentment oculta. Però es pot aprendre a identificar. Fins i tot, hi ha estudis científics que demostren que les dones estan més boniques i tenen més desig sexual en els dies de l’ovulació. Aquesta qüestió l’aborda en Pere Estupinyà, bioquímic i divulgador científic, en el seu llibre S=EX2 . I tant la Montse Roura, empresària i fundadora d’Ella y el abanico, com l’actriu Mercè Espelleta i la Begoña Torres, taxista, parlen de la seva experiència amb la menopausa. Una etapa que també es viu com una alliberació o un torment. Però, sempre, amb un ventall a la mà.
Què és la menstruació?
L’aparell reproductor femení està format per dos ovaris, dins de dels quals trobem fol•licles immadurs que contenen un òvul cadascú. Cada dona neix amb un nombre determinat d’òvuls, més dels que podrà necessitar al llarg de la seva vida. Els ovaris es comuniquen amb l’úter a través de les trompes de Fal•lopi. A les parets de l’úter cada mes es crea un endometri, un teixit tou que recobreix les parets. L’endometri és com el “niu” on s’instal•larà l’òvul fecundat i creixerà l’embrió. Si no hi ha fecundació aquest “niu” serà eliminat, es tanquen els vasos sanguinis i l’endometri es desprèn i es disgrega. Aixó és el flux menstrual. No és una hemorràgia, sinó les restes de l’endometri, com és un teixit molt irrigat conté molts glòbuls vermells i té aquest to vermellós.Cada cicle menstrual dura aproximadament uns 28 dies de mitjana, pot durar una mica menys o una mica més. A principi del cicle en un des dos ovaris comença un activitat frenètica, una vintena de fol•licles comença a madurar i a créixer. Paral•lelament, a l’úter comença a construir-se, poc a poc, un nou endometri. Passats uns dies, els fol•licles han crescut suficient, però només un ha madurat completament. Aquest acabarà alliberant un òvul madur. És el que s’anomena ovulació. La ovulació acostuma a ser 14 dies després de l’inici de l’última regla. L’òvul madur comença a viatjar per les trompes de Fal•lopi i si es troba amb els espermatozoides pot haver-hi embaràs. Però si no el fecunden tornarà a venir la regla i començarà un nou període.El cicle hormonalDurant el cicle menstrual passen dues coses alhora, l’inici de l’aparició del flux menstrual i l’inici de maduració d’alguns fol•licles que contenen òvuls. A mida que els fol•licles van creixent es genera una gran quantitat de l’hormona esteroïdals, l’estrogen. Les hormones son un sistema molt eficaç de comunicació. Però son un missatger químic que viatja per la sang, i per tan no és un missatge secret i tot l’organisme se n’assabenta i això té conseqüències. Per exemple l’estrogen es l’encarregat de fer créixer l’endometri, però també ajuda a la formació de col•lagen, estimula la pigmentació de la pell, distribueix el greix corporal... I la seva disminució pot produir canvis d’humor, irritabilitat o abatiment. Aquest possibles efectes depenen molt de cada dona.A partir d’un determinat moment els fol•licles fabriquen inhibina, una altra hormona. La inhibina s’encarrega de frenar el creixement dels fol•licles. Assistint a una “guerra entre fol•licles”, al final només en quedarà un. Com que hi ha menys fol•licles madurant hi ha una gran baixada d’estrogen i de inhibina. Aquesta baixada es detectada per la hipòfisi, aquest òrgan es troba a al base del crani i és molt petit. Quan es detecta aquesta baixada aboca a la sang l’hormona Luteizant. Aquesta hormona provoca que el fol•licle s’obri i deixi sortir l’òvul. A més els fol•licle canvia d’estructura i es transforma en una glàndula amorfa, anomenada cos luti. El cos luti fabrica estrogen, però menys, la principal hormona que fabrica és la progesterona. Aquesta hormona provoca que l’endometri creixi i creixi. A més provoca que el moc uterí es faci més espès per taponar l’úter i evitar el pas de gèrmens; finalment també inhibeix la maduració fol•licular, ja que hi ha un òvul madur esperant ser fecundat. El cos luti es va extingint i desapareix als 12 dies. Quan desapareix el cos luti i baixa la quantitat d’estrogen i progesterona, la baixada provoca la degradació i caiguda de l’endometri. La hipòfisi detecta la baixada dels nivells d’estrogen i es posa a fabricar FSH, una hormona estimulant dels fol•licles i provocarà que una vintena de fol•licles comencin a madurar, començant de nou un altre cicle.
Navegant per internet he trobat un bloc sobre temes científics prou interessant: "L'altre costat de la lent". Entre les seues darreres entrades hi havia aquest video que tracta de la tècnica de la PCR que com ja sabeu s'utilitza per a crear còpies d'una determinada seqüència d'ADN. Tot i que estudiarem això en abril, ja podeu cantar-la.
TRADUCCIÓ
"Enzim, que faràs avui? He dit, Enzim, tens ganes de fer ADN? He dit, Enzim, ensenya'm com t'uneixes, deixa'm barrejar-te amb alguns primers.
Enzim, és hora de fer una nova cadena. He dit, Enzim, perquè sé que tu pots. He dit, Enzim, aquestes lletres també formen la paraula DAN. Tot el que necessitem per fer que les coses comencin...
És només una mica de GTCA, és només una mica de GTCA, Puc fer ADN, Puc ser una gran estrella, tu ets la clau de la meva PCR.
Correcte, estic parlant de GCTA, només una mica de GCTA. Puc fer algunes cadenes noves, puc veure totes les meves bandes,* puc donar el millor que tinc.
Enzyme, you have come a long way But in my lab, demands are higher today I said enzyme, now it’s time to go fast We have got to increase throughput Enzyme, I think I found what I need It’s an enzyme, it gives me much higher speed It goes so fast, when it builds DNA All we need to get it started…
Enzim, has vingut de molt lluny, però al meu laboratori, avui encara hi ha més exigència. He dit, Enzim, ara és moment d'anar ràpid, hem d'incrementar el rendiment. Enzim, em penso que he trobat el que necessito, és un enzim, em dóna molta més velocitat. Va tan ràpid, quan fa ADN! Tot el que necessitem per començar...
És només una mica de GTCA, és només una mica de GTCA, Puc fer ADN, Puc arribar a les estrelles, puc fer les PCR més ràpid.
Correcte, estic parlant de GCTA, només una mica de GCTA. Puc fer cadenes més llargues, puc veure millors bandes,* puc donar el millor que tinc." Font original: Bio-Rad *Es refereix a les bandes d'ADN que es veuen en un gel d'agarosa quan ha funcionat la PCR
De bon segur us interessarà el tema i us ajudarà a conèixer-vos millor. El sempre interessant programa tres14 de TVE1 us aclarirà moltes coses. Si voleu saber-ne més, hi teniu molts enllaços per obrir. Esteu invitats a escriure al vostre bloc les vostres reflexions.
Hubo una época en la que dábamos un salto directo de la infancia a la edad adulta. De los juguetes pasábamos al trabajo y a la hipoteca. Nos perdíamos la música, el baile y la diversión. Nuestro cuerpo cambiaba, pero a nadie parecía importarle. En 1904 el psicólogo americano Stanley Hall publicó un artículo llamado “Adolescencia” y así se empezó a reconocer una nueva etapa de la vida, que aún nos cuesta definir y entender. Cambia nuestro cuerpo pero también nuestro lugar en la sociedad. Y en el proceso parece que estemos en tierra de nadie. Por eso, para estudiar a los adolescentes no basta con la medicina y la biología. Antropólogos y sociólogos también ayudan a entender esta etapa de la vida en la que todo parece empezar a cambiar. Michel Fize y Carles Feixa creen que en la adolescencia tenemos más potencialidades y somos más inteligentes. Otros como el pediatra Santiago García-Tornel y el catedrático en Pediatría Antonio Carrascosa analizan los comportamientos y los inevitables cambios físicos de esta etapa de la vida. tres14 habla con ellos para saber ¿cuáles son los falsos mitos de la adolescencia? ¿la adolescencia es inevitable? ¿qué seríamos sin adolescencia?
Y además en este programa hablamos de:
tormenta adolescente; cuerpo efervescente; ¿cuándo surgió el periodo adolescente?; ¿qué diferencia un cerebro adolescente?; ¿la adolescencia es sólo humana?; ¿por qué los adolescentes son temerarios?; ¿por qué los adolescentes tienen cambios de humor?; el sms; indestructible adolescente.
Links Adolescencia
http://www.muyinteresante.es/las-10-claves-de-la-adolescencia
En Muy Interesante publican Las 10 claves de la adolescencia. Psicólogos y sociólogos investigan si su comportamiento obedece a un rito social o se debe a un cúmulo de factores biológicos.
Altra vegada visitem aquesta web "La isla de las ciencias" amb un material prou interessant, molt senzill i explicat a través d'activitats amb unes animacions molt aconseguides
Heu d'anar a la unitat 4, la historia de la tierra, on trobareu informació teòrica, un glossari amb les paraules més importants i un conjunt d'activitats pràctiques relacionades amb la datació absoluta o una reconstrucció de la història geològica d'una illa. Activitats que us permetran preparar amb més garanties les activitats qua caldrà respondre el dia de l'examen. Finalment teniu la possibilitat de fer una autoavaluació del tema en l'apartat EVALUACION (amb 8 preguntes autocorregibles)
Episodi del 05/06/2013 del programa de TV3 QUEQUICOM La sang tan sols ocupa uns 5 litres, però és un sistema molt organitzat que distribueix tot allò necessari per al cos (oxigen i nutrients) i en recull els residus. Tant sols els eritròcits, les cèl•lules transportadores de l’oxigen, són més de 25 bilions i es van canviant cada 4 mesos. A diferència d’antibiòtics, analgèsics, o hormones com la insulina o el cortisol, la sang humana no es pot fabricar. La pressió arterial Tots ens hem mesurat la pressió sanguínia alguna vegada, però, què signifiquen les dues xifres que ens dóna el metge? A plató, Jaume Vilalta compara el sistema vascular amb un circuit de fontaneria, les canonades serien les venes i artèries i el líquid que viatja pel seu interior, la sang. Aquest sistema vascular té una pressió més elevada que l’atmosfèrica, si no quan ens féssim un tall la sang no sortiria i entrarien aire i microorganismes de l’exterior. Aquesta és la pressió del circuit sanguini en repòs i correspon a la segona xifra que ens dóna el metge. Però la nostra sang mai està quieta, el cor és una bomba que la impulsa a través del circuit. El cor té dos moviments, la contracció s’anomena sístole i la relaxació, diàstole. La sístole permet augmentar la pressió local, gràcies a ella la sang circula i la pressió va disminuint fins a la següent contracció. Aquesta pressió sistòlica és la primera que ens diu el metge, i representa la pressió màxima del circuit. Molts dels problemes arterials són conseqüència d’un augment (hipertensió) o una disminució (hipotensió) de la pressió sistòlica. Els grups sanguinis Una transfusió sanguínia és una pràctica mèdica habitual, però delicada a causa dels grups sanguinis. Els grups sanguinis, els determinen els tipus de molècules presents a la membrana dels glòbuls vermells (eritròcits), que a banda d’altres funcions, actuen com antígens dels sistema immunològic. Actualment es coneixen 32 grups diferents, el més conegut i l’únic que presenta anticossos congènits és el sistema AB0. Cada persona presenta un antigen o identificador diferent que pot ser A, B, AB o 0 (zero o O) i els seus corresponents anticossos. Així, doncs, les persones amb una sang A presenten anticossos contra la B. Les de sang B tenen anticossos contra la A. Les de sang AB no tenen cap tipus d’anticòs i finalment les de sang 0 presenten anticossos contra A i B. Aquesta característica és molt important a l’hora de donar sang. Les persones del grup AB poden rebre sang de qualsevol grup perquè no presenten cap tipus d’anticòs (receptors universals) i les persones del grup 0 poden donar sang a qualsevol grup, perquè no existeixen anticossos contra 0 (donants universals). Aquest sistema és complica quan hem patit una primera transfusió, ja que en entrar en contacte amb una sang diferent, és possible que haguem desenvolupat anticossos específics contra algun dels altres 31 grups sanguinis restants. A partir d’aleshores, en segones o terceres transfusions, podríem manifestar reaccions de rebuig.
–La sang, font de la vida. Curiositats i més sobre aquest líquid que recorre el nostre cos. Si tens temps, dóna-li una ullada.
La sang circula per l’interior dels vasos sanguinis. Distingim artèries, venes i capil·lars.
**** Enllaços per l’activitat L’analisi de sang *****
Les anàlisis de sang proporcionen molta informació sobre el funcionament de l’organisme i comprenen diverses proves. Només un especialista pot fer una valoració precisa sobre una anàlisi de sang, però tots podem aprendre una mica.
"La isla de las ciencias" és una web del Ministeri d'Educació que ens ajudarà a comprendre la teoria de l'evolució, el neodarwinisme, a partir dels vostres coneixements previs sobre genètica i mitjançant una sèrie d'activitats pràctiques
La Universitat d’Arizona té un recurs interactiu (anomenat The Biology Project) per l’ensenyament de la Biologia adreçat a estudiants de nivells post-obligatoris, i que consta d’una sèrie d’exercicis i activitats de diferents temes de la matèria que es van actualitzant. Encara que està escrit en anglès, molts apartats es poden consultar en castellà, tot i que la traducció no està semprea ben aconseguida.
Per treballar-lo, crec que el millor és començar llegint les instruccions (introducció, sobre les qüestions, respostes, tutorials i navegació). Tot seguit, ja es pot passar a consultar l’índex dels diferents temes desenvolupats, i que permet veure quins apartats estan traduïts al castellà.
Entre els diferents apartats de la web, voldria destacar els següents:
AvuilaCiènciailatecnologiaenvaeixenelslaboratorisdelapoliciaperresoldrecasosamb èxit.Tres14parlaambexpertsde la policiacientíficaqueexpliquencomesrealitzauna investigacióielsprocedimentsqueemprenperaclarirelscrims:la inspecciódelllocdelcrim,elrastreigd'empremtes dactilars, lapresad'ADNo l'anàlisibalístic. Potser us pot servir per treballar la vostra presentació sobre biotecnologia.
