Hiperió: el bob esponja del sistema solar

Text adaptat de l'article aparegut al diari Ara, el dia 2 de març

 

 Quan parlem de planetes i llunes acostumem a imaginar cossos sòlids, de roca, si són petits, i boles de gas si es tracta de planetes gegants. I si son prou grans imaginem que seran aproximadament esfèrics. Però a l’Univers hi ha objectes per triar i remenar i pots trobar de tots tipus. Un de ben curiós està donant voltes a Saturn. Una de les seves moltes llunes coneguda amb el nom d’Hiperió té un aspecte ben curiós.

Enlloc d’una esfera sembla més aviat una esponja. Ni és gaire esfèrica, ni té una superfície gaire llisa. I si mirem atentament veiem que un dels seus costats mostra un crater immens. A sobre, quan han fet mesures de densitat han vist que el 40 % d’Hiperio és espai buit. De nou, com si fos una esponja. I no està fet de roca sinó, majoritàriament, de gel d’aigua.

Que no tingui forma esfèrica no seria una sorpresa si es tractés d’una lluna molt petita. Les dues llunes de Mart ja recorden més aviat una patata que no pas una esfera, però Fobos i Deimos fan menys de trenta quilòmetres de llarg. En canvi Hiperió és força més grandet. En fa tres-cents seixanta de quilòmetres.

I una altra característica única d’Hiperió és que mentre que tots els planetes i satèl·lits del sistema solar tenen una rotació ben determinada, ell va donant voltes caòticament. Això vol dir que no hi ha manera de saber cap a on estarà orientat en un moment donat. Per descomptat, viure a Hiperió seria tot un maldecap. Mai sabries quan serà de dia o de nit. 

Hiperió té tota la pinta de ser les restes d’un objecte més gran que en un moment donat es deuria fragmentar. Probablement va topar amb algun altre objecte, tots dos van sortir a trossets i de moment encara està donant voltes com un boig.

Tot això ja es va descobrir quan la sonda Voyager va passar per allà l’any 1981. Però ara que tenim la sonda Cassini donant voltes a Saturn s’han pogut obtenir imatges molt més detallades i determinacions molt més precises.

En tot cas, no deixa de ser un representant ben curiós del zoològic planetari.

Un article sobre eficiència energètica

Ací teniu l'enllaç d'un interessant article sobre eficiència energètica publicat al diari El País el passat mes de Març. Tot i semblar prou complicats (especialment els diagrames de Sankey), crec que podeu fer-vos una idea  global del tema. Esteu invitats a explicar en classe tot el que heu aprés a partir  de la lectura.

Sequeres d'hivern i canvi climàtic

Article del diari El País al voltant de les  evidències i conseqüències del canvi climàtic

Estratègies habituals: al voltant de la llei del tabac

Llegit a Centpeus, secció del diari Ara

 

Amb la llei antitabac que fa poc s’ha aprovat, ha passat una cosa interessant. Un cert nombre de veus s’han alçat en contra d’aquesta llei invocant diferents arguments. Alguns no tenen tan a veure amb la llei sinó més aviat amb l’anterior, que va obligar a molts locals a fer unes obres que ara no serveixen de gaire. També hi ha qui reclama el dret a fer el que li plagui sense més, o els problemes que pot tenir el ram de la restauració per culpa dels “milions” de fumadors que deixaran d’anar als bars i restaurants.

Encara que molts d’aquests arguments els pots entendre, la majoria no s’aguanten gaire. Els restaurants i bars se’n sortiran igual que se n’han sortit a tots els altres països on s’han aplicat lleis similars. Els fumadors acostumen a entendre perfectament que no passa res per sortir a fora a fumar. I potser hi haurà qui aprofitarà l’avinentesa per mirar de deixar-ho. Però mentrestant podem assistir a alguns estirabots una mica exagerats. I un m’ha cridat l’atenció, sobretot per ser un bon exemple de quina mena d’estratègia es fa servir en moltes i diverses ocasions.

Al diari el Pais es va publicar un article de Francisco Rico, membro de la Real Academia Española, criticant la llei i l’assetjament a que es veuen sotmesos els fumadors. La gràcia és una frase del principi de l’article: “Dejemos de lado que no pocos de los argumentos contra el tabaco carecen de rigor científico y son simple fruto del desconocimiento, por las actuales insuficiencias de la investigación”.

Fantàstic. Ara resulta que segons aquest senyor no està clar que el tabac i el càncer estiguin relacionats. No tinc clar d’on ha tret aquesta informació, però sembla poc relacionada amb el seu àmbit d’especialització, que és la Literatura Hispànica Medievals. Realment en ciència mai es té certesa absoluta de res. Qualsevol coneixement pot modificar-se a la llum de futurs descobriments. Però això no vol dir que haguem de posar-ho tot en dubte mentre no tinguem noves dades. I si d’alguna cosa n’està segura la medicina és de la relació entre el tabac i el càncer.

Primer van ser les dades epidemiològiques, després van venir els estudis experimentals, les dades genètiques, la identificació dels productes cancerígens que apareixen en el fum i les relacions entre aquests productes i les modificacions genètiques. Simplement no en tenim cap dubte, però durant molt temps la cosa es va anar enterbolint. La industria del tabac publicava treballs que negaven la relació, ocultava les dades que trobaven relació o feia campanyes posant en dubte les dades obtingudes. Va arribar a ser tan exagerada la pressió que ara has d’especificar si has treballat per la indústria del tabac abans de publicar articles científics en revistes del tema.

Quan un tema no t’agrada o no hi estàs d’acord (o va contra els teus interessos) és una estratègia habitual negar el valor de les dades dels científics o posar en dubte que estiguin tan clares. Si hi ha algun treball que no veu les dades clares o que no troba la relació, ja no importa que n’hi hagi milers més que si que la veuen. Com argument per treure la raó o al menys sembrar el dubte és fàcil, útil i també pervers.

Recordo que fa anys hi havia qui negava que el cinturó de seguretat fos útil per disminuir el nombre de morts en accidents. També hi ha qui segueix dient que els científics no tenen clar si hi ha un canvi climàtic o que no és segur que els condons siguin útils per lluitar contra la SIDA.

Però per greu que li sàpiga al senyor Rico, els arguments contra el tabac són científicament molt sòlids i rigorosos i en absolut són fruit del desconeixement o d’una investigació insuficient. Estic convençut que els bars no es buidaran, però també estic segur que d’aquí uns pocs anys les sales d’oncologia dels hospitals si que ho faran una mica. I aquest és un benefici que no es pot ignorar.

També us recomane la lectura d'aquest article del diari El País: És millor previndre o curar, el tabaquisme. de bon segur, el podreu aprofitar per al debat que farem ..... quan torne a classe.

Article sobre una malaltia: la ràbia

A continuació teniu l'article escrit per la vostra companya Júlia de la Fuente, després d'haver estat corregit pel professor. Es basa en una notícia real, completada amb la informació que podeu tenir en internet, en aquest cas, en la wikipèdia. Pot servir-vos d'exemple del que volia el professor:

Un home és mossegat per un gos rabiós

El passat 5 de novembre un gos rabiós va mossegar Joan, un home que passejava per un parc. Sembla ser que el gos estaba a soles i l´home se li va apropar per tal de fer-li carícies. El gos es va comportar de forma agresiva, li va mostrar les dents i, segons després, li va mossegar, Joan va acudir a l´hospital mes proper i li van diagnosticar la rábia. El gos va ser sacrificat hores després.

Andrés Pomar, metge de l'hospital La Fe, ens propocionà aquesta informació sobre la malaltia: la ràbia és una malaltia aguda infecciosa d'origen viral que afecta el sistema nerviós. El virus de la ràbia es troba difós per tot el planeta i ataca els mamífers domèstics i salvatges, tot incloent l'home. Es troba a la saliva i en les secrecions dels animals infectats i pot trnsmetre's a l'home quan un animal infectat l'ataca i li provoca  alguna lesió per mossegada. També pot ser transmesa quan un individu que té algun tall a la pell (via d'entrada del virus) té contacte amb les secrecions salivals d'un animal infectat. a més dels gossos, també pot ser transmesa pe altres animals com: gats, rat-penats, mangostes, guineus, fures, óssos rentadors i llops.

 Fotografía del  rabiós presa per Antonio amic del afectat.

La malaltia, si no es tracta amb la màxima urgència, acaba provocant la mort del malalt. El virus té una primera multiplicació als músculs i després passa al sistema nerviós. Hi ha una fase d'incubació d'uns quants mesos on no apareix cap símptoma. però després apareixen símptomes com hiperactivitat, ansietat, espasmes que pot acabar en un estat de coma i mort per parada cardíaca. Joan va tindre sort ja que va anar a l’hospital poques hores després de la mossegada. La cura va consistir en  rentar la mossegada amb jabó i un procés de  vacunació preventiva.

Els veïns de la zona estan consternats ja que mai havien vist aquest gos pel barri i desconeixen qui es el responsable de la seua cura i manutenció. A la fi tot va quedar en un ensurt.  Joan está sá i el gos no tornarà a mossegar altra persona, encara que la policia encara investiga qui era la persona responsable d'aquest gos. Com evitar el risc de contraure aquesta malaltia? el millor és prevenir. els gossos mascota han d'estar sans i vacunats per un veterinari. D'aquesta manera evitarem que contraguen la malaltia i la puguen transmetre a les persones.