12 de febrer 2017

HAPPY BIRTHDAY, BOBBY


Fa 200 anys , un 12 de Febrer, va nàixer Charles Robert Darwin.

En els següents enllaços podreu llegir el llibre online (en castellà):
El video següent us conta la seua biografia.

09 de febrer 2017

El llarg camí del DNA

El llarg camí del DNA 

Us transcric una interessant entrada del blog centpeus, publicat per Daniel closa 

A mitjans del segle passat, el gran problema de la biologia era identificar quin era el suport químic de la informació genètica. Ja tenien el concepte de gens, entesos com les unitats d’informació genètica, però ignoraven en que consistia. La idea que tenia més èxit era que al nucli de les cèl·lules hi hauria unes proteïnes particulars que complien aquesta funció. Semblava assenyat ja que les proteïnes eren versàtils, podien formar cadenes i estaven constituïdes per vint aminoàcids diferents. Era temptador pensar en un alfabet de vint lletres amb el que escriure la informació genètica.
Al nucli també hi havia el DNA, però aquest es considerava com un material de suport. Una mena de estructura on s’aguantarien els autèntics gens. Ara ens sembla curiós, però en aquell temps no era cap ximpleria. Després de tot, el DNA nomes tenia quatre “lletres” que, a sobre, mantenien unes proporcions constants de dos en dos. Semblava que allò no donava per gaire sofisticació.
Però un seguit d’experiments van començar a apuntar al DNA com a material genètic i finalment, l’any 1953 Watson i Crick van publicar un article on proposaven l’estructura de doble hèlix que permetia entendre com funcionava el DNA com a material genètic.
Aclarit això tocava desxifrar el “codi genètic”. Al DNA hi havia les instruccions per fabricar les proteïnes. És a dir, en quin ordre es posaven els aminoàcids. Ep! Però a les proteïnes hi tenim vint aminoàcids i al DNA nomes hi ha quatre nucleòtids. Això volia dir que, com a mínim, calia anar llegint els nucleòtids en grups de tres per tenir més de vint combinacions.
Els primers intents van ser senzills. Van posar en un bacteri una cadena de DNA que només tingués adenines, tipus A-A-A-A-A-A-A….. i van veure que la proteïna que fabricava estava feta únicament per l’aminoàcid lisina Lys-Lys-Lys-Lys… De manera que la primera peça del codi era AAA es tradueix per Lisina (per cert, això ho va fer Severo Ochoa i per això va guanyar el premi Nobel l’any 1959). La resta de combinacions van trigar més, però finalment es va acabar esbrinant tot el codi. Des d’aleshores podem llegir la seqüencia d’un gen i saber quina proteïna fabricarà.
Però, és clar, amb això no n’hi ha prou. A més de la informació de quina proteïna es fa, cal més instruccions per decidir quan es fa. No tots els gens funcionen tota la estona. Al principi de la cadena del DNA de cada gen hi ha una zona que serveix per controlar l’activitat del gen. Esbrinar això ho van començar a fer els francesos Jacob i Monod a principis dels anys 60, amb sistemes de regulació senzills. Ara encara els estem estudiant i podem dir que els sistemes de control, els promotors, realment son complicats amb ganes.
Amb tot això semblava que ja enteníem com funcionava el DNA i es va començar a analitzar les seqüències dels gens. En fer-ho van començar a sortir més sorpreses. Aquella seqüència que pensàvem que es llegiria seguida per transcriure-la a proteïna estava plena de regions de DNA que no apareixien a la proteïna. La majoria de gens estan fets a trossos (anomenats exons) i la cèl·lula s’encarrega de enganxar-los per ordre quan toca. Això ha sigut una bona jugada de l’evolució , que combinant aquests exons en ordre diferent pot fabricar diferents proteïnes a partir d’un únic gen. També ha sigut una bona manera de marejar als investigadors i als estudiants…
Estudiar cada gen per separat anava bé al principi, però era una mica cutre. De manera que finalment ens vàrem posar a seqüenciar tot el genoma humà. Volíem saber, de principi a fi, quina era la seqüència dels tres mil dos-cents milions de nucleòtids del nostre DNA. Va costar però es va fer. I més sorpreses. La majoria del DNA no semblava ser gens tal com els enteníem. Li van dir DNA brossa, però això era una ximpleria. Ara sabem que serveix també per controlar el funcionament del DNA de manera que tot just comencem a entendre.
I finalment va resultar que la informació es podia modificar, afegint marques químiques a les bases del DNA. Es diuen marques epigenètiques, perquè estan afegides a la genètica, i representen un nou nivell de complexitat.
De vegades sembla que les coses van lentes. Però si mirem com hem avançat en el coneixement de la genètica veiem que tot va molt de pressa i que en poc temps hem fet molt camí. Després de tot, fa relativament poques dècades que es van adonar que els gens no estaven fets de proteïnes sinó de DNA. I mira quant hem avançat des d’aleshores!!!

L’AUTOR

Daniel Closa

Daniel ClosaSóc doctor en biologia i investigador del CSIC a l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona. A més de la recerca científica pura i dura, fa temps que aprofito les oportunitats de la xarxa per fer una mica de divulgació de la ciència.

07 de febrer 2017

Catabolisme des de zero

Reconec que el metabolisme és la part més complexa del temari de Biologia de segon i que us costa moltíssim d'entendre, com he pogut comprovar en la classe d'aquest matí (potser també influeix el fet de era la classe de 14h a 15h). He pensat: i si fos un alumne (avançat) el que us ho explicara?
La solució pot estar en la visualizació d'aquests vídeos que he trobat en internet després d'haver fet la classe (com a mínim, em preocupe per vosaltres) . Jo els veig molt més interessants que molts vídeos fets per professors i que també podeu trobar en youtube. Potser no és 100% correcte tot el que diu, però si tinguèrem alumnes com aquests.... Ara, cal un esforç per la vostra part si voleu arribar a la seua alçada.

Comencem amb un repàs sobre el mitocondri, la seua estructura i la seua funció, així com detalls de la teoria endosimbiòtica de Lynn Margulis. També explica què és això de la fosforilació oxidativa de la qual he parlat al final de la classe de hui. Realment és la fase darrera del catabolisme dels glúcids, però també és interessant explicar-la abans d'iniciar el catabolisme.



Ací teniu una descripción del procés de la glucòlisi i una altra del cicle de Krebs



Finalment, dir-vos que aquest jove ha fet un munt de vídeos explicatius d'altres aspectes importants de la biologia. Els podeu veure ací

04 de febrer 2017

r-evoluciona't



1. Qui era Charles Darwin?
2. En què consisteix la Teoria de l'evolució?
3. El darwinisme, quin va ser el seu impacte?
4. Quin és l’origen de la ment humana?
5. Quina és la cèl·lula mínima?
6. Els virus, màquines evolutives perfectes
7. L'evolució als oceans
8. La memòria evolutiva dels homínids
9. Per què és millor viure junts?
10. La reproducció, amb sense o sense sexe?
11. Existeix la selecció artificial?
12. La biologia del sex-appeal
13. Com arriben els colors a la vegetació?
14. Què diu l’evolució del nostre comportament?
15. Quina papallona buscava Darwin?
16. Com han evolucionat els cetacis?
17. Els viroides: el primer escaló de l’evolució?
18. Els transgènics, alteren el curs de l’evolució?
19. L’evolució i l’ocupació dels nínxols ecològics
20. Podem jugar amb l’evolució humana?
20 PÍLDOLES AUDIOVISUALS SOBRE EVOLUCIÓ

R-evoluciona’t! és una invitació a la R-evolució. A la revolució del coneixement sobre evolucionisme. Amb aquestes 20 píndoles dedicades a diversos aspectes de l’evolució podreu saber totes les claus de la Teoria de la selecció natural de les espècies i del seu creador, el naturalista anglès Charles Darwin (1809-1882). Sigueu curiosos i visualitzeu aquells temes (llista de l'esquerra) que més us interessen.
 

Activitats sobre l'evolució de la web"La isla de las ciencias"

"La isla de las ciencias" és una web del Ministeri d'Educació que ens ajudarà a comprendre la teoria de l'evolució, el neodarwinisme, a partir dels vostres coneixements previs sobre genètica i mitjançant una sèrie d'activitats pràctiques


Jocs interactius sobre evolució

Darwin: Who Wants to Live a Million Years?: Science Channel




Recorda que es tracta d'una activitat de la classe de Biologia. El joc és prou addictiu, ja que no depén totalment de tu i tothom vol sobreviure i no extingir-se. El més important, però, és entendre en que es basa la teoria de la selecció natural de Darwin, així que caldrà llegir-se molt bé les instruccions del joc. En finalitzar el tema us preguntarem els postulats de la teoria -i no necessariament de forma teòrica-. En el següent enllaç tens una presentació que explica allò més bàsic de la teoria de la selecció naturali que t'ajudarà a entendre el que estàs fent.

Una altra web molt interessant és la de recerca en acció, on podreu simular l'estudi de la variació del color de les papallones Biston betularia. La web explica molt bé la base teòrica d'aquest exemple que ens servirà per explicar el neidarwinisme.


Una altra web on jugar molt mes completa amb una simulació d'aquestes papallones la teniu ací  (en anglés). Per poder jugar, cal arribar a aquesta finestra on tindrem dos escenaris, bosc clar i bosc fosc






ELS SIMPSONS I L'EVOLUCIÓ

El video que teniu a continuación representa l'evolució del éssers vius fins a arribar a Homer Simpson. Té gràcia.

www.Tu.tv


 En aquest segon vídeo teniu al propi Charles Darwin explicant l'evolució



Ací teniu un curiós video dels Simpsons que circula per Internet sobre la controvèrsia existent als Estats Units entre Evolucionisme i Creacionisme. L'episodi recrea el famós "el judici de la mona" que va tindre al poble de Dayton en la dècada dels 20. No és la primera vegada que aquesta sèrie inclou temes científics. M'agradaria saber què pensa l'alt percentatge de persones que es consideren creacionistes, després de veure l'episodi on se'ls ridiculitza.

01 de febrer 2017

Artropodes

Ací teniu uns quants vídeos sobre els artròpodes en general i les seues diferents classes: miriàpodes, insectes, crustacis i aràcnids.

equinoderms

Mol·luscs

Anèl·lids

Una forma original de presentar el vostre treball la teniu en el primer vídeo:


En el segon vídeo podeu observar com fer una presentació: 

Els cnidaris

Si voleu saver coses interessants (i entendre-les) no deixeu de veure el vídeo que teniu a continuació: 

A continuació 2 vídeos on podreu aprendre a fer una presentació amb les dades corresponents al vostre nivell. Estan fets per alumnes com vosaltres.


Estudiar ecologia online. activitats voluntàries

En aquest treball voluntari anem a  utilitzar els recursos de la web del MEC " La isla de las ciencias " on studiarem els tem...