Altres animaciones les teniu a continuació
 Activitat de las cèl·lules T citotòxiques | |
| Antígens depenents de las cèl·lules T | |
| Tipus sanguínis | |
| Hipersensibilitat mediada per Inmunoglobulina E | |
| Macròfags | |
| Construcció de vacunes | |
| Fagocitosi | |
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris BIO2bat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris BIO2bat. Mostrar tots els missatges
13 d’abril 2019
Altres vídeos i animacions sobre immunologia
Senzilles animacions que et facilitaran la comprensió d'aquest temes d'immunologia
Alteracions del sistema immunitari
REACCIÓ EXAGERADA: Al·lèrgies
IMMUNODEPRESSIÓ
AUTOIMMUNITAT
TRANSPLANTAMENTS I REBUIG D'ÒRGANS
SISTEMA IMMUNITARI I CÀNCER
IMMUNODEPRESSIÓ
AUTOIMMUNITAT
TRANSPLANTAMENTS I REBUIG D'ÒRGANS
SISTEMA IMMUNITARI I CÀNCER
22 de març 2019
20 de març 2019
Processos parasexuals en bacteris
CONJUGACIÓ BACTERIANA
En anglès:
TRANSFORMACIÓ BACTERIANA
Ja ho vai comentar en explicar les experiències de Griffith i Avery
TRANSDUCCIÓ
Explicat en el cicle lisogènic dels virus bacteriòfags
I un vídeo que resumeix els processos anteriors:
Altres animacions (abrir amb el firefox)
Regulació de l'expressió del mistaste genètic: L'operó lac i l'operó trp
Jacob i Monod van postular l'any 1961 un mecanisme de regulació de la transcripció en procariotes, que van denominar la teoria de l'operó. aquest model s'ha mostrat vàlid per a nombrosos gens en tots els organismes. A continuació teniu una animació que us ajudarà a entendre aquest sistema de regulació de l'expressió gènica.
Un altre exemple és l'operó trp, que acta de forma inversa a l'anterior:
Filament us pass una web on ten una idea més global dels diferents mecanismes de regulació de l'expressió gènica, tant en ptocariotes com en eucariotes
15 de març 2019
Textos heterodoxos sobre biologia (segur que us agraden)
Ara que ja sabeu moltes coses de genètica molecular, us passe el "Credo de la biologia molecular": es tracta d'un curt text que parafraseja l'oració cristiana del mateix nom a partir dels conceptes de la Biologia Molecular.
Crec en el DNA totpoderós, creador dels éssers vius.
Crec en el RNA, el seu únic fill, que va ser concebut per obra
i gràcia de la RNA polimerasa.
Va nàixer com transcrit primari, va patir sota el poder
de nucleases, metilases i adenilases. Va ser processat,
modificat i transportat.
Va descendir al citoplasma i als pocs segons
va ser traduït a proteïna.
Va ascendir pel reticle endoplasmàtic
i l'aparell de Golgi, i està ancorada sobre
la membrana plasmática a la dreta d'una proteina G.
Des d'ací ha de controlar la traducció
de senyals en cèl·lules normals i apoptòtiques.
Crec en la biologia molecular, la teràpia gènica
i la biotecnologia, en la seqüència del genoma humà,
la correcció de les mutacions, la clonació de Dolly
i la vida eterna.
Amén.
Crec en el RNA, el seu únic fill, que va ser concebut per obra
i gràcia de la RNA polimerasa.
Va nàixer com transcrit primari, va patir sota el poder
de nucleases, metilases i adenilases. Va ser processat,
modificat i transportat.
Va descendir al citoplasma i als pocs segons
va ser traduït a proteïna.
Va ascendir pel reticle endoplasmàtic
i l'aparell de Golgi, i està ancorada sobre
la membrana plasmática a la dreta d'una proteina G.
Des d'ací ha de controlar la traducció
de senyals en cèl·lules normals i apoptòtiques.
Crec en la biologia molecular, la teràpia gènica
i la biotecnologia, en la seqüència del genoma humà,
la correcció de les mutacions, la clonació de Dolly
i la vida eterna.
Amén.
Si sou capaços de comprendre el significat de les frases, és que estareu ben preparats per afrontar la Selectivitat i, fins i tot, per a estar estudiant la carrera de Biològiques.
També vull mostrar-vos una cançó del Youtube que està de moda entre els alumnes de la Facultat. Un bon repàs de vocabulari de biologia-geologia i una estona divertida. Us interessa comprovar si sabeu el significat de totes i cadascuna de les paraules....
13 de març 2019
07 de març 2019
"La cancó de la PCR en video
Navegant per internet he trobat un bloc sobre temes científics prou interessant: "L'altre costat de la lent". Entre les seues darreres entrades hi havia aquest video que tracta de la tècnica de la PCR que com ja sabeu s'utilitza per a crear còpies d'una determinada seqüència d'ADN. Tot i que estudiarem això en abril, ja podeu cantar-la.
TRADUCCIÓ
"Enzim, que faràs avui?
He dit, Enzim, tens ganes de fer ADN?
He dit, Enzim, ensenya'm com t'uneixes,
deixa'm barrejar-te amb alguns primers.
Enzim, és hora de fer una nova cadena.
He dit, Enzim, perquè sé que tu pots.
He dit, Enzim, aquestes lletres també formen la paraula DAN.
Tot el que necessitem per fer que les coses comencin...
És només una mica de GTCA,
és només una mica de GTCA,
Puc fer ADN,
Puc ser una gran estrella,
tu ets la clau de la meva PCR.
Correcte, estic parlant de GCTA,
només una mica de GCTA.
Puc fer algunes cadenes noves,
puc veure totes les meves bandes,*
puc donar el millor que tinc.
Enzyme, you have come a long way
But in my lab, demands are higher today
I said enzyme, now it’s time to go fast
We have got to increase throughput
Enzyme, I think I found what I need
It’s an enzyme, it gives me much higher speed
It goes so fast, when it builds DNA
All we need to get it started…
Enzim, has vingut de molt lluny,
però al meu laboratori, avui encara hi ha més exigència.
He dit, Enzim, ara és moment d'anar ràpid,
hem d'incrementar el rendiment.
Enzim, em penso que he trobat el que necessito,
és un enzim, em dóna molta més velocitat.
Va tan ràpid, quan fa ADN!
Tot el que necessitem per començar...
És només una mica de GTCA,
és només una mica de GTCA,
Puc fer ADN,
Puc arribar a les estrelles,
puc fer les PCR més ràpid.
Correcte, estic parlant de GCTA,
només una mica de GCTA.
Puc fer cadenes més llargues,
puc veure millors bandes,*
puc donar el millor que tinc."
Font original: Bio-Rad
*Es refereix a les bandes d'ADN que es veuen en un gel d'agarosa quan ha funcionat la PCR
06 de març 2019
El secret del ribosoma
Centpeus
Centpeus
Un lloc on comentar coses que em sorprenen
L’AUTOR
Daniel Closa
El secret del ribosoma
Per fer les seves funcions, les cèl·lules han d’anar fabricant proteïnes constantment. Sigui per adaptar-se a noves activitats o per reemplaçar les que es van fent malbé, cal una síntesi constant de proteïna nova. D’això se n’encarreguen els ribosomes, petites estructures que actuen com “fàbriques de proteïnes”. La seva feina és anar “llegint” les instruccions del RNA que arriben del nucli i anar unint els aminoàcids que toqui per constituir la cadena que formarà la proteïna corresponent.
En principi semblaria que no té massa secret. Els ribosomes estan constituïts per dues peces, una de més gran que l’altra, que encaixen entre sí i per on va passant la molècula de RNA com si fos una de les antigues cintes perforades. El RNA està fet per una seqüència de nucleòtids units consecutivament dels que n’hi ha quatre de diferents. (A, G, T, U) i, com si fossin les lletres d’una frase, el seu ordre indica com ha de ser la proteïna que cal fabricar. El que fa el ribosoma és llegir aquestes lletres i anar enganxant els aminoàcids seguin un codi determinat. El famós “codi genètic”, essencial comú per tots els organismes de la Terra.
Cada tres lletres corresponen a un aminoàcid concret, d’aquesta manera quan el ribosoma “llegeix” UCU, afegeix una serina, però si el que llegeix és UAU el que afegeix és una tirosina i si fos UGU posaria una cisteïna. L’ordre en el que estan els nucleòtids del RNA implica per quin ordre es posaran els aminoàcids de la proteïna.
A cada cèl·lula hi tenim entre un i deu milions de ribosomes que van llegint RNA sense parar. Tan important és la seva feina que alguns antibiòtics maten als bacteris perquè bloquegen l’activitat dels ribosomes bacterians (lleugerament diferents dels nostres). El bacteri no pot fabricar noves proteïnes i en poc temps es veu abocat a morir.
Tot plegat semblava que era un mecanisme que teníem més o menys ben entès. Però fins i tot en això la natura ens guarda sorpreses i nous nivells de complexitat. Ara sembla que no tots els ribosomes fan la mateixa feina i es veu que hi ha grups de ribosomes diferents especialitzats en fabricar unes o altres proteïnes. Això ho han descrit uns investigadors de Stanford, que han vist que determinats ribosomes i no altres s’encarregaven de fer les proteïnes implicades en el processat de la vitamina B12.
El cas és que cada ribosoma està fet per una sèrie de molècules de RNA i de proteïnes convenientment barrejades, que formen l’estructura en dues subunitats característiques. Però d’aquestes proteïnes ribosomals n’hi poden haver diferents tipus, i segons el que es trobi formant-ne part, el ribosoma s’especialitzarà en fabricar un tipus o altre de proteïnes.
Interessant? Pels biòlegs és clar, però és més important del que sembla ja que hi ha malalties (des d’anèmies fins al càncer) relacionades amb problemes en la fabricació de proteïnes, i potser aquesta especialització dels ribosomes tingui la clau per entendre alguna d’aquestes patologies. Cada nivell de complexitat que descobrim permet entendre la fabulosa plasticitat de la vida i també ajuda a descobrir noves coses que poden anar malament i que poden causar malalties.
Però confesso que a mi m’ha fet gràcia sobretot perquè després de molts anys mirant als ribosomes com simples traductors d’informació, del RNA a la proteïna, descobrir que encara amaguen sorpreses ho trobo tremendament motivador.
01 de març 2019
El llarg camí del DNA
El llarg camí del DNA
Us transcric una interessant entrada del blog centpeus, publicat per Daniel closa
A mitjans del segle passat, el gran problema de la biologia era identificar quin era el suport químic de la informació genètica. Ja tenien el concepte de gens, entesos com les unitats d’informació genètica, però ignoraven en que consistia. La idea que tenia més èxit era que al nucli de les cèl·lules hi hauria unes proteïnes particulars que complien aquesta funció. Semblava assenyat ja que les proteïnes eren versàtils, podien formar cadenes i estaven constituïdes per vint aminoàcids diferents. Era temptador pensar en un alfabet de vint lletres amb el que escriure la informació genètica.
Al nucli també hi havia el DNA, però aquest es considerava com un material de suport. Una mena de estructura on s’aguantarien els autèntics gens. Ara ens sembla curiós, però en aquell temps no era cap ximpleria. Després de tot, el DNA nomes tenia quatre “lletres” que, a sobre, mantenien unes proporcions constants de dos en dos. Semblava que allò no donava per gaire sofisticació.
Però un seguit d’experiments van començar a apuntar al DNA com a material genètic i finalment, l’any 1953 Watson i Crick van publicar un article on proposaven l’estructura de doble hèlix que permetia entendre com funcionava el DNA com a material genètic.
Aclarit això tocava desxifrar el “codi genètic”. Al DNA hi havia les instruccions per fabricar les proteïnes. És a dir, en quin ordre es posaven els aminoàcids. Ep! Però a les proteïnes hi tenim vint aminoàcids i al DNA nomes hi ha quatre nucleòtids. Això volia dir que, com a mínim, calia anar llegint els nucleòtids en grups de tres per tenir més de vint combinacions.
Els primers intents van ser senzills. Van posar en un bacteri una cadena de DNA que només tingués adenines, tipus A-A-A-A-A-A-A….. i van veure que la proteïna que fabricava estava feta únicament per l’aminoàcid lisina Lys-Lys-Lys-Lys… De manera que la primera peça del codi era AAA es tradueix per Lisina (per cert, això ho va fer Severo Ochoa i per això va guanyar el premi Nobel l’any 1959). La resta de combinacions van trigar més, però finalment es va acabar esbrinant tot el codi. Des d’aleshores podem llegir la seqüencia d’un gen i saber quina proteïna fabricarà.
Però, és clar, amb això no n’hi ha prou. A més de la informació de quina proteïna es fa, cal més instruccions per decidir quan es fa. No tots els gens funcionen tota la estona. Al principi de la cadena del DNA de cada gen hi ha una zona que serveix per controlar l’activitat del gen. Esbrinar això ho van començar a fer els francesos Jacob i Monod a principis dels anys 60, amb sistemes de regulació senzills. Ara encara els estem estudiant i podem dir que els sistemes de control, els promotors, realment son complicats amb ganes.
Amb tot això semblava que ja enteníem com funcionava el DNA i es va començar a analitzar les seqüències dels gens. En fer-ho van començar a sortir més sorpreses. Aquella seqüència que pensàvem que es llegiria seguida per transcriure-la a proteïna estava plena de regions de DNA que no apareixien a la proteïna. La majoria de gens estan fets a trossos (anomenats exons) i la cèl·lula s’encarrega de enganxar-los per ordre quan toca. Això ha sigut una bona jugada de l’evolució , que combinant aquests exons en ordre diferent pot fabricar diferents proteïnes a partir d’un únic gen. També ha sigut una bona manera de marejar als investigadors i als estudiants…
Estudiar cada gen per separat anava bé al principi, però era una mica cutre. De manera que finalment ens vàrem posar a seqüenciar tot el genoma humà. Volíem saber, de principi a fi, quina era la seqüència dels tres mil dos-cents milions de nucleòtids del nostre DNA. Va costar però es va fer. I més sorpreses. La majoria del DNA no semblava ser gens tal com els enteníem. Li van dir DNA brossa, però això era una ximpleria. Ara sabem que serveix també per controlar el funcionament del DNA de manera que tot just comencem a entendre.
I finalment va resultar que la informació es podia modificar, afegint marques químiques a les bases del DNA. Es diuen marques epigenètiques, perquè estan afegides a la genètica, i representen un nou nivell de complexitat.
De vegades sembla que les coses van lentes. Però si mirem com hem avançat en el coneixement de la genètica veiem que tot va molt de pressa i que en poc temps hem fet molt camí. Després de tot, fa relativament poques dècades que es van adonar que els gens no estaven fets de proteïnes sinó de DNA. I mira quant hem avançat des d’aleshores!!!
L’AUTOR
Daniel Closa
Sóc doctor en biologia i investigador del CSIC a l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona. A més de la recerca científica pura i dura, fa temps que aprofito les oportunitats de la xarxa per fer una mica de divulgació de la ciència.Nous raps al voltant de biologia
Una altra manera de repassar el que anem aprenent. Espere que us agrade i que pugueu seguir els subtítuls.
Amb música country
i amb ritmes llatins
Rock&roll
28 de febrer 2019
Un gen, un enzim
Experiències de Beadle i Tatum
També pot ser interessant la lectura d'un article en dues parts titulat "un gen, moltes proteïnes". En la primera part s'explica l'experiència de Beadle i Tatum, mentre que en la segona part -molt més interessant i recomanable- es parla de la situació actual on es posa en dubte la teiria d'un gen, un enzim. És un text un poc complicat, però us dóna una idea clara dels conceptes de proteoma i proteòmica que apareixen al llibre.
Recursos educatiu al voltant dels àcids nucleics
Tota aquesta informació que teniu a continuació us ajudaran a entendre la part del tema sobre els àcids nuclueics i les seues funcions:
DNA quiz
Posa a prova els teus coneixements sobre ADN i les teues "reading skills". Segur que passeu la prova amb èxit.
REPLICACIÓ DEL ADN
Aquesta part la veered en la tercera avaluació, però ací teniu informació per si no recordeu allò que vam estudiar en 1 BAT
DNA Replication.
Altra animació sobre Replicació
LA SÍNTESI DE LES PROTEÏNES
El flux de informació: Dogma central
Tutorial interactiu sobre el procés de transcripció i traducció de l'ADN:
27 de febrer 2019
20 de febrer 2019
Animacions sobre genètica molecular
How Nucleotides are Added in DNA Replication (1028.0K)
Ara tractarem l'expressió de la informació genètica o, dit d'una altra manera, el tema de la síntesi de proteïnes i ho farem començant de zero, per anar incidint en aspectes més concrets (el procés de la transcripció, la maduració de l'ARNm en eucariotes i la traducció). Comencem amb aquesta animació:  |
Ara toca aplicar el que ghem aprés. En la següent animació poder construir una seqüència d'una proteïna a partir de la informació continguda en una cadena d'ADN.
Una vegada ja sabem les bases del procés, podem passar a observar aspectes més particulars en les animacions que teniu a continuació:
Una vegada ja sabem les bases del procés, podem passar a observar aspectes més particulars en les animacions que teniu a continuació:
REPLICACIÓ DE L'ADN
Tres experiements cabdals en la història de l'ADN
|
08 de febrer 2019
Principis de genètica
Aplicació dissenyada per donar suport l'ensenyament i l'aprenentatge de la genètica en batxillerat. El material està dividit en cinc seccions: continguts, idees importants, glossari, activitats i enllaços d'interès. Els continguts estan organitzats en tres unitats, encara que nosaltres no veurem res de la segona unitat:
- Genètica clàssica
- Genètica de poblacions
- Genètica molecular.
Les seves pàgines inclouen imatges, animacions o experiments interactius que il·lustren determinats conceptes. L'alumne pot emular virtualment els experiments de Mendel amb pèsols o controlar la reproducció de les animacions del cicle cel·lular.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)