Episodi del programa tres14 dedicat a la identitat emés en octubre de 2011. Aquest episodi es centra en la identitat, un enigma al centre de la nostra existència. El nostre ADN juga un paper crucial en qui som. Però, genèticament parlant, els éssers humans som extraordinàriament semblants. El 99,9% dels nostres gens són idèntics. Només un 0,1% és diferent. En el reportatge del programa veurem com identificar gens associats a trets concrets ha estat un dels primers passos de la Ciència per estudiar què ens fa ser éssers individuals. Són els científics Jesús Pujol i Guila Fidel, que expliquen, en el programa, com el cervell humà construeix la identitat de les persones i què és el que passa quan falla, mentre que Manel Esteller, Francesc Calafell i Lourdes Fañanás, desvetllen quin és el paper dels gens en la construcció del jo.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 2015-16. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 2015-16. Mostrar tots els missatges
13 de desembre 2018
31 de març 2018
30 de maig 2016
Vídeo sobre tectónica de plaques per 1 BAT
També teniu un video que explica amb detall les proves de Wegener per demostrar la deriva continental (actualment servirien de proves que demostren els moviment de les massaes continentals propocades per la teoria de la tectònica de plaques)
13 de maig 2016
Animaciones per poder entender millar els temes de geología
Un vídeo molt senzill i modern per entendre el concepte de la tectònica de plaques.
|
Animacions interactives de geologia. Universitat de Tromsø
La Geologia és una ciencia que no domina la majoria dels alumnes i això és un problema greu, ja que necessitem un coneixement bàsic d'aquesta ciència per poder comprendre com funciona el nostre planeta. La Geologia pot semblar molt avorrida però ara no hi ha excuses, ja que les animacions que teniu a continuació us faran entendre fàcilment molts dels conceptes necessaris per poder estudiar els temes relacionats amb la geosfera.
UNA WEB IMPRESCINCIBLE que no heu de deixar de consultar
Increïble, però cert: la Universitat noruega de Tromsø, posa a disposició dels seus extudiants animacions en castellà i, fins i tot, algunes animacions estan traduïdes a l'Euskera.
UNA WEB IMPRESCINCIBLE que no heu de deixar de consultar
Increïble, però cert: la Universitat noruega de Tromsø, posa a disposició dels seus extudiants animacions en castellà i, fins i tot, algunes animacions estan traduïdes a l'Euskera.
Animacions de Geologia de la Universitat de Tromsø (Noruega)
Ací trobaràs tots els enllaços. Recorda que cal fer clic en la bandera de l'idioma.
Ací trobaràs tots els enllaços. Recorda que cal fer clic en la bandera de l'idioma.
- Minerals
- Roques
- Magmatisme i roques magmàtiques
- Volcans i vulcanisme
- Roques metamòrfiques
- 3 animacions sobre roques sedimentàries: Sediments clàstics, roques sedimentàries detrítiques, roques sedimentàries orgàniques i químiques
- Deformació de roques – geologia estructural
- La Geologia i el temps – determinació de l’edat relativa
- Determinació de l’edat absoluta
- Terratrèmols
- Estructura interna de la Terra
- Plaques tectòniques
- La dinàmica del mantell i la tectònica de plaques
- Formació de les muntanyes
05 de maig 2016
03 de maig 2016
01 de maig 2016
15 d’abril 2016
11 d’abril 2016
Vídeos sobre el sistema nerviós
En primer lloc us passe aquest vídeo on podreu entendre què és el sistema nerviós i els seus principals components i funcions. Es tracta d'un vídeo d'introducció, prou fàcil d'entendre, ja que tracta de temes generals i adequats al vostre nivell. Us recomane la seua visualitzación en casa, ja que serà el nivell que us exigiré el dia de l'examen
Aquest diagrama mostra les principals subdivisions del cervell dels vertebrats d'embrions humans.
Finalment, i atés que es tracta d'un tema complicat i que en el vostre llibre no hi ha massa informació, us passe un vídeo on teniu informació exhaustiva sobre els diferents components de l'encèfal. Obviament no cal saber tot el que descriu el vídeo, però potser us ajudarà a entendre millor el que diu el llibre i espere que interessarà a més d'un/a de vosaltres, bé perquè han de treballar el tema del sistema nerviós o simplement perquè volen estudiar medicina. Aquest nivell no va per a l'examen, és clar.
També us recomane que mireu l'article ENCÈFAL de la viquipèdia on teniu unes bones definicions de molts dels termes que apareixen al vostre llibre i als vídeos. A més, hi ha un parell d'imatges interessants que us pose a continuació. La primera és un esquema simplificat de l'estructura de l'encèfal, mentre que la segona ens mostra les principals subdivisions del cervell dels vertebrats d'embrions humans.
Aquest diagrama mostra les principals subdivisions del cervell dels vertebrats d'embrions humans.
Finalment, i atés que es tracta d'un tema complicat i que en el vostre llibre no hi ha massa informació, us passe un vídeo on teniu informació exhaustiva sobre els diferents components de l'encèfal. Obviament no cal saber tot el que descriu el vídeo, però potser us ajudarà a entendre millor el que diu el llibre i espere que interessarà a més d'un/a de vosaltres, bé perquè han de treballar el tema del sistema nerviós o simplement perquè volen estudiar medicina. Aquest nivell no va per a l'examen, és clar.
07 d’abril 2016
05 d’abril 2016
04 d’abril 2016
Materials per estudiar el tema del sistema nerviós.
Primer de tot, us passe una web -en teoria destinada a alumnes de tercer d'ESO- on poder repasar els aspectes fonamentals dels sistemes nerviós i endocrí. Una bona manera de completar alguns aspectes que el vostre llibre no acaba d'explicar del tot.
Després una sèrie d'animacions sobre aspectos mes concreta i que corresponen a un major nivell.
ANIMACIÓ DE L'IMPULS NERVIÓS I LA SINAPSI.
Una altra animació presa del libre "Biologia molecular de la cèl·lula" sobre el mecanisme de la creación i transmisión de l'impuls nervios.
També podeu observar aquestes animacions que teniu a continuació provinents de la web de McGraw-Hill:
GENERACIÓ DE L'IMPULS NERVIÓS
SINAPSI QUÍMICA
24 de febrer 2016
23 de febrer 2016
Llibre sobre Darwin i l'evolució
El 1982, amb motiu del centenari de la mort de Darwin, el Natural History Museum de Londres va publicar un interessant llibre sobre Darwin i l'evolució, el qual, tot i el temps passat, mereix una lectura atenta. Un material molt recomanable i molt entenedor que us servirà de molt en aquest tema.
10 de febrer 2016
Vídeos tema esquena sana
Ací teniu uns vídeos que us ajudaran a conèixer els principals punts que cal estudiar d'aquest tema.
Primer de tot, anem a partir de 0 i visionarem aquest vídeo molt elemental sobre els ossos i els músculs:
També és interessant que consulteu, quan ho necessiteu- aquesta pàgina sobre el cos humà:
A continuació ja podem entrar en matèria i visionar aquesta breu descripció dels principals components de la columna vertebral:
Musculatura del tronc:
Moviments de la columna i aparició d'hèrnies discals:
Imatge de les alteracions de la posició de la columna vertebral
21 de desembre 2015
La regulació del genoma, el microbioma i les noves teràpies: 3 conferències de David Bueno
La regulació del genoma, el microbioma i les noves teràpies: 3 conferències de David Bueno

Els vídeos presenten tres xerrades d’actualització científica que formaven part del curs “Biomedecina del Segle XXI”, dins el programa Amgen Teach 2014-15
Els vídeos recullen les conferències efectuades el 4 de març de 2015 pel profesor de genética de la UB David Bueno.
La primera xerrada, titulada La salut? El genoma i la seva regulació analitza els nombrosos mecanismes de regulació del genoma, que fan possible que l’organisme humà disposi d’unes 120.000 proteïnes diferents codificades per tant sols 22.000 gens. Entre d’altres sistemes de regulació, la xerrada fa atenció als mecanismes epigenètics, que cada cop són més coneguts.
La segona conferència, Noves teràpies, fa referència a la medicina regenerativa, les cèl•lules mare, la selecció d’embrions, la teràpia gènica i d’altres aspectes relacionats que estan revolucionant la biomedicina.
La tercera xerrada, El microbioma: els bacteris del cos humà, presenta la diversitat de microorganismes que ens acompanya, un tema molt rellevant ja que hi ha 350 vegades més gens bacterians al nostre cos que no pas gens eucariotes.
10 de novembre 2015
Un velcro pel DNA
Llegit a Centpeus, secció del diari Ara
El DNA que tenim al nucli de les nostres cèl·lules és com un fil tremendament prim (uns pocs àtoms de gruix), però increïblement llarg (Un parell de metres per cada cèl·lula). Amb aquestes dimensions és evident que per ficar-lo dins una cèl·lula, cal empaquetar-lo de manera molt eficient. Això es fa a diferents nivells.
Per començar, el DNA no està lliure sense més sinó que es troba unit a unes proteïnes anomenades histones. Aquestes histones tenen forma cilíndrica i la cadena de DNA dóna una parell de voltes a cada histona, de manera que la seva longitud ja quedarà reduïda a menys de la meitat. El DNA embolicant les histones es plega sobre si mateix en espiral, i aquesta espiral torna a plegar-se alguna vegada més, com si fos un solenoide, fins que es formen les estructures anomenades cromosomes.
Normalment el DNA no està tant plegat sinó que el trobem en forma del fil de nucleòtids unit a les histones. Però això genera un problema. El DNA s’ha de copiar a RNA per després fabricar proteïnes, però això és impossible mentre la cadena estigui unida a la histona. Primer cal que es desenganxi per permetre que la maquinaria enzimàtica s’uneixi a la doble hèlix i faci la seva feina. I això, la cèl·lula ho ha resolt amb un sistema ben elegant.
La primera cosa que cal entendre és com s’ho fa el DNA per mantenir-se enganxat a aquestes proteïnes. La histona és una proteïna rica en aminoàcids que presenten càrrega positiva, com la lisina i l’arginina. En canvi, el DNA té un bon grapat de grups fosfat carregats negativament. Les càrregues negatives del DNA s’atreuen amb les positives de la histona i tots dos es queden enganxats. Un sistema ben senzill.
Aleshores, quan toca que el DNA es repliqui o es tradueixi a RNA, cal trobar la manera de separar-los. I d’això se n’encarreguen uns enzims anomenats acetiltransferases. El que fan és unir (transferir) grups acetil a la histona. Aquests grups tenen càrrega negativa, de manera que la superfície de la histona, que fins aleshores era positiva i molt atractiva pel DNA, passa a tenir càrrega negativa. I com que les càrregues iguals es repelen, el DNA se separa de la histona i ja es pot transcriure sense problemes.
Una vegada enllestida la feina arriba un segon grup d’enzims anomenats desacetilases que treuen els grups acetil de la histona. Així recupera la seva càrrega positiva i el DNA s’hi torna a enganxar. Un sistema senzill basat només en atraccions i repulsions electrostàtiques. Naturalment, a partir d’aquí s’ha anat veient que hi ha molts més detalls que regulen el sistema i que fan moltes més coses, però la essència principal manté la seva elegància.
Farmacològicament també són molt interessants. Si poguéssim bloquejar la funció dels enzims que acetilen i desacetilen les histones de les cèl·lules tumorals, podríem matar les cèl·lules amb facilitat. El problema és, com sempre, fer-ho sense afectar les cèl·lules sanes.
La feina de les histones sembla molt important. Qualsevol problema i el DNA no funcionarà correctament. Potser per això són unes de les proteïnes més estables que hi ha al llarg de la evolució. Pràcticament no hi ha diferències entre les histones d’animals i de plantes. Dels 102 aminoàcids, només n’hi ha dos de diferents entre la histona H4 dels pèsols i la de les vedelles.
I és que si una cosa és molt important i funciona correctament, el millor és no tocar-la gaire.
Materials interactius sobre la cèl·lula
En aquesta web teniu moltíssimes activitats interactives sonbe l'estructura cel·lular i la funció dels orgànuls. Us seleccione aquelles que pense que són més interessants:
Tutorial: Estructura cel·lular Completíssim tutorial que compara els diferents tipus cel·lulars. Intenta respondre les qüestions que se't plantegen ja que no són massa complicades
Animacions sobre estructura i funciones dels orgànuls cel·lulars:
- Teoria endosimbiòtica de l'origen de la cèl·lula eucariota. Una altra animació genial: (per a veure-la cal fer clic al botó dret del ratolí escollir l'opción "reproducir" del menú que es desplega; cal repetir l'acció quan aparega l'avís de que no tenim llicència per veure l'animación).
- Estructura i composició de la membrana ce·l·lular. Excel·lent animaió que explica la composició i l'estructura de la membrana
- Transport a través de la membrana Molt bona animació!
- Transporte a través de la membrana Una altra animació molt completa sobre els diferents tipus de transport de substàncies a través de membrana.
- Sistema endomembranós: Com passa una molècula des del RER a l'AG
- Els lisosomes y les seues funcions
- La miosina el el procés de la contracció muscular
- Estructura i funcionament de cilis i flagells
- Endocitosis
ALCOHOL O AIGUA OXIGENADA?
Casualment fa un temps, vaig llegir aquesta entrada del sempre recomanable bloc CENTPEUS i mira per on parlava de desnaturalització de les proteïnes o dels enzims, així que pense que podríeu llegir-lo
Un dels problemes que té ser un nen petit és que de tant en tant et fas esgarrinxades, et peles els genolls o et fas un trau al cap. Habitualment, i per sort, no són lesions greus, però cal fer-hi algunes cures. Sobretot cal netejar i desinfectar per evitar que una rascada sense importància esdevingui l’origen d’una infecció de conseqüències imprevisibles. I aquí es planteja un dubte quasi existencial. A la ferida cal posar-hi alcohol? O millor aigua oxigenada?
Jo sempre ho havia tingut molt clar. L’alcohol picava moltíssim, de manera que la meva opció era l’aigua oxigenada, que feia una bromera espectacular, però que de fet, no pica. Però, és clar, aquest no és un motiu de pes a l’hora de triar (encara que per a mi si que ho fos).
El que passa a les ferides lleus és que es trenca la pell, una barrera pràcticament impenetrable per la majoria de microorganismes. I a la ferida, amb tota seguretat hi ha un bon grapat de bacteris que estaran encantats de mirar de colonitzar el nostre organisme. Per tant, la primera cosa que cal fer és netejar la ferida. I he dit netejar i no desinfectar conscientment. La millor opció per començar és aigua. Molta aigua. Cal treure les restes de materials estranys que puguin quedar. Normalment terra en el cas de les criatures, però poden ser restes de rovell, de paper o del que sigui. Cada partícula és un focus d’infecció garantida. En realitat aigua i sabó és el millor, però si la ferida és important, el sabó pot coure molt. Aigua freda és ideal, perquè si hi ha una mica de sang, el fred causa vasoconstricció i facilita que deixi de sagnar.
Però un cop neta, ja cal triar l’antisèptic que hi posarem. Als hospitals i les ambulàncies en tenen de més sofisticats, però a les cases bàsicament hi ha alcohol i aigua oxigenada.
L’alcohol de la farmaciola és etanol amb algun compost afegit per donar-li mal gust i que no se’l beguin. Quan el posem a la ferida el que fa és alterar l’estructura de les proteïnes. Tècnicament se’n diu “desnaturalitzar-les”, però simplement es tracta que la manera com estaven plegades a l’espai queda alterada i deixen de funcionar. I si la majoria de proteïnes deixen de funcionar, les cèl·lules no poden mantenir el metabolisme i es moren. I qui diu cèl·lules, diu bacteris. De manera que amb l’alcohol matem els bacteris, encara que també les nostres pròpies cèl·lules de la ferida. No és una gran mortaldat, òbviament, però per això pica tant. I un problema és que pot costar més que cicatritzi ja que les proteïnes que haurien de fer-ho les hem desnaturalitzat amb l’alcohol. No passa res, perquè el cos ja en portarà altres, però sempre es retarda una mica la curació.
En realitat l’alcohol és ideal per netejar la pell abans de fer una ferida, per exemple quan anem a posar una injecció. L’alcohol matarà part dels bacteris que hi ha a la superfície i a més com que s’evapora molt de pressa, ja no molestarà després. També va bé per netejar el material amb el que tocarem les ferides.
L’altra possibilitat és l’aigua oxigenada. Si la molècula d’aigua té la fórmula H2O, la de l’aigua oxigenada és H2O2. En lloc d’un oxigen n’hi ha dos. Per això el nom, encara que el més tècnic seria peròxid d’hidrogen. El cas és que l’aigua oxigenada és una molècula molt reactiva i alguns dels productes que genera, com el radical hidroxil, són encara més tòxics. En realitat és tan tóxica que la que fem servir està dil·luida al 3%. Tots aquests compostos que es generen, reaccionen amb proteïnes i altres molècules de la cèl·lula i les modifiquen causant també que el metabolisme s’alteri i la cèl·lula mori. De nou, això serveix per les nostres cèl·lules o pels bacteris.
En aquest cas el problema és que el cos té mecanismes molt bons per eliminar l’aigua oxigenada. Tenim un enzim, anomenat catalasa que la transforma en aigua i oxigen. De fet, l’espuma blanca que surt en posar l’aigua oxigenada a una ferida és causada per l’oxigen que allibera la catalasa en eliminar l’aigua oxigenada. Ah! I molts bacteris també tenen la seva pròpia catalasa. Tot plegat fa que la seva efectivitat sigui limitada. (Però va bé per netejar taques de sang!)
Hi ha qui creu que ni una cosa ni l’altre, però potser això sigui exagerat. Si la ferida és lleu, sempre seran una ajudeta per eliminar uns quants microbis. I si és greu, el millor és anar al metge, que posarà agents antisèptics més efectius. Jo segueixo preferint l’aigua oxigenada per allò que no pica. Ves per on, al final si que és un argument!
En tot cas, el més important, allò que no es pot deixar, és aigua per netejar la ferida. Molta aigua freda. La resta és discutible, però netejar amb aigua és imperatiu.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)















