Pàgines

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ADN. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ADN. Mostrar tots els missatges

15 de març 2019

Textos heterodoxos sobre biologia (segur que us agraden)

Ara que ja sabeu moltes coses de genètica molecular, us passe el "Credo de la biologia molecular": es tracta  d'un curt text que parafraseja l'oració cristiana del mateix nom a partir dels conceptes de la Biologia Molecular. 


Crec en el DNA totpoderós, creador dels éssers vius.

Crec en el RNA, el seu únic fill, que va ser concebut per obra

i gràcia de la RNA polimerasa.


Va nàixer com transcrit primari, va patir sota el poder

de nucleases, metilases i adenilases. Va ser processat,

modificat i transportat.

Va descendir al citoplasma i als pocs segons

va ser traduït a proteïna.


Va ascendir pel reticle endoplasmàtic

i l'aparell de Golgi, i està ancorada sobre

la membrana plasmática a la dreta d'una proteina G.


Des d'ací ha de controlar la traducció

de senyals en cèl·lules normals i apoptòtiques.

Crec en la biologia molecular, la teràpia gènica

i la biotecnologia, en la seqüència del genoma humà,

la correcció de les mutacions, la clonació de Dolly

i la vida eterna.

Amén.


Si sou capaços de comprendre el significat de les frases, és que estareu ben preparats per afrontar la Selectivitat i, fins i tot, per a estar estudiant la carrera de Biològiques.


També vull mostrar-vos una cançó del Youtube que està de moda entre els alumnes de la Facultat. Un bon repàs de vocabulari de biologia-geologia i una estona divertida. Us interessa comprovar si sabeu el significat de totes i cadascuna de les paraules....

07 de març 2019

"La cancó de la PCR en video


Navegant per internet he trobat un bloc sobre temes científics prou interessant: "L'altre costat de la lent". Entre les seues darreres entrades hi havia aquest video que tracta de la tècnica de la PCR que com ja sabeu s'utilitza per a crear còpies d'una determinada seqüència d'ADN. Tot i que estudiarem això en abril, ja podeu cantar-la.

 

TRADUCCIÓ

"Enzim, que faràs avui?
He dit, Enzim, tens ganes de fer ADN?
He dit, Enzim, ensenya'm com t'uneixes,
deixa'm barrejar-te amb alguns primers.

Enzim, és hora de fer una nova cadena.
He dit, Enzim, perquè sé que tu pots.
He dit, Enzim, aquestes lletres també formen la paraula DAN.
Tot el que necessitem per fer que les coses comencin...

És només una mica de GTCA,
és només una mica de GTCA,
Puc fer ADN,
Puc ser una gran estrella,
tu ets la clau de la meva PCR.

Correcte, estic parlant de GCTA,
només una mica de GCTA.
Puc fer algunes cadenes noves,
puc veure totes les meves bandes,*
puc donar el millor que tinc.

Enzyme, you have come a long way
But in my lab, demands are higher today
I said enzyme, now it’s time to go fast
We have got to increase throughput
Enzyme, I think I found what I need
It’s an enzyme, it gives me much higher speed
It goes so fast, when it builds DNA
All we need to get it started…

Enzim, has vingut de molt lluny,
però al meu laboratori, avui encara hi ha més exigència.
He dit, Enzim, ara és moment d'anar ràpid,
hem d'incrementar el rendiment.
Enzim, em penso que he trobat el que necessito,
és un enzim, em dóna molta més velocitat.
Va tan ràpid, quan fa ADN!
Tot el que necessitem per començar...

És només una mica de GTCA,
és només una mica de GTCA,
Puc fer ADN,
Puc arribar a les estrelles,
puc fer les PCR més ràpid.

Correcte, estic parlant de GCTA,
només una mica de GCTA.
Puc fer cadenes més llargues,
puc veure millors bandes,*
puc donar el millor que tinc."
 Font original:  Bio-Rad
*Es refereix a les bandes d'ADN que es veuen en un gel d'agarosa quan ha funcionat la PCR

01 de març 2019

El llarg camí del DNA

El llarg camí del DNA 

Us transcric una interessant entrada del blog centpeus, publicat per Daniel closa 

A mitjans del segle passat, el gran problema de la biologia era identificar quin era el suport químic de la informació genètica. Ja tenien el concepte de gens, entesos com les unitats d’informació genètica, però ignoraven en que consistia. La idea que tenia més èxit era que al nucli de les cèl·lules hi hauria unes proteïnes particulars que complien aquesta funció. Semblava assenyat ja que les proteïnes eren versàtils, podien formar cadenes i estaven constituïdes per vint aminoàcids diferents. Era temptador pensar en un alfabet de vint lletres amb el que escriure la informació genètica.
Al nucli també hi havia el DNA, però aquest es considerava com un material de suport. Una mena de estructura on s’aguantarien els autèntics gens. Ara ens sembla curiós, però en aquell temps no era cap ximpleria. Després de tot, el DNA nomes tenia quatre “lletres” que, a sobre, mantenien unes proporcions constants de dos en dos. Semblava que allò no donava per gaire sofisticació.
Però un seguit d’experiments van començar a apuntar al DNA com a material genètic i finalment, l’any 1953 Watson i Crick van publicar un article on proposaven l’estructura de doble hèlix que permetia entendre com funcionava el DNA com a material genètic.
Aclarit això tocava desxifrar el “codi genètic”. Al DNA hi havia les instruccions per fabricar les proteïnes. És a dir, en quin ordre es posaven els aminoàcids. Ep! Però a les proteïnes hi tenim vint aminoàcids i al DNA nomes hi ha quatre nucleòtids. Això volia dir que, com a mínim, calia anar llegint els nucleòtids en grups de tres per tenir més de vint combinacions.
Els primers intents van ser senzills. Van posar en un bacteri una cadena de DNA que només tingués adenines, tipus A-A-A-A-A-A-A….. i van veure que la proteïna que fabricava estava feta únicament per l’aminoàcid lisina Lys-Lys-Lys-Lys… De manera que la primera peça del codi era AAA es tradueix per Lisina (per cert, això ho va fer Severo Ochoa i per això va guanyar el premi Nobel l’any 1959). La resta de combinacions van trigar més, però finalment es va acabar esbrinant tot el codi. Des d’aleshores podem llegir la seqüencia d’un gen i saber quina proteïna fabricarà.
Però, és clar, amb això no n’hi ha prou. A més de la informació de quina proteïna es fa, cal més instruccions per decidir quan es fa. No tots els gens funcionen tota la estona. Al principi de la cadena del DNA de cada gen hi ha una zona que serveix per controlar l’activitat del gen. Esbrinar això ho van començar a fer els francesos Jacob i Monod a principis dels anys 60, amb sistemes de regulació senzills. Ara encara els estem estudiant i podem dir que els sistemes de control, els promotors, realment son complicats amb ganes.
Amb tot això semblava que ja enteníem com funcionava el DNA i es va començar a analitzar les seqüències dels gens. En fer-ho van començar a sortir més sorpreses. Aquella seqüència que pensàvem que es llegiria seguida per transcriure-la a proteïna estava plena de regions de DNA que no apareixien a la proteïna. La majoria de gens estan fets a trossos (anomenats exons) i la cèl·lula s’encarrega de enganxar-los per ordre quan toca. Això ha sigut una bona jugada de l’evolució , que combinant aquests exons en ordre diferent pot fabricar diferents proteïnes a partir d’un únic gen. També ha sigut una bona manera de marejar als investigadors i als estudiants…
Estudiar cada gen per separat anava bé al principi, però era una mica cutre. De manera que finalment ens vàrem posar a seqüenciar tot el genoma humà. Volíem saber, de principi a fi, quina era la seqüència dels tres mil dos-cents milions de nucleòtids del nostre DNA. Va costar però es va fer. I més sorpreses. La majoria del DNA no semblava ser gens tal com els enteníem. Li van dir DNA brossa, però això era una ximpleria. Ara sabem que serveix també per controlar el funcionament del DNA de manera que tot just comencem a entendre.
I finalment va resultar que la informació es podia modificar, afegint marques químiques a les bases del DNA. Es diuen marques epigenètiques, perquè estan afegides a la genètica, i representen un nou nivell de complexitat.
De vegades sembla que les coses van lentes. Però si mirem com hem avançat en el coneixement de la genètica veiem que tot va molt de pressa i que en poc temps hem fet molt camí. Després de tot, fa relativament poques dècades que es van adonar que els gens no estaven fets de proteïnes sinó de DNA. I mira quant hem avançat des d’aleshores!!!

L’AUTOR

Daniel Closa

Daniel ClosaSóc doctor en biologia i investigador del CSIC a l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona. A més de la recerca científica pura i dura, fa temps que aprofito les oportunitats de la xarxa per fer una mica de divulgació de la ciència.

Nous raps al voltant de biologia

Una altra manera de repassar el que anem aprenent. Espere que us agrade i  que pugueu seguir els subtítuls.



Amb música country


i amb ritmes llatins


Rock&roll 

28 de febrer 2019

Recursos educatiu al voltant dels àcids nucleics

Tota aquesta informació que teniu a continuació us ajudaran a entendre la part del tema sobre els àcids nuclueics i les seues funcions: 

DNA quiz

Posa a prova els teus coneixements sobre ADN i les teues "reading skills". Segur que passeu la prova amb èxit.



REPLICACIÓ DEL ADN

Aquesta part la veered en la tercera avaluació, però ací teniu informació per si no recordeu allò que vam estudiar en 1 BAT

DNA Replication.

Altra animació sobre  Replicació 

Tutorial sobre replicació 

LA SÍNTESI DE LES PROTEÏNES
 
El flux de informació: Dogma central
La maduració de l'ARN transcrit: Maduració. Altra animació de la maduració

Tutorial interactiu sobre el procés de transcripció i traducció de l'ADN:

20 de febrer 2019

REPLICACIÓ DE L'ADN




Altres links relacionats:
Universitat de Harvard.
Experiència de Meselson i Stahl

Tres experiements cabdals en la història de l'ADN

Tres experiments cabdals en la història de l'ADN


1- L'experiència d'Avery, McLeod i McCarty (1944)


En 1928, Frederick Griffith descrigué el  fenomen anomenat transformació (bacteriana) en pneumococs. Hi havia dos tipus de pneumococs:
  • Els pneumococs de tipus R (rugosos) formen colònies d'aspecte rugós sobre un medi sòlid (placa Petri), i són poc virulents.
  • Los pneumococs de tipus S ( smooth- llisos) formen colònies d'aspecte llis i brillant sobre un medi sòlid (placa Petri).  Es caracteritzen per posseir una càpsula de polisacàrids en la superfície cel·lular que els protegeix del sistema inmunitari de l'hoste i provoquen infeccions que maten l'animal en 3 ó 4 dies.

Griffith va concloure l'existencia d'un "FACTOR DE TRANSFORMACIÓ" que habia estat transferit des dels pneumococs S morts als pneumococs R vius. Aquest factor de transformació havia convertit els pneumococs R en pneumococs S amb la càpsula de polisacàrids que els fa letals. 

I ací una versión molt mes light en vídeo que segur que us agrada




Però, quina relació té això amb l'ADN? 

En 1944, Oswald Avery, Colin McLeod i Maclyn McCarty tractaren d'identificar el factor de transformació (FT), que havia de trobar-se als pneumococs S morts pel calor.


  • Tractaren els pneumococs S morts per escalfament amb detergent per obtenir un llisat cel·lular (un extracte lliure de cèl·lules que contenia el FT). Aquest llisat conté (entre altres coses) el polisacàrid de la superfície cel·lular, les proteïnes, l'ARN i l'ADN dels pneumococs S.
  • Van sometre el llisat  a diversos tractaments enzimàtics que trencaven les diferents macromolècules.
  • Injectaren en ratolins els pneumococs de tipus R vius juntament amb una fracció del llisat modificada enzimàticament 
Els resultats dels seus experiments es visualitzen en la taula que teniu a continuació:


Aquesta sèrie d'experiments demostrà que la natura química del factor de transformació (la informació genètica capaç de convertir pneumococs R en pneumococs S) era un DNA i no una proteïna com es pensava en aquella època.


2- Experiment de Herhey i Chase (1952)


En aquest experiment, juntament amb el descrit anteriorment, es demostra definitivament que l'ADN és la molècula portadora de la informació genètica.






3. L'experiment de Meselson i Stahl (1958)

En aquest experiment es demostra com és el procés de la replicació (semiconservativa) de l'ADN.


  • En aquesta web ho tenim tot molt ben explicat (en castellà). Fins i tot teniu un petit qüestionari per comprovar si heu assimilat el concepte. A continuació teniu una imatge que representa els resultats de l'experiment.



A més, tenim més animacions: 






07 de gener 2019

Animacions sobre la replicació de 'ADN

Tot i ser en anglés, crec que una imatge val més que mil paraules:

13 de desembre 2018

Tot el que volies saber sobre els cromosomes i no havies gosat preguntar



Aprofitant la visita a l'exposició BOSC DE CROMOSOMES feta anys enrere, us passe prou informació per poder realizar el vostre treball. La pàgina me l'ha recomanada el meu amic Lluís Pascual, professor de la Facultat de Biològiques. En principi està dedicada als alumnes de segon de Batxillerat, tot i que també podrà ser aprofitada, parcialment, pels alumnes de primer. El que he fet jo és facilitar-vos la traducció de la pàgina. Així serà més fàcil entrar en aquesta matèria tan complexa, alhora que interessant. Es tracta d'una traducció automàtica i potser hi haurà alguna frase sense sentit.



Què és un cromosoma?


Al nucli de cada cèl·lula, la molècula d'ADN s'empaqueta en estructures similars a fils anomenades cromosomes. Cada cromosoma es compon d'ADN estretament enrotllada moltes vegades al voltant de les proteïnes anomenades histones que recolzen la seva estructura.
Els cromosomes no són visibles en el nucli no-de la cèl·lula, fins i tot sota un microscopi, quan no la cèl·lula s'està dividint. No obstant això, l'ADN que conforma els cromosomes es converteix ple amb més força durant la divisió cel·lular i és llavors visible sota un microscopi. La major part del que els investigadors saben sobre els cromosomes es va aprendre mitjançant l'observació dels cromosomes durant la divisió cel·lular.
Cada cromosoma té un punt de constricció anomenada centròmer, que divideix el cromosoma en dues seccions, o "braços". El braç curt del cromosoma s'etiqueta el "braç p". El braç llarg del cromosoma s'etiqueta el "braç q. "La ubicació del centròmer en cada cromosoma dóna el cromosoma seva forma característica, i es pot utilitzar per ajudar a descriure la localització de gens específics.


Per obtenir més informació sobre els cromosomes:

Genetics Home Reference proporciona informació sobre cada un dels 23 parells de cromosomes humans.
  • 1  
  •  2  
  •  3  
  •  4  
  •  5  
  •  6  
  •  7  
  •  8  
  •  9  
  •  10  
  •  11  
  •  12  
  •  13  
  •  14  
  •  15  
  •  16  
  •  17  
  •  18  
  •  19  
  •  20  
  •  21  
  •  22  
  •  X  
  •  I  
Aquesta és la part més interessant, ja que caldrà que vosaltres estudieu alguns dels gens continguts al cromosoma que vosaltres heu triat. Alguns gens són esmetats en l'exposició. Vosaltres decidiu què és el més més us interessa o bé, allò que sou capaços d'entendre.

Genetics Home Reference també proporciona informació sobre l'ADN mitocondrial.
El Centre de Genètica Educació ofereix un full informatiu que introdueix gens i cromosomes 
GeneEd també proporciona informació sobre els conceptes bàsics de cromosomes 




La Universitat de Genètica Ciència Learning Center de Utah ofereix una descripció dels cromosomes, Incloent la seva mida i la forma en què s'empaqueten en la cèl·lula.

Com s'indica la localització d'un gen?


Els genetistes utilitzen mapes per descriure la localització d'un gen particular en un cromosoma. Un tipus de mapa utilitza la ubicació citogenètica per descriure la posició d'un gen. La ubicació citogenètica es basa en un patró distintiu de bandes creades quan els cromosomes es tenyeixen amb certs productes químics.Un altre tipus de mapa utilitza la ubicació molecular, una descripció precisa de la posició d'un gen en un cromosoma. La ubicació molecular es basa en la seqüència de blocs de construcció d'ADN (parells de bases) que componen el cromosoma.

Ubicació citogenètica

Els genetistes utilitzen una forma estandarditzada de descriure la ubicació citogenètica d'un gen. En la majoria dels casos, la ubicació es descriu la posició d'una banda en particular en un cromosoma tenyit:
17q12  (aquesta ubicació és més que suficient pel vostre treball)
També es pot escriure com una sèrie de bandes, si se sap menys sobre la ubicació exacta:17q12-q21
La combinació de números i lletres proporcionar "direcció" d'un gen en un cromosoma. Aquesta adreça es compon de diverses parts:
  • El cromosoma en què es pot trobar el gen. El primer número o lletra es fa servir per descriure la ubicació d'un gen representa el cromosoma. Els cromosomes de l'1 al 22 (els autosomes) són designats pel seu nombre de cromosomes. Els cromosomes sexuals són designats per X o Y.
  • El braç del cromosoma. Cada cromosoma es divideix en dues seccions (braços) basat en la ubicació d'un estrenyiment (constricció) anomenat el centròmer. Per convenció, el braç més curt es diu P, i el braç més llarg s'anomena q. El braç del cromosoma és la segona part de la direcció del gen. Per exemple, 5q és el braç llarg del cromosoma 5, i XP és el braç curt del cromosoma X.
  • La posició del gen al p o q braç. La posició d'un gen es basa en un patró distintiu de bandes clares i fosques que apareixen quan el cromosoma es tenyeix de certa manera. La posició és generalment designat per dos dígits (que representen a una regió i una banda), que de vegades són seguits per un punt decimal i un o més dígits (que representen sub-bandes dins d'una llum o zona fosca). El número que indica la posició de gens augmenta amb la distància des del centròmer. Per exemple: 14q21 representa la posició 21 en el braç llarg del cromosoma 14. 14q21 està més a prop del centròmer de 14q22.
A vegades, les abreviatures "CEN" o "ter" també s'utilitzen per descriure la ubicació citogenètica d'un gen."Centre" indica que el gen està molt a prop dels centròmers. Per exemple, 16pcen es refereix al braç curt del cromosoma 16 prop del centròmer. "Ter" significa terminal, el que indica que el gen està molt a prop de la final de la p o q braç. Per exemple, 14qter es refereix a la punta del braç llarg del cromosoma 14. ("Tel" també s'utilitza de vegades per descriure la ubicació d'un gen. "Tel" significa els telòmers, que estan en els extrems de cada cromosoma. Les abreviatures "tel "i" ter "es refereixen a la mateixa ubicació.)

El CFTR gen es localitza en el braç llarg del cromosoma 7 en la posició 7q31.2.

Ubicació Molecular

El Projecte Genoma Humà, un esforç internacional de recerca acabada en 2003, va determinar la seqüència de parells de bases per a cada cromosoma humà. Aquesta seqüència de la informació permet als investigadors per a proporcionar una direcció més específica que la ubicació citogenètica per molts gens. Direcció molecular d'un gen assenyala la ubicació d'aquest gen en termes de parells de bases. S'hi descriu posició precisa del gen en un cromosoma i indica la mida del gen. Conèixer la ubicació molecular també permet als investigadors determinar amb exactitud fins a quin punt un gen és d'altres gens en el mateix cromosoma.
Diferents grups d'investigadors sovint presenten valors lleugerament diferents per a la localització molecular d'un gen. Els investigadors interpreten la seqüència del genoma humà utilitzant una varietat de mètodes, que pot donar lloc a petites diferències en la direcció molecular d'un gen. Genetics Home Reference presenta dades de NCBI per a la ubicació molecular de gens.

Per obtenir més informació sobre el mapatge genètic:

L'Institut Nacional d'Investigació del Genoma Humà, explica com els investigadors creen un mapa genètic This link leads to a site outside Genetics Home Reference. .
La Universitat de Washington ofereix una galeria Citogenètica  que inclou una descripció de els patrons de bandes dels cromosomes.


VOLEU SABER LA SEQÜÈNCIA DEL VOSTRE GEN?

Si en voleu saber més, com per exemple, quina és la seqüència de bases del gen  visiteu AQUESTA WEB (en anglés):






Accedim a la web   i busquem el gen del que volem saber la informació (per exemple podem cercar el gen BRCA1, en humans. En la finestra "search all categories", seleccioneu GENE. 


S'obre una nova finestra i veiem que hi ha 18 genes descrits, del qual la primera entrada ENSG00000012048 ens dóna la informació que busquem.



Abans, però, cal aclarir uns conceptes del navegador d'Ensembl que ens podran resultar útils:
            ENSG → fa referència a gen
            ENST → fa referència a transcrit
            ENSP →fa referència a proteïna
            ENSE → fa referència a exó



En el menu de l'esquerra cliquem «Sequence» del menú lateral i veiem la seqüència del gen amb tots els exons en groc.




També pot interessar-vos
 saber les relacions evolutives a partir de les diferències en la seqüència. Per saber això, cliqueu en la columna de l'esquerra, GENE TREE i apareixerà l'arbre evolutiu en la part inferior de la pàgina.