Fumar, matar a distància

Fumar, matar a distància: El fum del tabac conté més de vuit mil productes tòxics, entre els quals, l'arsènic i la nicotina. Descobrim les amenaces per a la salut del tabaquisme, una addicció que causa prop de nou mil morts cada any a Catalunya, i segueix el cas d'un home que té disfunció erèctil des dels 24 anys per culpa del tabac.

Un interessant vídeo que QUEQUICOM, el programa científic de TV3

Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botonsEngegar/AturarSilenciarPujar el volumDisminuir el volumInstruccions per interactuar amb el player

Durada de00:22:59

QUÈQUICOM

L’aparell respiratori. Botella respiradora

L'APARELL RESPIRATORI

L’aparell respiratori humà és l’aparell encarregat de captar l’oxigen (O2) de l’aire i de desprendre el diòxid de carboni (CO2) , molècules implicades en la respiració mitocondrial.

Les cèl·lules necessiten O2 per poder obtindre l’energia necessària a fi de desenvolupar les seues funcions vitals, mitjançant l’oxidació de la matèria orgànica (procés que té lloc en els mitocondris de la cèl·lula i que s’anomena respiració cel·lular). Aquesta matèria orgànica l’obtenen dels nutrients que han entrat via aparell digestiu i que l’aparell circulatori els hi ha portat. Aquest també s’encarrega de l’eliminació dels productes resultants de la respiració com el CO2 que pot ser problemàtic si es troba en gran concentració (provocaria l’aparició d’àcid carbònic, una baixada de pH i, per tant, la desnaturalització de les proteïnes).

L’aparell respiratori humà està constituït per les fosses nasals, la faringe, la laringe, la tràquea, els dos bronquis i els dos pulmons. Els pulmons contenen els alvèols pulmonars, lloc on es produeix l’intercanvi de gasos entre la sang i el medi exterior (l’aire que respirem)

• Més apunts i il·lustracions en aquesta web. Té bons esquemes per entendre l’intercanvi de gasos en els alveols.

• Posa’t a prova: saps respondre aquestes 10 preguntes sobre l’anatomia de l’aparell respiratori?

PowerPoint amb imatges:

• Repassa el que saps de l'anatomia de l'aparell respiratori.  
• Ací teniu més ajuda per construir (PER EQUIPS) la maqueta de l'aparell respiratória amb globos i botella.

BOTELLA RESPIRADORA 

Jo soc jo i la meva flora intestinal

Una entrada molt interessant del blog CENTPEUS

Que al budell hi tenim la flora bacteriana és una cosa que no és novetat. De vegades costa recordar que al final portem a sobre més bacteris que no pas cèl·lules, de manera resulta fàcil sospitar que tant bacteri ha de tenir algun impacte sobre la nostre salut. Normalment pensem en problemes digestius i en les diarrees que es poden causar per excés d’antibiòtics, quan matem la major part de la flora intestinal. Els fabricants de iogurts també ataquen amb la publicitat dels seus iogurts fets amb no-se-quins fantàstics bacteris que, pressumptament, et faran sentir millor, estar més guapo i cagar més de gust.

Però més enllà de les promeses dubtoses de la publicitat i de les sospites més o menys encertades, la veritat és que tenim dades que indiquen que la nostra flora intestinal juga un paper molt més important del que acostumem a sospitar.

Quan un nen neix ho fa amb el budell buit de bacteris. Però el mateix pas per la vagina durant el part, els primers amorraments al mugró per mamar i les primeres abraçades dels pares fan que de seguida comenci a incorporar bacteris que aniran colonitzant els budells. En pocs anys la flora ja serà força estable i ben determinada, i no resultarà massa fàcil modificar-la. Però el cas és que els metges comencen a adonar-se que modular la flora, canviar el tipus de bacteris que tenim, podria ser molt interessant.

Per exemple, s’ha vist que un dels motius que pot causar obesitat no és només el menjar més o menys, o tenir uns o altres gens sinó també la flora intestinal. Podem agafar ratolins que es mantenen sense flora intestinal des del moment de néixer i colonitzar els seus budells amb bacteris provinents d’animals normals. Aleshores els ratolins creixeran normalment. Ara be, si els que els hi posem son bacteris provinents d’animals obesos, els ratolins receptors, malgrat tenir una dieta igual, acabaran per ser obesos.

La gràcia sembla estar en la manera com els bacteris poden metabolitzar els aliments. Part de la fibra que nosaltres som incapaços de digerir hi ha bacteris que si que poden fer-ho. Uns amb més eficàcia que altres. Si tens uns dels d’alt rendiments vol dir que els teus budells disposaran de més nutrients per absorbir encara que mengis el mateix que una altra persona amb uns bacteris menys eficients. De manera que, en alguns casos (i NO sempre) podríem tractar la obesitat actuant sobre els bacteris del budell. Només ens cal saber quins dels milers que hi ha son els importants I també com fer-ho per seleccionar uns o altres. O dit d’altra manera, només menjant un determinat tipus de iogurt no n’hi ha prou.

Però tot plegat encara està relacionat amb la nutrició i no resulta massa sorprenent. En canvi, si que és inesperat que modular els bacteris que tenim al budell pugi tenir efectes sobre el comportament, el caràcter i fins i tot situacions com l’angoixa o la depressió. Desconcertant, però real. De nou, agafant animals lliures de microbis i colonitzant els seus budells amb uns o altres microorganismes s’aconsegueix que presenten patrons de comportament diferents.

Sabem que hi ha un nervi que comunica directament el cervell amb (entre altres coses) els budells. És el nervi vague. Però és un error pensar que la comunicació va només del cervell cap al budell. També hi ha senyalització en sentit contrari i productes generats pels bacteris poden afectar el tipus de senyals que reb i que ha de processar el cervell. Tot plegat té un efecte que no és menyspreable en coses com el comportament.

De nou, això no vol dir que només amb una dieta sana i unes bactèries naturals puguis curar la depressió. No hi ha solucions simples a problemes complexes per molt que alguns intentin vendre’ns la moto. Però si que pot ajudar i tenir un efecte remarcable. O al menys serà així quan aprenguem a controlar i regular aquesta complexa xarxa de senyals que sembla que hi ha entre el nostre organisme i els microbis amb els que cohabitem.

Diuen que “jo soc jo i les meves circumstàncies”, però cada vegada veiem més clar que també podem dir amb tota certesa que “jo soc jo i els meus microbis”

Aparells que participen en la funció de nutrició

Iniciem els temes de la funció de nutrició humana. Primer de tot, volia destacar que la nutrició és una funció que afecta a totes les cèl·lules del nostre cos que necessiten nutrients i oxigen per poder realitzar les seues funcions vitals i, alhora, han d'eliminar els residus originats per aquestes reaccions químiques que tenen lloc al seu interior.

En un organisme pluricel·lular complex, com el nostre cos, les cèl·lules s'especialitzen i formen teixits, òrgans i aparells que desenvolupen funcions concretes d'una forma molt més efectiva. En la funció de nutrició participen 4 aparells: 

• Aparell digestiu: encarregat de digerir els nutrients i transformar-los en molècules senzilles que poden travessar les membrannes cel·lulars.
• Aparell respiratori: encarregat d'introduir de marera eficient grans quantitats d'oxigen i d'expulsar CO2
• Aparell excretor: encarregat d'eliminar les substàncies "perjudicials" originades en el metabolisme cel·lular.
• Aparell circulatori: encarregat d'unir els diferents aparell especialitzats amb totes i cadascuna de les cèl·lules del nostre cos. S'encarrega del transport de nutrients, productes de rebuig i gasos respiratoris.

Al centre de l'esquema observeu unes cèl·lules que representen totes i cadascuna de les cèl·lules del nostre cos. En l'interior de cadascuna d'elles té lloc el metabolisme cèl·lular, un conjunt de reaccions químiques mitjançant les quals, les cèl·lules construeixen les seues estructures i obtenen l'energia que necessiten per mitjà d'un complex mecanisme anomenat respiració cel·lular i que té tlloc a l'interior dels seus mitocondris.

Aquests esquemes t'hauran de ser molt familiars en acabar els temes 3 i 4 del llibre.

El fracàs de les dietes, per Daniel Closas

El fracàs de les dietes

És una cosa que molts sospitàvem des de fa temps. Això de les dietes és un món ple de promeses que acaben quedant-se en això, promeses. La majoria dels qui les segueixen no s’aprimen com prometien els llibres, fulletons, pàgines web o amics. Poseu “dieta” a Google i trobareu milers d’imatges de noies primes i somrient envoltades de peces de fruita. Tothom sap que aquella dieta és meravellosa, però per algun motiu a tu no et fa gaire efecte. Potser els primers dies, però de seguida deixes de notar canvis.

És que ens enganyen els promotors d’aquests sistemes per aprimar? Bé. En molts cassos sí que ens estan prenent el pèl o directament posant en risc la nostra salut promovent dietes que freguen el disbarat. Però la gent fem molts disbarats per estar guapos, de manera que no passa res de nou.

De totes maneres, semblaria que no ha de ser tan complicat trobar una dieta que realment aprimi. La teoria és super-senzilla: Ingereixes menys del que consumeixes i inevitablement t’aprimes. Un investigador en tindria prou amb combinar aliments, contar calories, fer estadístiques i abans o després hauria de trobar la dieta miraculosa que fa aprimar. Però el cas és que això no passa. I ara ja entreveiem el motiu.

L’han trobat uns investigadors que no han fet estadístiques amb grans grups de població sinó que han analitzat amb detall que li passa a cada persona per separat. I el que s’han trobat és que cada un de nosaltres processa el menjar de manera diferent, particular i intransferible. El que per alguns representarà una pujada brutal en els nivells de glucèmia passa desapercebut en el sistema digestiu d’altres. L’aliment que anirà mantenint la generació de sucres estabilitzada en uns tindrà efectes contraris en altres. De manera que qualsevol generalització sembla avocada al fracàs, de moment.

La clau sembla que està en la flora intestinal. Aquesta flora que en els últims anys està en el punt de mira de la ciència i que ens amaga tantes sorpreses. Depenent del tipus i proporcions de bacteris que tinguem els aliments es processaran d’una manera o altra als budells. Les proteïnes es digeriran amb més o menys eficiència, els sucres arribaran a la sang més o menys de pressa, a la femta que deixem anar al final del tub digestiu hi quedarà més o menys material aprofitable nutricionalment… de manera que l’impacte que tindrà el mateix aliment sobre el nostre metabolisme pot ser completament diferent del que tindrà en el veí.

Tot això ens recorda que acostumem a especular amb els coneixements que tenim pensant que ja ho sabem tot, però la realitat és diferent. Per descomptat que hem d’anar aprofitant el que ja sabem i rectificar o millorar a mida que anem incorporant nous coneixements. Però tampoc estaria de més una mica d’humilitat a l’hora de fer promeses com ara publicar llibres amb dietes fantàstiques i garantides. Més que res, perquè era molt evident que normalment la majoria no funcionaven. Per això qui feia una dieta, després en provava una altra, i després una de diferent, i així anar fent.

Potser aviat les coses canviaran i podrem establir amb més precisió quina mena de dieta pots seguir i quins efecte pots esperar en funció del teu cos i del teu metabolisme particular. Quines limitacions té i quins avantatges t’ofereix. Mentre no arribem a aquest nivell de personalització ens haurem de conformar amb el sentit comú de sempre. Menjar amb seny i sense excessos, fer activitat física però sense passar-se i no amargar-nos la vida per no tenir un cos impecable segons l’estètica del moment que, a més, gairebé ningú el té.

Additius alimentaris i etiquetatge dels aliments

Ací teniu informació exhaustiva sobre els diferents additius alimentaris que podreu trobar quan estudieu les etiquetes dels aliments.

http://www.aditivos-alimentarios.com

http://www.fundacionmelior.org/sites/default/files/grafica/2013/05/aditivosalimentariosmeliorposter.jpg

Com que heu de treballar el tema de l'etiquetatge dels aliments, us passe també una guia completa del tema

https://www.centrojuliafarre.es/ca/blog/etiquetatge-aliments/

Recordeu que són webs per consultar i ajudar-vos a fer les activitats, a més de fer-vos entendre el que cal estudiar.

Índex de massa corporal (problemes de càlcul)

Com calcular l'IMC: el professor ho té molt clar i pensa que no hi ha cap dificultat;  els alumnes no ho tenen tan clar, ja que alguns no tenen cap problema i altres no saben encara com fer-ho. I la gent del carrer? O els presentadors de la tele? Ací teniu un exemple de la cultura científica (matemàtica) que tenim a la nostra societat. Sense paraules. 

Testeando: un trívial educatiu

Ara que va acabant el curs, és hora de comprovar el que hem aprés. La web "testeando" us proposa una sèrie de tests sobre moltes assignatures dels diferents cursos. Una manera d'aprendre mentre jugues. Per provar... no es perd res.

Quequicom: el control de pes

Un nou capítol de quequicom, emés el 4 de març que que us pot servir per entendre millor alguns dels continguts del tema que estem estudiant en classe.

Quina és la fórmula per mantenir un pes correcte i saludable? Al "QQC i ..." coneixerem quins són aquells aliments i les pautes indispensables per seguir una bona dieta i controlar el pes, i confeccionarem una cistella de la compra ideal. A més, també veurem com funciona el cos quan ingerim quantitats de glucosa que no són necessàries.

Expociència 2012

El Parc Científic de la Universitat de València (PCUV) obri de nou les portes al gran públic amb una jornada plena de propostes lúdiques i divulgatives al voltant de la ciència i la tecnologia.

Al llarg de tot el matí de dissabte 19 de maig, científics i emprenedors faran una pausa en la seua tasca quotidiana per a obrir-nos els laboratoris, mostrar-nos les seues instal·lacions i implicar-nos a mode de joc en la realització d’interessants experiments. Hi haurà extraccions de DNA, contacontes de microbis, viatges estel·lars, telescopis de neutrins i simuladors robòtics. Jugarem a fer visible allò invisible, a analitzar mosques transgèniques, a elaborar cervesa artesanal, o participarem al Bar de les Ciències. L’aprenentatge i sobretot la diversió estan assegurats per a grans i menuts, professors i alumnes, famílies senceres i ciutadans en general.

No faltes a la cita i, si pots, vine amb transport públic.
Dissabte 19 de maig, de 10h a 14h, t’esperem al Parc Científic!

PROGRAMA D'ACTIVITATS

COM ARRIBAR-HI

Programes de "El escarabajo verde" sobre residus

El viatge del fem (28/01/2010)

 

Això fa pudor: L'abocador de Llanera de Ranes (València)

L'urani oblidat (residus nuclears)

El colmo de la basura 

Set mil milions d'habitants

Totes les projeccions demogràfiques indiquen que a principis de l'any 2011, la humanitat arribarà als set mil milions d'habitants.   Per celebrar aquesta fita demogràfic , la revista National Geographic ha elaborat un dossier monogràfic del qual forma part el vídeo sobre la població mundial, que encapçala aquesta nota.  (Compte amb no confondre amb els "bilions americans", esmentats al vídeo, per a nosaltres aquestes unitats són únicament milers de milions.)

El creixement demogràfic experimentat en l'últim segle és realment sorprenent. Per apreciar aquest fet, convé recordar que la humanitat va necessitar uns 200.000 anys per arribar (al voltant de 1800) els mil milions d'habitants. Per arribar fins als 7.000 milions actuals, només hem necessitat dos segles. Aquesta situació constitueix un fet sense precedents (i probablement serà irrepetible) en la història de la humanitat: una persona que en l'actualitat tingui 70 anys, ha vist triplicar la població mundial al llarg de la seva vida.

 Per treballar a classe aquest tema disposem d'abundant material a Internet.  Entre els nombrosos recursos disponibles, cal destacar la activitat de demografia per a 3r d'ESO elaborada pel professor Jaume Castell i publicada al seu bloc d'aula: Recursos Web2.0 per a les Ciències socials .

  L'activitat proposa l'elaboració d'un informe demogràfic sobre un país (que es va assignar a cada alumne a principi de curs). Conté una magnífica col·lecció d'enllaços sobre Demografia, a partir dels quals l'alumnat haurà de seleccionar, organitzar i comentar la informació obtinguda, presentant de forma clara en format electrònic.
 

  Recursos addicionals

 Comptadors de població mundial

•   Comptador de població de la Universitat de Berkeley
•   World POPClock de l'Oficina del Cens dels EUA
  

 Notícies d'informació demogràfica a Twitter

• Undata (Estadístiques de les Nacions Unides)
• USCensusBureau (Oficina censal dels EUA)

Font de la notícia

Documental: comprar, llançar, comprar

Un documental sobre la nostra societat de consum, una societat insostenible. Aquest video ens obrirà la ment. 

Comprar, llençar, comprar  on Vimeo.
Versió en castellà emesa a RTVE 2 

L'any 1928 una influent revista de publicitat en plantejava la necessitat sense embuts: "Un article que no es fa malbé és una tragèdia per als negocis." I també és una tragèdia per a la moderna societat del creixement, que es basa en un cicle cada cop més accelerat de producció, consum i malbaratament. Més informació en aquest bloc

Com pujar a Internet els vostres documents

Ara que ja s'heu animat a publicar coses amb l'ordinador apareixen noves possibilitats. Heu fet un treball (word, powerPoint...) que ha quadat molt bé, però que no podeu publicar perquè és molt gran i no cap al vostre bloc. Què podem fer? Hi ha una pàgina que et permet fer això, és a dir, penjar un treball teu en internet i enllaçar-lo al teu bloc. La utilitat és diu Scribd i us he posat un tutorial que us ensenyarà a utilitzar-lo. Solament necessiteu tenir accés a internet i registar-vos (podeu utilitzar la identitat del correu gmail) Com veieu, sense l'anglés, poc es pot fer en internet

USO DEL SCRIBD

View more presentations from lasaris.