18 d’octubre 2018

Com explicar la genètica

En internet es troben coses molt interessants. En aquest bloc La genètica i les lleis de l’herència tenim una unitat de genètica per a 4 ESO espectacular. Si realment us agrada la genètica, ací teniu una oportunitat per comprovar-ho. Qui vulga treballar les activitats, està invitat, però m'agradaria parlar primer amb ell/ella


Pel que respecta als objectius, en acabar la unitat haurieu de ser capaços de:

  1. Raonar les bases experimentals de les lleis de Mendel
  2. Definir correctament, i amb capacitat per a formular els teus propis exemples, els conceptes següents: raça pura, híbrid, gen, al·lel, homozigot, heterozigot, dominància, recessivitat, codominància, herència intermèdia, genotip, fenotip i arbre genealògic
  3. Trobar la resposta a problemes senzills que impliquin el coneixement i comprensió de les lleis de Mendel i de l’herència lligada al sexe
  4. Raonar el significat de cadascuna de les lleis de Mendel
  5. Raonar les limitacions de les lleis de Mendel
  6. Dissenyar arbres genealògics elementals d’alguns caràcters de la pròpia família i preveure la possible transmissió a la descendència
  7. Explicar l’herència dels grups sanguinis ABO
  8. Compendre les conseqüències de la consanguinitat sobre l’herència
  9. Explicar la importància biològica de la meiosi
  10. Conèixer i relacionar els conceptes de meiosi, mitosi, nucli, gàmetes, cromosomes, locus, lligament, entrecreuament, teoria cromosòmica, recombinació genètica
  11. Definir correctament i posar exemples d’interacció gènica i pleiotropia
  12. Coneixer les aplicacions de la genètica a diferents camps
  13. Tenir capacitat crítica per a valorar l’interès de les aplicacions de la genètica en agricultura, ramaderia i medicina
  14. Aplicar els coneixements adquirits per predir resultats experimentals
  15. Explicar de forma senzilla i clara l’expressió dels gens
  16. Explicar de forma clara i senzilla la mutació de l’ADN
  17. Discutir la influència de l’ambient en l’herència
  18. Coneixer les tècniques més senzilles de l’ADN recombinant que es fan servir en enginyeria genètica i les seves aplicacions

Lleis de Mendel
Lleis de Mendel


Us adjunte un seguit d’enllaços amb més recursos:


Pel que fa a la vostra tasca, VOLUNTARIA,  heu de completar les següents activitats (no necessàriament totes,  en un document de text. En acabar feu-me’l arribar al correu.

  1. Captureu les imatges dels tres patrons d’herència d’aquest exercici, identifiqueu-los i raoneu les diferències entre cadascun d’ells.
  2. Fes el mateix relacionat els diferents fenotips amb el genotip corresponent. Raona les diferències entre els dos conceptes.
  3. Escolteu el video i relacioneu els conceptes. Tot seguit completeu i transcriviu el text.
  4. Completeu l’activitat i recordareu els passos per resoldre problemes de genètica. (Atenció sols funciona en Explorer :cry:  )
  5. Entreu a la web del Projecte Biosfera i completeu els mots encreuats i les activitats 3 i 4 (en Explorer :cry:  ) sobre Mendel.
  6. Repliqueu l’experiment de Mendel sobre el dihibridisme, agrupeu els fenotips i els genotips corresponents i relacioneu-los amb la tercera Llei de Mendel. Si no ho teniu clar, refresqueu informació.
  7. Completeu ara els problemes de monohibridisme del Biology project i preneu nota de les respostes.
  8. Torneu al Biosfera i completeu ara l’activitat 5 (en Explorer :cry:  ), sobre Teoria cromosòmica de l’herència i els problemes de genètica.
  9. Finalment per sintetitzar, completeu els següents problemes de genètica del Biologia en context

El fracàs de les dietes, per Daniel Closas

El fracàs de les dietes

És una cosa que molts sospitàvem des de fa temps. Això de les dietes és un món ple de promeses que acaben quedant-se en això, promeses. La majoria dels qui les segueixen no s’aprimen com prometien els llibres, fulletons, pàgines web o amics. Poseu “dieta” a Google i trobareu milers d’imatges de noies primes i somrient envoltades de peces de fruita. Tothom sap que aquella dieta és meravellosa, però per algun motiu a tu no et fa gaire efecte. Potser els primers dies, però de seguida deixes de notar canvis.
És que ens enganyen els promotors d’aquests sistemes per aprimar? Bé. En molts cassos sí que ens estan prenent el pèl o directament posant en risc la nostra salut promovent dietes que freguen el disbarat. Però la gent fem molts disbarats per estar guapos, de manera que no passa res de nou.
De totes maneres, semblaria que no ha de ser tan complicat trobar una dieta que realment aprimi. La teoria és super-senzilla: Ingereixes menys del que consumeixes i inevitablement t’aprimes. Un investigador en tindria prou amb combinar aliments, contar calories, fer estadístiques i abans o després hauria de trobar la dieta miraculosa que fa aprimar. Però el cas és que això no passa. I ara ja entreveiem el motiu.
L’han trobat uns investigadors que no han fet estadístiques amb grans grups de població sinó que han analitzat amb detall que li passa a cada persona per separat. I el que s’han trobat és que cada un de nosaltres processa el menjar de manera diferent, particular i intransferible. El que per alguns representarà una pujada brutal en els nivells de glucèmia passa desapercebut en el sistema digestiu d’altres. L’aliment que anirà mantenint la generació de sucres estabilitzada en uns tindrà efectes contraris en altres. De manera que qualsevol generalització sembla avocada al fracàs, de moment.
La clau sembla que està en la flora intestinal. Aquesta flora que en els últims anys està en el punt de mira de la ciència i que ens amaga tantes sorpreses. Depenent del tipus i proporcions de bacteris que tinguem els aliments es processaran d’una manera o altra als budells. Les proteïnes es digeriran amb més o menys eficiència, els sucres arribaran a la sang més o menys de pressa, a la femta que deixem anar al final del tub digestiu hi quedarà més o menys material aprofitable nutricionalment… de manera que l’impacte que tindrà el mateix aliment sobre el nostre metabolisme pot ser completament diferent del que tindrà en el veí.
Tot això ens recorda que acostumem a especular amb els coneixements que tenim pensant que ja ho sabem tot, però la realitat és diferent. Per descomptat que hem d’anar aprofitant el que ja sabem i rectificar o millorar a mida que anem incorporant nous coneixements. Però tampoc estaria de més una mica d’humilitat a l’hora de fer promeses com ara publicar llibres amb dietes fantàstiques i garantides. Més que res, perquè era molt evident que normalment la majoria no funcionaven. Per això qui feia una dieta, després en provava una altra, i després una de diferent, i així anar fent.
Potser aviat les coses canviaran i podrem establir amb més precisió quina mena de dieta pots seguir i quins efecte pots esperar en funció del teu cos i del teu metabolisme particular. Quines limitacions té i quins avantatges t’ofereix. Mentre no arribem a aquest nivell de personalització ens haurem de conformar amb el sentit comú de sempre. Menjar amb seny i sense excessos, fer activitat física però sense passar-se i no amargar-nos la vida per no tenir un cos impecable segons l’estètica del moment que, a més, gairebé ningú el té.

14 d’octubre 2018

Curs de Biologia de 2n Batxillerat IES Pando (Oviedo)

Curs de Biologia on-line

José Luis Sánchez Guillén, és un professor de Biologia i Geologia de l’IES Pando d’Oviedo (Astúries), i que té una pàgina-web dedicada, entre d’altres a la Biologia de 2n de Batxillerat (seguint el currículum vigent al Principal d’Astúries). Voldria destacar que és un treball molt extens i complet ja que, a més a més de la programació de la matèria, va desenvolupant els diversos temes de tal manera que els apunts es complementen amb diapositives, esquemes i exercicis. Per visualitzar-los es pot començar amb la pàgina índex, o bé es pot anar directament a l’apartat que interessi, tenint en compte que divideix la matèria en 4 blocs principals:
- Bioquímica: models moleculars en 3D, biomolècules, l’aigua, els glúcids, els lípids, les proteïnes, exercicis d’avaluació.
- Citologia: la cèl•lula, les membranes, el citoesquelet, sistemes de membranes, metabolisme, fotosíntesi, respiració cel•lular i fermentacions, exercicis d’avaluació sobre la morfologia cel•lular, exercicis d’avaluació sobre el metabolisme cel•lular).
- Reproducció i Genètica: el nucli cel•lular, àcids nucleics, concepte de gen, biosíntesi de proteïnes, replicació del DNA, la mitosi, els cromosomes, la meiosi, reproducció, genètica, mutacions, genètica aplicada.
- Microbiologia i Immunologia.
Font notícia: Stublogs

Introducció a les proteïnes

Us deixe tres videos que intenten suplir les meues explicacions en directe . Podeu estudiar primerament el que diu el llibre i, després aneu visionant cadascun d'aquests tres videos. Si hi ha alguna cosa que no enteneu, la podeu consultar al libre. Siempre em poder enviar un email per aclarar-vos un aspecte concret que no heu comprés









Per últim tenis una presentació PowerPoint que repassa el tema. Mireu primerament quines coses són les imprescindibles (us posaré una guía del tema a la carpeta de BOX)


Introdució als lípids

Ací teniu uns vídeos de Youtube on podreu repassar molts dels continguts explicats en classe. l'autor té una gran col·lecció de vídeos que tracten molts dels temes que estudiarem enguany, com els gúcids, proteïnes etc . Podeu mirar en Youtube i descarregar-los si us agraden.




Després d'aquestes presentacions tens unes animacions sogre els àcids grassos saturats i insaturats i la major o menor facilitat d'aquestes molècules d'establir enllaços de Van der Waals entre elles.

En aquesta senzillles animacions veuràs com es formen els enllaços esters d'un triacilglicèrid, d'un cèrid i d'un fosfoglicèrid.






Les bicapes lipídiques que formen les membranes biològiques són estructures dinamiques, tal i com intenta explicar l'animació que teniu a continuación.



Finalment una altra animació (cal fer click ací) on sabreu com és l'estructura dels esfingolípids.

 

Principals esteroides:


13 d’octubre 2018

Calculadores nutricionals

En aquesta entrada teniu diferents calculadores online per poder treballar les activitats sobre dietes i alimentació. També podeu treballar amb apps en el vostre telèfon (android). Finalment, teniu una bona explicació sobre la nova piràmide dels aliments.


Per treballar des de l'ordinador

Explicació de la nova pirámide alimentícia (altres informacions en la página de CONSUMER)

11 d’octubre 2018

Nutrició: buscant l’equilibri



Fa nou anys, en Joel era un nen obès. Va arribar a pesar 95 quilos. Ara que té 18 anys, la reportera Georgina Pujol el retroba per veure com ha evolucionat. En aquest capítol, entenem per què els aliments més greixosos i calòrics, enganxen tant. I per què el sucre és l’enemic més dolç, que fins i tot altera l’estat anímic. Els nens canvien l’entrepà de berenar per brioixeria industrial. I aquest només és un dels motius que fan que a Catalunya, un de cada 4 nens, d’entre 3 i 12 anys, tingui un excés de pes i de greix. 


L’endocrinòloga de la Vall d’Hebron Marian Albisu és qui va tractar en Joel. Ella assegura que tant el sucre com els aliments que són més apetitosos i calòrics “enganxen”. S’han fet experiments científics amb ratolins que demostren que aquestes bestioles són capaces de fer un gran sobreesforç per aconseguir el menjar que els provoca més plaer que no pas l’altre, igual de nutritiu.

La doctora Albisu constata que una de les causes de l’obesitat és el fet d’engolir, en lloc de menjar pausadament, a banda de veure que les famílies ja no segueixen la dieta mediterrània. Al dia, els nens només prenen una peça de fruita. I, en realitat, n’haurien de menjar dues com a mínim. Un altre problema afegit és que se substitueix l’entrepà de l’esmorzar o del berenar per brioixeria industrial. Per als nens és molt més llaminera, però engreixa de manera desmesurada.

Des de la consulta, la doctora Albisu intenta convèncer els nens obesos que es poden aprimar. I que, si segueixen una dieta de manera estricta, en un any poden canviar la seva aparença. I és que a la llarga, l’obesitat pot portar problemes de salut molt greus.

Amb la doctora en bioquímica i especialista en nutrició naturista, Olga Cuevas, descobrim quants grams de sucre té un refresc de taronja o un grapat de llaminadures. El problema de menjar sucre refinat és que no porta totes les fibres, vitamines i minerals que necessitem per metabolitzar-lo adequadament. La doctora Cuevas explica que quan consumim molt de sucre de cop, puja el nivell de glucosa a la sang. Això provoca que la persona, en aquell moment, estigui molt hiperactiva. Però quan l’efecte del sucre baixa, provoca un estat d’apatia. I fa que es vulgui tornar a menjar sucre, per sentir la pujada un altre cop.

La reportera Georgina Pujol ajuda l’odontòloga pediatra Emma Fortea a explicar l’aparell digestiu als nens de primer de Primària de l’escola Turó de Can Mates de Sant Cugat del Vallès. Com que l’aparell digestiu comença a la boca, la mestra del seu fill li demana que els ho expliqui de manera molt gràfica. A banda, també els parla d’on van a parar els nutrients i quins aliments són més profitosos per als ossos, els músculs o els diferents òrgans, com el cervell.

Al plató, el director i presentador del programa, en Jaume Vilalta, demostra que per buscar l’equilibri nutricional, no cal fer equilibris en cada plat. La qüestió és cobrir les necessitat bàsiques i si un dia ens passem de voltes compensar-ho amb una mica de moderació. Bàsicament, per no engreixar-nos, hem de menjar el que gastem o gastar el que mengem.

10 d’octubre 2018

Animacions sobre mitosi i meiosi


Una animació sobre el procés de mitosi traducida al castellà de Sudamèrica. És prou completa pero abans haureu d'haver estudiat tots els conceptes relacionats amb el procés. Com observareu es tracta d'un procés continu, ja que ací no especifiquen les "fases" amb que tradicionalment es divideix aquest procés per poder estudiar-lo.




En el vídeo que teniu a continuació se us explica quines son aquestes "fases" que utilitzen els científics per poder explicar millar aquest procés.




Una explicació més completa la teniu en el video següent, pero per poder seguir-la heu d'haver estudiar primerament el procés de la mitosi.




El procés de meiosi és un poc més complex d'explicar ja que implica dues divisions cel·lulars seguides. Solament té lloc en la formació de les cèl·lules gamètiques (espermatozoides i òvuls, en els animals) i el resultat és la formació de 4 cèl·lules haploides (amb la meitat de cromosomes que la cèl·lula mare) que són diferents entre elles, ja que cada cèl·lula resultat té un dels dos cromosomes homòlegs de la cèl·lula mare. A més, podeu observar com, en ocasions, hi ha uns entrecreuaments i recombinacions entre els cromosomes homòlegs, tot originant una gran variabilitat genètica, augmentant els tipus de cèl·lules filles diferents. 




Les animacions que teniu a continuació us permetran entendre els processos de mitosi i meiosi, les seues semblances i diferències.




Per poder distingir aquests dos processos -mitosi i meiosi-, mireu  aquesta animació:

http://www.mhhe.com/sem/Spanish_Animations/sp_cmpre_meiosis_mitosis.swf





Cromatina i cromosomes

Una de les darreres coses que vaig explicar en classe era com es trobava el material genètic al llarg del cicle cel·lular. Recordeu que en interfase (període entre dues divisions) el material genètic es troba en forma de cromatina, és a dir, l'ADN s'associa amb proteïnes histones per poder estar en l'interior del nucli cel·lular, però d'una forma no massa compactada, ja que aquuests material genètic ha de ser "llegit" jaque conté les "instruccions" sobre el que ha de fer la cèl·lula.
Però qua la cèl·lula entra en divisi, acquesi material genètic es condensa molt més i forma estructures individualitzades anomenades cromosomes. Hi ha moltes animacions sobre aquest tema, però són prou difícils per a vosaltres. Per això, us passe una animació molt curta i senzilla que us pot ajudar a comprendre aquestes idees.



 Un vídeo un poc més complicat, però que us defineix moltes termes científics el teniu ací :



A més, us passe una web del Ministeri d'Educació on podreu aprendre de forma activa moltes coses al voltant dels cromosomes. No us oblideu de clicar la fletxa que teniu a sota a la dreta, ja que anireu veient els diferents apartats : continguts, activitats, simulacions, etc


http://proyectos.cnice.mec.es/arquimedes2/objetos/bio_040302_los_cromosomas/index.html

ANIMACIONS
http://proyectos.cnice.mec.es/arquimedes2/objetos/bio_040302_los_cromosomas/index.html


03 d’octubre 2018

BONA I MALA LLET



Us transcric un article del molt recomanable bloc "CENTPEUS" sobre una biomolècula ja coneguda: la lactosa. Espere que us siga de profit i us servisca d'exemple per al vostre blog. Teniu moltes molècules que esmentem en classe i que poden servir-vos de tema d'investigació.


Els humans som mamífers i, per tant, és comprensible que la llet sigui un aliment excel·lent pels infants. La llet materna conté tot el necessari per créixer i desenvolupar-se. Però a partir d’una determinada edat, la llet deixa de ser un aliment tan bo per moltes persones. A l'edat adulta, gairebé la quarta part de la població dels països mediterranis no tolera la llet. I a Àfrica aquesta intolerància arriba gairebé a la totalitat dels adults i pot aparèixer en els nens molt aviat, a partir dels dos o tres anys. De manera que, de vegades, la llet pot no ser tan sana com ens deia l’àvia.
En paraules tècniques es parla d’intolerància a la lactosa. Un quadre de dolors abdominals, diarrea, gasos, malnutrició i creixement lent en els nens i que es relaciona directament amb el consum de llet. L’aliment que ens dóna la vida en les primeres etapes de la vida, pot arribar a ser un problema important a partir de determinat moment.
El causant és la lactosa, que és el sucre que es troba principalment a la llet. A nivell molecular la lactosa és una molècula composta per dos sucres units: la glucosa i la galactosa. El cas és que per poder absorbir la lactosa primer cal trencar la unió dels dos sucres i després el cos absorbeix perfectament tant la glucosa com la galactosa. I de trencar aquesta unió s’encarrega una proteïna, un enzim anomenat lactasa, que fabriquen les cèl·lules del budell.
Els nens petits en tenen molta de lactasa, però a mida que ens fem grans n’hi ha que cada vegada en fan menys, alguns en fan molta menys i finalment hi ha qui deixa de fer-ne del tot. Aquí té la darrera paraula la genètica. Els nivells de lactasa que tindrem de grans depèn de la nostra herència genètica.
Però, és clar, si el budell deixa de fer lactasa, la molècula de lactosa no es trenca en dos i no la podem absorbir. De manera que es quedarà dins el budell. Això no tindria més importància sinó fos pel fet que els bacteris que viuen dins del nostre budell si que poden alimentar-se de lactosa. I quan ho fan, quan disposen de molta lactosa, doncs comencen a créixer més del que tocaria, a fermentar la lactosa i a generar productes residuals que no haurien de fer. Això és el que causa dany a les parets del budell, gasos i alteracions en les cèl·lules que s’encarreguen d’absorbir el menjar.
De manera que en poc temps no tan sols deixem d’absorbir la lactosa sinó que tot el mecanisme de captació d’aliments queda malmès.
La solució és aparentment senzilla. N’hi ha prou deixant de prendre llet. En ocasions també es poden prendre càpsules amb l'enzim, la lactasa, per ajudar a digerir la llet. Però en els casos severs d’intolerància, fins i tot una petita quantitat de lactosa pot ser suficient per causar problemes, i aleshores la vida es torna molt complicada, perquè moltíssims aliments incorporen derivats de la llet (entre ells la lactosa) en la seva composició. Molts embotits, cereals, productes precuinats, el pa, les sopes instantànies i fins i tot molts medicaments. Si un dia mireu la composició dels productes del supermercat us adonareu de com de difícil pot ser aconseguir una dieta sense res de derivats lactis.
I la causa d’aquesta pèrdua de l’enzim lactasa pot ser deguda al fet que abans de l’aparició de l’agricultura no era normal que els humans s’alimentessin de llet passat el període d’alletament. Com que l’enzim ja no era útil es substituïa per altres a mida que creixíem. No va ser fins l’aparició de l’agricultura quan va aparèixer una pressió positiva que afavorís mantenir l’enzim al budell durant més temps. Sembla que hi ha una certa correlació entre el moment en que va aparèixer l’agricultura en una població i els nivells i l’edat d’aparició de la intolerància a la lactosa.
Per això de vegades cal anar amb compte. Antigament s’enviava llet en pols per ajudar als nens d’Àfrica sense tenir en compte que per molts, a partir de certa edat aquella llet els causava més problemes que solucions.
La llet és un molt bon aliment, però això no vol dir que ho sigui sempre ni per tothom.
Font de la notícia