19 de desembre 2013

La lluna, eixa desconeguda

Una vegada finalitzem el tema 5, estudiarem l'Univers. I què més lògic que fer-ho amb el cos més proper al nostre planeta?

Ací teniu un capítol del programa QuèQuiCom dedicat a la Lluna


A les fases de la Lluna se’ls atribueixen efectes relacionats amb el nombre de naixements, crims, suïcidis, amb el cicle menstrual i fins i tot amb els cabells. Tenen alguna base aquestes creences?
“Quèquicom” assisteix a un eclipsi de Lluna i explica la influència d’aquest astre sobre les marees i altres fenòmens. A més, visita un equip català que es proposa enviar un robot a trepitjar la superfície lunar.
Els eclipsis són fenòmens astronòmics no gaire freqüents. Per tant, cada vegada que n’hi ha algun hi ha associacions amateurs i col•lectius científics que s’apleguen per observar-los. El QQC va acompanyar membres del Departament d’Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona, UB, en l’observació en directe d’un eclipsi solar parcial a Barcelona al gener del 2011.
L’eclipsi parcial és bonic, però el veritable rei d’aquests fenòmens astronòmics és l’eclipsi solar total. En David Anton i la Sara Santacana tenen una productora audiovisual. La seva gran afició són els eclipsis solars totals. Han viatjat a diferents llocs del món per enregistrar-los. Pocs instants abans que el sol quedi completament tapat, els seus últims rajos brillen a través de les valls de la Lluna en un fenomen conegut amb el nom de perles de Baily. La darrera perla desapareix amb un esclat extremament brillant anomenat anell de diamant. La fase de foscor total dura entre un i vuit minuts. Un esdeveniment breu però intens. Els eclipsis són provocats per unes determinades posicions del Sol, la Terra i la Lluna. Quan la Lluna se situa entre la Terra i el Sol es produeixen els eclipsis solars i quan és la Terra la que es troba al mig, els eclipsis són lunars. Al plató, el presentador Jaume Vilalta explica per què el eclipsis no són fenòmens freqüents.

Els tres cicles de la Lluna
Amb tanta llum artificial els humans hem perdut el costum de contemplar el cel de nit. Sovint ja no sabem distingir un planeta d’una estrella ni els moviments de la Lluna. La Lluna segueix bàsicament tres cicles diferents. El cicle sideral dura 27 dies, 7 hores i 43 minuts. La Lluna descriu trajectòries progressivament més altes al cel i diem que es troba en “ascendent”, o descriu trajectòries progressivament més baixes i diem que es troba en “descendent”. Un segon cicle és el sinòdic, que té una durada de 29 dies, 12 hores i 44 minuts. La Lluna canvia de forma, és a dir, presenta diferents fases. La millor manera de recordar-les és pensant que la Lluna menteix: quan té forma de D, creix. I quan té forma de C, decreix. El darrer cicle és l’anomalístic: dura 27 dies, 13 hores i 18 minuts. La Lluna s’acosta o s’allunya de la Terra seguint una el•lipse, i canvia, per tant, lleugerament la seva mida relativa.

Les marees
La Lluna és a més de 380.000 km de distància, però la seva influència és ben perceptible. La seva gravetat sumada a la del Sol atreu periòdicament les aigües dels planeta i provoca les marees. El mar Mediterrani, com que és relativament petit, té unes marees molt modestes, de 20 cm d’alçada com a màxim. Però en indrets molt determinats del litoral aquests 20 cm es fan notar. Les marees més importants del món tenen lloc en latituds mitjanes dels grans oceans. Un paisatge típic de les costes atlàntiques és l’intermareal, i tant els homes com els ocells ho aprofiten per mariscar. El moviment periòdic de l’aigua amunt i avall barreja els nutrients i l’oxigen i estimula la productivitat marina. Molts organismes marins sincronitzen la reproducció amb determinades fases de la Lluna perquè així les marees transporten millor els seus ous i les seves larves flotants. Els neros, per exemple, es reprodueixen durant tot l’estiu, però les fresses són més freqüents en Lluna nova i Lluna creixent.

La Lluna i les persones
A la Lluna plena se li atribueixen efectes relacionats amb el nombre de naixements, els crims, els suïcidis, les malalties mentals, els desastres naturals i els accidents, entre altres moltes coses. Però fins ara cap estudi científic no ha demostrat una relació causal amb la Lluna.
Segons la creença popular, el creixement dels cabells també està influït per la Lluna.
El reporter Pere Renom se sotmet a un experiment i es talla i es decolora un manyoc de cabells en Lluna creixent i repeteix l’operació en Lluna minvant. Quan ha transcorregut un mes de cada tallada, comprova que els cabells tallats en Lluna creixent han crescut 3 mm més que els cabells tallats en Lluna minvant. Això representa una diferència de gairebé 4 cm a l’any! Caldria, però, repetir aquest experiment amb moltes més persones i en diferents cicles lunars per obtenir-ne resultats concloents.
Les dones tenen incorporat un calendari biològic que marca el pas del temps. Són els cicles menstruals. De fet, "menstrual" procedeix del llatí "mensis", que vol dir "mes", que al seu torn ve de l'indoeuropeu "men", que vol dir “Lluna”. Per tant, tradicionalment s'ha associat el cicle menstrual i el cicle lunar. La durada mitjana del cicle menstrual és de 28 dies, però es consideren normals tots els cicles que van de 24 a 32 dies.
Què passaria si el cicle menstrual tingués una altra durada? El ginecòleg Camil Castelo-Branco, de l’Hospital Clínic, explica que biològicament la dona necessita un temps determinat per formar l’endometri, que ha d’allotjar l’embrió en cas de fecundació. Temps més curts o més llargs generarien endometris defectuosos. De totes maneres es desconeix per què precisament el temps òptim coincideix amb la durada del cicle lunar.

La lluna i el pagès
A més d’una suposada influència sobre les persones, es creu que la Lluna també exerceix una poderosa influència en el món vegetal. El llenyataire professional Miquel Cases coneix molt bé la tècnica per talar un arbre i aprofitar-ne al màxim la fusta i sap com obtenir-ne de la màxima qualitat. La fusta es tala a l’hivern quan no hi circula la saba, però segons la creença popular cal també tenir en compte la Lluna. Aquesta idea té les seves bases científiques, com explica l’enginyer forestal de l’Incafust Eduard Correal. El gruix d’un arbre varia de manera lleugera però significativa en funció del contingut d’aigua que té als vasos, i aquest contingut d’aigua varia en funció de la fase lunar.
Molts altres aspectes de la vida a pagès són d’alguna manera condicionats per la Lluna. N’és un exemple l’hort. En Salvador Gispert és pagès i bosquetà de tota la vida. En qualsevol feina que hagi de fer al camp, des de netejar un rec, podar els fruiters o sembrar, té en compte la Lluna. Segons la tradició, cada hortalissa té el seu moment. La ciència no ha demostrat encara l’efectivitat d’aquestes pràctiques. 

Paròdia de les potències de 10


Ací teniu una paròdia dels Simpsons sobre allò infinitament gran i allò infinitament petit: un viatge des de la casa d'aquesta popular família als confins de l'espai i des d'un àtom al cap de Homer.

Informació sobre el Sistema Solar


Ací podeu descarregar informació sobre els diferents elements del Sistema Solar. Es tracta d'imatges espectaculars amb informació escrita que podreu utilitzar per al treball específic sobre un astre del sistema solar. Una vegada seleccionada, poseu "original size" (grandària original). Podeu descarregar-les al vostre ordinador.

Un nou planeta amb anells

 Si mires ràpidament la imatge pensaràs ... Saturn. Però si ens fixem un poc més veurem que alguna cosa passa. És Saturn l'únic planeta amb anells? T'aconselle que llegisques l'article que ve a continuació i que he copiat del bloc Centpeus.

super_saturn.jpg 

Saturn és una passada. I ho és des de tots els punts de vista, però sobretot per la presencia dels anells. És interessant pel que fa a les lleis de la física que regulen la seva existència i estabilitat. I resulta extraordinari des d’un punt de vista purament estètic. Un anell que envolta un planeta és, simplement, una passada. Ja ho he dit alguna vegada: El millor indret per posar un hotel a tot el sistema solar ha de ser en alguna de les llunes de Saturn. Allà on els anells deuen omplir la meitat del cel com si fossin una estructura sòlida de mil colors.
Altres planetes també tenen anells. Júpiter té un parell d’anells molt febles, Urà en té uns de gairebé imperceptibles i Neptú els té però incomplerts. Res a veure amb Saturn, l’autèntic Senyor dels Anells.
Però la particularitat de Saturn potser està vivint els seus últims dies. Fa uns anys que disposem de tècniques per detectar exoplanetes, és a dir: planetes orbitant altres estrelles més o menys properes i ja n’hem detectat uns quants centenars (725 al moment d’escriure això, però la xifra augmenta constantment). De la majoria només en sabem algunes dades bàsiques; la mida, la durada de la òrbita, la distància a la seva estrella i poca cosa més. Però acaben d’anunciar que un d’aquests planetes sembla ser una versió gegantesca del nostre remarcable Saturn. Un exoplaneta amb anells.
L’estrella té un nom que, de moment encara és d’allò més depriment: 1SWASP J140747.93-394542.6. Simplement són les sigles del catàleg mentre no es consideri prou important com per merèixer un nom una mica més bonic. Aquesta estrella era una de les que s’analitzaven per buscar planetes amb el mètode de l’anàlisi de les corbes de llum. La idea és detectar la baixada en la lluminositat de la estrella quan el planeta passa pel davant. Si això passa amb una certa periodicitat vol dir que un planeta va donant voltes a l’estrella i cada vegada que passa per davant detectem un descens en la llum que ens arriba.
Normalment es detecta una certa lluminositat que, quan passa el planeta es fa menor, i quan el planeta surt del davant de l’estrella torna a nivells normals. Però en aquest cas van trobar que el canvi en la lluminositat seguia un patró molt curiós. Baixava una mica, després es recuperava, després tornava a baixar molt més, i així anava fent un patró de pujades i baixades desconcertant i deferent de l’habitual. I l’explicació més simple és que el planeta té un sistema d’anells. Analitzant com puja i baixa la lluminositat han deduït que hi ha quatre anells principals als que ja han posat noms: “Rochester”, “Sutherland”, “Campanas” i “Tololo” (els noms dels observatoris que hi ha treballat).
Del planeta encara en sabem poca cosa, però sembla ser més gran que Saturn. De fet és molt més gran. Entre 15 i 70 vergades més gran que Júpiter. Potser fins i tot sigui una nana marró. Una mini-estrella que no ha arribat a encendre’s i els anells siguin un proto-sistema planetari. Amb el temps ja ho esbrinarem, però de moment ja podem pensar que Saturn no és cap peculiaritat del nostre sistema solar. Potser siguin un fenomen molt més habitual del que podríem esperar. En tot cas, si es confirma l’existència de més planetes amb anells, d’altres Super-Saturns, podrem dir que l’univers és un indret encara més ple de racons fascinants.

tres14: Mart

Tres14 - Mart. Programa emés el 5 de febrer de 2012

 

Els astrònoms porten mirant a Mart des del segle XIX. Els telescopis de l'època ja eren prou potents com per observar la seva superfície. Però tot just distingien unes taques blanques i negres. Alguns astrònoms com Percivall Lowell, van creure veure-hi canals construïts per vida intel · ligent.

La idea que hi hagi marcians no ha deixat d'alimentar el nostre imaginari fantàstic, però també s'ha convertit en una aventura científica que porta 50 anys ideant la manera de provar l'existència de vida allà. Al principi vam pensar que es tractava d'un planeta mort, però descobrim un paisatge pel qual havia fluid aigua i l'esperança de si hi va haver o hi ha vida al planeta vermell es va disparar. El treball dels científics serà fonamental en revelar si estem sols o no a l'Univers.

Des de 1960 s'han enviat 43 missions per esbrinar-ho, de les quals més de la meitat, 22, han fracassat. Curiosity és el nom de l'últim robot llançat a Mart. És la primera vegada que tecnologia espanyola viatja a aquest planeta. Alguns d'aquests científics que participen en aquesta aventura són Ricardo Amils i Víctor Parro que saben com podrien ser les formes de vida marcianes. Javier Gómez-Elvira coneix com es construeix un robot d'exploració per detectar vida extraterrestre i Felip Gómez i Elena Feichtinger quant temps ens falta per colonitzar el nostre planeta veí.

Construcció de coets


Ací teniu una pàgina de la NASA que us explica com construir un coet. Us pot servir per millorar el vostre disseny i, a més, per escriure l'informe de pràctiques.
En aquesta altra pàgina teniu algunes suggerències més.

En la pàgina de NASA for KIDS teniu una activitat online que us pot donar idees per construir el vostre propi coet.

Finalment, aquest video de youTube, podrà servir-vos de model per a fer el vostre informe. Compte amb copiar literalment!!!


També hi ha la possibilitat de fer coets d'aire comprimit, un poc més complicats per a la vostra edat, però que us adjuntes uns videos per si algun "manetes" s'apunta:





També teniu un video amb alguns models fets per alumnes de 3 ESO

Hiperió: el bob esponja del sistema solar

Text adaptat de l'article aparegut al diari Ara, el dia 2 de març

hiperio.jpg 
 Quan parlem de planetes i llunes acostumem a imaginar cossos sòlids, de roca, si són petits, i boles de gas si es tracta de planetes gegants. I si son prou grans imaginem que seran aproximadament esfèrics. Però a l’Univers hi ha objectes per triar i remenar i pots trobar de tots tipus. Un de ben curiós està donant voltes a Saturn. Una de les seves moltes llunes coneguda amb el nom d’Hiperió té un aspecte ben curiós.
Enlloc d’una esfera sembla més aviat una esponja. Ni és gaire esfèrica, ni té una superfície gaire llisa. I si mirem atentament veiem que un dels seus costats mostra un crater immens. A sobre, quan han fet mesures de densitat han vist que el 40 % d’Hiperio és espai buit. De nou, com si fos una esponja. I no està fet de roca sinó, majoritàriament, de gel d’aigua.
Que no tingui forma esfèrica no seria una sorpresa si es tractés d’una lluna molt petita. Les dues llunes de Mart ja recorden més aviat una patata que no pas una esfera, però Fobos i Deimos fan menys de trenta quilòmetres de llarg. En canvi Hiperió és força més grandet. En fa tres-cents seixanta de quilòmetres.
I una altra característica única d’Hiperió és que mentre que tots els planetes i satèl·lits del sistema solar tenen una rotació ben determinada, ell va donant voltes caòticament. Això vol dir que no hi ha manera de saber cap a on estarà orientat en un moment donat. Per descomptat, viure a Hiperió seria tot un maldecap. Mai sabries quan serà de dia o de nit. 
Hiperió té tota la pinta de ser les restes d’un objecte més gran que en un moment donat es deuria fragmentar. Probablement va topar amb algun altre objecte, tots dos van sortir a trossets i de moment encara està donant voltes com un boig.
Tot això ja es va descobrir quan la sonda Voyager va passar per allà l’any 1981. Però ara que tenim la sonda Cassini donant voltes a Saturn s’han pogut obtenir imatges molt més detallades i determinacions molt més precises.
En tot cas, no deixa de ser un representant ben curiós del zoològic planetari.

Com contruir un rellotge de sol personalitzat

T'agradaria tenir un rellotge de sol en ta casa que "donara" l'hora exacta (fins i tot l'hora d'estiu, a partir de diumenge)? 

Solament cal seguir les instruccions que teniu en aquesta pàgina web. Si tens cap dificultat, pregunta a un adult.

També teniu una explicació en aquest vídeo:

Recordeu fer-vos una foto-record en la que comparem l'hora del nostre rellotge de sol i un rellotge "normal" i me l'envieu per email. Hi haura nota "premi"

Els alumnes de 1 ESO A fan volar els seus coets

Una de les activitats que més us agradaran de la segona avaluació serà la del taller de coets espacials. A continuació, podeu observar com ho van fer els alumnes de fa 2 anys. Ja podeu posar-vos a pensar com podeu guanyar el "campionat galàctic" de coets que tindrà lloc en gener.

La cèl·lula eucariota

Aquest recurs publicat pel MEC pretén que els alumnes d'ESO i Batxillerat accedeixin a coneixements científics i tecnològics, utilitzen les TIC i refermen l'hàbit de lectura i estudi, a més de l'esperit emprenedor i creatiu.
Cada unitat temàtica comença amb una animació explicativa amb text i imatges, a la qual segueixen diverses activitats interactives (mots encreuats, omplir buits, relacionar conceptes ...) i enllaços a altres aplicacions en línia per seguir aprenent sobre el tema.



Segon llibre de lectura recomanat (activitat voluntària)


Si no t'ha agradat el llibre de lectura proposat en el post anterior,  et proposem la lectura d'un altre llibre relacionat amb el curriculum de l'assignatura de Biologia-Geologia de 3 ESO. Es tracta d'una activitat voluntària que podrà augmentar la teua nota -de la segona  i tercera avaluació-  fins a 1 punt.
                    

 
Aquest llibre és prou diferent que el que et vaig proposar l'avaluació passada. És prou més llarg (239 pàgines) i està escrit per un dels pares del gènere de la ciència ficció, ISAAC ASIMOV. La novel·la està basada en el guió de la pel·lícula homònima estrenada el mateix any. De fet la història original fou escrita per altres dos autors, però Asimov va fer una novel·la a partir del guió de la pel·lícula.
Argument: En plena Guerra Freda un científic soviètic, especialista en la miniaturització d'objectes, deserta als Estats Units. En la fugida és ajudat per un agent de la CIA, que no pot evitar un intent d'assassinat en contra seva, quedant el trànsfuga en estat de coma. Es resol aplicar per primera vegada la tecnologia nord-americana de miniaturització per salvar-li la vida. Quatre homes: l'agent de la CIA, el pilot, dos científics i una dona, assistent de cirurgia, tripulant un submarí anomenat Proteus, són reduïts a la grandària d'un bacteri i inoculats en el sistema circulatori del científic, amb la missió de viatjar fins al seu cervell, trobar i destruir la trombosi que està per provocar-li la mort. Tenen solament una hora per realitzar l'operació, ja que l'estat de miniaturització es revertirà per fi d'aquest termini, arriscant ser detectats i atacats pel sistema immunològic del pacient. Després de realitzar una travessia plena de perills, descobreixen que hi ha un traïdor entre ells que saboteja la missió. Aconsegueixen eliminar-ho i complir amb la seva missió, i faltant sol minuts per al termini final, busquen arribar fins a l'ull per on aconsegueixen sortir i tornar al seu estat normal.

Què cal fer?

Després de llegir el llibre, caldrà:

o   Realitzar una fitxa de treball del llibre que pots trobar a la pàgina d'EDUCAMADRID. La podeu fer en castellà o valencià.
o   Fer una prova oral/escrita sobre el llibre a finals de febrer. Ja quedarem en la data exacta.

En aquesta pàgina web d'EDUCAMADRID també et podràs descarregar una versió electrònica del llibre. De moment, mirant la guia didàctica i amb aquesta versió electrònica de la novel·la podrà ajudar-te a decidir si llegeixes el llibre i a treballar mentre que trobes la versió en paper. Recorda que de vegades, costa trobar els llibres i que no fa falta comprar-lo soi el traus d'una biblioteca pública.

Llibre de lectura per a 3 ESO (activitat voluntària)

La ciència de la salut


Autor: Valentí Fuster
ISBN  978-84-9686-382-8
Editorial Columa. Col·lecció la Butxaca
Any 2008
PVP  8,95 €

Com treballarem el llibre?
 Es tracta d'una activitat voluntària que servirà per pujar la nota de la 2ª i 3ª avaluació (fins a 1 punt en cada avaluació). Dividirem el llibre en dos parts (12 capítols cadascuna). En cada avaluació caldrà fer un resum d'un mínim de 8 capítols i exposar oralment el que hem aprés d'alguns d'aquests capítols (el tema ho decideix el professor a partir dels capítols que vosaltres heu treballat). Ja donaré més detalls en classe als interessats. De moment podeu fullejar el llibre i decidi si us interessa treballar-lo. Els resums i els controls tindran lloc a primers dels mesos de Març i Maig. Els alumnes interessats m'ho hauran de comunicar en el mes de gener.

De què va el llibre? Text de contraportada
Com es pot aconseguir un pes adequat i mantenir-lo? Com es pot deixar de fumar i no recaure? Com es pot sobreviure a l'estrès? El cardiòleg Valentí Fuster ofereix en aquest llibre, escrit en col•laboració amb el periodista Josep Corbella, consells bàsics per cuidar la salut i millorar la qualitat de vida. Estructurat de manera que es pot llegir de principi a fi com una narració, però també com a llibre de consulta, La ciència de la salut presenta amb un llenguatge clar i amè allò que la medicina sap avui dia sobre alguns dels problemes de salut que més preocupen: el control de pes, el colesterol, la tensió arterial, el consum d'alcohol, l'addicció al tabac, l'estrès i fins i tot la tristesa i la felicitat.

18 de desembre 2013

L'Univers invisible

Ací teniu un video de la web CONEC. No és massa fàcil per al vostre nivell però crec que alguna cosa podreu aprendre, sobre tot si esteu interessats per l'astronomia


"L'univers invisible" ha estat premiat per explicar de forma didàctica i accessible per al públic general, especialment l'alumnat d'ensenyament secundari, els conceptes de matèria i energia fosques. No tots podreu ewntendre la totalitat , però ho recomane a aquesll que sigen aficionats a l'astronomia En poc més de 5 minuts i mig, Vicent J. Martínez, autor també del guió, explica l'espectador dos dels misteris més importants als quals s'enfronten avui en dia els astrònoms. D'una banda necessiten explicar la naturalesa de la matèria fosca, que contribueix en un 25% al contingut de matèria i energia de l'univers. De l'altra, desconeixen la raó per la qual l'Univers està accelerant el seu ritme d'expansió, suposadament a causa de l'existència d'energia fosca, que representaria un 70%. Només el 5% seria matèria ordinària. El descobriment de l'energia fosca ha estat recentment reconegut amb el premi Nobel de Física 2011.

    

01 de desembre 2013

El nostre cos en un clic

Interessant material publicat pel Ministeri d'Educació espanyol que permet fer un recorregut senzill i interactiu pels aparells i sistemes de l'anatomia humana. Es pretén integrar i relacionar coneixements elementals d'anatomia amb els de fisiologia i histologia.

Està organitzat en cinc blocs: aparells, explora, laboratori, avaluació i documentació. Aquests presenten els següents continguts generals: estudi d'aparells i sistemes, exploració de cap, tòrax i abdomen, activitats experimentals, proves auto-avaluables, enllaços, bibliografia i descàrrega de làmines. Hi ha nombrosos recursos fotogràfics, sonors i de text.

Com fer una bona presentació oral

Una de les competències que cal desenvolupar al llarg dels anys d'institut, és la de ser capaços de fer una presentació oral sobre un tema concret. Teniu raó quan us demaneu: I això com ho faig? Us adjunte un videotutorial  de la Universitat de Múrcia molt clar i senzill que us ajudarà a millorar les vostres presentacions orals amb un PowerPoint.

La història de la Terra en 150 segons. Una proposta de treball voluntari

De tots els treballs rebuts al voltant del calendari de la història de la Terra fa dos cursos, cal destacar el realitzat per l'ex-alumna Judit Quiroga que va fer una petita obra mestra. Segur que li va dedicar temps i ganes. Com haguera estat una pena que desaparegués aquesta feina, vaig fer una mena de pel·lícula del seu rotllo de paper que us passem a continuació. Cada segon del film correspon a uns 30 Ma. Comprovareu que no hi ha massa esdeveniments importants relacionats amb la vida en els primers milers de milions d'anys i que aquests es concentren en la part final, és a dir, fa relativament poc temps. Us pot servir de model a l'hora de fer el vostre treball voluntari.


La història de la Terra en 24 hores

He trobat en internet una altra manera de realitzar el treball voluntari sobre com resumir a escala la història del nostre planeta: reduir-la a un sols dia de 24h. Com podeu veure en el vídeo, es fa un poster amb un rellotge amb agulles que es puguen moure i la resta és posar l'hora de 25 esdeveniments. Una cosa molt interessant és que es pot fer una exposició oral.

Historia de la vida en 24 horas from Antonio J. Osuna Mascaró on Vimeo.

Clar que si volem fer les coses bé, per què no cuinar una història de la Terra?



Afegisc altre diagram interessant trobat a la web d'Amazings

Els inicis de la vida en la Terra

Aquests dies parlarem dels estromatòlits i els canvis en l'atmosfera terrestre al llarg de la història del nostre planeta. En la web de  Red BioGeo  podeu trobar una entrada del professor José Azkárraga que parla sobre el tema; més concretament ha posat  a la disposició dels lectors un document .pdf amb un reportatge que va eixir sobre el tema en la revista del País setmanal. Especialment recomanat a aquell que han de treballar els eons arqueà i proterozoic



Introduint les cèl·lules i la seua estructura

Les webs, videos i animacions  que us he seleccionat, seran de gran utilitat per poder assolir els continguts mínims del tema de la cèl·lu...