Vídeos sobre immunologia

3 vídeos per complementar la informació del llibre.

Alteracions del sistema immunitari

REACCIÓ EXAGERADA: Al·lèrgies




IMMUNODEPRESSIÓ



AUTOIMMUNITAT

 





TRANSPLANTAMENTS I REBUIG D'ÒRGANS

 


 SISTEMA IMMUNITARI I CÀNCER

 

Materials per preparar el tema de tectònica de plaques

Ací teniu uns powerpoint que us ajudaran a entendre millor els cobtinguts del tema. És molt convenient mirar-se les animacions que teniu en aquest blog, ja que de vegades és difícil entendre el dinamisme terrestre  si no el podem "veure".

 

tectònica

See more presentations by FONTSIMON | Upload your own PowerPoint presentations

Tectonica de Placas

Energia i matèria a l'ecosistema

Una senzilla animació que t'ajudarà a comprendre millor el diferent comportament de la matèria i l'energia als ecosistemes.

Mes informació molt asequible la teniu en aquesta pàgina dedicada a alumnes de 4 ESO com vosaltres.

També us recomane visitar aquesta web.

Cicles biogeoquímics

Us passe la informació trobada al blog  biolulia 

El flux d’energia en els ecosistemes és unidireccional. Va des dels organismes productors fins als consumidors primaris i secundaris i descomponedores. De tota l’energia que entra en un nivell, només una petita part podrà ser aprofitada pels éssers del següent nivell ja que en cadascun s’aprofita l’energia entrant en el manteniment de les pròpies estructures i funcions i es dissipa en forma de calor. Les restes no assimilades i cadàvers són aprofitats per descomponedores i l’energia es perd de nou en forma de calor. L’energia mai pot reciclar-se. 

Matèria

Els materials que constitueixen els éssers vius si es reciclen. La seva quantitat total en el nostre planeta roman constant. Un àtom de carboni que avui forma part del carbonat càlcic d’una calcària, pot passar a l’atmosfera en forma de diòxid de carboni per un fenòmen de descarbonatació, d’aquí, pot ser fixat i transformat en glucosa per un vegetal, que al ser consumit proporcionarà aquesta matèria orgànica a un herbívor, que pot degradar aquesta glucosa per respiració fins a diòxid de carboni que passi de nou a l’atmosfera.

Un mateix àtom pot, al llarg del temps, formar part de l’atmosfera, biosfera, geosfera, hidrofera. D’aquí el nom de cicle, pel reciclatge i la no unidireccionalidad, i biogeoquímic perquè un mateix àtom pot formar part de diferents sistemes. Per la seva importància per a la vida, els més rellevants són els cicles del carboni, nitrogen, sofre i fòsfor. Aquests elements passen dels éssers vius als diferents compartiments del planeta (sòl, aigua, aire), i d’allí de nou als éssers vius. En aquest pas, tenen especial importància els microorganismes, alguns per la seva funció descomponedora i mineralizadora.

 Cicle del Carboni

El carboni és fonamental per als éssers vius doncs forma part de totes les biomolècules orgàniques.

1. Els productors fixen el carboni inorgànic en forma de CO2 formant molècules orgàniques.
2. L’assimilació del CO2 és majoritàriament fotosintética amb alliberament d’O2 com producte de rebuig.
   1. Les plantes terrestres realitzen aproximadament el 50% de la Fotosíntesi
   2. En les aigües les algues i cianobacterias fixen l’altre 50%
   3. La fotosíntesi anoxigénica és molt menys important en el planeta actual
   4. La contribució dels quimiolitotrofos també és escassa
3. Els heterótrofos consumidors i descomponedores alliberen CO2 en el seu catabolisme per a obtenir energia.
   1. Especialment important és la respiració aerobia que consumeix generalment O2 .
   2. També s’allibera CO2 en algunes fermentacions anaeròbies
   3. La major part de l’alliberament de CO2 la realitzen els descomponedores bacteris i fongs
   4. El 90% de la producció de CO2 a nivell de la biosfera és d’origen microbià
4. Part de la matèria orgànica pot, en determinades circumstàncies, no oxidarse quedar segrestada en sediments (formant sediments bituminosos, carbó, petroli i gas natural). Aquest carboni torna al cicle quan entren en contacte amb la superfície.
5. Una petita part del carboni es troba en l’atmosfera en forma de metà CH4 . Ho produïxen els bacteris metanógenas anaeròbies que viuen en els pantans i en l’intestí d’alguns herbívors, les plantes i les emanacions de gas natural. El metà s’oxida a CO2, però el temps que romàn a l’atmosfera actua com un potent gas hivernacle.
6. Molts organismes poden prendre C en forma de CaCO3 per a formar els seus esquelets
7. Les majors reserves de carboni del planeta es troben en forma de carbonats en les roques terrestres. Part són d’origen biològic i part per precipitació química
8. El cicle del carboni té una importància fonamental en el clima global de la Terra. Els carbonats i la tectònica de plaques actuen com un termostat que ha permès a la Terra mantenir la seva temperatura a pesar de l’augment de la radiació solar:
   1. En períodes d’alta temperatura augmenten les precipitacions, l’erosió i la meteorització segrestant el CO2 atmosfèric en sediments carbonatats i fent descendir la temperatura per ser el CO2 un gas hivernacle.
   2. En períodes més freds disminuïx la reacció del CO2 amb els sediments
9. La tectònica de plaques fa descendir els carbonats en l’escorça terrestre. AL ser escalfats es descomponen i el CO2 torna a l’atmosfera en emanacions volcàniques.

Animació del ciclo del carboni

Cicle del Nitrogen

El nitrogen és un element necessari en grans quantitats per als éssers vius doncs forma molècules imprescindibles per a les formes de vida com aminoàcids que formen les preoteínas, bases nitrogenades en els nucleòtids i moltes altres substàncies derivades.

1. L’única font de Nitrogen assimilable per les plantes i la majoria dels microorganismes productors és el nitrat (NO3-) i, en menor mesura l’amoniac (NH3). 
2. Els organismes autótrofos ho reduïxen i incorporen el N a la matèria orgànica principalment en aminoàcids que formen les proteïnes 
3. Els organismes consumidors mantenen la major part del nitrogen. Excreten part en forma de amoniac, urea, àcid úric, etc 
4. L’amoniac passa a NO2- i NO3- pel metabolisme dels Bacteris Nitrificants; Són quimiolitotrofas aerobias obligades. 
5. En ambients anaerobis actuen els Bacteris Desnitrificants. Són respiradores anaeròbies que prenen com acceptor d’H composts de nitrogen i converteixen NO3- en NO2- i aquest en N2. 
6. El nitrogen atmosfèric (N2) és un gas molt estable i poc reactiu. 
1. Pot passar al cicle del N per un mecanisme abiótico que ocorre durant les tempestes: les descàrregues elèctriques poden oxidarlo a NOx i aquests òxids reaccionar amb l’aigua donant NO3- i ser arrossegat amb la pluja cap al sòl. 
2. També produeixen NOx els processos de combustió d’origen humà. 
3. Més important és la incorporació al cicle pels Bacteris fixadors de Nitrogen. Poden ser autòtrofes com algunes cianobacteries o heteròtrofes. Algunes són simbionts de determinades plantes (Rhizobium, Azotobacter o Frankia en nòduls radicals de lleguminosas) Prenen N2 i ho transformen inicialment en NH3 que fixen als seus compostos orgànics. El procés suposa una despesa energètica important. Aquests bacteris són molt importants doncs compensa les pèrdues de N dels bacteris desnitrificants. Molts organismes realitzen simbiosis amb aquests bacteris o cianobateris. Poden arribar a fixar de 6 a 100 Kg de N per Ha i any.

Animació del cicle del nitrogen

Virus

Animació senzilla del cicle lític:

Virus de la gripe  Virus del VIH Cicle vital del VIH

Ciclo lítico  Ciclo lisogénico

A continuació tens una sèrie d’animacions sobre els processos parasexuals en bacteris:

Transformació.

– Conjugació.

– Transducció.

Animacions sobre microbiologia

Com actuen els prions

Tinc la regla.... o no

En aquest episodi del programa de TV3 QUEQUICOM podreu aprendre moltes coses al voltant de la menstruació. 

Tres generacions de dones d’una mateixa família expliquen la seva primera menstruació. Odiada o desitjada, és un semàfor de fertilitat que desapareix amb la menopausa. 

La regla sovint es viu amb dolors, avorriment o indiferència. Però ja no és un secret. Donem les claus per reconèixer quan s’està ovulant. I això només passa entre 24 i 48 hores al mes. Perquè a diferència de la majoria de femelles del regne animal, la de les humanes és aparentment oculta. Però es pot aprendre a identificar. Fins i tot, hi ha estudis científics que demostren que les dones estan més boniques i tenen més desig sexual en els dies de l’ovulació. Aquesta qüestió l’aborda en Pere Estupinyà, bioquímic i divulgador científic, en el seu llibre S=EX2 . I tant la Montse Roura, empresària i fundadora d’Ella y el abanico, com l’actriu Mercè Espelleta i la Begoña Torres, taxista, parlen de la seva experiència amb la menopausa. Una etapa que també es viu com una alliberació o un torment. Però, sempre, amb un ventall a la mà. 

Què és la menstruació?

L’aparell reproductor femení està format per dos ovaris, dins de dels quals trobem fol•licles immadurs que contenen un òvul cadascú. Cada dona neix amb un nombre determinat d’òvuls, més dels que podrà necessitar al llarg de la seva vida. Els ovaris es comuniquen amb l’úter a través de les trompes de Fal•lopi. A les parets de l’úter cada mes es crea un endometri, un teixit tou que recobreix les parets. L’endometri és com el “niu” on s’instal•larà l’òvul fecundat i creixerà l’embrió. Si no hi ha fecundació aquest “niu” serà eliminat, es tanquen els vasos sanguinis i l’endometri es desprèn i es disgrega. Aixó és el flux menstrual. No és una hemorràgia, sinó les restes de l’endometri, com és un teixit molt irrigat conté molts glòbuls vermells i té aquest to vermellós.Cada cicle menstrual dura aproximadament uns 28 dies de mitjana, pot durar una mica menys o una mica més. A principi del cicle en un des dos ovaris comença un activitat frenètica, una vintena de fol•licles comença a madurar i a créixer. Paral•lelament, a l’úter comença a construir-se, poc a poc, un nou endometri. Passats uns dies, els fol•licles han crescut suficient, però només un ha madurat completament. Aquest acabarà alliberant un òvul madur. És el que s’anomena ovulació. La ovulació acostuma a ser 14 dies després de l’inici de l’última regla. L’òvul madur comença a viatjar per les trompes de Fal•lopi i si es troba amb els espermatozoides pot haver-hi embaràs. Però si no el fecunden tornarà a venir la regla i començarà un nou període.El cicle hormonalDurant el cicle menstrual passen dues coses alhora, l’inici de l’aparició del flux menstrual i l’inici de maduració d’alguns fol•licles que contenen òvuls. A mida que els fol•licles van creixent es genera una gran quantitat de l’hormona esteroïdals, l’estrogen. Les hormones son un sistema molt eficaç de comunicació. Però son un missatger químic que viatja per la sang, i per tan no és un missatge secret i tot l’organisme se n’assabenta i això té conseqüències. Per exemple l’estrogen es l’encarregat de fer créixer l’endometri, però també ajuda a la formació de col•lagen, estimula la pigmentació de la pell, distribueix el greix corporal... I la seva disminució pot produir canvis d’humor, irritabilitat o abatiment. Aquest possibles efectes depenen molt de cada dona.A partir d’un determinat moment els fol•licles fabriquen inhibina, una altra hormona. La inhibina s’encarrega de frenar el creixement dels fol•licles. Assistint a una “guerra entre fol•licles”, al final només en quedarà un. Com que hi ha menys fol•licles madurant hi ha una gran baixada d’estrogen i de inhibina. Aquesta baixada es detectada per la hipòfisi, aquest òrgan es troba a al base del crani i és molt petit. Quan es detecta aquesta baixada aboca a la sang l’hormona Luteizant. Aquesta hormona provoca que el fol•licle s’obri i deixi sortir l’òvul. A més els fol•licle canvia d’estructura i es transforma en una glàndula amorfa, anomenada cos luti. El cos luti fabrica estrogen, però menys, la principal hormona que fabrica és la progesterona. Aquesta hormona provoca que l’endometri creixi i creixi. A més provoca que el moc uterí es faci més espès per taponar l’úter i evitar el pas de gèrmens; finalment també inhibeix la maduració fol•licular, ja que hi ha un òvul madur esperant ser fecundat. El cos luti es va extingint i desapareix als 12 dies. Quan desapareix el cos luti i baixa la quantitat d’estrogen i progesterona, la baixada provoca la degradació i caiguda de l’endometri. La hipòfisi detecta la baixada dels nivells d’estrogen i es posa a fabricar FSH, una hormona estimulant dels fol•licles i provocarà que una vintena de fol•licles comencin a madurar, començant de nou un altre cicle.

Processos parasexuals en bacteris

CONJUGACIÓ BACTERIANA

 En anglès:

 

TRANSFORMACIÓ BACTERIANA Ja ho vai comentar en explicar les experiències de Griffith i Avery

 

TRANSDUCCIÓ Explicat en el cicle lisogènic dels virus bacteriòfags  

 I un vídeo que resumeix els processos anteriors:

Altres animacions (abrir amb el firefox)

http://cienciasnaturales.es/ANIMACIONESBIOLOGIA.swfhttp://cienciasnaturales.es/ANIMACIONESBIOLOGIA.swf

Regulació de l'expressió del mistaste genètic: L'operó lac i l'operó trp

Jacob i Monod van postular l'any 1961 un mecanisme de regulació de la transcripció en procariotes, que van denominar la teoria de l'operó. aquest model s'ha mostrat vàlid per a nombrosos gens en tots els organismes. A continuació teniu una animació que us ajudarà a entendre aquest sistema de regulació de l'expressió gènica.

Un altre exemple és l'operó trp, que acta de forma inversa a l'anterior:

Filament us pass una web on ten una idea més global dels diferents mecanismes de regulació de l'expressió gènica, tant en ptocariotes com en eucariotes