Estratègies habituals: al voltant de la llei del tabac

Llegit a Centpeus, secció del diari Ara

 

Amb la llei antitabac que fa poc s’ha aprovat, ha passat una cosa interessant. Un cert nombre de veus s’han alçat en contra d’aquesta llei invocant diferents arguments. Alguns no tenen tan a veure amb la llei sinó més aviat amb l’anterior, que va obligar a molts locals a fer unes obres que ara no serveixen de gaire. També hi ha qui reclama el dret a fer el que li plagui sense més, o els problemes que pot tenir el ram de la restauració per culpa dels “milions” de fumadors que deixaran d’anar als bars i restaurants.

Encara que molts d’aquests arguments els pots entendre, la majoria no s’aguanten gaire. Els restaurants i bars se’n sortiran igual que se n’han sortit a tots els altres països on s’han aplicat lleis similars. Els fumadors acostumen a entendre perfectament que no passa res per sortir a fora a fumar. I potser hi haurà qui aprofitarà l’avinentesa per mirar de deixar-ho. Però mentrestant podem assistir a alguns estirabots una mica exagerats. I un m’ha cridat l’atenció, sobretot per ser un bon exemple de quina mena d’estratègia es fa servir en moltes i diverses ocasions.

Al diari el Pais es va publicar un article de Francisco Rico, membro de la Real Academia Española, criticant la llei i l’assetjament a que es veuen sotmesos els fumadors. La gràcia és una frase del principi de l’article: “Dejemos de lado que no pocos de los argumentos contra el tabaco carecen de rigor científico y son simple fruto del desconocimiento, por las actuales insuficiencias de la investigación”.

Fantàstic. Ara resulta que segons aquest senyor no està clar que el tabac i el càncer estiguin relacionats. No tinc clar d’on ha tret aquesta informació, però sembla poc relacionada amb el seu àmbit d’especialització, que és la Literatura Hispànica Medievals. Realment en ciència mai es té certesa absoluta de res. Qualsevol coneixement pot modificar-se a la llum de futurs descobriments. Però això no vol dir que haguem de posar-ho tot en dubte mentre no tinguem noves dades. I si d’alguna cosa n’està segura la medicina és de la relació entre el tabac i el càncer.

Primer van ser les dades epidemiològiques, després van venir els estudis experimentals, les dades genètiques, la identificació dels productes cancerígens que apareixen en el fum i les relacions entre aquests productes i les modificacions genètiques. Simplement no en tenim cap dubte, però durant molt temps la cosa es va anar enterbolint. La industria del tabac publicava treballs que negaven la relació, ocultava les dades que trobaven relació o feia campanyes posant en dubte les dades obtingudes. Va arribar a ser tan exagerada la pressió que ara has d’especificar si has treballat per la indústria del tabac abans de publicar articles científics en revistes del tema.

Quan un tema no t’agrada o no hi estàs d’acord (o va contra els teus interessos) és una estratègia habitual negar el valor de les dades dels científics o posar en dubte que estiguin tan clares. Si hi ha algun treball que no veu les dades clares o que no troba la relació, ja no importa que n’hi hagi milers més que si que la veuen. Com argument per treure la raó o al menys sembrar el dubte és fàcil, útil i també pervers.

Recordo que fa anys hi havia qui negava que el cinturó de seguretat fos útil per disminuir el nombre de morts en accidents. També hi ha qui segueix dient que els científics no tenen clar si hi ha un canvi climàtic o que no és segur que els condons siguin útils per lluitar contra la SIDA.

Però per greu que li sàpiga al senyor Rico, els arguments contra el tabac són científicament molt sòlids i rigorosos i en absolut són fruit del desconeixement o d’una investigació insuficient. Estic convençut que els bars no es buidaran, però també estic segur que d’aquí uns pocs anys les sales d’oncologia dels hospitals si que ho faran una mica. I aquest és un benefici que no es pot ignorar.

També us recomane la lectura d'aquest article del diari El País: És millor previndre o curar, el tabaquisme. de bon segur, el podreu aprofitar per al debat que farem ..... quan torne a classe.

Bacteris a les cigarretes

Us transcric aquesta entrada del sempre recomanable bloc CENTPEUS: 

Tóxic i... infecciós?

Que fumar és dolent per la salut ja no ho nega ningú. El tabac, a més de la nicotina, genera un grapat impressionant de productes tòxics, cancerígens, mutàgens i demés que mica a mica anem coneixent millor. També ningú dubta que fumar augmenta de manera molt important la probabilitat de patir càncer, principalment al pulmó, és clar, però també en altres localitzacions. Que alguns dels tòxics inhalats s’escampen per tot l’organisme.

Durant molt temps no estava tan clar tot això. O millor dit, estava clar per la comunitat científica i , sobretot, pels metges. Però la indústria del tabac va destinar molts diners a fer campanyes de desinformació per posar en dubte la toxicitat del tabac. Una cosa semblant al que passa amb el canvi climàtic i els esforços de les petroleres i empreses del carbó per primer negar, després posar en dubte i finalment minimitzar l’impacte de l’activitat humana.

Però al tabac sembla que encara li queden garrotades per rebre. Per si no n’hi havia prou amb els productes químics, acaben de treure un treball on han detectat un altre problema sanitari pels fumadors. I és que sembla que les cigarretes contenen un nombre gens menyspreable de bacteris esperant a ser inhalats.

En realitat ja s’havien fet alguns estudis i havien trobat que a partir del tabac es podien fer créixer colònies bacterianes, però no les havien identificat. A més, molts microorganismes necessiten medis de cultiu particulars. I si no saps el que busques, pot ser que no li posis l’aliment adequat i no el vegis. Per això ara han fet servir una altra estratègia, cada vegada més freqüent. No mirem de fer créixer els bacteris sinó que simplement aïllem el DNA de dins les cigarretes i després l’analitzem. Això actualment ja resulta molt més ràpid, fàcil i específic.

De manera que van agafar cigarretes de quatre marques comercials, en van extreure el DNA i van analitzar la seqüència corresponent a un tipus de ribosoma bacterià. Com que el coneixem prou bé i sabem les diferències entre diferents soques bacterianes, va resultar relativament fàcil fer un llistat dels bacteris que hi havia a les cigarretes.

El primer que van notar és que de bacteris n’hi ha molts. Centenars de tipus diferents. Una abundància que no varia gaire entre les diferents marques. Segurament els microorganismes deuen colonitzar les fulles de tabac durant el processat, ja que recent collides no en contenen gaires de bacteris.

I no són bacteris irrellevants. Molts estan associats a patologies humanes. Hi ha Bacillus, Pseudomonas, Klebsiellas, Serratisa, Staphyllococcus, Clostridium, Escherichia, i uns quants més que ens poden portar problemes.

Ja se sap que els pulmons dels fumadors contenen més bacteris que els no fumadors. Es pensa que és perquè els mecanismes de defensa estan danyats per causa del tabac i al inhalar bacteris presents a l’ambient tenen més dificultats per eliminar-los. Això segurament és cert, però ara s’obre la possibilitat al fet que en fumar ja estiguin inhalant un bon grapat de bacteris. Molts segurament no resistiran les temperatures del tabac en cremar, encara que molts poden ser arrossegats cap a dins abans que la flama els arribi. Altres fan espores i poden aguantar les altes temperatures mentre esperen trobar un ambient tranquil humit i amb aliment (com ara un pulmó) per començar a créixer. En tot cas, el fet que també s’han trobat bacteris d’aquests al filtre de les cigarretes indica que, si més no, alguns si que aguanten l’encesa del tabac.

En realitat, encara queda per demostrar que aquesta sigui una via d’infecció. Per ara simplement han identificat una possible nova via que compromet la salut dels fumadors, però que sigui possible no vol dir que sigui cert. Com acostumen a dir els científics, caldrà fer més estudis per esbrinar-ho.

Però la propera vegada que mireu una cigarreta recordeu que no és només un magatzem de productes tòxics. També és un bon reservori de bacteris i fongs.