Contaminació atmosfèrica natural

Us passe una entrada del bloc TEMPS PEL TEMPS de Diego Lázaro on explica de manera breu i senzilla les principals idees sobre aquest tema:

La contaminació de l’aire és un dels problemes ambientals més importants. Les causes que originen aquesta contaminació són diverses, però el major índex és provocat per les activitats industrials, comercials, domèstiques i agropecuàries realitzades per l’ésser humà.

S’entén a la contaminació atmosfèrica com la contaminació de l’atmosfera per residus o productes secundaris gasosos, sòlids o líquids, que poden posar en perill la salut de l’home i la salut i benestar de les plantes i animals, atacar a diversos materials, reduir la visibilitat o produir olors desagradables.

Cal, però, tenir en compte que la contaminació atmosfèrica no només té un origen antropogènic, sinó que també pot ser provocada per causes naturals. 

Algunes fonts naturals són:

• Erupcions volcàniques. Són fenòmens absolutament naturals, que poden emetre a l’alta atmosfera gran quantitat d’aerosols, arribant a provocar repercussions a nivell climàtic. L’erupció del volcà Pinatubo (Filipines) el 15 de juny de 1991 va ser una de les més violentes de les últimes dècades.

 

• Incendis. Quan es produeixen en la zona tropical continental i en les regions boreals tenen efectes de gran magnitud sobre la salut humana i el clima. Els incendis forestals causats pels llamps desprenen quantitats importants de monòxid de carboni, components orgànics volàtils i partícules. Els incendis poden també tenir origen humà i derivar-se, per exemple, d’activitats relatives a la producció agrícola i del carbó. Les condicions més caloroses i més seques, que s’associen amb el canvi climàtic, fomenten la freqüència dels incendis.
• Plantes i arbres. La vegetació produeix components orgànics volàtils i pol·len, que causen asma i reaccions al·lèrgiques. L’isoprè és un component orgànic volàtil comú que emet la vegetació; és summament reactiu i pot contribuir considerablement a una forta contaminació de l’aire estival. Algunes plantes produeixen contaminants més reactius que unes altres. Les pràctiques forestals poden modificar les emissions naturals.
• Altres activitats biològiques. L’activitat microbiana emet diòxid de carboni, metà, òxids de nitrogen i gasos de sofre en l’atmosfera. Les vaques i altres animals remugants desprenen metà a través els seus singulars aparells digestius. Un augment en la quantitat de remugants necessaris per a satisfer a una població mundial creixent ha contribuït a intensificar les conseqüències dels gasos d’efecte hivernacle.
• Llamps. Les descàrregues elèctriques que es produeixen en les tempestes generen elevats nivells d’òxids de nitrogen i provoquen incendis forestals. En conseqüència, els llamps contribueixen directament a la formació de l’ozó atmosfèric. El canvi climàtic pot influir en l’aparició de tempestes de gran intensitat en tot el món.

 

• Tempestes de sorra i de pols. Originen una gran quantitat de partícules que, sovint, viatgen fins a llocs distants d’on s’originen. Poden tenir repercussions sobre el temps, el clima, la salut respiratòria, les epidèmies i, possiblement, la formació d’huracans. Poden veure’s afectades per les activitats humanes com la modificació de la superfície de la terra i les pràctiques agrícoles.

Els diversos contaminants de l’aire són introduïts en els models numèrics a l’hora de realitzar prediccions de la qualitat de l’aire, del temps i del clima.