Pàgines

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris atmosfera. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris atmosfera. Mostrar tots els missatges

04 de febrer 2018

Els líquens: els reis del treball en equip.

liquen.jpg 

A continuació teniu una  imatge que explica com és l'estructura interna dels líquens i wen que consisteix la relació de simbiosi entre fongs i algues unicel·lulars


En aquest tall de liquen vist a microscopi, s'observen perfectament les algues unicel·lulars en l'interior del fong

En la imatge que teniu a continuació apareixen diferents tipus de líquens



Per últim, un article periodístic que trata sobre els líquenes

Ningú dubta que el treball en equip és un bon invent. Tots els membres de l’equip en surten beneficiats i els resultats són molts superiors als que aconseguirien treballant individualment. La única condició, és clar, és que tots hi posin el coll. Que massa sovint n’hi ha que s’hi repengen. Això ja ho van descobrir els éssers vius fa milions d’anys i exemples d’organismes que viuen en simbiosi n’hi ha per tot arreu. També hi ha paràsits, és clar, però el benefici a llarg termini és menor.
De totes maneres, una de les simbiosis més reeixides són els líquens. Els organismes implicats treballen tan coordinadament que aparentment semblen un únic organisme. Però un liquen no és una planta, ni un animal, ni un res de res. Un liquen és una combinació de dos éssers vius que treballen coordinadament per sortir-ne beneficiats de la feina en equip. El primer dels participants és un fong, que pot oferir protecció enfront la radiació del Sol i la dessecació ja que presenta una bona capacitat de captar aigua de l’ambient. L’altre participant és un alga, o de vegades, un bacteri fotosintètic. En els dos casos la gràcia és que fa fotosíntesi i aporta uns nutrients que li faciliten molt la vida al fong.
El fet que siguin dos organismes diferents complica la seva classificació. A més, molts d’aquests fongs estan tan adaptats a la forma liquènica, que si es separen de l’alga els costa molt créixer i reproduir-se o simplement no poden fer-ho.
Per reproduir-se han desenvolupat un seguit d’estructures ben curioses. En ocasions es tracta simplement de unes quantes fibres de fong amb algunes algues entremig. Altres vegades és més complicat, però l’interessant són les estructures reproductives. N’hi ha que semblen taques de colors. Altres semblen plats pintats amb un color lleugerament més intens a l’interior. Alguns recorden petites trompetes que surten del cos del liquen.
Però de vegades es produeix un divorci entre els dos components. Se sap des de fa molt temps que els líquens són uns dels primers “organismes” que desapareixen quan augmenta la contaminació i per això es fan servir com bioindicadors. Si la qualitat de l’aire es modifica o si apareix pluja àcida o coses similars, el fong comença a fer estructures més gruixudes i resistents. Això impedeix que l’alga faci la fotosíntesi i la unió entre els dos es desfà. Per això, una manera senzilla de saber si l’aire d’una ciutat és net consisteix simplement en mirar si veieu líquens al carrer. Si n’hi ha, l’aire és net, encara que potser les escultures en patiran les conseqüències ja que molts tenen capacitat d’incrustar-se tant a la pedra que l’arriben a degradar. El procés és lent, però incansable, i a la llarga fa malbé la pedra.
El més curiós dels líquens és que encara tenim moltes coses per saber. El seu metabolisme és curiós, ja que el fong aprofita els sucres que fa l’alga amb la fotosíntesi, però abans els transforma en altres sucres. I una cosa semblant passa amb moltes altres molècules. Això fa que no parem de descobrir noves substàncies potencialment interessants en els líquens. Productes que cap organisme fabrica per separat, però que en combinació si que el poden generar.
Tot plegat fa que quan observeu un liquen no esteu mirant un organisme. Més aviat estareu mirant un ecosistema en miniatura. I de pas, sabreu que esteu en un indret poc contaminat.

Un altre exemble molt curiós de simbiosi entre plantes carnívores i rates-penades el podeu llegir ací

Font de la notícia
Altres pàgines amb informació dels líquens com a bioindicadors:

Pàgina 1.
Pàgina 2


07 de setembre 2014

Un bon exemple d'entrada d'un blog

Ja sé que de vegades és difícil haver d'escriure i, encara més, d'un manera pública. Però d'això és el que es tracta. Una bona manera d'aprendre i millorar és llegir els "mestres". Un dels blocs que més m'agraden és el "Centpeus", sobretot per la manera didàctica i amena d'introduir temes de divulgació científica. Acaba d'eixir un article sobre el Kilimanjaro i el canvi climàtic, amb el títol, "la fi d'un simbol". A continuació el transcric. Llegiu-lo i preneu-lo com a model dels vostres escrits.

El seu nom està inevitablement lligat amb imatges de vida salvatge i amb novel·les de Hemingway. El Kilimanjaro, la muntanya africana per excel·lència, és d’una bellesa hipnòtica quan la mires des de la sabana de Kenya. És màgic admirar les neus perpetues cobrint la gran explanada del cim com a fantàstic horitzó per les imatges d’elefants, zebres i nyus que es mouen per la zona d’Amboseli. Si algun dia en teniu ocasió no us ho deixeu perdre.
Però, a més, mireu de fer-ho aviat. Aquest paisatge tant i tant característic sembla que té els dies comptats per causa, com no, de l’escalfament global. Tot i que les geleres del Kilimanjaro no eren desbordants com les alpines o les de l’Himàlaia, porten allà fa, al menys, onze mil anys. El motiu és l’altura de la muntanya. Més de cinc mil metres (de fet, quasi sis mil) que no està gens malament. Més alta que el Mont Blanc.
Que la gelera anava fent-se més i més petita es venia observant fa temps. Comparar les fotos de l'any 1993 amb les del 2000 és espectacular i alhora depriment. Les dades de l’any 1900 indiquen que la zona coberta pel gel era de dotze quilòmetres quadrats. Avui en dia en resten únicament dos. I el ritme de desgel cada vegada és més ràpid. Durant la primera meitat del segle XX retrocedia a ritme d’un 1 % anual. Però últimament ja va a gairebé el 3 % anual. El resultat és que on hi havia geleres eternes, ara hi ha terra erma.
Per desgràcia, aquesta muntanya no és una excepció. Simplement és la més característica d’Àfrica. Però el destí de les masses de gel d’aquell continent segueix un ritme semblant. D’Àfrica i de la resta del planeta.
Potser que aquesta desaparició generi algun canvi en el clima i el comportament de les aigües i la pluja de la regió. En tot cas, sospito que serà de menor intensitat que els induïts per l’acció directa dels humans.
El Kilimanjaro és especial pel seu simbolisme i pel misticisme que l’envolta. A la famosa novel·la “Les neus del Kilimanjaro” Hemingwai comença escrivint:
"El Kilimanjaro és una muntanya coberta de neu de 5.895 metres d'alçada, i diuen que és la més alta d'Àfrica. El seu nom és, en massai, «Ngáje Ngai», «la Casa de Déu». A prop del cim es troba l'esquelet sec i gelat d'un lleopard, i ningú ha pogut explicar mai què estava buscant el lleopard per aquelles altures”.
D’aquest lleopard mai he sabut si va ser real o una simple llegenda, encara que he vist alguna foto que suggereix que si que va existir. De totes maneres més enllà d’un animal mort, ha esdevingut un símbol del misteri d’Àfrica. Que hi feia un lleopard allà dalt? Hi ha moltes coses que no podrem entendre mai i això ens fa sentir més humans. I amb la desaparició de les neus del Kilimanjaro també perdrem part de la màgia que aquest món ens ofereix.
A les geleres del “Kili” li queden menys de vint anys. El compte enrere s’acaba ràpidament i com que tinc seriosos dubtes que podem aturar el rellotge, simplement queda aconsellar que ho visiteu si podeu. Al menys podreu dir que vosaltres les vàreu veure abans que es convertissin en un record d’allò que vàrem tenir i vàrem deixar perdre.

01 de desembre 2013

Els inicis de la vida en la Terra

Aquests dies parlarem dels estromatòlits i els canvis en l'atmosfera terrestre al llarg de la història del nostre planeta. En la web de  Red BioGeo  podeu trobar una entrada del professor José Azkárraga que parla sobre el tema; més concretament ha posat  a la disposició dels lectors un document .pdf amb un reportatge que va eixir sobre el tema en la revista del País setmanal. Especialment recomanat a aquell que han de treballar els eons arqueà i proterozoic



22 de febrer 2013

Ramon Folch explica direrents aspectes sobre la contaminació atmosfèrica

Les partícules contaminants

 
Un anticicló molt persistent ha posat de manifest com en són d'alts els nivells de contaminació a Barcelona i Madrid. Una espessa boira ha cobert el cel d'aquestes grans ciutats durant l'última setmana fins al punt que la Fiscalia de Medi Ambient ha obert una investigació per determinar si compleixen la directiva europea de qualitat de l'aire. El doctor Ramon Folch ens explica per què tenim aquests alts índexs de pol·lució i què els causa.

Les dioxines



El doctor Ramon Folch ens explica quin és l'efecte mediambiental de les dioxines, arran del cas de dioxines en una fàbrica de pinsos alemanya. Ramon Folch explica que n'hi ha a tot arreu, de dioxines, i que el problema ve quan se n'ingereixen més de 200 picograms, que és la quantitat màxima que el cos pot neutralitzar. Ara bé, el problema principal, segons Folch, és que les dioxines tenen la particularitat que no es dissolen en aigua, sinó en oli, i això fa que s'acumulin en els greixos del cos.

16 de febrer 2013

Meteorits, asteroides i l'atmosfera

En aquest dies podem veure en els mitjans de comunicació l'important paper de l'atmosfera en la protecció dels nostre planeta davant de l'entrada de materials extraterrestres. Ací teniu alguns documents que us ajudaran a fer una bona entrada al vostre blog.





31 de gener 2013

La gran boira de Londres, 1952





 En aquest vídeo obtindreu informació sobre el smog sulfurós que afectava la ciutat de Londres a mitjans del segle XX. També tenim una notícia relacionada amb la  contaminació de les grans ciutats  apareguda el 3-febrer-2013 a El País.Les grans ciutats s'asfixien. i els efectes sobre la salut

FONT ORIGINAL

30 de gener 2013

Els majors emissors de diòxid de carboni


A l'atles mundial 2009 de emissions de CO 2 (en pdf) es poden veure dades molt interessants sobre la distribució per continents i països de les emissions d'aquest gas d'efecte hivernacle, un dels principals causants de l'escalfament global.



També podeu descarregar els dades completes (full de càlcul de Google Docs) des del 1980 (fixeu-vos en les dades de  1997,  any de la signatura del protocol de Kyoto) fins l'any 2009 . Com es pot comprovar en el full de càlcul i al mapa, Espanya figura en la 19 ª posició (el que no és per sentir satisfets precisament) i, encara que s'ha millorat una mica en els últims anys, possiblement a causa de l'accentuada crisi econòmica al nostre país, seguim per sobre dels valors de 1997 (265.300.000 de tones) fins arribar a una xifra de 329.900.000 de tones el 2009, és a dir, un 24,3% més, quan ens vam comprometre a reduir les emissions en signar el protocol. També és important veure les emissions de CO 2 "per càpita" per a l'any 2002 en el següent gràfic:

Crida l'atenció que, el 2002, la Xina, Brasil i l'Índia (els principals països "emergents"), donada la seva elevada població, estan per sota de la mitjana mundial en emissions "per càpita" però, en canvi, el 2009 estan en 1 ª (Xina), 3 ª (Índia) i 14 ª (Brasil) posició respecte de les emissions totals que, en el cas dels països asiàtics, segueixen augmentant espectacularment: veure indicadors del Banc Mundial . Més mapes mundials sobre aquest tema i altres aspectes de interès per a la nostra assignatura es poden trobar a Worldmapper . 

Material sobre l'ozò



Volum de la revista "Perspectiva Escolar" que tracta el tema de l'ozò. Tot i que té ja uns quants anys (1997) dóna una visió general del problema i la informació és prou planera. Hi ha una segona part, molt interessant, que explica una experiència pràctica de l'ús de les plantes com a bioindicadors de contaminació

29 de gener 2013

Una veritat incòmoda, la pel·lícula


 

Ací podeu visualitzar en streaming la famosa pel·lícula d'Al Gore sobre el canvi climàtic. Us recomane la seua visió (ho podeu fer poc a poc) ja que apareixen explicats de manera molt didàctica molts dels conceptes que apareixen en aquest tema. 

23 de gener 2013

fronts freds i càlids


Ací teniu unes animacions que us poden ajudar a comprendre millor el funcionament dels fronts freds i els fronts càlids. Fixeu-vos  que els núvols que es formen associats als diferents tipus de fronts, són diferents.






http://blocs.xtec.cat/ctma/2011/05/29/els-fronts-en-meteorologia/

http://blocs.xtec.cat/ctma/2011/11/04/els-fronts-freds-i-calids-2/

Atmosfera : Processos, riscos, impactes i gestió

Icon



14 de gener 2013

La capa d'ozó: l'estat de salut del planeta


Programa Àgora de TV3 emés l'onze d'abril de 2011. El climatòleg i catedràtic de geografia física de la Universitat de Barcelona, Javier Martín Vide fa un repàs a conceptes fonamentals de climatologia i  a impactes globals com el canvi climàtic i l'alteració de la capa d'ozó. Gran claredat expositiva. Fins i tot es podrien prendre apunts.

12 de gener 2013

Bloc sobre metereologia i climatologia


 
Ara que comencem el tema de l'atmosfera caldrà posar-se al dia en els temes de metereologia i climatologia. A més de perdre el temps mirant els programes del temps que fan al final dels telenotícies (recomane aquest), us vull presentar el bloc Temps pel temps, escrit per Diego Lázaro i que apareix al diari Ara. Segur que aprendreu prou coses.

Com a exemple, podeu llegir aquest article sobre la capa d'ozó.

11 de gener 2013

2 vídeos YouTube sobre l'atmosfera

Aquests dos vídeos us ajudaran a comprendre millor aspectes importants del tema com l'evolució de l'atmosfera primitiva terrestres o la dinàmica atmosfèrica responsables dels processos metereològics i el clima.



Fer un climograma

En el tema de l'atmosfera caldrà que treballarem els climogrames:


A banda d'empollar el que diu el llibre,  podem fer-ho  online en aquesta altra pàgina
Ací teniu na presentació que ens ajudarà a comprendre què és un climograma

09 de gener 2013

2011, the hottest year ever

Aprofitant que prompte començarem el tema dedicat a l'atmosfera us passe aquest especial en anglés que ha editat "diari de l'escola". Hi trobareu informació valuosa i asequible.