Pàgines

20 de febrer 2019

Tres experiements cabdals en la història de l'ADN

Tres experiments cabdals en la història de l'ADN


1- L'experiència d'Avery, McLeod i McCarty (1944)


En 1928, Frederick Griffith descrigué el  fenomen anomenat transformació (bacteriana) en pneumococs. Hi havia dos tipus de pneumococs:
  • Els pneumococs de tipus R (rugosos) formen colònies d'aspecte rugós sobre un medi sòlid (placa Petri), i són poc virulents.
  • Los pneumococs de tipus S ( smooth- llisos) formen colònies d'aspecte llis i brillant sobre un medi sòlid (placa Petri).  Es caracteritzen per posseir una càpsula de polisacàrids en la superfície cel·lular que els protegeix del sistema inmunitari de l'hoste i provoquen infeccions que maten l'animal en 3 ó 4 dies.

Griffith va concloure l'existencia d'un "FACTOR DE TRANSFORMACIÓ" que habia estat transferit des dels pneumococs S morts als pneumococs R vius. Aquest factor de transformació havia convertit els pneumococs R en pneumococs S amb la càpsula de polisacàrids que els fa letals

I ací una versión molt mes light en vídeo que segur que us agrada




Però, quina relació té això amb l'ADN? 

En 1944, Oswald Avery, Colin McLeod i Maclyn McCarty tractaren d'identificar el factor de transformació (FT), que havia de trobar-se als pneumococs S morts pel calor.


  • Tractaren els pneumococs S morts per escalfament amb detergent per obtenir un llisat cel·lular (un extracte lliure de cèl·lules que contenia el FT). Aquest llisat conté (entre altres coses) el polisacàrid de la superfície cel·lular, les proteïnes, l'ARN i l'ADN dels pneumococs S.
  • Van sometre el llisat  a diversos tractaments enzimàtics que trencaven les diferents macromolècules.
  • Injectaren en ratolins els pneumococs de tipus R vius juntament amb una fracció del llisat modificada enzimàticament 
Els resultats dels seus experiments es visualitzen en la taula que teniu a continuació:


Aquesta sèrie d'experiments demostrà que la natura química del factor de transformació (la informació genètica capaç de convertir pneumococs R en pneumococs S) era un DNA i no una proteïna com es pensava en aquella època.


2- Experiment de Herhey i Chase (1952)


En aquest experiment, juntament amb el descrit anteriorment, es demostra definitivament que l'ADN és la molècula portadora de la informació genètica.






3. L'experiment de Meselson i Stahl (1958)

En aquest experiment es demostra com és el procés de la replicació (semiconservativa) de l'ADN.


  • En aquesta web ho tenim tot molt ben explicat (en castellà). Fins i tot teniu un petit qüestionari per comprovar si heu assimilat el concepte. A continuació teniu una imatge que representa els resultats de l'experiment.



A més, tenim més animacions: