27 gener 2012

Un nou planeta amb anells

 Si mires ràpidament la imatge pensaràs ... Saturn. Però si ens fixem un poc més veurem que alguna cosa passa. És Saturn l'únic planeta amb anells? T'aconselle que llegisques l'article que ve a continuació i que he copiat del bloc Centpeus.

super_saturn.jpg 

Saturn és una passada. I ho és des de tots els punts de vista, però sobretot per la presencia dels anells. És interessant pel que fa a les lleis de la física que regulen la seva existència i estabilitat. I resulta extraordinari des d’un punt de vista purament estètic. Un anell que envolta un planeta és, simplement, una passada. Ja ho he dit alguna vegada: El millor indret per posar un hotel a tot el sistema solar ha de ser en alguna de les llunes de Saturn. Allà on els anells deuen omplir la meitat del cel com si fossin una estructura sòlida de mil colors.
Altres planetes també tenen anells. Júpiter té un parell d’anells molt febles, Urà en té uns de gairebé imperceptibles i Neptú els té però incomplerts. Res a veure amb Saturn, l’autèntic Senyor dels Anells.
Però la particularitat de Saturn potser està vivint els seus últims dies. Fa uns anys que disposem de tècniques per detectar exoplanetes, és a dir: planetes orbitant altres estrelles més o menys properes i ja n’hem detectat uns quants centenars (725 al moment d’escriure això, però la xifra augmenta constantment). De la majoria només en sabem algunes dades bàsiques; la mida, la durada de la òrbita, la distància a la seva estrella i poca cosa més. Però acaben d’anunciar que un d’aquests planetes sembla ser una versió gegantesca del nostre remarcable Saturn. Un exoplaneta amb anells.
L’estrella té un nom que, de moment encara és d’allò més depriment: 1SWASP J140747.93-394542.6. Simplement són les sigles del catàleg mentre no es consideri prou important com per merèixer un nom una mica més bonic. Aquesta estrella era una de les que s’analitzaven per buscar planetes amb el mètode de l’anàlisi de les corbes de llum. La idea és detectar la baixada en la lluminositat de la estrella quan el planeta passa pel davant. Si això passa amb una certa periodicitat vol dir que un planeta va donant voltes a l’estrella i cada vegada que passa per davant detectem un descens en la llum que ens arriba.
Normalment es detecta una certa lluminositat que, quan passa el planeta es fa menor, i quan el planeta surt del davant de l’estrella torna a nivells normals. Però en aquest cas van trobar que el canvi en la lluminositat seguia un patró molt curiós. Baixava una mica, després es recuperava, després tornava a baixar molt més, i així anava fent un patró de pujades i baixades desconcertant i deferent de l’habitual. I l’explicació més simple és que el planeta té un sistema d’anells. Analitzant com puja i baixa la lluminositat han deduït que hi ha quatre anells principals als que ja han posat noms: “Rochester”, “Sutherland”, “Campanas” i “Tololo” (els noms dels observatoris que hi ha treballat).
Del planeta encara en sabem poca cosa, però sembla ser més gran que Saturn. De fet és molt més gran. Entre 15 i 70 vergades més gran que Júpiter. Potser fins i tot sigui una nana marró. Una mini-estrella que no ha arribat a encendre’s i els anells siguin un proto-sistema planetari. Amb el temps ja ho esbrinarem, però de moment ja podem pensar que Saturn no és cap peculiaritat del nostre sistema solar. Potser siguin un fenomen molt més habitual del que podríem esperar. En tot cas, si es confirma l’existència de més planetes amb anells, d’altres Super-Saturns, podrem dir que l’univers és un indret encara més ple de racons fascinants.

Malalties Aparell Digestiu

Aprofitant que estem estudiant l'aparell digestiu, us transcric una entrada del bloc CENTPEUS que us donarà una informació acurada i fiable: 

Quan el budell s’inflama

dolor abdominal.jpg
Una cosa sorprenent és que el sistema digestiu normalment no ens dóna massa problemes. Però n’hauria de donar, perquè el budell treballa en un equilibri d’allò més delicat. Enlloc de l’organisme hi ha mes bacteris que al budell. Les seves parets interiors estan farcides de la nostra flora bacteriana particular. Uns bacteris que ens són útils, que ajuden a completar la digestió, que generen vitamines que podem aprofitar i que eviten que altres bacteris més patògens ens colonitzin. Però que no deixen de ser grapats de microbis.
Això és un problema pel nostre sistema immunitari. La paret del budell ha de permetre el pas dels nutrients i de l’aigua, però no dels bacteris. Si algun intenta creuar, cal eliminar-lo. Però tampoc ens podem passar, perquè els necessitem aquells bacteris. De manera que cal establir un equilibri amb prou defenses a un costat de la paret intestinal, però relativament permissius a l’altre. No és gens fàcil i de vegades aquests equilibris es trenquen.
Aleshores apareix una malaltia ben emprenyadora. De fet, són unes quantes malalties que s’agrupen sota el nom genèric de “malaltia inflamatòria intestinal”. D’aquest grup, les més conegudes són la colitis ulcerosa i la malaltia de Crohn. En els dos cassos és característic un procés inflamatori a les parets del budell, però amb algunes diferències. Per exemple, el Crohn pot afectar qualsevol zona del budell, mentre que la colitis ho fa preferentment a la zona final (el colon). La inflamació tampoc és exactament igual. En la colitis s’inflama la part interior del budell, mentre que en el Crohn queda afectada tota la paret, per dins i per fora.
A la pràctica els pacients tenen mal de panxa, diarrees i femta mucosa o amb sang. Una situació molt emprenyadora que va per brots més o menys freqüents. El problema és que no en tenim clara la causa  i, encara que es poden anar controlant els brots, curar-la del tot no sabem com fer-ho.
De fet, la inflamació és un mecanisme de l’organisme per defensar-se dels bacteris. Com si diguéssim, la primera línia de defensa del sistema immunitari. Un grup de glòbuls blancs que van a la zona on hi ha bacteris i segreguen productes tòxics per matar-los. La inflamació és un sistema de defensa poc subtil, però ràpid i eficient.
Com que en la malaltia inflamatòria intestinal hi ha una inflamació, el que es fa és mirar de frenar-la quan apareix un brot. Antiinflamatoris de diferents tipus poden ser útils per mantenir la malaltia controlada de manera que els brots siguin menys intensos i menys freqüents, però no curen el problema. En realitat el problema és que no coneixem la causa del problema. No s’ha pogut relacionar amb factors ambientals o genètics (tot i que deuen ser-hi). Es va pensar si algun tipus particular de bacteris podia causar-la, però tampoc se n’ha identificat cap d’especial en aquests pacients.
Durant uns anys es van tenir grans esperances en modificar la flora bacteriana del budell, pensant que potser amb uns altres bacteris els brots no es desencadenarien. Eren els que s’anomenaven “probiòtics”. Inicialment van obtenir-se alguns resultats esperançadors, però al final la cosa no va acabar de funcionar. Encara s’investiga, però ja es busquen altres vies de control.
Una idea va ser controlar les proteïnes que fan servir les cèl·lules inflamatòries per avisar-se entre elles. Si eliminem al missatger, la inflamació no és posa en marxa. Tècnicament va ser complicat, però al final es va aconseguir fabricar anticossos contra aquests missatgers moleculars. I per aquí sembla que la cosa no va malament. És un tractament complicat i car, però que funciona en un bon nombre de pacient encara que (ai!) no en tots.
A sobre, aquesta és una de les típiques malalties en les que els pacients reben tota mena de consells alternatius que van des dels més assenyats fins als més absurds. Però sobretot moltes exageracions. Per exemple, hi ha aliments que poden sentar malament de manera que cal mirar de controlar el que és menja. Però d’una dieta controlada és passa fàcilment a oferir dietes miraculoses per curar la malaltia, i per desgràcia això no existeix.
També és evident que mirar de tenir una actitud positiva i controlar l’estrès fa que el cos en general porti millor situacions com aquesta. El cervell genera endorfines, que no van malament, i disminueix la producció d’hormones que poden augmentar la intensitat dels brots. Ningú negarà la relació que hi ha entre el cervell i la resta del cos. Però només amb el “poder de la ment”, com afirmen alguns,  tampoc es cura la malaltia.
Hi ha situacions que no són tan fàcils. I, és clar, la temptació és gran quan la medicina encara no t’ofereix una solució definitiva i topes amb algú que et diu exactament allò que vols escoltar (per un mòdic preu, òbviament).

26 gener 2012

Informació sobre el Sistema Solar


Ací podeu descarregar informació sobre els diferents elements del Sistema Solar. Es tracta d'imatges espectaculars amb informació escrita. Una vegada seleccionada, poseu "original size" (grandària original). Podeu descarregar-les al vostre ordinador.

És veritat allò que diuen que els refrescos de cola ataquen les dents?


En el vídeo teniu registrats els efectes de l'àcid fosfòric que els refrescos de cola presenten en la seua composició com a  acidulant (E338) provoquen en l'esmalt dental.
El fotògraf suec Stefan Sollfors fotografià un queixal que li acabaven d'extraure, inicialment recobert d'un blanc i saludable esmalt, i el va submergir  durant tot un any en un refresc de cola per poder comprovar els efectes del  E338 sobre la hidroxiapatita. Regularment treia el queixal i el fotografiava tal com podeu observar en el vídeo
Com es pot observar, als tres mesos l'esmalt havia desaparegut  completament, i després d'un any, el queixal era totalment negre.

Què, es fem un refresc gran de cola, o es passem a l'aigua?

Erupcions solars

Ahir vàreu observar en la presentació de l'Aula del Cel una foto del Sol on es podien apreciar erupcions a la seua superfície. En el bloc Centpeus han publicat també una noticia relacionada amb el tema i que us simplifique:


solar flare.jpg 


Aquests dies el tema estrella serà l'erupció solar que va tenir lloc el dilluns al vespre i que va emetre una tempesta solar que va arribar a la Terra el dimarts. Va ser un fet destacable perquè feia anys que no vèiem una erupció solar tan intensa. Però el motiu no es que es tractés d’una erupció inhabitual sinó que feia set anys que el Sol estava mostrant una activitat anormalment baixa.

Sabem que el Sol mostra un cicle d’activitat d’aproximadament onze anys de durada. Quan està al seu màxim és quan apareix el major nombre de taques solars i quan l’energia que emet és més alta. També és quan hi ha més erupcions d’aquestes. I el cas és que quan el Sol va arribar al mínim del seu cicle d’activitat, cap al 2008, va fer una cosa inhabitual. Semblava que l’activitat solar no es recuperava. El temps que vam estar sense taques solars es va allargar molt més del que s’esperava i no es va començar a restablir fins al 2010.

Amb tot això, el màxim d’activitat, que estava previst cap al 2012, potser no arribarà fins una mica més tard, el 2013. 


L’únic que em sap greu es no estar de viatge per països nòrdics. Aquests dies s’han pogut veure unes aurores boreals espectaculars (aquí una mostra). Una bellíssima conseqüència de la interacció entre els protons emesos pel Sol i la magnetosfera del nostre planeta.

25 gener 2012

Webs per poder aprendre astronomia

Us passe algunes webs on podreu traure molta informació -clara i senzilla- per poder estudiar el tema,  realitzar el vostres futurs treballs i passar una bona estona jugant amb alguna de les seues activitats interactives.

Principis de genètica

Aplicació dissenyada per donar suport l'ensenyament i l'aprenentatge de la genètica en batxillerat. El material està dividit en cinc seccions: continguts, idees importants, glossari, activitats i enllaços d'interès. Els continguts estan organitzats en tres unitats, encara que nosaltres no veurem res de la segona unitat:
  • Genètica clàssica
  • Genètica de poblacions
  • Genètica molecular
 Les seves pàgines inclouen imatges, animacions o experiments interactius que il·lustren determinats conceptes. L'alumne pot emular virtualment els experiments de Mendel amb pèsols o controlar la reproducció de les animacions del cicle cel·lular.