L’aparell respiratori. Botella respiradora

L'APARELL RESPIRATORI

L’aparell respiratori humà és l’aparell encarregat de captar l’oxigen (O2) de l’aire i de desprendre el diòxid de carboni (CO2) , molècules implicades en la respiració mitocondrial.

Les cèl·lules necessiten O2 per poder obtindre l’energia necessària a fi de desenvolupar les seues funcions vitals, mitjançant l’oxidació de la matèria orgànica (procés que té lloc en els mitocondris de la cèl·lula i que s’anomena respiració cel·lular). Aquesta matèria orgànica l’obtenen dels nutrients que han entrat via aparell digestiu i que l’aparell circulatori els hi ha portat. Aquest també s’encarrega de l’eliminació dels productes resultants de la respiració com el CO2 que pot ser problemàtic si es troba en gran concentració (provocaria l’aparició d’àcid carbònic, una baixada de pH i, per tant, la desnaturalització de les proteïnes).

L’aparell respiratori humà està constituït per les fosses nasals, la faringe, la laringe, la tràquea, els dos bronquis i els dos pulmons. Els pulmons contenen els alvèols pulmonars, lloc on es produeix l’intercanvi de gasos entre la sang i el medi exterior (l’aire que respirem)

• Més apunts i il·lustracions en aquesta web. Té bons esquemes per entendre l’intercanvi de gasos en els alveols.

• Posa’t a prova: saps respondre aquestes 10 preguntes sobre l’anatomia de l’aparell respiratori?

PowerPoint amb imatges:

• Repassa el que saps de l'anatomia de l'aparell respiratori.  
• Ací teniu més ajuda per construir (PER EQUIPS) la maqueta de l'aparell respiratória amb globos i botella.

BOTELLA RESPIRADORA 

Fumar, matar a distància

“Fumadors de tercera mà”
Els fumadors no són les úniques víctimes del tabaquisme, també existeixen els consumidors passius, és a dir, persones que inhalen les substàncies tòxiques del fum del tabac generat per altres. És el cas de la Mari Luz Navarro, que només fa tres anys que treballa en un bar de Barcelona, però es passa tota la jornada laboral envoltada de fum. Ella es mostra optimista i no es vol preocupar de com pot afectar la seva salut. Però el reporter Miquel Piris es desplaça al seu bar amb un equip d’investigadors del CSIC per analitzar-ne l’aire i comparar-ne els nivells de contaminació amb els dels carrers de Barcelona i veu que al bar hi ha deu vegades més pol•lució que a la ciutat.

L’Esther Roquer també és una fumadora passiva. Ella no va fumar mai, però va treballar en un bar durant 30 anys inhalant fum de tabac. Com a conseqüència, té una malaltia pulmonar molt greu que la va obligar a abandonar la feina. 

Des de fa poc temps també es parla d’un nou grup, el dels “fumadors de tercera mà”. El fum del tabac ho impregna tot i els tòxics que conté persisteixen en l’atmosfera, tot i haver apagat el cigarret. Aquestes substàncies nocives reaccionen amb els compostos nitrogenats de l’aire i produeixen un nou tipus de producte químic molt cancerigen, les nitrosamines.

Efectes nocius del tabac
Un estudi recent sobre l’impacte de l’aplicació de la Llei antitabac mostra que una de les substàncies més perilloses dels cigarrets són les micropartícules, ja que poden provocar càncer de pulmó o infart de miocardi. Per saber què pot fer un sol cigarret, Miquel Piris se sotmet a un experiment acompanyat de l’epidemiòleg de l’Institut Català d’Oncologia Esteve Fernández. L’objectiu és mesurar la concentració de micropartícules que hi ha en un cotxe i el resultat és sorprenent: després de fumar un quart de cigarret, la xifra supera més de 300 vegades l’obtinguda dins del bar. 

A plató, Marc Boada explica quins efectes té en el cos la inhalació de monòxid de carboni (CO) desprès pel tabac. L’aspiració de CO redueix la capacitat d’oxigenació perquè bloqueja els receptors d’hemoglobina. 

Marc Boada també ensenya quins canvis produeix en el cervell la nicotina, i més especialment com afecta les funcions de l’acetilcolina, un neurotransmissor vital perquè es desenvolupin correctament funcions com la contracció muscular, l’aprenentatge o la memòria, segons indica Rafael Maldonado, catedràtic de Farmacologia de la UPF. 

El consum repetitiu de nicotina canvia el paisatge cerebral. L’acetilcolina és un neurotransmissor que, en fixar-se als receptors del cervell, produeix sensació de benestar. Però en el cervell d’un fumador, aquesta funció se substitueix per la nicotina, amb la diferència que aquesta substància addictiva, a més d’arribar als receptors del cervell, en crea de nous que n’exigeixen la dosi. Quan es deixa de fumar, aquests nous receptors no desapareixen, sinó que queden adormits. Com a conseqüència, en el moment en què un exfumador torni a fumar i una nova dosi de nicotina arribi al cervell, aquests receptors es tornaran a activar.

Impotència sexual
Fumar també pot causar disfunció erèctil. “Quèquicom” recull el testimoni d’un noi que té impotència des dels 24 anys. Els tòxics del tabac fan que l’erecció no es pugui mantenir. D’una banda, les venes tenen menys capacitat de transport de sang i, de l’altra, els cossos cavernosos que en inflar-se provoquen l’erecció perden qualitat. A més, les vàlvules que haurien de retenir la sang en els teixits interns del penis perden eficàcia i l’erecció es poc duradora i flàccida.

Estratègies habituals: al voltant de la llei del tabac

Llegit a Centpeus, secció del diari Ara

 

Amb la llei antitabac que fa poc s’ha aprovat, ha passat una cosa interessant. Un cert nombre de veus s’han alçat en contra d’aquesta llei invocant diferents arguments. Alguns no tenen tan a veure amb la llei sinó més aviat amb l’anterior, que va obligar a molts locals a fer unes obres que ara no serveixen de gaire. També hi ha qui reclama el dret a fer el que li plagui sense més, o els problemes que pot tenir el ram de la restauració per culpa dels “milions” de fumadors que deixaran d’anar als bars i restaurants.

Encara que molts d’aquests arguments els pots entendre, la majoria no s’aguanten gaire. Els restaurants i bars se’n sortiran igual que se n’han sortit a tots els altres països on s’han aplicat lleis similars. Els fumadors acostumen a entendre perfectament que no passa res per sortir a fora a fumar. I potser hi haurà qui aprofitarà l’avinentesa per mirar de deixar-ho. Però mentrestant podem assistir a alguns estirabots una mica exagerats. I un m’ha cridat l’atenció, sobretot per ser un bon exemple de quina mena d’estratègia es fa servir en moltes i diverses ocasions.

Al diari el Pais es va publicar un article de Francisco Rico, membro de la Real Academia Española, criticant la llei i l’assetjament a que es veuen sotmesos els fumadors. La gràcia és una frase del principi de l’article: “Dejemos de lado que no pocos de los argumentos contra el tabaco carecen de rigor científico y son simple fruto del desconocimiento, por las actuales insuficiencias de la investigación”.

Fantàstic. Ara resulta que segons aquest senyor no està clar que el tabac i el càncer estiguin relacionats. No tinc clar d’on ha tret aquesta informació, però sembla poc relacionada amb el seu àmbit d’especialització, que és la Literatura Hispànica Medievals. Realment en ciència mai es té certesa absoluta de res. Qualsevol coneixement pot modificar-se a la llum de futurs descobriments. Però això no vol dir que haguem de posar-ho tot en dubte mentre no tinguem noves dades. I si d’alguna cosa n’està segura la medicina és de la relació entre el tabac i el càncer.

Primer van ser les dades epidemiològiques, després van venir els estudis experimentals, les dades genètiques, la identificació dels productes cancerígens que apareixen en el fum i les relacions entre aquests productes i les modificacions genètiques. Simplement no en tenim cap dubte, però durant molt temps la cosa es va anar enterbolint. La industria del tabac publicava treballs que negaven la relació, ocultava les dades que trobaven relació o feia campanyes posant en dubte les dades obtingudes. Va arribar a ser tan exagerada la pressió que ara has d’especificar si has treballat per la indústria del tabac abans de publicar articles científics en revistes del tema.

Quan un tema no t’agrada o no hi estàs d’acord (o va contra els teus interessos) és una estratègia habitual negar el valor de les dades dels científics o posar en dubte que estiguin tan clares. Si hi ha algun treball que no veu les dades clares o que no troba la relació, ja no importa que n’hi hagi milers més que si que la veuen. Com argument per treure la raó o al menys sembrar el dubte és fàcil, útil i també pervers.

Recordo que fa anys hi havia qui negava que el cinturó de seguretat fos útil per disminuir el nombre de morts en accidents. També hi ha qui segueix dient que els científics no tenen clar si hi ha un canvi climàtic o que no és segur que els condons siguin útils per lluitar contra la SIDA.

Però per greu que li sàpiga al senyor Rico, els arguments contra el tabac són científicament molt sòlids i rigorosos i en absolut són fruit del desconeixement o d’una investigació insuficient. Estic convençut que els bars no es buidaran, però també estic segur que d’aquí uns pocs anys les sales d’oncologia dels hospitals si que ho faran una mica. I aquest és un benefici que no es pot ignorar.

També us recomane la lectura d'aquest article del diari El País: És millor previndre o curar, el tabaquisme. de bon segur, el podreu aprofitar per al debat que farem ..... quan torne a classe.