Pàgines

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cel·lula. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cel·lula. Mostrar tots els missatges

06 de març 2019

El secret del ribosoma

Centpeus

Centpeus

Un lloc on comentar coses que em sorprenen

L’AUTOR

Daniel Closa



El secret del ribosoma

Per fer les seves funcions, les cèl·lules han d’anar fabricant proteïnes constantment. Sigui per adaptar-se a noves activitats o per reemplaçar les que es van fent malbé, cal una síntesi constant de proteïna nova. D’això se n’encarreguen els ribosomes, petites estructures que actuen com “fàbriques de proteïnes”. La seva feina és anar “llegint” les instruccions del RNA que arriben del nucli i anar unint els aminoàcids que toqui per constituir la cadena que formarà la proteïna corresponent.
En principi semblaria que no té massa secret. Els ribosomes estan constituïts per dues peces, una de més gran que l’altra, que encaixen entre sí i per on va passant la molècula de RNA com si fos una de les antigues cintes perforades. El RNA està fet per una seqüència de nucleòtids units consecutivament dels que n’hi ha quatre de diferents. (A, G, T, U) i, com si fossin les lletres d’una frase, el seu ordre indica com ha de ser la proteïna que cal fabricar. El que fa el ribosoma és llegir aquestes lletres i anar enganxant els aminoàcids seguin un codi determinat. El famós “codi genètic”, essencial comú per tots els organismes de la Terra.
Cada tres lletres corresponen a un aminoàcid concret, d’aquesta manera  quan el ribosoma “llegeix” UCU, afegeix una serina, però si el que llegeix és UAU el que afegeix és una tirosina i si fos UGU posaria una cisteïna. L’ordre en el que estan els nucleòtids del RNA implica per quin ordre es posaran els aminoàcids de la proteïna.
A cada cèl·lula hi tenim entre un i deu milions de ribosomes que van llegint RNA sense parar. Tan important  és la seva feina que alguns antibiòtics maten als bacteris perquè bloquegen l’activitat dels ribosomes bacterians (lleugerament diferents dels nostres). El bacteri no pot fabricar noves proteïnes i en poc temps es veu abocat a morir.
Tot plegat semblava que era un mecanisme que teníem més o menys ben entès. Però fins i tot en això la natura ens guarda sorpreses i nous nivells de complexitat. Ara sembla que no tots els ribosomes fan la mateixa feina i es veu que hi ha grups de ribosomes diferents especialitzats en fabricar unes o altres proteïnes. Això ho han descrit uns investigadors de Stanford, que han vist que determinats ribosomes i no altres s’encarregaven de fer les proteïnes implicades en el processat de la vitamina B12.
El cas és que cada ribosoma està fet per una sèrie de molècules de RNA i de proteïnes convenientment barrejades, que formen l’estructura en dues subunitats característiques. Però d’aquestes proteïnes ribosomals n’hi poden haver diferents tipus, i segons el que es trobi formant-ne part, el ribosoma s’especialitzarà en fabricar un tipus o altre de proteïnes.
Interessant? Pels biòlegs és clar, però és més important del que sembla ja que hi ha malalties (des d’anèmies fins al càncer) relacionades amb problemes en la fabricació de proteïnes, i potser aquesta especialització dels ribosomes tingui la clau per entendre alguna d’aquestes patologies. Cada nivell de complexitat que descobrim permet entendre la fabulosa plasticitat de la vida i també ajuda a descobrir noves coses que poden anar malament i que poden causar malalties.
Però confesso que a mi m’ha fet gràcia sobretot perquè després de molts anys mirant als ribosomes com simples traductors d’informació, del RNA a la proteïna, descobrir que encara amaguen sorpreses ho trobo tremendament motivador.

01 de març 2019

Nous raps al voltant de biologia

Una altra manera de repassar el que anem aprenent. Espere que us agrade i  que pugueu seguir els subtítuls.



Amb música country


i amb ritmes llatins


Rock&roll 

13 de desembre 2018

Cromatina i cromosomes

Una de les darreres coses que vaig explicar en classe era com es trobava el material genètic al llarg del cicle cel·lular. Recordeu que en interfase (període entre dues divisions) el material genètic es troba en forma de cromatina, és a dir, l'ADN s'associa amb proteïnes histones per poder estar en l'interior del nucli cel·lular, però d'una forma no massa compactada, ja que aquuests material genètic ha de ser "llegit" jaque conté les "instruccions" sobre el que ha de fer la cèl·lula.
Però qua la cèl·lula entra en divisi, acquesi material genètic es condensa molt més i forma estructures individualitzades anomenades cromosomes. Hi ha moltes animacions sobre aquest tema, però són prou difícils per a vosaltres. Per això, us passe una animació molt curta i senzilla que us pot ajudar a comprendre aquestes idees.



 Un vídeo un poc més complicat, però que us defineix moltes termes científics el teniu ací :



A més, us passe una web del Ministeri d'Educació on podreu aprendre de forma activa moltes coses al voltant dels cromosomes. No us oblideu de clicar la fletxa que teniu a sota a la dreta, ja que anireu veient els diferents apartats : continguts, activitats, simulacions, etc


http://proyectos.cnice.mec.es/arquimedes2/objetos/bio_040302_los_cromosomas/index.html

ANIMACIONS
http://proyectos.cnice.mec.es/arquimedes2/objetos/bio_040302_los_cromosomas/index.html


Què és la teoria endosimbiòtica?

PUBLICAT PER: DARIL DE LA NOU






La teoria endosimbiòtica és una de les més interessants i possiblement més controvertides de la biologia. Encara que ja han passat uns quants anys d'haver estat postulada, en aquest temps han anat augmentant tant els arguments a favor com en contra, de manera que és encara un dels grans reptes per a la comunitat científica, en especial dels estudis evolutius.Saps en què consisteix aquesta teoria? Vegem-ho.

La postulació de la teoria endosimbiòtica

També coneguda com Teoria de la Endosimbiosis o Endosimbiosis seriada (en anglès SET: Serial Endosymbiosis Theory), va ser popularitzada per Lynn Margulis en 1967 en la seva obra On the origin of mitosing cells i posteriorment enriquida en altres articles i documents seus de gran rellevància científica, encara que anys abans ja s'havia suggerit la idea, però no va ser ben valorada pels científics.












Aquesta teoria planteja essencialment que alguns dels orgànuls de les cèl·lules eucariotes (totes les cèl·lules excepte les bacterianes), en particular les mitocondrias i els plastidis, van ser en el seu moment organismes procariotes de vida lliure (bacteris) que probablement després d'haver estat englobats o fagocitats , no van ser digerits i per contra, es van acoblar de manera que van establir una relació dependent amb la cèl·lula que els "devorar".F




A causa de la seva similitud amb alguns bacteris de vida lliure existents avui en dia, s'ha arribat a especular que els plastidis derivarien de cianobacteris i les mitocòndries de bacteris com les rickettsies. Aquesta relació seria de mutu benefici i es faria tan estreta en el transcurs evolutiu que avui en dia no pot viure una sense l'altra.


Quines proves donen suport a la teoria endosimbiòtica?

En primer lloc, constituint una se'ls elements de més pes, hi ha el material genètic. Els cloroplasts i els mitocondris presenten ADN propi i independent de l'ADN de la cèl·lula en què es troben, aquest material a més és bicatenari i circular, idèntic al dels bacteris i molt diferent al de les cèl·lules eucariotes.
D'altra banda, igual que els organismes procariotes, aquests orgànuls es divideixen per fissió binària i no per mitosi, i són capaços de sintetitzar les seves pròpies proteïnes a partir dels seus propis ribosomes, orgànuls que també són semblants als bacterians.
Un altre punt important és que tots dos orgànuls presenten una doble membrana, característica que reforça la idea que van ser englobats una vegada, ja que la membrana interna presenta semblances a les bacterianes i l'externa no, pel que podria haver-se originat a partir de la vesícula que va embolicar originalment al bacteri. De fet, és en aquesta membrana interna on se situen els centres d'obtenció d'energia, com en els bacteris. Finalment està la mida, que tant en les mitocòndries com en els plastidis és similar al d'alguns procariotes.

Quins arguments en contra hi ha?

Malgrat totes les raons anteriors, que per a molts són suficients, hi ha certes reticències a la comunitat científica ia alguns plantegen, entre altres coses, que si aquests orgànuls són bacteris simbionts haurien de ser capaços de sobreviure fora de les cèl·lules, com passa amb altres endosimbionts, com ara les zooxantel·les dels corals.
No obstant això, això es pot refutar si tenim en compte que han passat milions d'anys d'evolució i la relació s'ha fet tan estreta, que els bacteris van poder perdre certes capacitats que ja no els eren necessàries, impedint-los ia tornar a una manera de vida lliure.
Pel que fa a la genètica existeix també un altre aspecte que interfereix en la credibilitat de la teoria per a alguns, i és que el ADN d'aquests orgànuls presenta introns, zones que no codifiquen per formar proteïnes i que són propis de l'ADN de les cèl·lules eucariotes. No obstant això, el moment en què els introns van aparèixer en l'evolució encara no es coneix amb certesa.
In memoriam Lynn Margulis (Chicago, 5 de març de 1938 - 22 de novembre de 2011

Els cicles biològics: Activitat voluntària d'ampliació



El cicle biològic d'un organisme és el conjunt de processos mitjançant els quals un ésser viu passa d'una forma potencialment reproductora a una nova forma també preparada per reproduir-se. Hi ha diferents tipus de cicles biològics però tots ells tenen varies etapes comunes descrites a continuació.

1. Al costat de cada descripció indiqueu de quin procés es tracta:
Dos cèl·lules haploides (n) es fusionen donant lloc a un zigot diploide (2n) 
Una cèl·lula haploide (n) o diploide (2n) dóna lloc a una altra d'igual 
Una cèl·lula diploide (2n) dóna lloc a cèl·lules haploides (n) aportant variabilitat genètica 

Un criteri de classificació dels diferents tipus de cicles biològics fruit d'estratègies reproductives sexuals és el moment en el qual es dóna la meiosi. En aquest sentit tenim 3 tipus de cicles biològics: haplont, diplont i diplohaplont.

2. Cerqueu informació sobre els cicles biològics a les pàgines següents:
  Meiosi i cicles biològics
blocaltres.blogspot.com
Cicle Biològic
Viquipèdia 
Ciclos Biológicos
Hipertextos del Área de Biología, UNNE

  • A partir de la informació trobada completeu la taula següent:

Tipus de cicleForma adulta
n/2n
Forma del zigot
n/2n
La meiosi te lloc...Exemple d'organismes
Haplont



Diplont



Haplodiplont




3. Als següents esquemes (Adaptats de les PAAU setembre 2004) es representen, de manera simplificada, els tipus de cicles biològics dels éssers vius. Les lletres encerclades fan referència als diferents processos cel·lulars i als quadrats es representen els elements fruit d'aquests processos.

  • Completeu la taula següent indicant el tipus de cicle i les lletres que corresponguin a cada procés cel·lular a cada cicle.


Tipus de cicleFecundacióMeiosiMitosiExemple d'organisme
Cicle 1




Cicle 2




Cicle 3







  • Feu el mateix amb l'esquema dels cicle dels pteridòfits o falgueres.


21 de novembre 2018

Material per construir una membrana


Una vegada fet el treball i haver estudiat la teoria en classe, podries respondre a les activitats que proposa aquesta web?? Si ho fas bé, segur que aproves l'examen!!
A mes he trota aquest video on una persona fa una maqueta de l'estructura de la membrana cel·lular amb macarrons i diversos tipus de pasta.  Si la dona que ho explica us sembla massa amateur, no deixeu de visionar aquest video on s'explica com és i funciona la membrana cel·lular a ritme de rap (subtitolat). Pot semblar un friki, però el que diu i mostra és molt bó.


I ja posats a trobar coses xules al You tube, aquest és un video educatiu d'introducció a la cèl·lula per alumnes de la vostra edat. I l'anglés que utilitzen és tan fàcil d'entendre que no us farà falta cap subtítol.



Rap de la membrana cel·lular



Com sempre, cançons que ens ajudem a entendre com són les coses...

20 de setembre 2018

Cèl·lules 3 D

Espere que el treball que us espera (realitzar un model tridimensional d'una cèl·lula) siga del vostre gust. Fins i tot us la podeu menjar. Ací teniu més fotos de models de cèl·lules.

El treball es farà en grups de 4 persones. Podeu utilitzar molts materials, però recordeu que es puntuarà aquells que representen millor els diferents orgànuls i estructures cel·lulars. Més instruccions a la fi del document que us he enviat al vostre correu electrònic.

Cada equip ha de realitzar dos maquetes:
  1. Una maqueta d'una cèl·lula eucariota(animal o vegetal)
  2. Una maqueta d'una cèl·lula procariota, d'una cèl·lula en mitosi o d'un orgànul com un mitocondri o un cloroplast.
Finalment una explicació completa del vostre treball:
  • Objectius del treball: (per a què fem aquest treball)
  • Metodologia: (com ho hem fet?) Podeu afegir més fotos o un video curt
  • Informe descriptiu: què significa cada una de les estructures que apareixen en el vostre model, quina és la funció d'aquesta estructura en la cèl·lula, etc., 
  • Valoració:quines coses heu aprés fent-lo i quina és la vostra valoració del treball en grup i de cadascun dels seus components

Aquest informe és la part més important del treball, així que caldrà esforçar-se en la seua realització. Pot fer-se de manera escrita (tot afegit les fotografies pertinents del procés de realització i resultat final), però també podeu utilitzar el format vídeo, molt més interessant, ja que podreu explicar sobre la marxa el que esteu fent.




Com utilitzar el microscopi òptic

En aquesta entrada anem a posar alguns recursos que he trobat en internet per poder saber com utilitzar el microscopi. Font de la notícia: Blog homeòstasi Com Utilitzar Un Microscopi
Parts del microscopi (en anglés)

També en anglés una senzilla explicació de com enfocar el microscopi. Unaidea: per què no fa algú de vosaltres un video semblant en valencià?



Finalment podeu utilitzar un microscopi virtual. Tt i estar en anglés sempre hi ha una fletxa que et diu què cal fer. Sense por, que l'anglés no mossega.






19 de setembre 2018

Introduint les cèl·lules i la seua estructura

Les webs, videos i animacions  que us he seleccionat, seran de gran utilitat per poder assolir els continguts mínims del tema de la cèl·lula que treballarem en el mes de gener. Us aconselle que els visiteu.


Després el vídeo Com són les cèl·lules explica les principals característiques de les cèl·lules eucariotes i d’alguns dels orgànuls més característics. També introdueix el funcionament de les cèl·lules: nutrició, relació i reproducció.





  • Una altra recomanació és aquesta web molt clara i senzilla on podeu aprendre moltíssim sobre la cèl·lula amb unes imatges espectaculars.

  • També podeu fer una ullada a aquesta animació sobre l'estructura cel·lular i una altra -prou més complexa- sobre el seu funcionament, especialment sobre l'ADN.
  •  Finalment us recomane aquest fantàstic  simulador de l’estructura cel·lular. Està en anglés i el seu nivell és prou elevat, però és una animació molt atractiva i segur que aprendeu alguna cosa. Penseu que en Batxillerat, el temari de biologia tractarà  aquests temes.

En definitiva, un conjunt de materials que us ajudaran a fer més fàcil i eficaç l'estudi de la cèl·lula.

30 de novembre 2017

VIDEO: Cell Membranes and Cell Transport





Una animació senzilla, amena, fàcil d'entendre per repassar allò explicat en classe i que us ajudarà a practicar l'anglés. El vocabulari és tècnic i moltes paraules apareixen escrites. Una manera diferent, però efectiva d'aprendre. 

27 de novembre 2017

BBC: the cell

Una sèrie fantàtica de la BBC al voltant de la cèl·lula que us explicà com es va arribar a descobrir tot el que estem estudiant enguany. Si teniu temps, són uns documentals molt recomanables, especialment el primer. Els alumnes de segon, poden aprofitar les vacances de Nadal per visualitzar-los. Com sempre, un resum personal sempre us servirà per a pujar la nota.





26 de novembre 2016

Regne Protoctists

El concepte de protoctist és difícil d'entendre -inclou tipus molt diferents d'organismes- però el gran problema es troba en que mai els heu vist. Intentarem solucionar això posant algunes imatges i vídeos que us famialitzaran amb aquest regne. Si li dediqueu temps us sorprendran aquests éssers tan originals.

https://www.thinglink.com/scene/780865078831349760



Vídeo: la vida en una gota d'aigua.  En aquest video podeu observar la gran diversitat d'essers vius presenta en una gota d'aigua. Trobareu protozous, algues i també petits invertebrats del regne Animal.



Els protoctistes no són tan inofensius com semblen. Mireu el que passa ....



En aquesta pel·lícula podeu observar com un protozou ciliat fagocita un altre ciliar. Impressionant, no?

El video que ve a continuación ve acompanyat d'una explicación en castellà: 


El segon gran grups de protoctisst està format per les algues. Ací us pose algunes imatges d'algues unicel·lulars i pluricel·lulars.
Pel que fa a les algues unicel·lulars us pose dos fotografies espectaculars: 

1- Algues diatomees:


2- Algues dinoflagelades



ALGUES PLURICEL·LULARS


https://www.thinglink.com/scene/780880766560108546#


Ja sabeu que les algues es classifiquen en funció dels diferents pigments fotosintètics que contenen les seues cèl·lules. 

Per repassar aquest regne, visiteu aquesta pàgina

10 de novembre 2015

Pràctica virtual de Microscopia



Aviat farem unes pràctiques al laboratori per aprendre a utilitzar el microscopi. Ací teniu informació sobre webs que us poden ajudar a saber-ne més
  1. El microscopio virtual
  2. Aquesta altra pàgina és més complicada i, a més, està en anglés. Però podreu utilitzar un microscopi electrònic virtual: Podreu observar una abella, pol·len, algues unicel·lulars, etc. Hi apareixen una sèrie de comandaments amb els quals podreu regular els augments, el contrast, la brillantor, enfocar la mostra, etc.
Si entreu en aquest enllaç podreu realitzar millor la pràctica d'observació microscòpica. No es tracta de copiar el que diuen les webs, sinó de traure'n la informació necessària. Hi ha moltes webs com aquesta en internet. Si trobeu alguna interessant, me la podeu enviar per email i ho tindré en compte.

En aquest enllaç pots comprovar el que saps de la cèl·lula. Aquest altre test és també prou interessant

Per últim, pots descarregar-te un programa anomenat LABORATORIO CELULAR

17 de setembre 2015

La finestra de Hooke

Activitat  online publicada pel ministeri d'educació espanyol. Es tracta d'un recorregut virtual interactiu pel món microscòpic, des de la història del microscopi i els seus diferents tipus i usos, fins al coneixement de les cèl·lules, els teixits i els òrgans animals i vegetals. El multimèdia presenta nombroses imatges, microfotografies i textos, arxius sonors, fonts de documentació, enllaços i activitats d'autoavaluació. També ofereix variades propostes pràctiques d'iniciació d'exploració i investigació real.
Organitzat en cinc blocs de contingut: el microscopi, la cèl·lula, els teixits, els òrgans i activitats pràctiques i d'autoavaluació. 



Gairebé tots els capítols tracten els continguts amb almenys dos nivells de profunditat i fins i tot en alguns casos amb tres, cosa que facilita la gradació de continguts. Potser les parts més interessants són les dedicades al microscopi i la comparació entre la cèl·lula procariota i l'eucariota

23 de febrer 2014

Mitosi i meiosi en els 40 principals

La veritat és que aquests vídeos no deixen indiferents: o t'agraden o els odies..... I sempre els podeu millorar.


19 de desembre 2013

La cèl·lula eucariota

Aquest recurs publicat pel MEC pretén que els alumnes d'ESO i Batxillerat accedeixin a coneixements científics i tecnològics, utilitzen les TIC i refermen l'hàbit de lectura i estudi, a més de l'esperit emprenedor i creatiu.
Cada unitat temàtica comença amb una animació explicativa amb text i imatges, a la qual segueixen diverses activitats interactives (mots encreuats, omplir buits, relacionar conceptes ...) i enllaços a altres aplicacions en línia per seguir aprenent sobre el tema.



15 de maig 2012

Maquetes de cèl·lules

Ací teniu una representació de les maquetes cel·lulars realitzades pels alumnes de 1 ESO A. Un gran treball.
ll

També teniu les fotos d'alguns dels millors treballs sobre fòssils 




17 d’abril 2012

Maquetant la cèl·lula

Ací podeu observar com han fet maquetes cel·lulars alumnes com vosaltres. Ara us toca a vosaltres posar-vos a la feina i demostrar que ho podeu fer tan bé o millor encara!

L’alumnat de 1r d’ESO ha treballat diverses maquetes sobre cèl·lules procariotes i eucariotes. Han fet servir tota mena de materials, com plastilina, fang, materials reciclats o gelatines… i algunes maquetes són, senzillament, espectaculars.

Altres alumnes van fer un vídeo sobre la mitosi o divisió cel·lular


07 de febrer 2012

Maquetes cel·lulars 3D fetes pels alumnes de 4 ESO

En aquesta entrada podreu veure alguns bons treballs realitzats pels alumnes de 4ESO. Ens hi expliquen com és l'estructura cel·lular a partir de senzilles maquetes 3D de la cèl·lula procariota i la cèl·lula eucariota.

Guillermo i Àngels han  utilitzat la modalitat de reportatge en vídeo que permet al professor saber fins a quin grau han assolit  els objectius de l'activitat

Dharma i Elena també han fet una presentació en vídeo


Altra preciosa presentació és la de Nerea i Nancy:



Elena i Carmen han fet una presentació Powepoint que he transformat en pel·lícula.


Javier i Julia han fet una altra presentació animada a la qual han afegit música 


Violeta Pardo ha realitzat en solitari un extens treball en format .pdf on ens conta de forma molt detallada com ha fet les cèl·lules.

Solament em resta felicitar-los per la bona feina realitzada.