Pàgines

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 2015-16. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 2015-16. Mostrar tots els missatges

13 de desembre 2018

La identitat


Episodi del programa tres14 dedicat a la identitat emés en octubre de 2011. Aquest episodi  es centra en la identitat, un enigma al centre de la nostra existència. El nostre ADN juga un paper crucial en qui som. Però, genèticament parlant, els éssers humans som extraordinàriament semblants. El 99,9% dels nostres gens són idèntics. Només un 0,1% és diferent. En el reportatge del programa veurem com identificar gens associats a trets concrets ha estat un dels primers passos de la Ciència per estudiar què ens fa ser éssers individuals. Són els científics Jesús Pujol i Guila Fidel, que expliquen, en el programa, com el cervell humà construeix la identitat de les persones i què és el que passa quan falla, mentre que Manel Esteller, Francesc Calafell i Lourdes Fañanás, desvetllen quin és el paper dels gens en la construcció del jo.

30 de maig 2016

Vídeo sobre tectónica de plaques per 1 BAT



També teniu un video que explica amb detall les proves de Wegener per demostrar la deriva continental (actualment servirien de proves que demostren els moviment de les massaes continentals propocades per la teoria de la tectònica de plaques)


13 de maig 2016

Animaciones per poder entender millar els temes de geología













Un vídeo molt senzill i modern per entendre el concepte de la tectònica de plaques.



Animacions interactives de geologia. Universitat de Tromsø

La Geologia és una ciencia que no domina la majoria dels alumnes i això és un problema greu, ja que necessitem un coneixement bàsic d'aquesta ciència per poder comprendre com funciona el nostre planeta. La Geologia pot semblar molt avorrida però ara no hi ha excuses, ja que les animacions que teniu a continuació us faran entendre fàcilment molts dels conceptes necessaris per poder estudiar els temes relacionats amb la geosfera.

UNA WEB IMPRESCINCIBLE que no heu de deixar de consultar

Increïble, però cert: la Universitat noruega de Tromsø, posa a disposició dels seus extudiants animacions en castellà i, fins i tot, algunes animacions estan traduïdes a l'Euskera.

Animacions de Geologia de la Universitat de Tromsø (Noruega)

Ací trobaràs tots els enllaços. Recorda que cal fer clic en la bandera de l'idioma.


11 d’abril 2016

Vídeos sobre el sistema nerviós

En primer lloc us passe aquest vídeo on podreu entendre  què és el sistema nerviós i els seus  principals components i funcions. Es tracta d'un vídeo d'introducció, prou fàcil d'entendre, ja que tracta de temes generals i adequats al vostre nivell. Us recomane la seua visualitzación en casa, ja que serà el nivell que us exigiré el dia de l'examen



  També us recomane que mireu l'article ENCÈFAL de  la viquipèdia on teniu unes bones definicions de molts dels termes que apareixen al vostre llibre i als vídeos. A més, hi ha un parell d'imatges interessants que us pose a continuació.  La primera és un esquema simplificat de  l'estructura de l'encèfal, mentre que la segona ens mostra les principals subdivisions del cervell dels vertebrats d'embrions humans.


Aquest diagrama mostra les principals subdivisions del cervell dels vertebrats d'embrions humans.

Finalment, i atés que es tracta d'un tema complicat i que en el vostre llibre no hi ha massa informació, us passe un vídeo on teniu informació exhaustiva sobre els diferents components de l'encèfal. Obviament no cal saber tot el que descriu el vídeo, però potser us ajudarà a entendre millor el que diu el llibre i espere que interessarà a més d'un/a de vosaltres, bé perquè han de treballar el tema del sistema nerviós o simplement perquè volen estudiar medicina. Aquest nivell no va per a l'examen, és clar.

També us recombine que mireu l'article ENCÈFAL de  la viquipèdia

04 d’abril 2016

Materials per estudiar el tema del sistema nerviós.

Primer de tot, us passe una web -en teoria destinada a alumnes de tercer d'ESO- on poder repasar els aspectes fonamentals dels sistemes nerviós i endocrí. Una bona manera de completar alguns aspectes que el vostre llibre no acaba d'explicar del tot.

Després una sèrie d'animacions sobre aspectos mes concreta i que corresponen a un major nivell.


ANIMACIÓ  DE L'IMPULS NERVIÓS I LA SINAPSI.

Una altra animació presa del libre "Biologia molecular de la cèl·lula" sobre el mecanisme de la creación i transmisión de l'impuls nervios.



També podeu observar aquestes animacions que teniu a continuació provinents de  la web de McGraw-Hill:

GENERACIÓ DE L'IMPULS NERVIÓS


SINAPSI QUÍMICA

23 de febrer 2016

Llibre sobre Darwin i l'evolució

El 1982, amb motiu del centenari de la mort de Darwin, el Natural History Museum de Londres va publicar un interessant llibre sobre Darwin i l'evolució, el qual, tot i el temps passat, mereix una lectura atenta. Un material molt recomanable i molt entenedor que us servirà de molt en aquest tema.


10 de febrer 2016

Vídeos tema esquena sana

Ací teniu uns vídeos que us ajudaran a conèixer els principals punts que cal estudiar d'aquest tema.

Primer de tot, anem a partir de 0 i visionarem aquest vídeo molt elemental sobre els ossos i els músculs:


També és interessant que consulteu, quan ho necessiteu- aquesta pàgina sobre el cos humà:

http://www.edu365.cat/aulanet/coshuma/

A continuació ja podem entrar en matèria i visionar aquesta breu descripció dels principals components de la columna vertebral:



Musculatura del tronc:


 Moviments de la columna i aparició d'hèrnies discals:


Imatge de les alteracions de la posició de la columna vertebral


21 de desembre 2015

La regulació del genoma, el microbioma i les noves teràpies: 3 conferències de David Bueno

10 de novembre 2015

Un velcro pel DNA

Llegit a Centpeus, secció del diari Ara

nucleosome.jpg El DNA que tenim al nucli de les nostres cèl·lules és com un fil tremendament prim (uns pocs àtoms de gruix), però increïblement llarg (Un parell de metres per cada cèl·lula). Amb aquestes dimensions és evident que per ficar-lo dins una cèl·lula, cal empaquetar-lo de manera molt eficient. Això es fa a diferents nivells.
Per començar, el DNA no està lliure sense més sinó que es troba unit a unes proteïnes anomenades histones. Aquestes histones tenen forma cilíndrica i la cadena de DNA dóna una parell de voltes a cada histona, de manera que la seva longitud ja quedarà reduïda a menys de la meitat. El DNA embolicant les histones es plega sobre si mateix en espiral, i aquesta espiral torna a plegar-se alguna vegada més, com si fos un solenoide, fins que es formen les estructures anomenades cromosomes.
Normalment el DNA no està tant plegat sinó que el trobem en forma del fil de nucleòtids unit a les histones. Però això genera un problema. El DNA s’ha de copiar a RNA per després fabricar proteïnes, però això és impossible mentre la cadena estigui unida a la histona. Primer cal que es desenganxi per permetre que la maquinaria enzimàtica s’uneixi a la doble hèlix i faci la seva feina. I això, la cèl·lula ho ha resolt amb un sistema ben elegant.
La primera cosa que cal entendre és com s’ho fa el DNA per mantenir-se enganxat a aquestes proteïnes. La histona és una proteïna rica en aminoàcids que presenten càrrega positiva, com la  lisina i l’arginina. En canvi, el DNA té un bon grapat de grups fosfat carregats negativament. Les càrregues negatives del DNA s’atreuen amb les positives de la histona i tots dos es queden enganxats. Un sistema ben senzill.
Aleshores, quan toca que el DNA es repliqui  o es tradueixi a RNA, cal trobar la manera de separar-los. I d’això se n’encarreguen uns enzims anomenats acetiltransferases. El que fan és unir (transferir) grups acetil a la histona. Aquests grups tenen càrrega negativa, de manera que la superfície de la histona, que fins aleshores era positiva i molt atractiva pel DNA, passa a tenir càrrega negativa. I com que  les càrregues iguals es repelen, el DNA se separa de la histona i ja es pot transcriure sense problemes.
Una vegada enllestida la feina arriba un segon grup d’enzims anomenats desacetilases que treuen els grups acetil de la histona. Així recupera la seva càrrega positiva i el DNA s’hi torna a enganxar. Un sistema senzill basat només en atraccions i repulsions electrostàtiques. Naturalment, a partir d’aquí s’ha anat veient que hi ha molts més detalls que regulen el sistema i que fan moltes més coses, però la essència principal manté la seva elegància.
Farmacològicament també són molt interessants. Si poguéssim bloquejar la funció dels enzims que acetilen i desacetilen les histones de les cèl·lules tumorals, podríem matar les cèl·lules amb facilitat. El problema és, com sempre, fer-ho sense afectar les cèl·lules sanes.
La feina de les histones sembla molt important. Qualsevol problema i el DNA no funcionarà correctament. Potser per això són unes de les proteïnes més estables que hi ha al llarg de la evolució. Pràcticament no hi ha diferències entre les histones d’animals i de plantes. Dels 102 aminoàcids, només n’hi ha dos de diferents entre la histona H4 dels pèsols i la de les vedelles.
I és que si una cosa és molt important i funciona correctament, el millor és no tocar-la gaire.

Materials interactius sobre la cèl·lula

En aquesta web teniu moltíssimes activitats interactives sonbe l'estructura  cel·lular i la funció dels orgànuls. Us seleccione aquelles que pense que són més interessants:

Tutorial: Estructura cel·lular  Completíssim tutorial que compara els diferents tipus cel·lulars. Intenta respondre les qüestions que se't plantegen ja que no són massa complicades

Animacions sobre estructura i funciones dels orgànuls cel·lulars:
També trobareu informació en aquesta pàgina

ALCOHOL O AIGUA OXIGENADA?

Casualment fa un temps, vaig llegir aquesta entrada del sempre recomanable bloc CENTPEUS i mira per on parlava de desnaturalització de les proteïnes o dels enzims, així que pense que podríeu llegir-lo


Un dels problemes que té ser un nen petit és que de tant en tant et fas esgarrinxades, et peles els genolls o et fas un trau al cap. Habitualment, i per sort, no són lesions greus, però cal fer-hi algunes cures. Sobretot cal netejar i desinfectar per evitar que una rascada sense importància esdevingui l’origen d’una infecció de conseqüències imprevisibles. I aquí es planteja un dubte quasi existencial. A la ferida cal posar-hi alcohol? O millor aigua oxigenada?
Jo sempre ho havia tingut molt clar. L’alcohol picava moltíssim, de manera que la meva opció era l’aigua oxigenada, que feia una bromera espectacular, però que de fet, no pica. Però, és clar, aquest no és un motiu de pes a l’hora de triar (encara que per a mi si que ho fos).
El que passa a les ferides lleus és que es trenca la pell, una barrera pràcticament impenetrable per la majoria de microorganismes. I a la ferida, amb tota seguretat hi ha un bon grapat de bacteris que estaran encantats de mirar de colonitzar el nostre organisme. Per tant, la primera cosa que cal fer és netejar la ferida. I he dit netejar i no desinfectar conscientment. La millor opció per començar és aigua. Molta aigua. Cal treure les restes de materials estranys que puguin quedar. Normalment terra en el cas de les criatures, però poden ser restes de rovell, de paper o del que sigui. Cada partícula és un focus d’infecció garantida. En realitat aigua i sabó és el millor, però si la ferida és important, el sabó pot coure molt. Aigua freda és ideal, perquè si hi ha una mica de sang, el fred causa vasoconstricció i facilita que deixi de sagnar.
Però un cop neta, ja cal triar l’antisèptic que hi posarem. Als hospitals i les ambulàncies en tenen de més sofisticats, però a les cases bàsicament hi ha alcohol i aigua oxigenada.
L’alcohol de la farmaciola és etanol amb algun compost afegit per donar-li mal gust i que no se’l beguin. Quan el posem a la ferida el que fa és alterar l’estructura de les proteïnes. Tècnicament se’n diu “desnaturalitzar-les”, però simplement es tracta que la manera com estaven plegades a l’espai queda alterada i deixen de funcionar. I si la majoria de proteïnes deixen de funcionar, les cèl·lules no poden mantenir el metabolisme i es moren. I qui diu cèl·lules, diu bacteris. De manera que amb l’alcohol matem els bacteris, encara que també les nostres pròpies cèl·lules de la ferida. No és una gran mortaldat, òbviament, però per això pica tant. I un problema és que pot costar més que cicatritzi ja que les proteïnes que haurien de fer-ho les hem desnaturalitzat amb l’alcohol. No passa res, perquè el cos ja en portarà altres, però sempre es retarda una mica la curació.
En realitat l’alcohol és ideal per netejar la pell abans de fer una ferida, per exemple quan anem a posar una injecció. L’alcohol matarà part dels bacteris que hi ha a la superfície i a més com que s’evapora molt de pressa, ja no molestarà després. També va bé per netejar el material amb el que tocarem les ferides.
L’altra possibilitat és l’aigua oxigenada. Si la molècula d’aigua té la fórmula H2O, la de l’aigua oxigenada és H2O2. En lloc d’un oxigen n’hi ha dos. Per això el nom, encara que el més tècnic seria peròxid d’hidrogen. El cas és que l’aigua oxigenada és una molècula molt reactiva i alguns dels productes que genera, com el radical hidroxil, són encara més tòxics. En realitat és tan tóxica que la que fem servir està dil·luida al 3%. Tots aquests compostos que es generen, reaccionen amb proteïnes i altres molècules de la cèl·lula i les modifiquen causant també que el metabolisme s’alteri i la cèl·lula mori. De nou, això serveix per les nostres cèl·lules o pels bacteris.
En aquest cas el problema és que el cos té mecanismes molt bons per eliminar l’aigua oxigenada. Tenim un enzim, anomenat catalasa que la transforma en aigua i oxigen. De fet, l’espuma blanca que surt en posar l’aigua oxigenada a una ferida és causada per l’oxigen que allibera la catalasa en eliminar l’aigua oxigenada. Ah! I molts bacteris també tenen la seva pròpia catalasa. Tot plegat fa que la seva efectivitat sigui limitada. (Però va bé per netejar taques de sang!)
Hi ha qui creu que ni una cosa ni l’altre, però potser això sigui exagerat. Si la ferida és lleu, sempre seran una ajudeta per eliminar uns quants microbis. I si és greu, el millor és anar al metge, que posarà agents antisèptics més efectius. Jo segueixo preferint l’aigua oxigenada per allò que no pica. Ves per on, al final si que és un argument!
En tot cas, el més important, allò que no es pot deixar, és aigua per netejar la ferida. Molta aigua freda. La resta és discutible, però netejar amb aigua és imperatiu.