Olimpiada biologia 2010

Com ja sabeu, una de les activitats programades per al present curs és la participació -voluntària- dels alumnes en l'olimpíada de biologia que tindrà lloc en febrer de 2010. Es tracta d'una prova escrita que es realitza un dissabte pel matí en el campus de Burjassot. La prova consisteix en una sèrie de preguntes tipus test del temari de primer i segon de Batxillerat i un comentari de text.

Us adjunte la prova corregida de 2008. També us servirà per poder comprovar què és el que sabeu a l'hora de fer els exàmens en classe.

Fem sabó a casa

Aquesta és una altra de les pràctiques clàssiques del tema dels lípids. Potser alguna persona major de la vostra família va fabricar sabó. Per facilitar-vos les coses us adjunte algunes webs on s'explica el procediment i un vídeo.

• Enllaç nº 1
• Enllaç nº 2
• Enllaç nº 3

El podeu fer en casa, però sempre cal prendre totes les precaucions possibles. Sort.

De líquid a sòlid: solidifiquem la llet

Una modalitat d'activitat complementària per als alumnes de segon de batxillerat és la realització de senzilles pràctiques de laboratori. A banda de les pràctiques que fem en grup en el laboratori del centre, també hi ha la possibilitat de fer petites investigacions en les vostres cases. Ja hem parlat en casa de reconèixer midò amb betadine, però ara vull proposar-vos una altra experiència relacionada amb el tema de les proteïnes i la desnaturalització de les proteïnes: es tracta de solidificar llet.

A partir d'un material realitzat per Alícia Baltasar, professora d'infermeria de la Universitat de Girona, us proposem realitzar una senzilla pràctica que podreu reflectir en el vostre bloc d'alumnes amb l'ajuda de material gràfic (fotos o vídeos), audio, etc. Caldrà així mateix poder explicar de manera clara i concisa el fonament teòric de l'activitat. Totes aquestes activitats us serviran a l'hora d'entendre de manera significatica els continguts de l'assignatura.

Solidificar La Llet

Gairebé 200 qüestions sobre ciència

Posa't a prova amb el joc RYM !

 

El joc RYM es juga online i consta de quasi 200 targetes amb preguntes relacionades amb la ciència.

En el joc RYM, cada jugador ha d'escollir una fitxa i personalitzar-la amb el seu nom. El jugador tira virtualment el dau. Segons el número obtingut, el joc marca les caselles on es pot col·locar la fitxa. Els colors de les caselles identifiquen les 6 àrees temàtiques del joc. Es tracta de respondre-les correctament. I sobretot d'aprendre coses noves en intentar-ho! 

Podeu jugar sol, o bé organitzar competicions amb els amics. Hi poden jugar fins a 6 persones simultàniament.

Tot plegat es juga en línia, mitjançant el vostre ordinador. Només cal que feu un clic aquí.

Més animacions sobre dinamisme intern

Seguint l'entrada de Sergio fa pocs dies sobre l'expansió del fons oceànic, us propose que treballeu algunes altres animacions de la mateixa web:

• Fragmentació de Pangea.
• Una altra animació sobre el moviments dels continents, amb molta informació adicional sobre les diferents èpoques de la història de laTerra
  
• Proves geogràfiques
  
• L'edat de les roques del fons oceànic.
• Paleomagnetisme.
• Una altra animació sobre paleomagnetisme.
• Límits de les plaques tectòniques.
• Moviments relatius entre plaques tectòniques.
  
• Límits convengents entre plaques.
  

Aquestes animacions, tot i que estan en anglés, us ajudaran a comprendre aquests processos tant importants i, alhora, difícils d'imaginar. Les anirem explicant també a classe. Quina sort, haver nascut en l'era digital. Aprofiteu, doncs, aquestes tecnologies que fan molt més fàcil el vostre aprenentatge. No us conformeu en veure les imatges. Cal fer una explicació escrita de cada una en la llibreta, amb dibuixos inclosos. D'aquesta manera podreu estudiar millor i fer uns exàmens fantàstics. Malhauradament, els exàmens els continuem fent a boli (i cal fer molts dibuixos).

Una possible pujada del nivell del mar

Fa uns dies van estar parlant de la plataforma continental, la continuació de l'escorça continental per sota dels oceans. Van dir que la línia de costa ha anat variant amb el temps geològic, tot produint-se repetides pujades del nivell del mar (transgressions marines) com pot passar ara amb l'escalfament global que fon els gels de les àrees polars, o bé retirades del mar (regressions) com en el temps de les glaciacions.

Això està molt bé, però en aquesta animació, podreu comprovar vosaltres mateixos els efectes d'una elevació del mar en la forma actual dels continents. Us apareixerà un mapa mundi. Desplaceu el mapa amb la maneta cap a l'esquerra fins deixar la penísula Ibèrica al centre. Aleshores punxeu en el + que hi ha al mapa i augmentareu el tamany. Mireu la costa que més us interesse i comproveu els resultats d'una possible pujada del nivell del mar de fins a 14m. Mireu que passaria a casa nostra: adéu Albufera. Vindríem al cole ... amb canoa!!!

Nota: En blau s'assenyales les zones que quedarien cobertes per les aigües.

The Simpsons: The monkey trial

Els irreverents Simpsons rememoren en un dels seus episodis el famòs judici de la mona que tingué lloc als Estats Units en els anys 20 i del qual es va fer la famosa pel·lícula "Inherit in the wind".

Estic segur que no heu vist encara aquest capítol, no emés en Espanya, així que sereu capaços de seguir-lo en anglés sense subtítols. Sort!

simpsons creationism vs evolution

Extensió del fons oceànic

En aquesta pàgina web podeu trobar una animació molt interessant que os ajudarà a entendre millor el procés d'extensió del fons oceànic a partir de les dorsals.

He capturat la animació:

Com millorar la nota de l'assignatura?

A més de les activitats programades cada trimestre, teniu la possibilitat de guanyar punts extra.

Com? Preneu nota

1- La primera possibilitat és escriure un comentari a una notícia relacionada amb el tema del llibre que estem treballant en cada moment al vostre bloc d'alumnes:

• Alumnes 4 ESO A
• Alumnes 4 ESO B
• Alumnes 4 ESO C

A més, sempre podeu passar alguna de les activitats fetes a classe a format electrònic  com les pràctiques, visites extraescolars o alguna de les activitats que fem en anglés. Si teniu cap dubte també podeu consultar el vostre company Sergio Bernal  de 3 ESO B que ha escrit un tutorial sobre el tema

Què cal fer? Primerament de tot cal trobar una notícia sobre el tema escollit que siga relevant i alhora interessant. Una vegada llegida la notícia, cal relacionar-la amb el que estem estudiant i, finalment, escrivim un comentari personal explicant què hem entés de la notícia. Així mateix caldrà assenyalar l’adreça exacta de la font originària de la notícia. Molt prompte us donarem unes nocions bàsiques de periodisme digital.
En el cas de que l’alumne no dispose d’internet, es podrà presentar la notícia, escrita en document word i acompanyada d’una fotocòpia de la notícia original.
Cada entrada al bloc tindrà un valor de fins a 0,25 punts d’augment sobre la nota final de l’avaluació, a més de servir per augmentar la nota d’actiud. Naturalment es valorarà la importància o relevància de la notícia i el treball realitzat per l’alumnes. Es valorarà  també la redacció i l’ortografia.
Podeu fer més d’una entrada comentant noticies, encara que mai podrà augmentar la nota més de 0,5 punts. altres activitats fetes al vostre bloc pot augmentar-vos la nota fins a 1 punt per avaluació.

2- La segona possibilitat és participar en la pàgina d’”ESCOLES EN XARXA”

Què cal fer ací? Escriure un comentari sobre qualsevol tema relacionat amb el món de l’institut i dels seus estudiants i també fer un comentari a una notícia publicada per altra escola. Visiteu la pàgina i sabreu també quins són els temes més demanats
Aquesta activitat es presentarà mitjançant correu electrònic a biogeovfe@gmail.com, adjuntant un document word (.doc) amb el vostre comentari acompanyat d’alguna fotografia relacionada. Més endavant us diré com escriure directament al bloc d'escoles en xarxa.
Cada notícia tindrà un valor de fins a 0,25 punts d’augment sobre la nota final de l’avaluació, a més de servir per augmentar la nota d’actitud. Naturalment es valorarà la importància o relevància de la notícia i el treball realitzat per l’alumne. Es valorarà la redacció i l’ortografia.
Podeu escriure més d’un comentari, encara que mai podrà augmentar la nota més de 0,5 punts.

Total, ací teniu la possibilitat d'augmentar fins a 1,5 punts la vostra nota de l'avaluació: solament cal escriure

El pou més profund

Us copie un article molt adient per al tema que estem estudiant aquests dies, l'estudi de l'interior de la Terra, i que he llegit en el molt recomanable bloc "centpeus". Si que hi ha mètodes d'estudi directe de l'interior de la Terra, un estudi clarament insuficient. d'ací la necessitat d'utilitzar mètodes d'estudi indirectes com el de les ones sísmiques. Espere que us interesse. Podeu aprofitar i escriure un comentari a aquest article al vostre bloc d'alumnes.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Ara, quan encara disposem dels últims préssecs frescos al mercat, és una bona època per fer-nos una idea de com és el nostre planeta. Sembla una ximpleria, però si mirem un préssec estem mirant un model a escala de la Terra. El pinyol seria el nucli i la part comestible seria el mantell. Finalment, la pell representaria l’escorça de la Terra. La gràcia d’aquest model és que ens permet fer-nos una idea del poc que hem aconseguit penetrar a l’interior del planeta. Encara no s’ha pogut arribar mai travessar del tot la pell d’aquest préssec gegantí.

És una llàstima, perquè la interfase entre l’escorça i el mantell (o entre la pell i la carn del préssec) sempre m’ha fet gràcia. Segurament és pel nom que té: Discontinuïtat de Mohorovicic, però que s’anomena “el Moho” i que es pronuncia “Mojo”, com la salsa canària. Òbviament el nom és en honor d’Andrija Mohorovicic, el científic croat que al 1908 va deduir l’existència d’aquesta discontinuïtat a partir de dades dels sismògrafs.

Parlem d’una discontinuïtat per indicar que la composició de les roques experimenta un canvi en aquell indret. L’escorça, que és la part on vivim està feta sobretot de basalts i granit, mentre que el mantell el formen roques ígnies que es coneixen com peridotites. Com que la composició i la densitat són diferents, les ondes generades pels terratrèmols es modifiquen en passar per allà, igual que un raig de llum es desvia en entrar a l’aigua.

Però les dades que tenen els geòlegs sobre l’interior del planeta sempre són indirectes. I el millor per conèixer algun indret és anar i mirar-ho de ben a prop. El problema és que en un préssec la pell sembla fina, però en el cas de la Terra ja parlem de foradar uns quants quilòmetres de roca. I això no és gens fàcil.

Fins ara, l’intent més aconseguit el van fer els antics soviètics, en el que va ser la “Perforació Superprofunda de Kola”. La idea era arribar fins al Moho per obtenir mostres, però no va poder ser. I això que tenen el rècord absolut de profunditat perforada. Van arribar fins als 12.262 metres de fondària, que no està gens malament. Però el Moho es troba a uns 35 quilòmetres de fondària, de manera que sols s’ha fet un terç del camí. I si pensem en tota la Terra, gairebé ni l'hem esgarrapat. Aquí hi ha una animació que ho descriu molt gràficament.

Potser seria millor fer la perforació des del fons del mar. Allà el Moho està únicament a uns vuit quilòmetres, però les complicacions de muntar una perforació d’aquestes característiques al fons del mar són formidables.

El cas és que quan els soviètics van anar perforant i van aconseguir als 12.000 metres de fondària van aturar la perforació per poder fer les celebracions com Deu mana. Aquesta aturada va fer que part del forat col·lapsés, de manera que van haver de reprendre la feina des dels 5.000 metres. Al final van aconseguir arribar a la cota, mai superada, dels -12.262 metres, però un imprevist va obligar a aturar la perforació l'any 1994.

El cas és que els càlculs ja preveien un augment gradual de la temperatura, i en aquell nivell esperaven treballar al voltant dels 100 °C. Però la realitat va ser que ja estaven al voltant dels 180 °C i de seguir així, al final la temperatura calculaven que rondaria els 300 °C. Massa elevada per treballar en condicions, de manera que allà es va quedar la perforació.

Pels amants de la Ciència Ficció té la seva gràcia, perquè en realitat, els treballs van incloure varies perforacions a partir d’un pou principal. I el nom del que va aconseguir el rècord és SG-3. Res a veure amb StarGate, però la coincidència sempre em fa somriure. No és una porta estel·lar, però és una porta a l’interior del planeta, que també té la seva gràcia.

No hi ha diners per investigar en Espanya?

Una de les notícies dels darrers dies és la  possible retallada de fons destinats a la investigació científica per al 2010.  Aquests projectes necessiten gran quantitats de diners, naturalment. Podem permetre's el luxe de deixar d'investigar, tot i la crisi econòmica? Ara resultarà que és més important guanyar el "mundial de futbol" o organitzar una olimpíada que estar al capdavant de la investigació científica mundial. Els esports poden  donar alegria a uns quants, però la ciencia ens porta el progrés i proporciona qualitat de vida a tothom.

Pense que aquesta notícia pot ser comentada per vosaltres al vostre bloc

Per finalitzar amb un somriure, mireu aquest acudit d'una  coneguda història del "passat" de la Terra.

POWERPOINT I YOUTUBE

Ací teniu dos tutorials que poden ajudar-vos per fer les vostres activitats en Internet:

Com pujar un vídeo al YouTube

Com fer una presentació PowerPoint

Ací teniu un altre tutorial

GOOGLE BOOKS

Google ens presenta una eina molt interessant per cercar informació. la possibilitat d'accedir a millers de llibres, la majoria dels quals tenen un accés limitat, però que ens poden proporcionar la informació que necessitem en eixe moment. solament hem d'entrar en http://books.google.es/books?hl=ca i escriure el nom del llibre o de l'autor que ens interessa, tal com podeu comprovar en la imatge que teniu a sota. Hi ha tres possibilitats: llibres amb accés total, amb accés parcial o sense accés (encara que tenim informació per poder-lo adquirir)

Una vegada feta la cerca, podem accedir al llibre i també, feu clic a l'enllaç "Afegeix-lo a la meva biblioteca", emmagatzemar o compartir els llibres que ens interessen.

Proveu vosaltres. Per exemple el llibre "Fonaments de bioquímica" de Juli Peretó, publicat per la Universitat de València

Premis Nobel medicina 2009

Hui hem sabut qui són els científics guardonats amb el premi Nobel de Medicina 2009: Elizabeth H. Blackburn, Carol W. Greider i Jack W. Szostak. Es reconeix el seu treball sobre telòmers (els extrems dels cromosomes) i la telomerasa (la maquinària que en té cura), uns aspectes molt relacionats amb els processos d'envelliment cel·lular. Així que ja tenim un tema per tractar al vostre bloc. Què són els telòmers i la telomerasa? Per què són tan importants com per a ser la seua investigació el tema mereixedor dels Nobel d'enguany?

Preneu-vos-el amb calma i feu un bon treball de recerca bibliogràfica. Durant els propers dies eixiran moltes notícies relacionades, però és també important colsultar obres generals de biologia molecular. Per començar, podeu consultar aquest article de "El País"

Nobel de Medicina para los descubridores de la telomerasa

ANIMACIONS AL VOLTANT DE L'AIGUA

Ací teniu més animacions que us poden ajudar a entendre algunes de les propietats que fan de l'aigua una molècula tan especial:

• Hydrogen Bonds and Water from Northland Community and Technical College
• Structure of Water by John Kyrk
• Salt Dissolving in Water from Northland Community and Technical College
• Molecular View of Solution formation Essential Chemistry, 2/e by Raymond Chang
• Animated pH scale by John Kyrk
• Buffering Essential Chemistry, 2/e by Raymond Chang
• Chiral Molecules Nobel Prize Chemistry 2001
• Periodic Chart and Bonding Iowa State University
• Phases of Water Tom Greenbowe at Iowa State University
Tot i estar en anglés, el fet de ser animacions farà que siga de fàcil enteniment