Jo soc jo i la meva flora intestinal

Una entrada molt interessant del blog CENTPEUS

Que al budell hi tenim la flora bacteriana és una cosa que no és novetat. De vegades costa recordar que al final portem a sobre més bacteris que no pas cèl·lules, de manera resulta fàcil sospitar que tant bacteri ha de tenir algun impacte sobre la nostre salut. Normalment pensem en problemes digestius i en les diarrees que es poden causar per excés d’antibiòtics, quan matem la major part de la flora intestinal. Els fabricants de iogurts també ataquen amb la publicitat dels seus iogurts fets amb no-se-quins fantàstics bacteris que, pressumptament, et faran sentir millor, estar més guapo i cagar més de gust.

Però més enllà de les promeses dubtoses de la publicitat i de les sospites més o menys encertades, la veritat és que tenim dades que indiquen que la nostra flora intestinal juga un paper molt més important del que acostumem a sospitar.

Quan un nen neix ho fa amb el budell buit de bacteris. Però el mateix pas per la vagina durant el part, els primers amorraments al mugró per mamar i les primeres abraçades dels pares fan que de seguida comenci a incorporar bacteris que aniran colonitzant els budells. En pocs anys la flora ja serà força estable i ben determinada, i no resultarà massa fàcil modificar-la. Però el cas és que els metges comencen a adonar-se que modular la flora, canviar el tipus de bacteris que tenim, podria ser molt interessant.

Per exemple, s’ha vist que un dels motius que pot causar obesitat no és només el menjar més o menys, o tenir uns o altres gens sinó també la flora intestinal. Podem agafar ratolins que es mantenen sense flora intestinal des del moment de néixer i colonitzar els seus budells amb bacteris provinents d’animals normals. Aleshores els ratolins creixeran normalment. Ara be, si els que els hi posem son bacteris provinents d’animals obesos, els ratolins receptors, malgrat tenir una dieta igual, acabaran per ser obesos.

La gràcia sembla estar en la manera com els bacteris poden metabolitzar els aliments. Part de la fibra que nosaltres som incapaços de digerir hi ha bacteris que si que poden fer-ho. Uns amb més eficàcia que altres. Si tens uns dels d’alt rendiments vol dir que els teus budells disposaran de més nutrients per absorbir encara que mengis el mateix que una altra persona amb uns bacteris menys eficients. De manera que, en alguns casos (i NO sempre) podríem tractar la obesitat actuant sobre els bacteris del budell. Només ens cal saber quins dels milers que hi ha son els importants I també com fer-ho per seleccionar uns o altres. O dit d’altra manera, només menjant un determinat tipus de iogurt no n’hi ha prou.

Però tot plegat encara està relacionat amb la nutrició i no resulta massa sorprenent. En canvi, si que és inesperat que modular els bacteris que tenim al budell pugi tenir efectes sobre el comportament, el caràcter i fins i tot situacions com l’angoixa o la depressió. Desconcertant, però real. De nou, agafant animals lliures de microbis i colonitzant els seus budells amb uns o altres microorganismes s’aconsegueix que presenten patrons de comportament diferents.

Sabem que hi ha un nervi que comunica directament el cervell amb (entre altres coses) els budells. És el nervi vague. Però és un error pensar que la comunicació va només del cervell cap al budell. També hi ha senyalització en sentit contrari i productes generats pels bacteris poden afectar el tipus de senyals que reb i que ha de processar el cervell. Tot plegat té un efecte que no és menyspreable en coses com el comportament.

De nou, això no vol dir que només amb una dieta sana i unes bactèries naturals puguis curar la depressió. No hi ha solucions simples a problemes complexes per molt que alguns intentin vendre’ns la moto. Però si que pot ajudar i tenir un efecte remarcable. O al menys serà així quan aprenguem a controlar i regular aquesta complexa xarxa de senyals que sembla que hi ha entre el nostre organisme i els microbis amb els que cohabitem.

Diuen que “jo soc jo i les meves circumstàncies”, però cada vegada veiem més clar que també podem dir amb tota certesa que “jo soc jo i els meus microbis”