INDEX
Com a introducció, un fantàstic documental dedicat a les plantes de la sèrie “Life” de la BBC (avís: per accedir al documental heu d’esquivar la publicitat, és tota una ginkama!)
Cèl·lula vegetal vista al microscopi electrònic
1- Són éssers vius pluricel·lulars. Les seves cèl·lules tenen una paret cel·lular feta de cel·lulosa i s’organitzen en teixits i òrgans especialitzats:
Teixits : D’absorció, de protecció, conductors, esquelètics i amb capacitat d’assimilar energia.
Òrgans: Arrels, tija i fulles. Òrgans reproductors )les flors).
3– Són de nutrició autòtrofa. Les seves cèl·lules presenten cloroplasts que contenen clorofil·la, un pigment que permet realitzar el procés de la Fotosíntesi per fabricar matèria orgànica.
CO2 + H2O + Esolar ——–> Glúcids + O2
Aquesta nutrició autòtrofa els permet produir la matèria orgànica que necessiten per viure i que servirà d’aliment als animals herbívors (i aquests als carnívors). La fotosíntesi és l’origen de tota la matèria vivent (excepte d’alguns bacteris especialitzats).
D’altra banda capten CO2 i alliberen O2 que permet la renovació dels gasos atmosfèrics necessaris per a la vida.
4- Són bàsicament de color verd, ja que el pigment que els permet captar l’energia del Sol és la clorofil·la.
5- També: Presenten òrgans reproductors. Els trobem gairebé a tots els ecosistemes terrestres. Viuen fixos a terra i no poden desplaçar-se. Es van originar fa uns 500 milions d’anys ( Període Càmbric) a partir de les algues verdes que van passar, al llarg de l’evolució, del medi aquàtic al medi terrestre.
2. Adaptacions al medi terrestre que han aparegut evolutivament a les plantes:
- Adaptacions per fixar-se al sòl i sustentar-se. Necessiten uns teixits rígids per sustentar-se i per arribar a tenir dimensions considerables ja que no floten com les algues verdes aquàtiques. La sustentació l’aconsegueixen per les arrels, la cel·lulosa i la turgència de les cèl·lules
- Adaptacions contra la dessecació. En el medi aquàtic els organismes no perden aigua però en el terrestre la calor del Sol i el vent fa que la perdin. Les plantes presentes una superfície impermeable per evitar perdre aigua (la cutícula ).
- Adaptacions per aconseguir aigua. Els organismes depenen de la pluja per a obtenir aigua. Les arrels de les plantes absorbeixen aigua i sals minerals dissoltes del sòl de manera eficaç. Es ramifiquen i presentes uns pèls radiculars a l’extrem per absorbir.
- Adaptacions per transportar l’aigua Excepte les molses, els vegetals presenten vasos conductorsque són uns conductes per on circula la saba.
· Saba bruta (de l’arrel a la resta de la planta). Conté l’aigua amb les sals minerals.
· Saba elaborada( de les fulles a la resta de la planta). Conté els glúcids elaborats durant el procés de la fotosíntesi.
Existeixen dos tipus de teixits conductors:
· Xilema : transporta la saba bruta. És a la part mes interna del tronc
· Floema : transporta la saba elaborada. És a la part més externa del tronc.
- Adaptacions per aconseguir llum Les plantes han adaptat la forma de les fulles i la capacitat d’aconseguir créixer en alçada per aconseguir llum.
3. CLASSIFICACIÓ
Dins el Regne Vegetal distingim 3 grans grups :
· BRIÒFITS (Molses)
· PTERIDÒFITS (Falgueres, cues de cavall …)
· ESPERMATÒFITS (Plantes amb llavor) :
Per estudiar la diversitat de plantes els botànics les han classificat segons :
- SI TENEN VASOS CONDUCTORS O NO :
· Sense vasos conductors Presenten algunes cèl·lules que poden transportar la saba de cèl·lula a cèl·lula.
· BRIÒFITS (Molses i hepàtiques)
· Amb vasos conductors (Plantes vasculars): Presenten vertaders teixits conductors de saba.
· PTERIDÒFITS (Falgueres, cues de cavall …)
· ESPERMATÒFITS (Plantes amb llavor) :
· Gimnospermes
· Angiospermes
Sense llavor.
No fan flor. Reproducció. Dues generacions alternants: una es reprodueix asexualment (espores) i l’altra sexualment ( unió cèl·lula sexual masculina i femenina.Necessiten aigua per a la reproducció.
· Briòfits (Molses)
· Pteridòfits (Falgueres)
Amb llavor
Són les més adaptades al medi terrestre. Per la fecundació utilitzen pol·len. No depenen de l’aigua. Presenten llavor. Les llavors són estructures més efectives per la propagació d’espores o cèl·lules sexuals.
· Espermatòfits (espermato=llavor, fit=planta )
4. MOLSES O BRIÒFITS
INTRODUCCIÓ
Comprèn unes 24.000 espècies. No presenten vasos conductors ni teixits ni òrgans veritables. Assoleixen poca alçada (són reptants). No tenen cutícula. Han de viure en llocs humits i absorbeixen aigua per tota la superfície per evitar la dessecació. No fan mai flor ni llavors.
HÀBITAT
Viuen sobre troncs, roques i terrenys pobres. En zones humides i d’obaga.
ESTRUCTURA
Els falsos teixits formen:
Rizoides. Semblen arrels, serveixen per fixar la molsa i absorbeixen aigua amb sals minerals. Poden esmicolar les roques i formar terra on s’hi podran instal·lar altres vegetals. Originen la TORBA que és un tipus de carbó i fertilitzant.
Cauloides Grup de cèl·lules que formen falses tiges i que poden transportar la saba.
Fil·loides. Són falses fulles, absorbeixen aigua i diòxid de carboni i fan la fotosíntesi.
Molsa vista al microscopi. S’hi veuen les cèl·lules del cauloide i els fil·loides (font)
REPRODUCCIÓ
Les molses es reprodueixen gràcies a un cicle de vida que inclou dues generacions alternants : esporòfit i gametòfit. A la primavera els surten una mena de filaments amb una càpsula a l’extrem que conté les espores i és l’esporòfit. Les espores s’escampen i donen lloc a nous individus adults, els gametòfits. En els gametòfits es formen els gàmetes masculins i femenins que fecundaran per donar lloc a un embrió d’on sortirà el filament amb càpsula (esporòfit) Els gàmetes masculins es desplacen cap als femenins per fecundar-los. per fer-ho presenten un flagel per nedar. És per això que els cal aigua per la reproducció, encara que només sigui una petita capa després de la pluja.
El cicle vital d’una molsa (font)
5. PTERIDÒFITS (Falgueres i cues de cavall)
Comprèn unes 10.000 espècies.
Presenten vasos conductors, arrels, òrgans, tija i fulles vertaderes amb cutícula.
No tenen flors ni fan llavors. Realitzen la fotosíntesi.
HABITAT
Van ser molt abundants durant el període carbonífer ( fa 240 milions anys) i les seves restes han originat carbó per un procés anaerobi (sense oxigen) de carbonatació.
Viuen en zones humides i obaga però també càlides.Estan millor adaptades al medi terrestre que les molses. Podin ser més altes (vasos conductors ) i no depenen tant de l’aigua. Si per la reproducció.
ESTRUCTURA 
Els diversos teixits formen els òrgans:
Arrels : Es desenvolupen el llarg de l’arrel de la tija soterrada, no al seu extrem. Absorbeixen aigua.
Tiges : Sovint són subterrànies i horitzontals i s’anomenen rizomes dels que surten les arrels i les frondes.
Fulles : S’anomenen Frondes. Són molt grans i dividides i recobertes de cutícula.. Al revers de la fronda presenten unes estructures amb forma de bossa anomenada sorus i que són una agrupació d’esporangis plens d’espores.
REPRODUCCIÓ
Cicle vital de les falgueres (font)
El cicle de vida de les falgueres de les falgueres presenta dues generacions alternants (Esporòfit i Gametòfit). Aquí en teniu un vídeo.
Durant la generació asexual l’esporangi madura i produeix espores que germinen formant una petita planta (gametòfit, generació sexual) que formarà gàmetes sexuals masculins i també de femenins. 
Els masculins necessiten de l’aigua per viatjar fins els femenins i fecundar-los. Així creixerà una falguera (esporòfit) que presentarà els sorus amb esporangis.
6. ESPERMATÒFITS (PLANTES AMB LLAVOR)
INTRODUCCIÓ
Els espermatòfits inclouen unes 260.000 espècies ( herbes, arbusts i arbres).
Presenten teixits ( de sustentació, vasos conductors …) i òrgans especialitzats ( arrels, tija, fulles amb cutícula).
Durant l’època de reproducció fam flor que formarà una llavor.
HABITAT
Viuen en ambients molt diversos i fins i tot amb poca aigua. Estan mot millor adaptades a les condicions actuals que les molses i les falgueres.
ESTRUCTURA
Òrgans:
Arrel : Normalment subterrània i amb Pèls Radiculars Absorbents. A més de subjectar la planta l’arrel absorbeix aigua i sals minerals.
Tija : És una estructura aèria cilíndrica allargada i ramificada. Està recoberta d’una epidernis que la protegeix ( a més pot contenir suro)Té la funció de sustentar la planta, enlairar les fulles cap al Sol i connectar les fulles amb les arrels per intercanviar aigua i nutrients.
Fulles : Neixen de la tija i de les branques. Tenen clorofil·la que dona el color verd. Fan la fotosíntesi. Presenten dues cares . Anvers i revers. El revers conté uns petits orificis anomenats estomes per in intercanvien CO2 i O2 amb l’exterior. Esta formada per una làmina amb cutícula, el Limbe que s’uneix a la tija per Pecíol. El limbe sol contenir uns Nervis que són uns vasos pels quals circula la saba.
REPRODUCCIÓ
A partir de la flor es forma la llavor. És una estructura que no necessita aigua, pot esperar condicions favorables per germinar i donar una planta nova.
La llavor està formada per l’embrió i una coberta ( cotilèdons en les Angiospermes) que l’envolta i de la que l’embrió s’alimentarà quan germini.
Quan germina l’embrió es trenquen les cobertes i comencen a créixer les fulles ( fotosíntesi) i la nova planta s’alimenta de les substàncies nutritives de la lllavor fins que apareguin les arrels.
6.1 GIMNOSPERMES ( Gimno= nu, sperma=llavor)
Inclou unes 800 espècies i formen boscos (la majoria són arbres). Són els espermatòfits més antics. Inclou :
Les Coníferes Cicadàcies amb forma de palmera
- de fulla en forma d’agulla com ara : pi, avet, cedre.
- de fulla en forma d’esquama com : xiprer i savina .
- Ginkgoàcies únic representant actual és Ginkgo biloba. Arbre xinès emparentat amb els xiprers.
Avet Cedre Xiprer Ginkgo biloba
CONÍFERES CICADÀCIES GINKGOÀCIES
Presenten sempre la fulla protegida per cutícula. Són de fulla perenne però les fulles velles van caient la terra al llarg de l’any. Es caracteritzen perquè formen llavors nues, és a dir, no protegides dins un fruit però si per una estructura dura (els anomenem pinyons a les pinyes. Les olives tenen pinyols).
Les flors no tenen calze ni corol·la i són unisexuals (separades les masculines i les femenines).
Les flors s’agrupen en unes estructures anomenades cons ( masculins i femenins).
REPRODUCCIÓ
Els cons masculins són més petits i estan formats per esquames disposades en espiral. Cada esquama disposadeté milions de grans de pol·len. Els grans de pol·len contenen els gàmetes sexuals i uns sacs plens d’aire fet que en facilita la dispersió.
Els cons femenins contenen esquames amb dos òvuls nus que no estan tancats en cap ovari.
Quan els cons masculins maduren s’obren les esquames i deixen anar els grans de pol·len i si el vent els fa topar amb un con femení es produeix la fecundació. Es començarà a formar la llavor ( pinyons). Com que no hi ha ovari no es forma fruit sinó que les parts de l’òvul generen una closca protectora formant la pinya partir del con femení.
Quan les llavors estan formades les esquames del con femení s’obren i cauen les llavors. Alguns animals ajuden a dispersar-les.
6.2 ANGIOSPERMES (Angio=receptacle)
Inclou unes 260.000 espècies.
Són les plantes més evolucionades i adaptades. Trobem herbes, arbusts i arbres amb gran varietat d’arrels, tiges i fulles.
Inclou palmeres, cereals, plantes enfiladisses i herbes de prats.
Es caracteritzen pel fet que les llavors es troben protegides per fruit (sovint comestible).
Tenen les flors vistoses i de colors. La major part són hermafrodites però també en trobem d’unisexuals.
Les classifiquem segons el número de cotiledons que presenta la llavor:
Monocotiledònies
Dicotiledònies
Els cotilèdons són unes petites fulles que estroben as l’interior de la llavor i de les que s’alimentarà l’embrió quan germini.
PARTS DE LA PLANTA :
Arrel :
Normalment subterrània i amb pèls absorbents.
Classifiquem les arrels:
Segons el lloc: subterrànies, aquàtiques, aèries, adventícies.
Segons la forma : axonomorfa, napiforme, fasciculades, aèries
Tija :
És cilíndrica i allargada.
Classifiquem les tiges:
Segons el lloc :
Aèries : canya, estípit, tronc, rèptils, suculentes, enfiladissa.
Subterrànies : Bulb, tubercles, rizoma.
Aquàtiques
Fulles :
Parts de la fulla :
Limbe : presenten dues cares : anvers i revers (on presenten els estomes que permeten l’intercanvi de gasos CO2 i O2). És recobert per una cutícula impermeable.
Pecíol. Nervis principal i/o secundaris.
Classifiquem les fulles :
Segons el limbe : Simple, composta ( limbe dividit)
Segons la forma : cordiforme, trifoliada, sagitada, lanceolada, acicular
Flor :
La flor s’insereix a la planta per una tija petita anomenada peduncle que s’eixampla formant el receptacle floral on s’insereixen unes fulles modificades que són:
Calze : format per sèpals (verdoses)
Corol·la : formada per pètals ( colors vistosos que atrauen insectes pol·linitzadors).
.
.
La flor és l’estructura que conté els òrgans reproductors femenins i masculins :
Androceu : òrgan reproductor masculí format per estams que contenen filament i antera. L’antera conté els grans de pol·len (que contenen els gàmetes sexuals masculins)
Gineceu : òrgan reproductor femení. Format per un o més carpels. El carpel te forma d’ampolla
Estigma : a la part superior
Estil : el coll
Ovari : base ampla. Dins l’ovari es troben els gàmetes sexuals femenins, els òvuls.
Els òvuls un cop fecundats formaran les llavors que contindran embrió i substàncies nutritives i es recobrirà del carpel per formar el fruit.
REPRODUCCIÓ : Etapes:
Pol·linització : els grans de pol·len viatgen ( vent, insectes …) fins l’estigma del carpel. Fecundació : els gàmetes sexuals masculins baixen per l’estil i fecunden l’òvul.
Formació de llavor i fruit : l’òvul fecundat es converteix en llavor que conté embrió i substàncies de reserva. El fruit es forma al voltant de la llavor a partir de les parets de l’ovari. Pot contenir una o més llavors.
Dispersió de llavors : les llavors han d’allunyar-se de la planta mare per germinar. Utilitzen diversos mecanismes: ingerits per animals, ganxos, pèls, membrana amb forma d’ala, suren a l’aigua …
Germinació : en condicions favorables, les llavors germinen. S’obren i l’embrió creix fins a desenvolupar una nova planta.
Que al budell hi tenim la flora bacteriana és una cosa que no és novetat. De vegades costa recordar que al final portem a sobre més bacteris que no pas cèl·lules, de manera resulta fàcil sospitar que tant bacteri ha de tenir algun impacte sobre la nostre salut. Normalment pensem en problemes digestius i en les diarrees que es poden causar per excés d’antibiòtics, quan matem la major part de la flora intestinal. Els fabricants de iogurts també ataquen amb la publicitat dels seus iogurts fets amb no-se-quins fantàstics bacteris que, pressumptament, et faran sentir millor, estar més guapo i cagar més de gust.
