Textos heterodoxos sobre biologia (segur que us agraden)

Ara que ja sabeu moltes coses de genètica molecular, us passe el "Credo de la biologia molecular": es tracta  d'un curt text que parafraseja l'oració cristiana del mateix nom a partir dels conceptes de la Biologia Molecular. 

Crec en el DNA totpoderós, creador dels éssers vius.

Crec en el RNA, el seu únic fill, que va ser concebut per obra

i gràcia de la RNA polimerasa.


Va nàixer com transcrit primari, va patir sota el poder

de nucleases, metilases i adenilases. Va ser processat,

modificat i transportat.

Va descendir al citoplasma i als pocs segons

va ser traduït a proteïna.


Va ascendir pel reticle endoplasmàtic

i l'aparell de Golgi, i està ancorada sobre

la membrana plasmática a la dreta d'una proteina G.


Des d'ací ha de controlar la traducció

de senyals en cèl·lules normals i apoptòtiques.

Crec en la biologia molecular, la teràpia gènica

i la biotecnologia, en la seqüència del genoma humà,

la correcció de les mutacions, la clonació de Dolly

i la vida eterna.

Amén.

Si sou capaços de comprendre el significat de les frases, és que estareu ben preparats per afrontar la Selectivitat i, fins i tot, per a estar estudiant la carrera de Biològiques.

També vull mostrar-vos una cançó del Youtube que està de moda entre els alumnes de la Facultat. Un bon repàs de vocabulari de biologia-geologia i una estona divertida. Us interessa comprovar si sabeu el significat de totes i cadascuna de les paraules....

BONA I MALA LLET

Us transcric un article del molt recomanable bloc "CENTPEUS" sobre una biomolècula ja coneguda: la lactosa. Espere que us siga de profit i us servisca d'exemple per al vostre blog. Teniu moltes molècules que esmentem en classe i que poden servir-vos de tema d'investigació.


Els humans som mamífers i, per tant, és comprensible que la llet sigui un aliment excel·lent pels infants. La llet materna conté tot el necessari per créixer i desenvolupar-se. Però a partir d’una determinada edat, la llet deixa de ser un aliment tan bo per moltes persones. A l'edat adulta, gairebé la quarta part de la població dels països mediterranis no tolera la llet. I a Àfrica aquesta intolerància arriba gairebé a la totalitat dels adults i pot aparèixer en els nens molt aviat, a partir dels dos o tres anys. De manera que, de vegades, la llet pot no ser tan sana com ens deia l’àvia.

En paraules tècniques es parla d’intolerància a la lactosa. Un quadre de dolors abdominals, diarrea, gasos, malnutrició i creixement lent en els nens i que es relaciona directament amb el consum de llet. L’aliment que ens dóna la vida en les primeres etapes de la vida, pot arribar a ser un problema important a partir de determinat moment.

El causant és la lactosa, que és el sucre que es troba principalment a la llet. A nivell molecular la lactosa és una molècula composta per dos sucres units: la glucosa i la galactosa. El cas és que per poder absorbir la lactosa primer cal trencar la unió dels dos sucres i després el cos absorbeix perfectament tant la glucosa com la galactosa. I de trencar aquesta unió s’encarrega una proteïna, un enzim anomenat lactasa, que fabriquen les cèl·lules del budell.

Els nens petits en tenen molta de lactasa, però a mida que ens fem grans n’hi ha que cada vegada en fan menys, alguns en fan molta menys i finalment hi ha qui deixa de fer-ne del tot. Aquí té la darrera paraula la genètica. Els nivells de lactasa que tindrem de grans depèn de la nostra herència genètica.

Però, és clar, si el budell deixa de fer lactasa, la molècula de lactosa no es trenca en dos i no la podem absorbir. De manera que es quedarà dins el budell. Això no tindria més importància sinó fos pel fet que els bacteris que viuen dins del nostre budell si que poden alimentar-se de lactosa. I quan ho fan, quan disposen de molta lactosa, doncs comencen a créixer més del que tocaria, a fermentar la lactosa i a generar productes residuals que no haurien de fer. Això és el que causa dany a les parets del budell, gasos i alteracions en les cèl·lules que s’encarreguen d’absorbir el menjar.

De manera que en poc temps no tan sols deixem d’absorbir la lactosa sinó que tot el mecanisme de captació d’aliments queda malmès.

La solució és aparentment senzilla. N’hi ha prou deixant de prendre llet. En ocasions també es poden prendre càpsules amb l'enzim, la lactasa, per ajudar a digerir la llet. Però en els casos severs d’intolerància, fins i tot una petita quantitat de lactosa pot ser suficient per causar problemes, i aleshores la vida es torna molt complicada, perquè moltíssims aliments incorporen derivats de la llet (entre ells la lactosa) en la seva composició. Molts embotits, cereals, productes precuinats, el pa, les sopes instantànies i fins i tot molts medicaments. Si un dia mireu la composició dels productes del supermercat us adonareu de com de difícil pot ser aconseguir una dieta sense res de derivats lactis.

I la causa d’aquesta pèrdua de l’enzim lactasa pot ser deguda al fet que abans de l’aparició de l’agricultura no era normal que els humans s’alimentessin de llet passat el període d’alletament. Com que l’enzim ja no era útil es substituïa per altres a mida que creixíem. No va ser fins l’aparició de l’agricultura quan va aparèixer una pressió positiva que afavorís mantenir l’enzim al budell durant més temps. Sembla que hi ha una certa correlació entre el moment en que va aparèixer l’agricultura en una població i els nivells i l’edat d’aparició de la intolerància a la lactosa.

Per això de vegades cal anar amb compte. Antigament s’enviava llet en pols per ajudar als nens d’Àfrica sense tenir en compte que per molts, a partir de certa edat aquella llet els causava més problemes que solucions.

La llet és un molt bon aliment, però això no vol dir que ho sigui sempre ni per tothom.
Font de la notícia

HAPPY BIRTHDAY, BOBBY

Fa 200 anys , un 12 de Febrer, va nàixer Charles Robert Darwin.

En els següents enllaços podreu llegir el llibre online (en castellà):

Introducción, Capítulo 1, Capítulo 2, Capítulo 3, Capítulo 4, Capítulo 5, Capítulo 6, Capítulo 7, Capítulo 8, Capítulo 9

El video següent us conta la seua biografia.

Posa't a prova

Ací teniu una aplicació prou interessant per comprovar com aneu preparant-vos per a la selectivitat. Cal tenir en compte que el currículum català no és el mateix que el nostre, però és una web prou aprofitable, ja que són activitats autocorregides que us poden ajudar a estudiar d'una forma més divertida.

Tres14: És ciència

tres14 - És Ciència
  Emés el 3 juliol 2011

Tenim molts tòpics sobre què és ser un gran científic. És tasca dels historiadors de la Ciència donar-los la volta. Pocs científics hi ha més famosos que Albert Einstein. I tant s'ha parlat d'ell que ja és més un personatge que una persona. Sempre se li mostra com en un altre món. Amb els seus papers, les seves fórmules i les seves teories abstractes, Einstein sembla no preocupar-se pels problemes quotidians. Però darrere de la teoria de la relativitat es troba la necessitat de resoldre un problema molt mundà. Albert Einstein volia saber com sincronitzar rellotges que estaven en diferents llocs perquè marquessin la mateixa hora. A principis de segle van aparèixer els rellotges públics en les estacions de ferrocarril. I fer que tots coincidissin no era fàcil. I d'aquí van sorgir les seves idees sobre l'espai, el temps i la velocitat de la llum.

27 de Setembre: dia del deute ecològic

 Avui, 27 de setembre és el dia en que hem consumit tot el que el planeta pot regenerar en un any. El dia del deute ecològic.  Benvinguts a la bombolla ecològica. A partir de demà, i fins final d’any, tot el que els humans consumim: menjar, energia, aire net, aigua potable… ja haurà de constar com a “deute ecològic”. No se sap d’on sortirà perquè el planeta Terra no ho pot produir. Des de demà ja estarem vivint per sobre de les nostres possibilitats. Simplement gastem el 135% del que el planeta produeix. Cada país és diferent, però el global surt molt deficitari. I els deutes, tard o d’hora, cal pagar-los.

Aquesta informació l'he treta del bloc Centpeus. Si hi aneu tindreu ampliada la notícia i podreu assabentar-vos de més detalls

Darwin day 2011

tres14: Càncer

Un interessant episodi del programa de TV1  tres14 que parla del càncer.

En los años 20 la publicidad convenció a las mujeres de que fumar adelgazaba. El cigarrillo prometía glamour, relajación y libertad para la mujer. Los efectos de esta incorporación tardía de la mujer al tabaquismo se ven hoy, años más tarde. La mortalidad del cáncer de pulmón baja entre los hombres, pero crece entre las mujeres. Y se prevé que en 2020 supere al cáncer de mama como causa de muerte. Hoy sabemos que el cáncer no es una enfermedad, sino varias. Y la batalla para acabar con él se libra en muchos frentes distintos. Ivo Gut y Elías Campo estudian el origen genético de los distintos tipos de cáncer y Sílvia de Sanjosé, identifica los virus que los provocan para combatirlos mejor. Otros como Miguel Quintela y Joan Seoane desarrollan fármacos más efectivos contra la enfermedad. tres14 habla con ellos para saber ¿debemos aprender a convivir con el cáncer? ¿cuántos tumores se curan? ¿qué nuevos tratamientos se investigan?

Y además en este programa hablamos de:

la gran batalla contra el cáncer; armas contra el cáncer; ¿el cáncer es una enfermedad moderna?; ¿el cáncer es hereditario?; ¿por qué el cáncer se llama así?; ¿el cáncer de mama afecta al hombre?; ¿el oro es un aliado contra el cáncer?; el riesgo del tabaco; un remedio para dejar de fumar.

Joan-Ramon Laporte explica què va passar amb la grip A

Entrevista del programa de TV3 SINGULARS. El mes d'agost, l'OMS, l'Organització Mundial de la Salut, anunciava oficialment el final de la pandèmia de grip A que durant més d'un any ha mantingut en alerta el món sencer. Joan-Ramon Laporte, metge farmacòleg i director de la Fundació Institut Català de Farmacologia, ha estat consultor de l'OMS ens explica molt clarament què va passar.

Quines notes de selectivitat !!!!

Per finalitzar aquest curs, volia aprofitar l'avinentesa per  felicitar els meus alumnes de biologia pels magnífics resultats que han obtingut en la selectivitat.

11 alumnes. 1 únic suspés i 9 alumnes presentats a les PAU. Globalment han tret una nota mitjana espectacular (8,2)  pràcticament un punt més que la mitjana de les notes final del centre (7,28). Tots 9 han aprovat i amb quines notes: 9,71   9,41   9,2    8,78   8,75    8,64   7,05   6,83   i 5,33. 

Enhorabona a tothom i esperem que pugueu estudiar la carrera que més us agrade!

Singulars: un programa de la TV3

Enrique Cerdá és catedràtic de Genètica de la Universitat de Sevilla, enginyer agrònom i doctor en Biologia per la Universitat de Stanford. Va estudiar a Alemanya amb el biòleg Max Delbrück, premi Nobel de Medicina i considerat un dels pioners de la biologia molecular. Acontinuació teniu un video prou interessant de la seua aparició al programa de TV3 "Singulars"

Selectivitat 2010: 10 consells per superar-la

El bloc STUBLOGS us dóna una sèrie de consells valuosos per superar les proves d'accés a la universitat

Hem estat capaços de crear un ésser viu?

En aquest darrer dia de classe de Biologia hem tingut l'oportunitat de'assabentar-nos de la creació d'una  cèl·lula sintètica per part de científics americans. Cal prendre's la notícia amb tranquil·litat i tal com comenta Carl Zimmer caldria raonar si la introducció d'un genoma artificial en una cèl·lula és realment crear vida nova.

Craig Venter ha donat un pas més cap al seu objectiu de crear formes sintètiques de vida. S'ha sintetitzat el genoma d'un microbi i s'ha implantat  aquest tros d'ADN en una cèl lula  bacteriana sense el seu ADN . I això ... quina cosa és ? Poden créixer i dividir-se. És difícil dir si això és "la vida des de zero," perquè el límit entre una  la vida (i la no vida) és en realitat borrosa, tal com hem vist en estudiar els virus. 

Se'n parlarà d'aquesta experiència que marcarà una nova frontera en les concepcions de la ciència, la biotecnologia, però també de l'ètica i l'economia.

De moment ací teniu uns enllaços en castellà que us donaràn un poc de llum: 

• Bloc "Pasa la vida"
• El País.
• La Vanguardia
• BBC
• El Mundo

 

Vida de bote.pdf: Un interessant article aparegut a "El País"

Som una mica Neandertals

Ara que estem estudiant els temes de biologia molecular i enginyeria genètica en classe,  podreu entendre una mica millor el contingut d'aquesta entrada publicada al bloc Centpeus que tracta  de les relacions de parentiu evolutiu entre els humans actuals i els Neandertals. L'article està referint-se a proves de tipus bioquímic que vàreu estudiar en anys anteriors. Us transcric l'article: 

Els detectius saben molt be que per refer una història cal tenir presents tots els detalls, totes les pistes, ja que qualsevol indici ens pot oferir un nou punt de vista que faci canviar l’esquema general o, si més no, alguns detalls de la història. I la setmana passada van sortir a la llum unes noves dades que ens ajuden a entendre una mica més la nostra història, la dels humans. Uns investigadors han descobert que els humans portem una mica de DNA compartit amb els neandertals. Naturalment el titular a la premsa era que els humans s’havien aparellat amb els neandertals. També recalcaven que no podem saber si va ser un mascle sapiens amb una femella neandertal o a l’inrevés.

És comprensible que la imatge d’un neandertal i un sapiens fotent un clau és més espectacular que la nova imatge que aporta a la nostra evolució. Però després d’una estona de bromes, si donem un cop d’ull a com van fer l’estudi trobem coses que també són interessants.

En realitat, fins ara només podíem agafar restes de neandertals i compara-les amb les dels humans actuals o d’altres simis per mirar d’establir semblances i diferències. Això ens ha donat molta informació, però evidentment té uns límits. La gràcia és que fa poc s’han desenvolupat les tècniques per obtenir DNA de les restes dels neandertals. I amb això podem començar a comparar-nos a nivell molecular.

En aquest estudi s’ha comparat el DNA obtingut a partir d’ossos de tres neandertals amb el de cinc humans actuals. També s’ha comparat amb el de ximpanzés, els nostres parents vius més propers. Els cinc humans no van triar-se a l’atzar. Corresponien a un humà sud-africà, un de l’Àfrica occidental, un francès, un xinès i un de Nova Zelanda.

Adoneu-vos que els genomes del xinès i el de Nova Zelanda eren representatius d’humans que mai no van estar en contacte (que sapiguem) amb neandertals. En canvi el francès és una mostra d’humans que si que hi van estar en contacte, ja que en realitat els neandertals eren típicament europeus i per aquí tenim constància que van conviure durant un temps les dues espècies. Finalment els africans eren els representants de l’origen dels humans, abans de la sortida d’Àfrica que va tenir lloc fa uns 70.000 anys.

El primer que han vist és que humans i neandertals estem molt més emparentats entre nosaltres que amb els ximpanzés, cosa que confirma el que deien els estudis purament anatòmics.

Però l’interessant ha estat, és clar, la presencia de gens de neandertals en el genoma dels humans moderns. El primer que cal notar és que no es tracta de gens funcionals. Parlem de zones de DNA que no semblen tenir una particular importància. És evident que no hem heretat dels neandertals la seva capacitat per resistir el fred i aparentment tampoc cap gen d’especial importància. També cal destacar que ells no portaven DNA humà.

Però el més interessant és que tant el francès, com el xinès i el de Nova Zelanda porten DNA neandertal. En canvi, els africans no.

Això indica que els entrecreuaments devien tenir lloc a la zona de l’orient mitjà. Abans que els humans abandonessin Àfrica i s’escampessin per tot el planeta. Els humans que van migrar cap Àsia i Oceania ja portaven els fragments de DNA neandertal a les seves cèl·lules. Uns fragments potser de poca importància funcional, però que deixaven una empremta sobre la nostra història.

Per descomptat caldrà fer més estudis per perfilar millor el que anem descobrint. Però en tot cas, si algun dia algú us vol insultar dient-vos “neandertal”, podeu respondre-li amb tranquil·litat que “efectivament, però només entre un 1 % i un 4 %”.

ACTUALITZACIÓ: 

Més informació al següent enllaç: 

Informacio sobre universitats i estudis de grau que es poden cursar a les diferents comunitats autònomes

El bloc Stublogs, xarxa i pissarra, acaba de publicar aquesta important notícia que de ben segur us pot interessar:

L’equip que, des de fa uns quants anys, és el responsable del portal patatabrava.com, i que ha aconseguit aplegar milers d’estudiants universitaris que comparteixen l’esperit acadèmic i el tarannà festívol de l’excel.lent tapa que dóna nom a la seva comunitat, ha publicat aquests dies unes pàgines-web molt interessants per l’alumnat de Batxillerat i de Cicles Formatius de Grau Superior que, d’aquí a poc temps, haurà de fer la preinscripció universitària.

Es tracta de dues webs que estan directament relacionades per oferir informació sobre totes les universitats de l’estat espanyol, i de les diferents carreres que s’hi poden cursar.

La primera d’elles és Estudiaruniversitat.com, i en ella hi ha informació bàsica sobre les diverses universitats agrupades per Comunitats autònomes, de tal manera que, a l’obrir l’enllaç de qualsevol universitat, es mostra el llistat de totes les seves Facultats i Escoles amb l’accés directe al web de cadascuna d’elles.

La segona és onestudiar.com, i en aquest cas s’ofereix informació de totes i cadascuna de les carreres que es poden estudiar a l’estat, amb consideracions sobre les sortides professionals i, moltes vegades, amb comentaris i valoracions d’alumnes i, fins i tot, amb alguns apunts de diverses matèries.

Llibres científics per Sant Jordi

D'ací uns dies serà Sant Jordi. No sé si us agrada això de regalar un llibre i una rosa (o que us els regalen). La proposta és: Per què no un llibre científic? Per cert, les roses són pràcticament totes clonades. En aquesta pàgina teniu algunes suggerències.

Un article sobre l'evolució dels virus

En Internet teniu l'enllaç a un article publicat al diari Las Províncias per Fernando González Candelas  amb el títol Darwin i la evolución de los virus que us servirà de complement a la conferència d'ahir. 

Recordeu que podeu publicar una entrada al vostre bloc  comentant la conferència.

Un diari digital sobre ciència

Acabe d'enterar-se mitjançant el bloc "el buit de temps" de l'existència de Global Talent, un diari digital de ciència i innovació. Es tracta d'un producte periodístic molt innovador nascut sota el paraigua del Pacte Nacional per a la recerca i la innovació de Catalunya i està dirigit pel veterà periodista científic Xavier Pujol Gebellí. Un lloc per visitat si voleu estar al dia.

Bacteris a les cigarretes

Us transcric aquesta entrada del sempre recomanable bloc CENTPEUS: 

Tóxic i... infecciós?

Que fumar és dolent per la salut ja no ho nega ningú. El tabac, a més de la nicotina, genera un grapat impressionant de productes tòxics, cancerígens, mutàgens i demés que mica a mica anem coneixent millor. També ningú dubta que fumar augmenta de manera molt important la probabilitat de patir càncer, principalment al pulmó, és clar, però també en altres localitzacions. Que alguns dels tòxics inhalats s’escampen per tot l’organisme.

Durant molt temps no estava tan clar tot això. O millor dit, estava clar per la comunitat científica i , sobretot, pels metges. Però la indústria del tabac va destinar molts diners a fer campanyes de desinformació per posar en dubte la toxicitat del tabac. Una cosa semblant al que passa amb el canvi climàtic i els esforços de les petroleres i empreses del carbó per primer negar, després posar en dubte i finalment minimitzar l’impacte de l’activitat humana.

Però al tabac sembla que encara li queden garrotades per rebre. Per si no n’hi havia prou amb els productes químics, acaben de treure un treball on han detectat un altre problema sanitari pels fumadors. I és que sembla que les cigarretes contenen un nombre gens menyspreable de bacteris esperant a ser inhalats.

En realitat ja s’havien fet alguns estudis i havien trobat que a partir del tabac es podien fer créixer colònies bacterianes, però no les havien identificat. A més, molts microorganismes necessiten medis de cultiu particulars. I si no saps el que busques, pot ser que no li posis l’aliment adequat i no el vegis. Per això ara han fet servir una altra estratègia, cada vegada més freqüent. No mirem de fer créixer els bacteris sinó que simplement aïllem el DNA de dins les cigarretes i després l’analitzem. Això actualment ja resulta molt més ràpid, fàcil i específic.

De manera que van agafar cigarretes de quatre marques comercials, en van extreure el DNA i van analitzar la seqüència corresponent a un tipus de ribosoma bacterià. Com que el coneixem prou bé i sabem les diferències entre diferents soques bacterianes, va resultar relativament fàcil fer un llistat dels bacteris que hi havia a les cigarretes.

El primer que van notar és que de bacteris n’hi ha molts. Centenars de tipus diferents. Una abundància que no varia gaire entre les diferents marques. Segurament els microorganismes deuen colonitzar les fulles de tabac durant el processat, ja que recent collides no en contenen gaires de bacteris.

I no són bacteris irrellevants. Molts estan associats a patologies humanes. Hi ha Bacillus, Pseudomonas, Klebsiellas, Serratisa, Staphyllococcus, Clostridium, Escherichia, i uns quants més que ens poden portar problemes.

Ja se sap que els pulmons dels fumadors contenen més bacteris que els no fumadors. Es pensa que és perquè els mecanismes de defensa estan danyats per causa del tabac i al inhalar bacteris presents a l’ambient tenen més dificultats per eliminar-los. Això segurament és cert, però ara s’obre la possibilitat al fet que en fumar ja estiguin inhalant un bon grapat de bacteris. Molts segurament no resistiran les temperatures del tabac en cremar, encara que molts poden ser arrossegats cap a dins abans que la flama els arribi. Altres fan espores i poden aguantar les altes temperatures mentre esperen trobar un ambient tranquil humit i amb aliment (com ara un pulmó) per començar a créixer. En tot cas, el fet que també s’han trobat bacteris d’aquests al filtre de les cigarretes indica que, si més no, alguns si que aguanten l’encesa del tabac.

En realitat, encara queda per demostrar que aquesta sigui una via d’infecció. Per ara simplement han identificat una possible nova via que compromet la salut dels fumadors, però que sigui possible no vol dir que sigui cert. Com acostumen a dir els científics, caldrà fer més estudis per esbrinar-ho.

Però la propera vegada que mireu una cigarreta recordeu que no és només un magatzem de productes tòxics. També és un bon reservori de bacteris i fongs.

Olimpíada de biologia 2010

Ja queden dues setmanes per a la realització de les proves de l'Olimpíada de Biologia 2010 i serà hora d'anar preparant-la un poc si volem saber com és la seua estructura i repassar. Ja sabeu que el temari inclou el programa de l’assignatura de Biologia i Geologia de 1r de batxillerat, referit als continguts de Biologia (exclosos els continguts de Geologia) i programa de l'assignatura de Biologia de 2n de batxillerat (excloent-ne el tema corresponent a "Microbiologia i Inmunologia. Aplicacions"). És cert que hi ha una partque no hem pogut veure encara, però podeu aprofitar i estudiar del llibre.

Per ajudar-vos, ací teniu proves d'edicions anteriors. És molt important saber discriminar les respostes potencialment correctes d'aquelles que no ho són. (i que podem eliminar des d'un primer moment). Normalment sempre queda el dubte entre dos de les quatre opcions inicials.

• - 2008-09 (pdf) 
• - 2007-08 (pdf) 

No oblideu que hi ha una altra part (40% de l'examen) que es basa en el comentari d'un text relacionat amb la biologia, amb preguntes que estan relacionats amb el text i altres que se suposa que volsaltres sabeu respondre. l'any passat el text estava dedicat a Darwin i l'evolució.

Més informació sobre les proves

Recordeu que la prova tindrà lloc el Dissabte 27 de febrer de 2010 a l'Aulari Interfacultatiu. Campus de Burjassot, a l'altra banda de les vies del metro, de 10.00 a 13.00 hores. Convé ser-hi 15 minuts abans per tal d'arribar d'hora.