"La cancó de la PCR en video

Navegant per internet he trobat un bloc sobre temes científics prou interessant: "L'altre costat de la lent". Entre les seues darreres entrades hi havia aquest video que tracta de la tècnica de la PCR que com ja sabeu s'utilitza per a crear còpies d'una determinada seqüència d'ADN. Tot i que estudiarem això en abril, ja podeu cantar-la.

 

TRADUCCIÓ

"Enzim, que faràs avui?
He dit, Enzim, tens ganes de fer ADN?
He dit, Enzim, ensenya'm com t'uneixes,
deixa'm barrejar-te amb alguns primers.

Enzim, és hora de fer una nova cadena.
He dit, Enzim, perquè sé que tu pots.
He dit, Enzim, aquestes lletres també formen la paraula DAN.
Tot el que necessitem per fer que les coses comencin...

És només una mica de GTCA,
és només una mica de GTCA,
Puc fer ADN,
Puc ser una gran estrella,
tu ets la clau de la meva PCR.

Correcte, estic parlant de GCTA,
només una mica de GCTA.
Puc fer algunes cadenes noves,
puc veure totes les meves bandes,*
puc donar el millor que tinc.

Enzyme, you have come a long way
But in my lab, demands are higher today
I said enzyme, now it’s time to go fast
We have got to increase throughput
Enzyme, I think I found what I need
It’s an enzyme, it gives me much higher speed
It goes so fast, when it builds DNA
All we need to get it started…

Enzim, has vingut de molt lluny,
però al meu laboratori, avui encara hi ha més exigència.
He dit, Enzim, ara és moment d'anar ràpid,
hem d'incrementar el rendiment.
Enzim, em penso que he trobat el que necessito,
és un enzim, em dóna molta més velocitat.
Va tan ràpid, quan fa ADN!
Tot el que necessitem per començar...

És només una mica de GTCA,
és només una mica de GTCA,
Puc fer ADN,
Puc arribar a les estrelles,
puc fer les PCR més ràpid.

Correcte, estic parlant de GCTA,
només una mica de GCTA.
Puc fer cadenes més llargues,
puc veure millors bandes,*
puc donar el millor que tinc."
 Font original:  Bio-Rad
*Es refereix a les bandes d'ADN que es veuen en un gel d'agarosa quan ha funcionat la PCR

REPLICACIÓ DE L'ADN

DNA Replication (Core and AHL)

View more presentations from Stephen Taylor.

Altres links relacionats:
Universitat de Harvard.
Experiència de Meselson i Stahl

Principis de genètica

Aplicació dissenyada per donar suport l'ensenyament i l'aprenentatge de la genètica en batxillerat. El material està dividit en cinc seccions: continguts, idees importants, glossari, activitats i enllaços d'interès. Els continguts estan organitzats en tres unitats, encara que nosaltres no veurem res de la segona unitat:

• Genètica clàssica
• Genètica de poblacions
• Genètica molecular. 

 Les seves pàgines inclouen imatges, animacions o experiments interactius que il·lustren determinats conceptes. L'alumne pot emular virtualment els experiments de Mendel amb pèsols o controlar la reproducció de les animacions del cicle cel·lular.

ELS SIMPSONS I L'EVOLUCIÓ

El video que teniu a continuación representa l'evolució del éssers vius fins a arribar a Homer Simpson. Té gràcia.

 En aquest segon vídeo teniu al propi Charles Darwin explicant l'evolució

Ací teniu un curiós video dels Simpsons que circula per Internet sobre la controvèrsia existent als Estats Units entre Evolucionisme i Creacionisme. L'episodi recrea el famós "el judici de la mona" que va tindre al poble de Dayton en la dècada dels 20. No és la primera vegada que aquesta sèrie inclou temes científics. M'agradaria saber què pensa l'alt percentatge de persones que es consideren creacionistes, després de veure l'episodi on se'ls ridiculitza.

Introducció als enzims

Animació cadena transport electoectrònic en la respiració cel·lular

Veure l'animació

Catabolisme des de zero

Reconec que el metabolisme és la part més complexa del temari de Biologia de segon i que us costa moltíssim d'entendre, com he pogut comprovar en la classe d'aquest matí. He pensat: i si fos un alumne (avançat) el que us ho explicara?

La solució pot estar en la visualizació d'aquests vídeos que he trobat en internet després d'haver fet la classe (com a mínim, em preocupe per vosaltres) . Jo els veig molt més interessants que molts vídeos fets per professors i que també podeu trobar en youtube. Potser no és 100% correcte tot el que diu, però si tinguèrem alumnes com aquests.... Ara, cal un esforç per la vostra part si voleu arribar a la seua alçada.

Comencem amb un repàs sobre el mitocondri, la seua estructura i la seua funció, així com detalls de la teoria endosimbiòtica de Lynn Margulis. També explica què és això de la fosforilació oxidativa de la qual he parlat al final de la classe de hui. Realment és la fase darrera del catabolisme dels glúcids, però també és interessant explicar-la abans d'iniciar el catabolisme.

Ací teniu una descripción del procés de la glucòlisi i una altra del cicle de Krebs

Finalment, dir-vos que aquest jove ha fet un munt de vídeos explicatius d'altres aspectes importants de la biologia. Els podeu veure ací

https://www.youtube.com/channel/UC9vKZWU1JMMGI7i4lTztSaw

Jo soc jo i la meva flora intestinal

Una entrada molt interessant del blog CENTPEUS

Que al budell hi tenim la flora bacteriana és una cosa que no és novetat. De vegades costa recordar que al final portem a sobre més bacteris que no pas cèl·lules, de manera resulta fàcil sospitar que tant bacteri ha de tenir algun impacte sobre la nostre salut. Normalment pensem en problemes digestius i en les diarrees que es poden causar per excés d’antibiòtics, quan matem la major part de la flora intestinal. Els fabricants de iogurts també ataquen amb la publicitat dels seus iogurts fets amb no-se-quins fantàstics bacteris que, pressumptament, et faran sentir millor, estar més guapo i cagar més de gust.

Però més enllà de les promeses dubtoses de la publicitat i de les sospites més o menys encertades, la veritat és que tenim dades que indiquen que la nostra flora intestinal juga un paper molt més important del que acostumem a sospitar.

Quan un nen neix ho fa amb el budell buit de bacteris. Però el mateix pas per la vagina durant el part, els primers amorraments al mugró per mamar i les primeres abraçades dels pares fan que de seguida comenci a incorporar bacteris que aniran colonitzant els budells. En pocs anys la flora ja serà força estable i ben determinada, i no resultarà massa fàcil modificar-la. Però el cas és que els metges comencen a adonar-se que modular la flora, canviar el tipus de bacteris que tenim, podria ser molt interessant.

Per exemple, s’ha vist que un dels motius que pot causar obesitat no és només el menjar més o menys, o tenir uns o altres gens sinó també la flora intestinal. Podem agafar ratolins que es mantenen sense flora intestinal des del moment de néixer i colonitzar els seus budells amb bacteris provinents d’animals normals. Aleshores els ratolins creixeran normalment. Ara be, si els que els hi posem son bacteris provinents d’animals obesos, els ratolins receptors, malgrat tenir una dieta igual, acabaran per ser obesos.

La gràcia sembla estar en la manera com els bacteris poden metabolitzar els aliments. Part de la fibra que nosaltres som incapaços de digerir hi ha bacteris que si que poden fer-ho. Uns amb més eficàcia que altres. Si tens uns dels d’alt rendiments vol dir que els teus budells disposaran de més nutrients per absorbir encara que mengis el mateix que una altra persona amb uns bacteris menys eficients. De manera que, en alguns casos (i NO sempre) podríem tractar la obesitat actuant sobre els bacteris del budell. Només ens cal saber quins dels milers que hi ha son els importants I també com fer-ho per seleccionar uns o altres. O dit d’altra manera, només menjant un determinat tipus de iogurt no n’hi ha prou.

Però tot plegat encara està relacionat amb la nutrició i no resulta massa sorprenent. En canvi, si que és inesperat que modular els bacteris que tenim al budell pugi tenir efectes sobre el comportament, el caràcter i fins i tot situacions com l’angoixa o la depressió. Desconcertant, però real. De nou, agafant animals lliures de microbis i colonitzant els seus budells amb uns o altres microorganismes s’aconsegueix que presenten patrons de comportament diferents.

Sabem que hi ha un nervi que comunica directament el cervell amb (entre altres coses) els budells. És el nervi vague. Però és un error pensar que la comunicació va només del cervell cap al budell. També hi ha senyalització en sentit contrari i productes generats pels bacteris poden afectar el tipus de senyals que reb i que ha de processar el cervell. Tot plegat té un efecte que no és menyspreable en coses com el comportament.

De nou, això no vol dir que només amb una dieta sana i unes bactèries naturals puguis curar la depressió. No hi ha solucions simples a problemes complexes per molt que alguns intentin vendre’ns la moto. Però si que pot ajudar i tenir un efecte remarcable. O al menys serà així quan aprenguem a controlar i regular aquesta complexa xarxa de senyals que sembla que hi ha entre el nostre organisme i els microbis amb els que cohabitem.

Diuen que “jo soc jo i les meves circumstàncies”, però cada vegada veiem més clar que també podem dir amb tota certesa que “jo soc jo i els meus microbis”

Cromatina i cromosomes

Una de les darreres coses que vaig explicar en classe era com es trobava el material genètic al llarg del cicle cel·lular. Recordeu que en interfase (període entre dues divisions) el material genètic es troba en forma de cromatina, és a dir, l'ADN s'associa amb proteïnes histones per poder estar en l'interior del nucli cel·lular, però d'una forma no massa compactada, ja que aquuests material genètic ha de ser "llegit" jaque conté les "instruccions" sobre el que ha de fer la cèl·lula.

Però qua la cèl·lula entra en divisi, acquesi material genètic es condensa molt més i forma estructures individualitzades anomenades cromosomes. Hi ha moltes animacions sobre aquest tema, però són prou difícils per a vosaltres. Per això, us passe una animació molt curta i senzilla que us pot ajudar a comprendre aquestes idees.

 Un vídeo un poc més complicat, però que us defineix moltes termes científics el teniu ací :

A més, us passe una web del Ministeri d'Educació on podreu aprendre de forma activa moltes coses al voltant dels cromosomes. No us oblideu de clicar la fletxa que teniu a sota a la dreta, ja que anireu veient els diferents apartats : continguts, activitats, simulacions, etc

ANIMACIONS

MEMBRANES

Animación de John Kyrk

Membranes and membrane transport

View more presentations from Stephen Taylor.

Altres enllaços relacionats amb la membrana són:
Tipus de transport: uniporte, simporte i antiporte
Com funciona l'impuls nerviós (canvis de potencial de membrana en la neurona)

Material per construir una membrana

Ací teniu el material necessari per construit un retallable de membrana cel·lular.

Una vegada fet el treball i haver estudiat la teoria en classe, podries respondre a les activitats que proposa aquesta web?? Si ho fas bé, segur que aproves l'examen!!
A mes he trota aquest video on una persona fa una maqueta de l'estructura de la membrana cel·lular amb macarrons i diversos tipus de pasta.  Si la dona que ho explica us sembla massa amateur, no deixeu de visionar aquest video on s'explica com és i funciona la membrana cel·lular a ritme de rap (subtitolat). Pot semblar un friki, però el que diu i mostra és molt bó.

I ja posats a trobar coses xules al You tube, aquest és un video educatiu d'introducció a la cèl·lula per alumnes de la vostra edat. I l'anglés que utilitzen és tan fàcil d'entendre que no us farà falta cap subtítol.

Materials de biologia de GenomaSur

Una bona web amb materials útils per als alumnes de BIOLOGIA de segon de batxillerat. Obviament, es tracta de materials d'un nivell superior, però hi ha un munt d'imatges i animacions que us ajudaran a entendre els continguts de segon de batxilleratHi ha tres apartats: 

• Lectures (apunts)
• Recursos (especialment moltes animacions)
• Activitats autocorregides

Tot i que no donarem enguany el tema d'evolució i origen de la vida, he mantingut la informació. 

Lecturas  Introducción al Estudio de la Célula Composición Química de los Seres Vivos Introdución al Metabolismo Membrana Plasmática Sistema de Endomembranas Citoesqueleto - Diferenciaciones de Membrana - Citosol Fotosíntesis Respiración Celular Comunicación Intercelular y Transmisión de Señales Núcleo Celular Naturaleza Molecular del Gen y del Genoma Ciclo Celular y Duplicación del ADN División Celular Herencia. Problemas resueltos. Las teorías de la Evolución y el Origen de las Especies Origen de la Vida

Recursos Animaciones de biología celular Glosario Weblog Web de Evolución biológica (Guía WQ)  AUTOAVALUACIÓN Autoevaluaciones Resueltos Modelos de examen Introducción al estudio de la célula Composición química de los seres vivos - Agua, glúcidos y lípidos Composición química de los seres vivos - Proteínas y acidos nucleicos Introducción al estudio del metabolismo Membrana plasmática Sistema de endomembranas Citoesqueleto - Matriz extracelular - Citosol Bases moleculares de la comunicación intercelular y la transmisión de señales intracelulares Fotosíntesis Respiración celular Núcleo celular Naturaleza del gen y del genoma Ciclo celular - Duplicación del ADN - División celular Herencia Las teorías de la evolución y el origen de las especies Origen de la vida - Evolución química y celular

Introducció a les proteïnes

Us deixe tres videos que intenten suplir les meues explicacions en directe . Podeu estudiar primerament el que diu el llibre i, després aneu visionant cadascun d'aquests tres videos. Si hi ha alguna cosa que no enteneu, la podeu consultar al libre. Siempre em poder enviar un email per aclarar-vos un aspecte concret que no heu comprés

Per últim tenis una presentació PowerPoint que repassa el tema. Mireu primerament quines coses són les imprescindibles (us posaré una guía del tema a la carpeta de BOX)

Biologia 2n Batxillerat. U05. Les proteïnes from Oriol Baradad

Introdució als lípids

Ací teniu uns vídeos de Youtube on podreu repassar molts dels continguts explicats en classe. l'autor té una gran col·lecció de vídeos que tracten molts dels temes que estudiarem enguany, com els gúcids, proteïnes etc . Podeu mirar en Youtube i descarregar-los si us agraden.

Després d'aquestes presentacions tens unes animacions sogre els àcids grassos saturats i insaturats i la major o menor facilitat d'aquestes molècules d'establir enllaços de Van der Waals entre elles.

En aquesta senzillles animacions veuràs com es formen els enllaços esters d'un triacilglicèrid, d'un cèrid i d'un fosfoglicèrid.

Les bicapes lipídiques que formen les membranes biològiques són estructures dinamiques, tal i com intenta explicar l'animació que teniu a continuación.

Finalment una altra animació (cal fer click ací) on sabreu com és l'estructura dels esfingolípids.

 

Principals esteroides:

Anumacions i vídeos al voltant dels glúcids

Si us ha agradat el vídeo, podeu trobar en internet altres vídeos EFICIENCIA relacionas amb els glúcids. Més enllà de la informació que us pot proporcionar apuesta classe online, crec que és molt important la capacitat de saber fer esquemes del temes que esteu estudiant.

A continuació teniu unes animacions que us ajudaran a recordar aspectes del tema explicats en classe.



A continuación, us presente una senzilla animació que us mostrar el procés de ciclació d'alguna monosacàrids i l'aparició de nous isòmers.





I si sou fans de la sèrie Futurama, igual us agrada més aquesta animació


Finalment, un parells de vídeos  que crec que us ajudaran a entendre el concepte d'activitat òptica.







Formació de l'enllaç O-glicosídic en un disacàrid

Cèl·lules 3 D

Espere que el treball que us espera (realitzar un model tridimensional d'una cèl·lula) siga del vostre gust. Fins i tot us la podeu menjar. Ací teniu més fotos de models de cèl·lules.

El treball es farà en grups de 4 persones. Podeu utilitzar molts materials, però recordeu que es puntuarà aquells que representen millor els diferents orgànuls i estructures cel·lulars. Més instruccions a la fi del document que us he enviat al vostre correu electrònic.

Cada equip ha de realitzar dos maquetes:

1. Una maqueta d'una cèl·lula eucariota(animal o vegetal)
2. Una maqueta d'una cèl·lula procariota, d'una cèl·lula en mitosi o d'un orgànul com un mitocondri o un cloroplast.

Finalment una explicació completa del vostre treball:

• Objectius del treball: (per a què fem aquest treball)
• Metodologia: (com ho hem fet?) Podeu afegir més fotos o un video curt
• Informe descriptiu: què significa cada una de les estructures que apareixen en el vostre model, quina és la funció d'aquesta estructura en la cèl·lula, etc., 
• Valoració:quines coses heu aprés fent-lo i quina és la vostra valoració del treball en grup i de cadascun dels seus components

Aquest informe és la part més important del treball, així que caldrà esforçar-se en la seua realització. Pot fer-se de manera escrita (tot afegit les fotografies pertinents del procés de realització i resultat final), però també podeu utilitzar el format vídeo, molt més interessant, ja que podreu explicar sobre la marxa el que esteu fent.

ANIMACIONS BIOLOGIA de la professora Luengo

En l'excel·lent pàgina de la professora Luengo, trobareu moltes animacions sobre diferents conceptes de l'assignatura de biologia. Guardeu la direcció web entre els vostres favorits.

Ja que parlem de la professora Luengo, us recomane la seua web, on trobareu tot tipus de recursos útils i molt clars.

Què és la vida?

Us passe un senzill article al voltant de la definició de vida, redactat per la Knan academy i que recull algunes de les idees explicades en la primera classe del cur: 

Introducción

Definimos a la biología como la rama de la ciencia que se ocupa del estudio de los seres vivos u organismos. Esa definición es bastante sencilla. Sin embargo, abre las puertas a preguntas más difíciles e interesantes: ¿Qué es la vida? ¿Qué significa estar vivo? 

Tú estás vivo y yo también. El perro que escucho ladrar está vivo, al igual que el árbol afuera de mi ventana. Sin embargo, la nieve que cae desde las nubes no está viva. La computadora que usas para leer este artículo tampoco está viva, ni la silla o la mesa. Las partes de la silla que están hechas de madera alguna vez estuvieron vivas, pero ya no lo están. Si hicieras una fogata con la madera, el fuego tampoco estaría vivo. 

¿Qué es lo que define a la vida? ¿Cómo podemos distinguir entre lo que está vivo y lo que no? La mayoría de la gente tiene una comprensión intuitiva de lo que significa que algo esté vivo. A pesar de ello, es sorprendentemente difícil definir la vida de manera precisa. Debido a ello, muchas definiciones de vida son operacionales, nos permiten separar los seres vivos de los inanimados, pero no nos dicen realmente lo que es la vida. Para hacer esta separación, debemos elaborar una lista de las propiedades que, en su conjunto, son únicas de los seres vivos. 

Propiedades de la vida

Los biólogos han identificado varias características comunes a todos los organismos que conocemos. Aunque las cosas inanimadas pueden tener algunos de estos rasgos, solo los seres vivos poseen todas.

1. Organización

Los seres vivos están altamente organizados, es decir, contienen partes especializadas y coordinadas. Todos los seres vivos se conforman de una o más células que se consideran las unidades fundamentales de la vida.

¡Incluso los organismos unicelulares son complejos! Dentro de cada célula, los átomos forman moléculas, las cuales forman organelos y estructuras celulares. En organismos pluricelulares, células semejantes forman tejidos. Estos a su vez colaboran para crear órganos (estructuras del cuerpo con una función clara). Los órganos trabajan juntos para formar sistemas de órganos.

Los organismos pluricelulares, como los seres humanos, están formados de muchas células. Las células de los organismos pluricelulares pueden estar especializadas para realizar funciones diferentes y se organizan en tejidos, tales como el tejido conjuntivo, epitelial, muscular y nervioso. Los tejidos forman órganos, como el corazón o los pulmones, que llevan a cabo funciones específicas que necesita el organismo en su conjunto.

Izquierda: bacteria unicelular a la que se le ha hecho un corte para mostrar las múltiples capas de la célula y el ADN en su interior. Centro: tejidos multicelulares en humanos. Pequeñas ilustraciones de tejido conectivo, epitelial, muscular y nervioso. Derecha: diagrama de la parte superior del cuerpo humano que muestra donde se puede encontrar tejido epitelial como el que se ve en la ilustración del centro: el recubrimiento interno de la boca.

Crédito de imagen: izquierda, modificación de "Célula procariota" obra de Ali Zifan (CC BY-SA 4.0), la imagen modificada está registrada bajo licencia CC BY-SA 4.0. Centro, modificación de "Cuatro tipos de tejido", obra de los National Institutes of Health (dominio público). Derecha, modificación de "PseudostratificadoCiliadoColumnar" obra del personal de Blausen (CC BY 3.0)

2. Metabolismo

La vida depende de una enorme cantidad de reacciones químicas interconectadas. Estas reacciones permiten a los organismos realizar un trabajo, como moverse o atrapar una presa; así como crecer, reproducirse y mantener la estructura de sus cuerpos. Los seres vivos deben usar energía y consumir nutrientes para llevar a cabo las reacciones químicas que sustentan la vida. La suma total de las reacciones bioquímicas que ocurren en un organismo se llama metabolismo.

El metabolismo puede dividirse en anabolismo y catabolismo. En el anabolismo los organismos hacen moléculas complejas a partir de otras más sencillas, mientras que en el catabolismo, hacen lo contrario. Los procesos anabólicos generalmente consumen energía, mientras que los catabólicos hacen que la energía almacenada quede a disposición del organismo. 

3. Homeostasis

Los organismos regulan su ambiente interno para mantener el rango relativamente estrecho de condiciones necesarias para el funcionamiento celular. Por ejemplo, tu temperatura corporal debe mantenerse alrededor de los 37 ºC. El mantenimiento de un ambiente interno estable, incluso frente a un entorno externo cambiante, se conoce como homeostasis.

${}^{\circ }$de37${}^{\circ }$

¿Cómo hacen los organismos para mantener la homeostasis? Existe una gran cantidad de estrategias diferentes, pero un ejemplo sencillo y fácil de ver es el que se muestra en la fotografía siguiente. Una liebre puede liberar calor a través de la superficie de su largas y delgadas orejas y, de hecho, aumentará el flujo sanguíneo hacia los muchos vasos capilares de sus orejas para refrescarse cuando hace calor.

Image of a jackrabbit in the desert, showing the rabbit's very thin—almost see-through—heavily veined ears, which are used for heat dissipation.

Image credit: "Black-tailed jackrabbit" by Jerry Oldenettel (CC BY-NC-SA 2.0)

degreeEl mantenimiento de un ambiente interno estable, incluso frente a un entorno externo cambiante, se conoce como homeostasis.

Image of a jackrabbit in the desert, showing the rabbit's very thin—almost see-through—heavily veined ears, which are used for heat dissipation.

4. Crecimiento

Los seres vivos experimentan crecimiento regulado. Las células individuales aumentan de tamaño y los organismos pluricelulares acumulan muchas células por división celular. Tú mismo empezaste como una sola célula ¡y ahora tienes decenas de billones de células en tu cuerpo! El crecimiento depende de las vías anabólicas que producen grandes moléculas complejas como las proteínas y el ADN, el material genético.

${}^1$start superscript, 1, end superscrEl crecimiento depende de las vías anabólicas que producen grandes moléculas 

5. Reproducción

Los seres vivos pueden reproducirse para crear nuevos organismos. La reproducción puede ser asexual, que involucra a un solo organismo parental, o sexual, que requiere de dos organismos parentales. Los organismos unicelulares, como la bacteria en proceso de división que se muestra en el cuadro izquierdo de la imagen a la derecha, ¡pueden reproducirse con solo dividirse en dos!

Izquierda: imagen de la bacteria Salmonella dividiéndose en dos bacterias. Derecha: imagen de un espermatozoide y un óvulo en el proceso de fecundación.

Crédito de imagen: izquierda, "Salmonella typhimurium" por Janice Carr (dominio público); derecha, "óvulo y espermatozoide", (dominio público)

En la reproducción sexual, dos organismos parentales producen espermatozoides y óvulos que tienen la mitad de su información genética y estas células se fusionan para formar un nuevo individuo con un conjunto genético completo. Este proceso, llamado fecundación, se ilustra en la imagen de la extrema derecha.

6. Respuesta

Los organismos presentan "irritabilidad", esto es, responden a los estímulos o cambios de su medio ambiente. Por ejemplo, las personas quitan su mano, ¡y rápido!, de una llama; muchas plantas giran en busca del sol y los organismos unicelulares migran hacia una fuente de nutrientes o se alejan de sustancias químicas nocivas. 

Este corto video de la planta Mimosa pudica demuestra que las plantas, al igual que los animales, son capaces de responder rápidamente a un estímulo. Si se toca una Mimosa, responderá doblando sus hojas hacia adentro, como se muestra abajo. La mayoría de las plantas no muestran una respuesta tan dramática a los estímulos como la de la Mimosa. Sin embargo, todas las plantas son capaces de percibir su entorno y responder a él. Su respuesta puede ser bioquímica —como producir toxinas defensivas— o de desarrollo —como el crecimiento de una nueva rama—, más que la rápida y visible respuesta de la Mimosa.

Short movie (GIF) of a Mimosa pudicaplant responding to touch. When the tip of a branch is touched, the leaves on that branch rapidly fold inwards in series, starting with those closest to the touched point.

Image credit: "Mimosa pudica" by Hrushikesh (public domain)

Short movie (GIF) of a Mimosa pudicaplant responding to touch. When the tip of a branch is touched, the leaves on that branch rapidly fold inwards in series, starting with those closest to the touched point.

7. Evolución

Las poblaciones de organismos pueden evolucionar, esto es, que la composición genética de una población puede cambiar con el tiempo. En algunos casos, la evolución involucra selección natural, en la que un rasgo heredable, como un pelaje más oscuro o un pico más estrecho, les permite sobrevivir a los organismos y reproducirse mejor en un ambiente en particular. A lo largo de varias generaciones, un rasgo heredable que ofrece una ventaja adaptativa puede volverse cada vez más común en una población, lo que la hace más adecuada a su entorno. A este proceso se le llama adaptación. 

¿Esta es la lista definitiva?

Los organismos vivos tienen muchas características diferentes relacionadas al hecho de estar vivo y por ello puede ser difícil decidir qué conjunto de ellas define mejor lo que es la vida. Así, distintos pensadores han elaborado diferentes listas de las propiedades de la vida. Por ejemplo, algunas listas incluyen el movimiento como una característica definitoria, mientras que otras especifican que los seres vivos guardan su información genética en forma de ADN; algunos más enfatizan que la vida se basa en el carbono. 

Imagen de una mula en una granja. La mula se parece a un burro y es claro que es un animal vivo, a pesar de que no es capaz de reproducirse.

Crédito de imagen: "Cabeza de mula" de Skeeze (dominio público)

También es cierto que la lista anterior no es infalible. Por ejemplo, una mula, el resultado de la cruza de una yegua y un burro, es incapaz de reproducirse. Sin embargo, la mayoría de los biólogos (y la mayoría de la gente) consideraría que una mula, como la que se ve arriba, es un ser vivo. Algo semejante se ilustra en esta historia: un grupo de científicos decidió, después de mucho debatir, que la habilidad para reproducirse era la propiedad fundamental de la vida. Para su decepción, alguien señaló que un conejo solitario no cumplía con esa condición

${}^2$start superscript, 2, end superscript

Aun así, la lista anterior proporciona un conjunto razonable de propiedades que nos

 ayudan a distinguir entre lo que está vivo y lo que no.

Separar a los seres vivos de los inanimados

¿A qué grado nos permiten las propiedades anteriores determinar si algo está vivo o no? Revisemos los seres vivos y las cosas inanimadas que vimos en la introducción para probarlo.

Los seres vivos que vimos en la introducción —humanos, perros y árboles— cumplen con facilidad los siete criterios de la vida. Nosotros, junto con nuestros amigos caninos y las plantas de nuestros jardines, estamos hechos de células, tenemos metabolismo, mantenemos la homeostasis, crecemos y respondemos. Los humanos, perros y árboles tienen la capacidad de reproducirse y sus poblaciones experimentan evolución biológica. 

Los objetos inertes pueden presentar algunas de las propiedades de la vida, pero no todas. Por ejemplo, los cristales de nieve tienen organización, aunque no tienen células, y pueden crecer, pero no cumplen con otros criterios de vida. De manera semejante, el fuego puede crecer, reproducirse creando nuevos fuegos, responder a estímulos e incluso podría decirse que "metaboliza". Sin embargo, no presenta organización, no mantiene la homeostasis y carece de la información genética necesaria para la evolución. 

Los seres vivos pueden conservar algunas de las propiedades de la vida cuando mueren, pero pierden otras. Por ejemplo, si observas la madera de una silla bajo el microscopio, verás rastros de las células que solían conformar al árbol vivo. Sin embargo, la madera ya no está viva y, una vez convertida en silla, ya no puede crecer, metabolizar, mantener la homeostasis, responder ni reproducirse.

Lo que cuenta como vida todavía está en proceso de definción

La cuestión de lo que significa estar vivo sigue sin resolverse. Por ejemplo, los virus, pequeñas estructuras de proteínas y ácido nucléico que solo pueden reproducirse dentro de las células, presentan muchas propiedades de la vida. Sin embargo, no tienen una estructura celular y no pueden reproducirse sin un hospedero. Tampoco está claro si pueden mantener la homeostasis y no presentan metabolismo propio.

Por estas razones, los virus generalmente no se consideran vivos. Sin embargo, no todo mundo concuerda con esta conclusión y todavía se debate si cuentan como una forma de vida o no. Algunas moléculas más sencillas, como las proteínas que se replican a sí mismas, por ejemplo los "priones" de la enfermedad de las vacas locas, y las enzimas de ARN que se autoreplican, también presentan algunas de las propiedades de la vida, pero no todas.

Más aún, todas las propiedades de la vida que hemos mencionado son características de la vida en la Tierra. De existir vida extraterrestre, esta podría o no compartir dichas características. De hecho, la definición operativa de la vida según la NASA, "la vida es un sistema autosustentable capaz de evolución darwiniana", abre la puerta a muchas más posibilidades que los criterios expuestos anteriormente

${}^3$start superscript, 3, end superscript

. Sin embargo, ¡esta definición también dificulta decidir rápidamente si algo está vivo o no!

Conforme se descubran más tipos de entidades biológicas, en la Tierra o fuera de ella, se hará necesario volver a pensar lo que significa que algo esté vivo. Los descubrimientos futuros puede que hagan necesario revisar y extender la definición de la vida.

Y tú, ¿qué piensas?

¿Cómo definirías la vida? ¿Añadirías o quitarías algo a la lista de propiedades mencionada anteriormente o usarías una definición completamente diferente? ¿Puedes pensar en excepciones o casos especiales que no estén incluidos en la lista?

Diagrama de un virus. El virus consiste de un genoma de ácido nucleico dentro de una cápsula de proteína.