21 de novembre 2017

Consells sobre alimentación sana

Ara que estem treballant  en classe les pautes per a una alimentación sana, és convenient que llegiu articles que relacionen el que explique en classe (sovint massa teòric), amb el que fem realment en la nostra vida diaria. És per això que us invite a llegir aquest article del diari El País.

¿Qué es mejor: sándwich o bocadillo?

Y otras claves para comer sano sin reparar en ello. Tranquilo: no le diremos que adorne sus platos con avena. Esto sí que está rico.

Quizá el médico le haya recomendado cuidar su alimentación. O tal vez usted mismo se ha propuesto seguir una dieta sana, pero (para qué negarlo) la perspectiva de un plato de acelgas, por saludables que sean, no le seduce lo más mínimo. Comer rico y con calidad nutricional es mucho más sencillo de lo que piensa. "Basta con volver a la dieta tradicional de nuestro entorno, a la de nuestros abuelos, la mediterránea”, resume el catedrático de Fisilología Emilio Martínez, del Instituto de Nutrición y Tecnología de los Alimentos de la Universidad de Granada. “Si se toman cinco piezas al día entre frutas y verduras, seguro que se come sano”, añade Clotilde Vázquez, jefa del Departamento de Endocrinología y Nutrición de la Fundación Jiménez Díaz. Aquí tiene 9 claves para hacerlo sin ni siquiera reparar en ello. Y una incluye saber elegir entre estos dos manjares: ¿sándwich o bocadillo?
1. Desayunar churros (si se fríen bien)
Una buena jornada depende mucho del desayuno. “Comer por la mañana es fundamental para mantener los ritmos hormonal, circadiano y neuroendocrino, y para proteger la salud en general”, subraya Vázquez. La primera comida del día debe incluir un lácteo (mejor desnatado o semidesnatado), fruta, hidratos de carbono y algo de grasa. “Por ejemplo, un café con leche semidesnatada, una rebanada de pan con aceite y tomate y un zumo natural de naranja”, propone la nutricionista Patricia Escribano, del Servicio de Promoción de la Salud de Sanitas. Pero si prefiere un desayuno más tradicional, la endocrinóloga asegura que los churros, si se fríen en un buen aceite, se pueden intercambiar por el pan o los cereales. "Y, en ocasiones, sustituir el aceite por mantequilla no es mala idea, pues aporta vitamina D", añade.
2. Ensalada con queso. ¿Por qué no?
Que sea bajo en grasa, eso sí. “Y podemos añadir pescado azul a la plancha, que aporta proteínas y mejora el sabor del plato. Evitaremos salsas y alimentos grasos o con mucha sal”, dice Clotilde Vázquez. Para la nutricionista, es una cena perfecta, al igual que "una ración de verdura con un poco de aceite, fruta y yogur".

3. Sazonar con especias
El consumo excesivo de sal es un mal común de muchos países y en muchas personas que causa hipertensión arterial. Además, puede favorecer el desarrollo de enfermedades autoinmunes, según un estudio de las Universidades de Yale, Harvard y el Instituto Board publicado en Nature, aunque es una relación que todavía no se ha comprobado en humanos. "Se abusa de la sal, no solo de la añadida (en cocina o mesa), sino de los alimentos con alto contenido en sal (encurtidos, conservas y salazones”, subraya Emilio Martínez. Para reducir la cantidad de la sal de la dieta, podemos opta por las especias, como concreta el experto. Además de aportar tanto sabor como la sal, muchas de estas hierbas resultan beneficiosas para la salud, como el orégano, que combate la inflamación gracias a su componente de beta cariofilina, según concluyó este estudio de la revista Proceedings. Emilio Martínez recomienda, igualmente, añadir gusto a los alimentos con limón, ajo y cebolla.
4. Leer previamente las etiquetas de los alimentos

Muchos dedos apuntan al azúcar como responsable de algunas de las enfermedades más frecuentes actualmente, como la diabetes o el cáncer. Sin embargo, los expertos consultados no son partidarios de eliminarla de la dieta dentro de un consumo moderado, el necesario para endulzar una infusión o un café (una cucharadita). “No hay que demonizar ningún alimento”, subraya el catedrático. "Lo que se debe vigilar es la ingesta de azúcares añadidos en pasteles, zumos, batidos o refrescos”, prosigue. La clave está en aprender a leer las etiquetas y excluir los productos con cuyo solo consumo ya se sobrepasa la cantidad que recomienda la OMS: 50 gramos al día para una dieta de 2.000 calorías. Según la Universidad de Santiago de Compostela, las personas que tienen este hábito presentan un índice de masa corporal inferior a los que no lo hacen. Tenga en cuenta, como recuerda la Fundación Española del Corazón, que la leyenda "sin azúcares añadidos" no significa "libre de azúcar", sino que no se ha añadido ninguno simple aunque pueda contener otros naturales. Esta es la nueva legislación que regula las normas de etiquetado.
5. Cocinar con respeto
La forma más sana de preparar una vianda es la que menos altera sus propiedades nutricionales y garantiza su seguridad. Martínez es partidario de las que “no maltraten el alimento”, como cocer al vapor; y, sobre los asados, advierte de que no hay que llegar hasta alcanzar tonos negros. "La fritura es una técnica mediterránea que si se hace correctamente no afecta demasiado a las propiedades nutricionales del alimento. La clave reside en utilizar aceite de oliva y a la temperatura correcta, es decir, sin permitir que humee, asevera.
6. Primar el bocadillo sobre el sándwich
El pan normal tiene menos grasas que el pan de molde, por lo que ante la disyuntiva de elegir entre un bocadillo de jamón y un sándwich, de idéntico relleno, Vázquez no duda: “El bocadillo es mejor que cualquier sándwich o que un plato combinado”. Según el libro La cocina del colesterol, de la Unidad de Lípidos de la Fundación Jiménez Díaz, estos son los datos de grasa en cada tipo de pan por dada 100 gramos: pan de trigo (1,7 gramos, de las que 0,52 son saturadas), pan de trigo integral (2,7 gramos, de las que 0,6 son saturadas), pan de centeno (1 gramo, del que 0,19 es saturada), pan de molde rústico (2,7 gramos, de las que 0,8 son saturadas) y pan de molde 12 cereales (5,9 gramos, de los que 0,8 son saturadas). El doctor Antonio Villarino, presidente de la Sociedad Española de Dietética y Ciencias de la Alimentación (SEDCA), recomienda el bocadillo cárnico como una de las ingestas fundamentales del día también en adultos. Su aporte calórico medio es de 230 kcal.
7. Gozar del aperitivo… pero compensar después
El aperitivo no está reñido con una dieta sana. La endocrinóloga apela al sentido común: “Si se han tomado unas patatas bravas, en la comida habrá que restringir los hidratos de carbono, y si han sido aceitunas, reducir las grasas. Si el aperitivo ha consistido en una tapa de jamón y queso, se puede prescindir del segundo plato”. Escribano aconseja los aperitivos poco calóricos, como el salpicón de marisco, las gambas a la plancha, los encurtidos o el gazpacho.
8. No ponerse límites: conocer bien los atajos
¿Cocido? Permitido. ¿Tortilla de patatas? También. El truco está en conocer las claves que hacen más 'llevaderos' para su estómago estos alimentos. Patricia Escribano apunta que para reducir las calorías de la tortilla, hay que cocinar la patata cocidao al microondas. "Pero si no se quiere renunciar a la preparación tradicional, una vez fritas déjelas escurrir en papel absorbente”, matiza. Para un cocido saludable, “evite las carnes grasas (chorizo y morcilla) y utilice carnes magras (morcillo y pollo)".
9. Hacer ejercicio
¿Hacer ejercicio para comer sano? En efecto. La actividad física ayuda a este fin. Y un aumento de la práctica deportiva se asocia a una mejoría paralela de la calidad de la dieta, como concluye un estudio realizado en la Universidad de Harvard y publicado en Obesity Reviews. El ejercicio aumenta la sensibilidad a las señales fisiológicas de la saciedad y esto influye en un mejor control del apetito. Además, si le preocupa el peso, comerá después sin remordimiento. Y eso sí que sabe bien.

13 de novembre 2017

Jo soc jo i la meva flora intestinal


Una entrada molt interessant del blog CENTPEUS


220px-EscherichiaColi_NIAID.jpgQue al budell hi tenim la flora bacteriana és una cosa que no és novetat. De vegades costa recordar que al final portem a sobre més bacteris que no pas cèl·lules, de manera resulta fàcil sospitar que tant bacteri ha de tenir algun impacte sobre la nostre salut. Normalment pensem en problemes digestius i en les diarrees que es poden causar per excés d’antibiòtics, quan matem la major part de la flora intestinal. Els fabricants de iogurts també ataquen amb la publicitat dels seus iogurts fets amb no-se-quins fantàstics bacteris que, pressumptament, et faran sentir millor, estar més guapo i cagar més de gust.
Però més enllà de les promeses dubtoses de la publicitat i de les sospites més o menys encertades, la veritat és que tenim dades que indiquen que la nostra flora intestinal juga un paper molt més important del que acostumem a sospitar.
Quan un nen neix ho fa amb el budell buit de bacteris. Però el mateix pas per la vagina durant el part, els primers amorraments al mugró per mamar i les primeres abraçades dels pares fan que de seguida comenci a incorporar bacteris que aniran colonitzant els budells. En pocs anys la flora ja serà força estable i ben determinada, i no resultarà massa fàcil modificar-la. Però el cas és que els metges comencen a adonar-se que modular la flora, canviar el tipus de bacteris que tenim, podria ser molt interessant.
Per exemple, s’ha vist que un dels motius que pot causar obesitat no és només el menjar més o menys, o tenir uns o altres gens sinó també la flora intestinal. Podem agafar ratolins que es mantenen sense flora intestinal des del moment de néixer i colonitzar els seus budells amb bacteris provinents d’animals normals. Aleshores els ratolins creixeran normalment. Ara be, si els que els hi posem son bacteris provinents d’animals obesos, els ratolins receptors, malgrat tenir una dieta igual, acabaran per ser obesos.
La gràcia sembla estar en la manera com els bacteris poden metabolitzar els aliments. Part de la fibra que nosaltres som incapaços de digerir hi ha bacteris que si que poden fer-ho. Uns amb més eficàcia que altres. Si tens uns dels d’alt rendiments vol dir que els teus budells disposaran de més nutrients per absorbir encara que mengis el mateix que una altra persona amb uns bacteris menys eficients. De manera que, en alguns casos (i NO sempre) podríem tractar la obesitat actuant sobre els bacteris del budell. Només ens cal saber quins dels milers que hi ha son els importants I també com fer-ho per seleccionar uns o altres. O dit d’altra manera, només menjant un determinat tipus de iogurt no n’hi ha prou.
Però tot plegat encara està relacionat amb la nutrició i no resulta massa sorprenent. En canvi, si que és inesperat que modular els bacteris que tenim al budell pugi tenir efectes sobre el comportament, el caràcter i fins i tot situacions com l’angoixa o la depressió. Desconcertant, però real. De nou, agafant animals lliures de microbis i colonitzant els seus budells amb uns o altres microorganismes s’aconsegueix que presenten patrons de comportament diferents.
Sabem que hi ha un nervi que comunica directament el cervell amb (entre altres coses) els budells. És el nervi vague. Però és un error pensar que la comunicació va només del cervell cap al budell. També hi ha senyalització en sentit contrari i productes generats pels bacteris poden afectar el tipus de senyals que reb i que ha de processar el cervell. Tot plegat té un efecte que no és menyspreable en coses com el comportament.
De nou, això no vol dir que només amb una dieta sana i unes bactèries naturals puguis curar la depressió. No hi ha solucions simples a problemes complexes per molt que alguns intentin vendre’ns la moto. Però si que pot ajudar i tenir un efecte remarcable. O al menys serà així quan aprenguem a controlar i regular aquesta complexa xarxa de senyals que sembla que hi ha entre el nostre organisme i els microbis amb els que cohabitem.
Diuen que “jo soc jo i les meves circumstàncies”, però cada vegada veiem més clar que també podem dir amb tota certesa que “jo soc jo i els meus microbis”

Materials interactius sobre alimentació i nutrició

      
  Aquest tema de nutrició i alimentació serà eminentment pràctic, així que necessitaràs una informació clara i precisa per poder realitzar els teus treballs. A continuació tens una col·lecció molt completa de recursos relacionats amb el tema.

 
2.1. Els nutrients i els aliments
  1. Vídeo introductori (S) (3)
  2. Anatomia general, recorregut i composició de diversos aliments (E) (3)
  3. Animació sobre nutrients i la digestió per obtenir-los (S) (3)
  4. Animació sobre les funcions dels nutrients i contingut aliments (E) (4)
  5. Video introductori global de la necessitat i com es fa la digestió (S) (4)
  6. Comprén què són i com funcionen els enzims (S) (5)
 
2.2. La dieta
  1. Video introductori sobre la intolerància a la lactosa (S) (3)
  2. Infografia d’aliments funcionals (S) (3)
  3. La piràmide dels aliments comentada (S) (3)
  4. Infograma amb diferents gràfics sobre la dieta (S) (4)
  5. Infograma per localitzar els aliments frescos per mesos (S) (3)
  6. Explicació detallada sobre el iogurt (S) (4)
  7. Tipus d’oli d’oliva (S) (3)
  8. Fabrica una dieta per una persona concreta (S) (4)
  9. Jocs d’alimentació, dieta (S) (3)
  10. Elabora un menú coneixent els aliments (S) (3)
  11. Simulador de nutrició per pràctiques  (5)
  12. Cercle d’aliments amb informació nutricional (S) (3)
 
2.3. L’alimentació i la salut
  1. Infografia sobre tipus i beneficis de la fibra (S) (3)
  2. Infografia de tipus de peixos i el seu valor nutritiu (S) (3)
  3. La importància de l’aigua i el cop de calor en infografia (S) (4)
  4. Infograma sobre els factors que porten a la obesitad (S) (3)
  5. Factors que influeixen en l’augment de l’obesitat (S) (3)
  6. Calories que es gasten en fer esport, taula (S) (4)
  7. Vídeo dels aliments per reduir pes però mantenir-se bé (E) (5)
  8. Joc d’alimentació i salut (S) (3)
  9. Calculadora del IMC amb comentaris (S) (3)
  10. Calculadora de les calories que es gasten (S) (3)
  11. Calculadora per mesurar la despesa energètica en l’esport (S) (3)
  12. Infografia sobre la conservació dels aliments (S) (3)
  13. Necessitats dels aliments i una dieta equilibrada (S) (4)
 
2.4. Malalties relacionades amb l’alimentació
  1. Calculadores per mesurar paràmetres corporals (mesures angleses) (E) (3)
  2. Problema de la obesitat infantil (S) (4)
  3. Reducció de l’estómac per reduir l’obesitat (S) (4)
  4. Infografia (es pot descarregar) sobre les càries (S) (3)
  5. Problemes que comporta la deshidratació (S) (3)
  6. Infografia sobre l’obesitat abdominal (S) (4)
  7. Malalties nutricionals (S) (4)
 
2.5.  La nutrició
  1. Infografia de nutrients energètics i què passa en vaga de fam (S) (4)
  2. El dopatge per obtenir millor rendiment o no (S) (4)
  3. Animació per relaciona els diferents sistemes amb els nutrients  (S) (3)
  4. Vídeo dels nutrients la seva energia i funcions en el cos (S) (4)
 
Per repassar i avaluar
Aula interactiva amb activitats, etc útil per tots (S) (3)

Repàs de tot el tema amb preguntes (E) (4)
Mostra de com pot ser un power point que serveix d’estudi (E) (4)
 

Icon




Tres14: Alimentació


http://www.rtve.es/alacarta/videos/tres14/tres14-alimentacion/1108596/


Una alimentació sana no està renyida amb el gaudi de les delícies culinàries. Els convidats d'aquest diumenge a Tres 14 posen en comú els seus coneixements per harmonitzar gastronomia i nutrició dos conceptes considerats habitualment antagònics.

El programa mostra com aconseguir uns hàbits alimentaris saludables amb les aportacions del cuiner Ferran Adrià, el cardiòleg Valentí Fuster, una autèntica eminència en recerca cardiovascular, que explica com alimentar protegint el cor, i de Dolors Corella i José María Ordovás, que avancen les dietes del futur.

Aquests experts en nutrigenòmica pronostiquen que, en un temps no llunyà, la seva disciplina es colarà fins a la cistella de la compra. A l'hora d'anar al mercat, a la botiga d'alimentació o, fins i tot, per menjar fora de casa, serà indispensable portar un xip genètic amb el genoma personal de cadascú per saber quins aliments són els que li convenen per mantenir saludables.

Nutrició: buscant l’equilibri



Fa nou anys, en Joel era un nen obès. Va arribar a pesar 95 quilos. Ara que té 18 anys, la reportera Georgina Pujol el retroba per veure com ha evolucionat. En aquest capítol, entenem per què els aliments més greixosos i calòrics, enganxen tant. I per què el sucre és l’enemic més dolç, que fins i tot altera l’estat anímic. Els nens canvien l’entrepà de berenar per brioixeria industrial. I aquest només és un dels motius que fan que a Catalunya, un de cada 4 nens, d’entre 3 i 12 anys, tingui un excés de pes i de greix. 


L’endocrinòloga de la Vall d’Hebron Marian Albisu és qui va tractar en Joel. Ella assegura que tant el sucre com els aliments que són més apetitosos i calòrics “enganxen”. S’han fet experiments científics amb ratolins que demostren que aquestes bestioles són capaces de fer un gran sobreesforç per aconseguir el menjar que els provoca més plaer que no pas l’altre, igual de nutritiu.

La doctora Albisu constata que una de les causes de l’obesitat és el fet d’engolir, en lloc de menjar pausadament, a banda de veure que les famílies ja no segueixen la dieta mediterrània. Al dia, els nens només prenen una peça de fruita. I, en realitat, n’haurien de menjar dues com a mínim. Un altre problema afegit és que se substitueix l’entrepà de l’esmorzar o del berenar per brioixeria industrial. Per als nens és molt més llaminera, però engreixa de manera desmesurada.

Des de la consulta, la doctora Albisu intenta convèncer els nens obesos que es poden aprimar. I que, si segueixen una dieta de manera estricta, en un any poden canviar la seva aparença. I és que a la llarga, l’obesitat pot portar problemes de salut molt greus.

Amb la doctora en bioquímica i especialista en nutrició naturista, Olga Cuevas, descobrim quants grams de sucre té un refresc de taronja o un grapat de llaminadures. El problema de menjar sucre refinat és que no porta totes les fibres, vitamines i minerals que necessitem per metabolitzar-lo adequadament. La doctora Cuevas explica que quan consumim molt de sucre de cop, puja el nivell de glucosa a la sang. Això provoca que la persona, en aquell moment, estigui molt hiperactiva. Però quan l’efecte del sucre baixa, provoca un estat d’apatia. I fa que es vulgui tornar a menjar sucre, per sentir la pujada un altre cop.

La reportera Georgina Pujol ajuda l’odontòloga pediatra Emma Fortea a explicar l’aparell digestiu als nens de primer de Primària de l’escola Turó de Can Mates de Sant Cugat del Vallès. Com que l’aparell digestiu comença a la boca, la mestra del seu fill li demana que els ho expliqui de manera molt gràfica. A banda, també els parla d’on van a parar els nutrients i quins aliments són més profitosos per als ossos, els músculs o els diferents òrgans, com el cervell.

Al plató, el director i presentador del programa, en Jaume Vilalta, demostra que per buscar l’equilibri nutricional, no cal fer equilibris en cada plat. La qüestió és cobrir les necessitat bàsiques i si un dia ens passem de voltes compensar-ho amb una mica de moderació. Bàsicament, per no engreixar-nos, hem de menjar el que gastem o gastar el que mengem.

12 de novembre 2017

UN PROBLEMA D'EMPAQUETAMENT

Us transcric un interessant article sobre l'estructura terciària de l'ADN que que trobat en un bloc anomenat CENTPEUS

Imagineu que un bon dia us fan un encàrrec. Heu d’agafar un cable de 2 mil·límetres de gruix i de mil quilòmetres de llargada i l’heu d’empaquetar d’una manera compacta, manejable i que no es faci embolics. A més, cal poder desempaquetar-lo i tornar-lo a empaquetar tantes vegades com calgui i sempre de la mateixa manera. I tot s’haurà de fer de manera automàtica.
Doncs aquest és el problema al que es van enfrontar les nostres cèl·lules fa molt de temps. Les mides són proporcionals, però la idea és la mateixa: Com empaquetar l’ADN que tenim dins les nostres cèl·lules. Penseu que una cèl·lula fa una mil·lèsima de mil·límetre, però l’ADN que hi ha dins cada una d’elles mesura un metre de llargada!
En realitat, aquesta és la mida que tindria si estigués completament estirat. El gruix, però, seria d'uns pocs àtoms. En tot cas, l’ADN mai està així. Normalment està una mica empaquetat. Hi ha unes proteïnes anomenades histones que s’encarreguen d’això. Les histones agafen una forma com de plat, o de cilindre molt baixet, i l’ADN s’enrotlla al seu voltant donant-li un parell de voltes a cada histona. Podeu imaginar que si seguíssim la doble hèlix de l’ADN veuríem que dona dues voltes a una histona, segueix una mica, i dona dues voltes a una altra histona, i així anar fent. Al final el resultat és com un collaret d’histones unides per un fil d’ADN.
Normalment el tenim així. Però aquesta és una estructura dinàmica. Per expressar els gens que calgui, l’ADN s’ha de separar de la histona durant una estona, fer unes quantes còpies d’ARN i desprès tornar-se a enrotllar. I això en el tros d’ADN correcte i en el moment oportú. Una maquinària bioquímica extraordinària en la que participen centenars de proteïnes diferents treballant de manera coordinada.
De fet, les histones son algunes de les proteïnes que fan una feina més important. Per això són molt estables. Les proteïnes estan fetes d’aminoàcids, que poden presentar més o menys diferències entre espècies. Doncs entre alguna histona humana i la seva equivalent en els pèsols tant sols hi ha un únic aminoàcid de diferència!
Però quan la cèl·lula s’ha de dividir, l’ADN es duplica i ha d’anar cada copia a una de les dues cèl·lules que sortiran de la divisió. Per això s’empaqueta millor en cromosomes. Un cromosoma és el collaret d’ADN i histones, però tornat a enrotllar sobre si mateix, com un solenoide, i desprès una miqueta més empaquetat. Tot plegat és facilita, perquè el metre d’ADN no és continuat sinó que està en uns quants fragments, que donen lloc als 23 parells de cromosomes. Bé, en realitat l’ADN s’ha duplicat, de manera que quan la cèl·lula es divideix tenim dos metres d’ADN!
Però l’ADN presenta altres problemes purament mecànics. Sempre es diu que és una doble hèlix, que això permet que les dues cadenes es separin, aleshores es pot fer la copia complementaria de cada una i així obtenim dues dobles hèlix. Un mecanisme enginyós i aparentment senzill. Però agafeu dos fils, enrotlleu-los l’un al voltant de l’altre (per obtenir una doble hèlix) i desprès intenteu separar-los obrint per un costat. De seguida veureu que no es pot, que la resta de l’hèlix es deforma i s’esclafa a no ser que sigui molt curta. I en aquest cas el que passa és que es posa a girar com un molinet.
Això també ho ha tingut que resoldre la cèl·lula. Hi ha uns enzims, anomenats helicases, que van fent talls a una de les cadenes, per tal que petits fragments puguin girar i així anar-se obrint.
L’esquema de la doble hèlix de l’ADN és d’una curiosa i elegant bellesa. Però la seva aparent simplicitat oculta una enorme complexitat que encara no coneixem del tot. I sempre és divertit recordar que si sumem l'ADN de totes les nostres cèl.lules, obtindriem un filament tant llarg com la distància de la Terra fins la Lluna!

Font de la notícia: centpeus

11 de novembre 2017

ACTIVITAT ADN: FINDING THE STRUCTURE

En aquest tema, els alumnes podreu realitzar voluntariament algunes activitats relacionades amb el tema de l'ADN. Podeu triar entre: 
  • Fer una maqueta de paper de l'ADN a partir dels materials que seus proporcionen en aquest bloc (si algú necessita el material en paper, ho pot demanar amb temps)
  • Fer una presentació sobre algún episodi important de la història del descobriment  de la doble hèlix o alguns dels seus protagonistes.
Si visiteu la web  DNA interactive   tindreu l'oportunitat de coneìxer moltíssimes coses  sobre  l'anomenada "molècula de la vida", més enllà del que pot entrar en un examen. Us invite a visitar-la i veure que encara hi ha molt per descobrir i, qui sap, igual d'ací uns anys, podeu participar-hi. Una de les parts més interessants és el timeline, una aproximació històrica al DNA on apareixen una gran quantitat de científics famosos. Molt important, encara que no cal saber-ho per a l'examen, les explicacions de com s'arribà a conèixer l'estructura de la doble hèlix a partir de les fotografies de difracció de raigs X També hi ha una secció teacher's guide on podreu obtenir materials  (origami DNA model i Finding the structure). L'apartat applications té un exemple curiós de l'ús del DNA per identificar persones (recovering the Romanovs) Fins i tot pots fer-te la teua pàgina personalitzada

Aquest treball l'haureu de presentar abans del dia  13 de desembre i podeu contestar en la llengua que més us agrade. A més, si ho feu en anglés, sempre podreu "fardar" davant del profe d'anglés)
En primer lloc teniu un document .doc que us explica breument el que cal fer.

Després teniu un document .PDF amb el puzzzle fet, però on fa falta escriure el científic responsable dels descobriments de cada peça.

Podeu fer altra mena de formats: Presentacions powerPoint, entrades al vostre bloc, posters de paper, etc. Recordeu que sou alumnes de segon de batxillerat i s'espera de vosaltres un treball prou seriós







Consells sobre alimentación sana

Ara que estem treballant  en classe les pautes per a una alimentación sana, és convenient que llegiu articles que relacionen el que expliqu...