Tot i que estudiarem principalment el nostre sistema Solar, cal destacar que l'Univers conegut és molt més gran. En aquestes fotografies, anàlogues a les que tens al llibre en la pàgina 12, t'ajudarà a entendre la immensitat de l'espai. Cada fotografia apareix en la següent representada per un punt marcat en roig. I penseu que el grup local de galàxies és una petitíssima part de tot l'Univers. Tot fent clic sobre les fotos, les podràs veure amb més detall.
Si després d'això, hi ha algú que no se sàpiga per ordre el nom dels planetes del nostre sistema solar ........... Lyrics: We are the planets And this is our song Gather all your friends And come & sing-a-long Mercury is small, hot & fiery Venus is bright shiny & sparkly Earth is home for you & me Mars has Martians... that are really funny!!! Jupiter is strong & very big Saturn is the one with so many rings Uranus is cold & far away Neptune is last but here to stay Som elsplanetes I aquesta és la nostra cançó Reuneixtots els teus amics Vine i canta
Mercuri és petit,calent iardent Venus és brillant i clar La Terra és la nostrallar, per a tu i per a mi Mart témarcians...queés realmentdivertit!
Júpiterés fortimoltgran Saturnés el que témolts anells Uràés fredillunyà Neptúés el darrer però arriba per quedar-se.
Ara que iniciem l'estudi de l'Univers, és un bon moment per visitar el Jardí de l'Astronomia situat a l'Umbracle de la Ciutat de les Ciències.
Així que ja podeu anar convencent als pares per a que us porten. Segur que us agradarà i aprendreu moltes coses. Ara, si voleu que compte per a la vostra nota, caldrà anar armats d'una màquina fotogràfica, fer-vos una foto i explicar per escrit (o fent un vídeo) com funcionen un o més dels seus dotze elements (no falta fer una explicació de tots, solament d'aquells que us agraden més; el que interessa és saber explicar com funciona i quina és la seua utilitat.. Una vegada fet el treball, me'l podeu enviar o donar-me'l passades les vacances de Pasqua
Aquesta exposició d'accés lliure ubicada a l'Umbracle, és un excel·lent balcó des del que mirar al cel i aprendre astronomia. Qualsevol que passege per ell – dóna igual quina siga la seua edat o procedència - es convertirà, sense a penes adonar-se d'això, en un verdader apassionat d'aquesta matèria.
L'astronomia és una ciència estretament relacionada amb instruments d'observació i mesurament del cel. En este original Jardí s'han reunit alguns d'ells. Tots ells són enginys – alguns molt coneguts - que ha creat el esser humà al llarg de la història per a entendre els moviments que descriuen els diferents objectes que contemplem en la volta celeste, sobretot el Sol, la Lluna i les estreles.
A l'utilitzar aquests mòduls podem comprendre alguns conceptes bàsics com el moviment aparent dels astres, la diferència entre hora solar i hora civil o entre longitud i latitud, quan es produïxen els solsticis i els equinoccis, què és la declinació solar, etc. I ho farem d'una forma divertida, interactiva i divergent. Perquè hi ha poques coses que exciten més la nostra curiositat que observar el cel.
Us passe algunes webs on podreu traure molta informació -clara i senzilla- per poder estudiar el tema, realitzar el vostres futurs treballs i passar una bona estona jugant amb alguna de les seues activitats interactives.
Pàgina de l'agència Espacial Europea per als més menuts: ESA KIDS. Informació molt senzilla però útil. Informació sobre el Sistema Solar, curiositats, jocs interactius o activitats per construir maquetes de satèl·lits artificials. Per als interessats en participar en l'astroconcurs en la modalitat de maquetes, en aquesta pàgina tindreu tot el necessari per construir alguna. També teniu en la pàgina d'ESA Kids la maqueta de la sonda Rossetta
Material publicat pel Ministeri d'Educació espanyol i que ens permetrà saber un munt de coses interessants sobre el nostre cel, no solament des del punt de vista científic. Hi ha un apartat molt interessant d'ACTIVITATS (Cal prèmer sobre el botó menu en la finestra de la dreta). Aquesta web és ideal per a que aquells que us interesse el tema PUGUEU FER UN TREBALL VOLUNTARI Aquesta web abordal'estudi delesconstel·lacionsiplanetes, observables asimplevistaiconegutsdes de l'antiguitat, mitjançant undobleenfocament: el mitològic, ambl'exposició delsmitesillegendesde les qualsvan prendre el seunom, iel científic, basat enel rigorde les dadesiobservacions queaportal'Astronomia. Elscontingutsesdistribueixenen elssegüentsblocs:
Lesconstel·lacionsnozodiacalsileszodiacals: s'explicala llegendamitològica, incloentl'origendel nom de laconstel · lacióconsiderada, les dades astronòmics dela mateixa, vuit activitatsal seu voltant, curiositats i imatges, normalmentcompostes,en les qualsesmostraalguna obrad'arten quèes representiel miteola constel·laciói la zona defirmamentonestroba.
Quadresmitològics: grupsde constel·lacionsque en conjuntconstitueixen unallegendacomuna. S'exposenlesllegendesde PerseuiOrióaixícomla descripcióastronòmicadelsastresimplicatsen elles.
Planetes: presentacontingutsrelacionatsambelsplanetesdel SistemaSolar, comcuriositats, fotografies, descripcionsastronòmiquesimitològiquesola visualitzaciód'algunesobresd'artrelacionadesamb el planetaestudiat. Tambées descriuen elsdiferentscalendarisexistentsal llargde la històriaiambun esquema delpanteódelsdéusgrecs.
Glossari: es defineixen elstermesusatsal llargde total'aplicació.
Agenda: ambbibliografia, enllaços a pàgineswebs relacionadesiesdevenimentsd'interès.
La major part dels alumnes de 1ESOA del curs 2011-12 van realitzat un treball en format PowerPoint sobre els rellotges de sol. En general han estat uns treballs prou interessants, però vull destacar els que més en van agradar. Un d'ells mostra prou bé la manera de presentar un informe de pràctiques i combina molt bé la informació que es pot trobar en internet amb allò realitzat en classe. El segon treball és molt més personal i mostra l'aplicació pràctica dels coneixements teòrics amb la visita al "jardí astronòmic" que hi ha a la Ciutat de les Arts i les Ciències.
Voldria animar-vos a fer treball pràctics sobre astronomia com per exemple construir el vostre propi rellotge solar i enviar fotos explicant com els feu "funcionar". Podeu aprofitar les vacances per pensarcom el podeu fer. Podreu presentar els vostres treballs voluntaris durant el mes de gener
L'equip de l'aula del cel posa a la vostra disposició una sèrie de manualitats astronòmiques per a que les descarregueu. Us poden servir d'idea per a construir maquetes d'instruments que podeu presentar al concurs d'enguany, juntament amb els vostres coets i maquetes del sistema solar a escala. Algunes d'aquestes maquetes les podrem fer en la nostra visita de febrer a l'aula del cel
Una vegada finalitzem el tema 5, estudiarem l'Univers. I què més lògic que fer-ho amb el cos més proper al nostre planeta?
Ací teniu un capítol del programa QuèQuiCom dedicat a la Lluna
A les fases de la Lluna se’ls atribueixen efectes relacionats amb el nombre de naixements, crims, suïcidis, amb el cicle menstrual i fins i tot amb els cabells. Tenen alguna base aquestes creences?
“Quèquicom” assisteix a un eclipsi de Lluna i explica la influència d’aquest astre sobre les marees i altres fenòmens. A més, visita un equip català que es proposa enviar un robot a trepitjar la superfície lunar.
Els eclipsis són fenòmens astronòmics no gaire freqüents. Per tant, cada vegada que n’hi ha algun hi ha associacions amateurs i col•lectius científics que s’apleguen per observar-los. El QQC va acompanyar membres del Departament d’Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona, UB, en l’observació en directe d’un eclipsi solar parcial a Barcelona al gener del 2011. L’eclipsi parcial és bonic, però el veritable rei d’aquests fenòmens astronòmics és l’eclipsi solar total. En David Anton i la Sara Santacana tenen una productora audiovisual. La seva gran afició són els eclipsis solars totals. Han viatjat a diferents llocs del món per enregistrar-los. Pocs instants abans que el sol quedi completament tapat, els seus últims rajos brillen a través de les valls de la Lluna en un fenomen conegut amb el nom de perles de Baily. La darrera perla desapareix amb un esclat extremament brillant anomenat anell de diamant. La fase de foscor total dura entre un i vuit minuts. Un esdeveniment breu però intens. Els eclipsis són provocats per unes determinades posicions del Sol, la Terra i la Lluna. Quan la Lluna se situa entre la Terra i el Sol es produeixen els eclipsis solars i quan és la Terra la que es troba al mig, els eclipsis són lunars. Al plató, el presentador Jaume Vilalta explica per què el eclipsis no són fenòmens freqüents. Els tres cicles de la Lluna Amb tanta llum artificial els humans hem perdut el costum de contemplar el cel de nit. Sovint ja no sabem distingir un planeta d’una estrella ni els moviments de la Lluna. La Lluna segueix bàsicament tres cicles diferents. El cicle sideral dura 27 dies, 7 hores i 43 minuts. La Lluna descriu trajectòries progressivament més altes al cel i diem que es troba en “ascendent”, o descriu trajectòries progressivament més baixes i diem que es troba en “descendent”. Un segon cicle és el sinòdic, que té una durada de 29 dies, 12 hores i 44 minuts. La Lluna canvia de forma, és a dir, presenta diferents fases. La millor manera de recordar-les és pensant que la Lluna menteix: quan té forma de D, creix. I quan té forma de C, decreix. El darrer cicle és l’anomalístic: dura 27 dies, 13 hores i 18 minuts. La Lluna s’acosta o s’allunya de la Terra seguint una el•lipse, i canvia, per tant, lleugerament la seva mida relativa. Les marees La Lluna és a més de 380.000 km de distància, però la seva influència és ben perceptible. La seva gravetat sumada a la del Sol atreu periòdicament les aigües dels planeta i provoca les marees. El mar Mediterrani, com que és relativament petit, té unes marees molt modestes, de 20 cm d’alçada com a màxim. Però en indrets molt determinats del litoral aquests 20 cm es fan notar. Les marees més importants del món tenen lloc en latituds mitjanes dels grans oceans. Un paisatge típic de les costes atlàntiques és l’intermareal, i tant els homes com els ocells ho aprofiten per mariscar. El moviment periòdic de l’aigua amunt i avall barreja els nutrients i l’oxigen i estimula la productivitat marina. Molts organismes marins sincronitzen la reproducció amb determinades fases de la Lluna perquè així les marees transporten millor els seus ous i les seves larves flotants. Els neros, per exemple, es reprodueixen durant tot l’estiu, però les fresses són més freqüents en Lluna nova i Lluna creixent. La Lluna i les persones A la Lluna plena se li atribueixen efectes relacionats amb el nombre de naixements, els crims, els suïcidis, les malalties mentals, els desastres naturals i els accidents, entre altres moltes coses. Però fins ara cap estudi científic no ha demostrat una relació causal amb la Lluna. Segons la creença popular, el creixement dels cabells també està influït per la Lluna. El reporter Pere Renom se sotmet a un experiment i es talla i es decolora un manyoc de cabells en Lluna creixent i repeteix l’operació en Lluna minvant. Quan ha transcorregut un mes de cada tallada, comprova que els cabells tallats en Lluna creixent han crescut 3 mm més que els cabells tallats en Lluna minvant. Això representa una diferència de gairebé 4 cm a l’any! Caldria, però, repetir aquest experiment amb moltes més persones i en diferents cicles lunars per obtenir-ne resultats concloents. Les dones tenen incorporat un calendari biològic que marca el pas del temps. Són els cicles menstruals. De fet, "menstrual" procedeix del llatí "mensis", que vol dir "mes", que al seu torn ve de l'indoeuropeu "men", que vol dir “Lluna”. Per tant, tradicionalment s'ha associat el cicle menstrual i el cicle lunar. La durada mitjana del cicle menstrual és de 28 dies, però es consideren normals tots els cicles que van de 24 a 32 dies. Què passaria si el cicle menstrual tingués una altra durada? El ginecòleg Camil Castelo-Branco, de l’Hospital Clínic, explica que biològicament la dona necessita un temps determinat per formar l’endometri, que ha d’allotjar l’embrió en cas de fecundació. Temps més curts o més llargs generarien endometris defectuosos. De totes maneres es desconeix per què precisament el temps òptim coincideix amb la durada del cicle lunar. La lluna i el pagès A més d’una suposada influència sobre les persones, es creu que la Lluna també exerceix una poderosa influència en el món vegetal. El llenyataire professional Miquel Cases coneix molt bé la tècnica per talar un arbre i aprofitar-ne al màxim la fusta i sap com obtenir-ne de la màxima qualitat. La fusta es tala a l’hivern quan no hi circula la saba, però segons la creença popular cal també tenir en compte la Lluna. Aquesta idea té les seves bases científiques, com explica l’enginyer forestal de l’Incafust Eduard Correal. El gruix d’un arbre varia de manera lleugera però significativa en funció del contingut d’aigua que té als vasos, i aquest contingut d’aigua varia en funció de la fase lunar. Molts altres aspectes de la vida a pagès són d’alguna manera condicionats per la Lluna. N’és un exemple l’hort. En Salvador Gispert és pagès i bosquetà de tota la vida. En qualsevol feina que hagi de fer al camp, des de netejar un rec, podar els fruiters o sembrar, té en compte la Lluna. Segons la tradició, cada hortalissa té el seu moment. La ciència no ha demostrat encara l’efectivitat d’aquestes pràctiques.
Ací teniu una paròdia dels Simpsons sobre allò infinitament gran i allò infinitament petit: un viatge des de la casa d'aquesta popular família als confins de l'espai i des d'un àtom al cap de Homer.
Ací podeu descarregar informació sobre els diferents elements del Sistema Solar. Es tracta d'imatges espectaculars amb informació escrita que podreu utilitzar per al treball específic sobre un astre del sistema solar. Una vegada seleccionada, poseu "original size" (grandària original). Podeu descarregar-les al vostre ordinador.
Si mires ràpidament la imatge pensaràs ... Saturn. Però si ens fixem un poc més veurem que alguna cosa passa. És Saturn l'únic planeta amb anells? T'aconselle que llegisques l'article que ve a continuació i que he copiat del bloc Centpeus.
Saturn és una passada. I ho és des de tots els punts de vista, però sobretot per la presencia dels anells. És interessant pel que fa a les lleis de la física que regulen la seva existència i estabilitat. I resulta extraordinari des d’un punt de vista purament estètic. Un anell que envolta un planeta és, simplement, una passada. Ja ho he dit alguna vegada: El millor indret per posar un hotel a tot el sistema solar ha de ser en alguna de les llunes de Saturn. Allà on els anells deuen omplir la meitat del cel com si fossin una estructura sòlida de mil colors.
Altres planetes també tenen anells. Júpiter té un parell d’anells molt febles, Urà en té uns de gairebé imperceptibles i Neptú els té però incomplerts. Res a veure amb Saturn, l’autèntic Senyor dels Anells.
Però la particularitat de Saturn potser està vivint els seus últims dies. Fa uns anys que disposem de tècniques per detectar exoplanetes, és a dir: planetes orbitant altres estrelles més o menys properes i ja n’hem detectat uns quants centenars (725 al moment d’escriure això, però la xifra augmenta constantment). De la majoria només en sabem algunes dades bàsiques; la mida, la durada de la òrbita, la distància a la seva estrella i poca cosa més. Però acaben d’anunciar que un d’aquests planetes sembla ser una versió gegantesca del nostre remarcable Saturn. Un exoplaneta amb anells.
L’estrella té un nom que, de moment encara és d’allò més depriment: 1SWASP J140747.93-394542.6. Simplement són les sigles del catàleg mentre no es consideri prou important com per merèixer un nom una mica més bonic. Aquesta estrella era una de les que s’analitzaven per buscar planetes amb el mètode de l’anàlisi de les corbes de llum. La idea és detectar la baixada en la lluminositat de la estrella quan el planeta passa pel davant. Si això passa amb una certa periodicitat vol dir que un planeta va donant voltes a l’estrella i cada vegada que passa per davant detectem un descens en la llum que ens arriba.
Normalment es detecta una certa lluminositat que, quan passa el planeta es fa menor, i quan el planeta surt del davant de l’estrella torna a nivells normals. Però en aquest cas van trobar que el canvi en la lluminositat seguia un patró molt curiós. Baixava una mica, després es recuperava, després tornava a baixar molt més, i així anava fent un patró de pujades i baixades desconcertant i deferent de l’habitual. I l’explicació més simple és que el planeta té un sistema d’anells. Analitzant com puja i baixa la lluminositat han deduït que hi ha quatre anells principals als que ja han posat noms: “Rochester”, “Sutherland”, “Campanas” i “Tololo” (els noms dels observatoris que hi ha treballat).
Del planeta encara en sabem poca cosa, però sembla ser més gran que Saturn. De fet és molt més gran. Entre 15 i 70 vergades més gran que Júpiter. Potser fins i tot sigui una nana marró. Una mini-estrella que no ha arribat a encendre’s i els anells siguin un proto-sistema planetari. Amb el temps ja ho esbrinarem, però de moment ja podem pensar que Saturn no és cap peculiaritat del nostre sistema solar. Potser siguin un fenomen molt més habitual del que podríem esperar. En tot cas, si es confirma l’existència de més planetes amb anells, d’altres Super-Saturns, podrem dir que l’univers és un indret encara més ple de racons fascinants.
Elsastrònomsportenmiranta Martdes del segle XIX. Elstelescopisde l'èpocaja erenproupotentscomper observarla seva superfície. Però tot justdistingienunestaquesblanquesinegres. AlgunsastrònomscomPercivallLowell, van creureveure-hi canalsconstruïtsper vidaintel · ligent.
La idea quehi hagimarciansno ha deixatd'alimentarel nostreimaginarifantàstic, peròtambé s'haconvertit en unaaventura científicaque porta50 anysideantla manerade provarl'existència de vidaallà. Al principivam pensar quees tractavad'un planetamort, peròdescobrim unpaisatgepel qualhaviafluidaiguail'esperança desi hi va haverohi ha vidaal planetavermelles va disparar. El treball delscientíficsserà fonamental enrevelar siestemsols onoa l'Univers.
Des de 1960s'han enviat43missionsperesbrinar-ho,de les quals mésde la meitat, 22,han fracassat. Curiosityés elnom de l'últimrobotllançata Mart. Ésla primera vegada quetecnologiaespanyolaviatja aaquest planeta. Algunsd'aquestscientíficsque participen enaquesta aventurasón RicardoAmilsiVíctorParroque saben compodrien ser lesformes de vidamarcianes.Javier Gómez-Elvira coneixcom es construeixun robotd'exploracióper detectarvidaextraterrestre iFelipGómez iElenaFeichtingerquant tempsens faltaper colonitzarel nostreplanetaveí.
Ací teniu una pàgina de la NASA que us explica com construir un coet. Us pot servir per millorar el vostre disseny i, a més, per escriure l'informe de pràctiques.
En aquesta altra pàgina teniu algunes suggerències més.
En la pàgina de NASA for KIDS teniu una activitat online que us pot donar idees per construir el vostre propi coet.
Finalment, aquest video de youTube, podrà servir-vos de model per a fer el vostre informe. Compte amb copiar literalment!!!
També hi ha la possibilitat de fer coets d'aire comprimit, un poc més complicats per a la vostra edat, però que us adjuntes uns videos per si algun "manetes" s'apunta:
També teniu un video amb alguns models fets per alumnes de 3 ESO
Quan parlem de planetes i llunes acostumem a imaginar cossos sòlids, de roca, si són petits, i boles de gas si es tracta de planetes gegants. I si son prou grans imaginem que seran aproximadament esfèrics. Però a l’Univers hi ha objectes per triar i remenar i pots trobar de tots tipus. Un de ben curiós està donant voltes a Saturn. Una de les seves moltes llunes coneguda amb el nom d’Hiperió té un aspecte ben curiós.
Enlloc d’una esfera sembla més aviat una esponja. Ni és gaire esfèrica, ni té una superfície gaire llisa. I si mirem atentament veiem que un dels seus costats mostra un crater immens. A sobre, quan han fet mesures de densitat han vist que el 40 % d’Hiperio és espai buit. De nou, com si fos una esponja. I no està fet de roca sinó, majoritàriament, de gel d’aigua.
Que no tingui forma esfèrica no seria una sorpresa si es tractés d’una lluna molt petita. Les dues llunes de Mart ja recorden més aviat una patata que no pas una esfera, però Fobos i Deimos fan menys de trenta quilòmetres de llarg. En canvi Hiperió és força més grandet. En fa tres-cents seixanta de quilòmetres.
I una altra característica única d’Hiperió és que mentre que tots els planetes i satèl·lits del sistema solar tenen una rotació ben determinada, ell va donant voltes caòticament. Això vol dir que no hi ha manera de saber cap a on estarà orientat en un moment donat. Per descomptat, viure a Hiperió seria tot un maldecap. Mai sabries quan serà de dia o de nit.
Hiperió té tota la pinta de ser les restes d’un objecte més gran que en un moment donat es deuria fragmentar. Probablement va topar amb algun altre objecte, tots dos van sortir a trossets i de moment encara està donant voltes com un boig.
Tot això ja es va descobrir quan la sonda Voyager va passar per allà l’any 1981. Però ara que tenim la sonda Cassini donant voltes a Saturn s’han pogut obtenir imatges molt més detallades i determinacions molt més precises.
En tot cas, no deixa de ser un representant ben curiós del zoològic planetari.
T'agradaria tenir un rellotge de sol en ta casa que "donara" l'hora exacta (fins i tot l'hora d'estiu, a partir de diumenge)?
Solament cal seguir les instruccions que teniu en aquesta pàgina web. Si tens cap dificultat, pregunta a un adult.
També teniu una explicació en aquest vídeo:
Recordeu fer-vos una foto-record en la que comparem l'hora del nostre rellotge de sol i un rellotge "normal" i me l'envieu per email. Hi haura nota "premi"
Una de les activitats que més us agradaran de la segona avaluació serà la del taller de coets espacials. A continuació, podeu observar com ho van fer els alumnes de fa 2 anys. Ja podeu posar-vos a pensar com podeu guanyar el "campionat galàctic" de coets que tindrà lloc en gener.
Ací teniu un video de la web CONEC. No és massa fàcil per al vostre nivell però crec que alguna cosa podreu aprendre, sobre tot si esteu interessats per l'astronomia
"L'univers invisible" haestatpremiatperexplicar deformadidàcticaiaccessibleper al públicgeneral, especialment l'alumnatd'ensenyament secundari, els conceptesde matèriaienergiafosques. No tots podreu ewntendre la totalitat , però ho recomane a aquesll que sigen aficionats a l'astronomia En pocmésde 5minutsi mig,VicentJ.Martínez,autortambédel guió, explical'espectadordos delsmisterismésimportantsals qualss'enfrontenavuiendia elsastrònoms. D'una bandanecessitenexplicar la naturalesade la matèriafosca, quecontribueixen un 25% al contingutde matèriaienergia de l'univers. De l'altra,desconeixenla raóper la quall'Universestàaccelerantel seu ritmed'expansió, suposadamenta causa del'existènciad'energiafosca, querepresentariaun 70%. Nomésel 5% seria matèriaordinària.El descobrimentde l'energiafoscahaestatrecentmentreconegutambel premiNobelde Física2011.