26 de setembre 2016

La teoria cel·lular / Robert Hooke


La teoria cel·lular, és una part fonamental de la Biologia que explica la constitució de la matèria viva a força de cèl·lules i el paper que aquestes tenen en la constitució de la vida. Dos científics alemanys, Schwann, històleg i fisiòleg, i Schleiden, botànic, es van adonar de certa comunitat fonamental en l'estructura microscòpica d'animals i plantes, en particular la presència de nuclis, que el botànic britànic Robert Brown havia descrit recentment (1827). Van publicar junts l'obra Investigacions microscòpiques sobre la concordança de l'estructura i el creixement de les plantes i els animals. Assentar el primer principi de la teoria cel·lular històrica:Tot en els éssers vius està format per cèl·lules o productes secretats per les cèl·lules. 
Un altre alemany, el metge Rudolf Virchow, interessat en l'especificitat cel·lular de la patologia va explicar el que hem de considerar el segon principi: Tota cèl·lula s'ha originat a partir d'una altra cèl·lula, per divisió d'aquesta.

http://www.dailymotion.com/video/xbzepw_teoria-celular-schwann-y-schleiden_school



També podeu saber més coses sobre la persona que va donar nom a la cèl·lula, Robert Hooke. Va ser un científic de primera categoría.

Robert Hooke - Vìdeo Dailymotion


BONA I MALA LLET



Us transcric un article del molt recomanable bloc "CENTPEUS" sobre una biomolècula ja coneguda: la lactosa. Espere que us siga de profit i us servisca d'exemple per al vostre blog. Teniu moltes molècules que esmentem en classe i que poden servir-vos de tema d'investigació.


Els humans som mamífers i, per tant, és comprensible que la llet sigui un aliment excel·lent pels infants. La llet materna conté tot el necessari per créixer i desenvolupar-se. Però a partir d’una determinada edat, la llet deixa de ser un aliment tan bo per moltes persones. A l'edat adulta, gairebé la quarta part de la població dels països mediterranis no tolera la llet. I a Àfrica aquesta intolerància arriba gairebé a la totalitat dels adults i pot aparèixer en els nens molt aviat, a partir dels dos o tres anys. De manera que, de vegades, la llet pot no ser tan sana com ens deia l’àvia.
En paraules tècniques es parla d’intolerància a la lactosa. Un quadre de dolors abdominals, diarrea, gasos, malnutrició i creixement lent en els nens i que es relaciona directament amb el consum de llet. L’aliment que ens dóna la vida en les primeres etapes de la vida, pot arribar a ser un problema important a partir de determinat moment.
El causant és la lactosa, que és el sucre que es troba principalment a la llet. A nivell molecular la lactosa és una molècula composta per dos sucres units: la glucosa i la galactosa. El cas és que per poder absorbir la lactosa primer cal trencar la unió dels dos sucres i després el cos absorbeix perfectament tant la glucosa com la galactosa. I de trencar aquesta unió s’encarrega una proteïna, un enzim anomenat lactasa, que fabriquen les cèl·lules del budell.
Els nens petits en tenen molta de lactasa, però a mida que ens fem grans n’hi ha que cada vegada en fan menys, alguns en fan molta menys i finalment hi ha qui deixa de fer-ne del tot. Aquí té la darrera paraula la genètica. Els nivells de lactasa que tindrem de grans depèn de la nostra herència genètica.
Però, és clar, si el budell deixa de fer lactasa, la molècula de lactosa no es trenca en dos i no la podem absorbir. De manera que es quedarà dins el budell. Això no tindria més importància sinó fos pel fet que els bacteris que viuen dins del nostre budell si que poden alimentar-se de lactosa. I quan ho fan, quan disposen de molta lactosa, doncs comencen a créixer més del que tocaria, a fermentar la lactosa i a generar productes residuals que no haurien de fer. Això és el que causa dany a les parets del budell, gasos i alteracions en les cèl·lules que s’encarreguen d’absorbir el menjar.
De manera que en poc temps no tan sols deixem d’absorbir la lactosa sinó que tot el mecanisme de captació d’aliments queda malmès.
La solució és aparentment senzilla. N’hi ha prou deixant de prendre llet. En ocasions també es poden prendre càpsules amb l'enzim, la lactasa, per ajudar a digerir la llet. Però en els casos severs d’intolerància, fins i tot una petita quantitat de lactosa pot ser suficient per causar problemes, i aleshores la vida es torna molt complicada, perquè moltíssims aliments incorporen derivats de la llet (entre ells la lactosa) en la seva composició. Molts embotits, cereals, productes precuinats, el pa, les sopes instantànies i fins i tot molts medicaments. Si un dia mireu la composició dels productes del supermercat us adonareu de com de difícil pot ser aconseguir una dieta sense res de derivats lactis.
I la causa d’aquesta pèrdua de l’enzim lactasa pot ser deguda al fet que abans de l’aparició de l’agricultura no era normal que els humans s’alimentessin de llet passat el període d’alletament. Com que l’enzim ja no era útil es substituïa per altres a mida que creixíem. No va ser fins l’aparició de l’agricultura quan va aparèixer una pressió positiva que afavorís mantenir l’enzim al budell durant més temps. Sembla que hi ha una certa correlació entre el moment en que va aparèixer l’agricultura en una població i els nivells i l’edat d’aparició de la intolerància a la lactosa.
Per això de vegades cal anar amb compte. Antigament s’enviava llet en pols per ajudar als nens d’Àfrica sense tenir en compte que per molts, a partir de certa edat aquella llet els causava més problemes que solucions.
La llet és un molt bon aliment, però això no vol dir que ho sigui sempre ni per tothom.
Font de la notícia

Què és la teoria endosimbiòtica?

PUBLICAT PER: DARIL DE LA NOU



La teoria endosimbiòtica és una de les més interessants i possiblement més controvertides de la biologia. Encara que ja han passat uns quants anys d'haver estat postulada, en aquest temps han anat augmentant tant els arguments a favor com en contra, de manera que és encara un dels grans reptes per a la comunitat científica, en especial dels estudis evolutius.Saps en què consisteix aquesta teoria? Vegem-ho.

La postulació de la teoria endosimbiòtica

També coneguda com Teoria de la Endosimbiosis o Endosimbiosis seriada (en anglès SET: Serial Endosymbiosis Theory), va ser popularitzada per Lynn Margulis en 1967 en la seva obra On the origin of mitosing cells i posteriorment enriquida en altres articles i documents seus de gran rellevància científica, encara que anys abans ja s'havia suggerit la idea, però no va ser ben valorada pels científics.






Aquesta teoria planteja essencialment que alguns dels orgànuls de les cèl·lules eucariotes (totes les cèl·lules excepte les bacterianes), en particular les mitocondrias i els plastidis, van ser en el seu moment organismes procariotes de vida lliure (bacteris) que probablement després d'haver estat englobats o fagocitats , no van ser digerits i per contra, es van acoblar de manera que van establir una relació dependent amb la cèl·lula que els "devorar".F




A causa de la seva similitud amb alguns bacteris de vida lliure existents avui en dia, s'ha arribat a especular que els plastidis derivarien de cianobacteris i les mitocòndries de bacteris com les rickettsies. Aquesta relació seria de mutu benefici i es faria tan estreta en el transcurs evolutiu que avui en dia no pot viure una sense l'altra.


Quines proves donen suport a la teoria endosimbiòtica?

En primer lloc, constituint una se'ls elements de més pes, hi ha el material genètic. Els cloroplasts i els mitocondris presenten ADN propi i independent de l'ADN de la cèl·lula en què es troben, aquest material a més és bicatenari i circular, idèntic al dels bacteris i molt diferent al de les cèl·lules eucariotes.
D'altra banda, igual que els organismes procariotes, aquests orgànuls es divideixen per fissió binària i no per mitosi, i són capaços de sintetitzar les seves pròpies proteïnes a partir dels seus propis ribosomes, orgànuls que també són semblants als bacterians.
Un altre punt important és que tots dos orgànuls presenten una doble membrana, característica que reforça la idea que van ser englobats una vegada, ja que la membrana interna presenta semblances a les bacterianes i l'externa no, pel que podria haver-se originat a partir de la vesícula que va embolicar originalment al bacteri. De fet, és en aquesta membrana interna on se situen els centres d'obtenció d'energia, com en els bacteris. Finalment està la mida, que tant en les mitocòndries com en els plastidis és similar al d'alguns procariotes.

Quins arguments en contra hi ha?

Malgrat totes les raons anteriors, que per a molts són suficients, hi ha certes reticències a la comunitat científica ia alguns plantegen, entre altres coses, que si aquests orgànuls són bacteris simbionts haurien de ser capaços de sobreviure fora de les cèl·lules, com passa amb altres endosimbionts, com ara les zooxantel·les dels corals.
No obstant això, això es pot refutar si tenim en compte que han passat milions d'anys d'evolució i la relació s'ha fet tan estreta, que els bacteris van poder perdre certes capacitats que ja no els eren necessàries, impedint-los ia tornar a una manera de vida lliure.
Pel que fa a la genètica existeix també un altre aspecte que interfereix en la credibilitat de la teoria per a alguns, i és que el ADN d'aquests orgànuls presenta introns, zones que no codifiquen per formar proteïnes i que són propis de l'ADN de les cèl·lules eucariotes. No obstant això, el moment en què els introns van aparèixer en l'evolució encara no es coneix amb certesa.
In memoriam Lynn Margulis (Chicago5 de març de 1938 - 22 de novembre de 2011

Introdució als lípids

Ací teniu uns vídeos de Youtube on podreu repassar molts dels continguts explicats en classe. l'autor té una gran col·lecció de vídeos que tracten molts dels temes que estudiarem enguany, com els gúcids, proteïnes etc . Podeu mirar en Youtube i descarregar-los si us agraden.




Després d'aquestes presentacions tens unes animacions sogre els àcids grassos saturats i insaturats i la major o menor facilitat d'aquestes molècules d'establir enllaços de Van der Waals entre elles.

En aquesta senzillles animacions veuràs com es formen els enllaços esters d'un triacilglicèrid, d'un cèrid i d'un fosfoglicèrid.






Les bicapes lipídiques que formen les membranes biològiques són estructures dinamiques, tal i com intenta explicar l'animació que teniu a continuación.



Finalment una altra animació (cal fer click ací) on sabreu com és l'estructura dels esfingolípids.

 

Principals esteroides:


21 de setembre 2016

Videoclasses

Una altra manera d'estudiar, des de qualsevol lloc. Uns professors que han gravat en video les seues classes per als seus alumnes (i per a vosaltres, si us agraden). Us passe dos exemples. Estan en Youtube i podeu subscriure-hi, de manera que podreu accedir a molts més temes.







Materials interactius sobre cèl·lules per a l'ESO






20 de setembre 2016

Animacions del tema 1

L'aigua: estructura i formació dels enllaços d'hidrogen.



PROPIETATS DE L'AIGUA



Disolución d'ions i composts polars
Una sencilla animación que es explica el gran poder dissolvent de l'aigua




En la pàgina de la professora Luengo, teniu una apunts molt clars i un conjunt d'animacions que us podran ajudar a entendre millor els conceptes


Fenomen d'osmosi


Conseqüències dele processos osmòtics en les cèl·lules
 

Sistemes tampó
Una classe magistral. Nivell alt, però ben explicat. Tracta de conceptes com àcid o base, desnaturalització de les proteInes, importància de mantenir el pH, funcionament dels tampons fosfat i carbonat. Recomanable.







13 de setembre 2016

Apunts de biologia de l'IES Rayuela de Móstoles (Madrid)

Una de les millors pàgines amb apunts de segon de Batxillerat. Destaca la seua senzillesa i la maquetació molt agradable de seguir.  Cal fer clic als punts que teniu a l'esquerra


Indice


0 - Los seres vivos
 
 Características Motivos de las características Tipos de seres vivos
 Niveles de organización Ciencias biológicas
1 - Composición química de los seres vivos
  
 Elementos Glúcidos Ácidos nucléicos
 Compuestos Lípidos Otros
 Prótidos
2 - Genética molecular
  
 Información celular Traducción Virus
 Replicación Mutaciones y evolución Ingeniería genética
 Transcripción Regulación de la actividad genética
3 - Morfología Celular
  
 Introducción Membranas Orgánulos eucariotas
 Tipos celulares  Orgánulos procariotas
4 - Fisiología Celular
 
 Nutrición  Relación Reproducción 
 Metabolismo celular  
5 - Genética Mendeliana
  
 Tipos de caracteres genéticos Transmisión de caracteres Problemas de genética
6 - Microbiología
 
 Microorganismos Microorganismos y la salud  Biotecnología 
  Microorganismos y el medio
7 - Inmunología
 
 Necesidad del sistema inmunitario Inmunidad natural Inmunidad adaptativa
 Enfermedades relacionadas con el sistema inmune







Vínculos de interés para la asignatura 
 
Otros recursos 
Fórmulas 
Listado fórmulas químicas y moléculas utilizables en la asignatura 
Tablas y resúmenes 
 Resumen de los elementos químicos de los seres vivos 
 Tabla resumen de compuestos químicos celulares 
Video
 
 Estructura del ADN 
 Replicación y transcripción 
 Traducción