Biodiversitat: i això què vol dir?
Una enquesta de la Comissió Europea analitza com els europeus perceben la biodiversitat i els reptes associats
Has sentit a parlar del terme biodiversitat? Estàs ben informat sobre la pèrdua d'espècies i d'hàbitats? Saps què és la xarxa Natura 2000? T'esforces per protegir la natura? Aquestes són algunes de les preguntes que una enquesta recent de la Comissió Europea ha plantejat a 27.000 ciutadans dels 27 Estats membres de la Unió Europea (uns 1.000 ciutadans per Estat, enquestats a principi de febrer de 2010). Una enquesta similar ja es va fer l'any 2007, de manera que els resultats actuals permeten veure l'evolució de la percepció ciutadana de la biodiversitat al vell continent.
Els resultats d'aquestes enquestes posen de manifest que cal incrementar l'esforç d'informar la ciutadania sobre el valor, la utilitat i la necessitat de conservar la biodiversitat i els espais naturals. De fet, aquest és l'objectiu de les Nacions Unides quan va declarar el 2010 com l'Any internacional de la biodiversitat. Així mateix, la Comissió Europea s'ha fixat com a objectiu per al 2020 aturar la pèrdua de biodiversitat i la degradació dels serveis ecosistèmics.
Segons l'enquesta de 2010, dues terceres parts dels europeus estan familiaritzats amb el terme biodiversitat: un 38% en coneix el significat (tres punts per sobre de l'any 2007) i un 28% n'ha sentit a parlar però no sap què significa. Per països, els austríacs i els alemanys són els que tenen nivells més alts de coneixement (tres quartes parts en saben el significat). A l'Estat espanyol, un 30% dels enquestats no n'ha sentit a parlar mai, un 31% sí però no sap què vol dir, i un 39% en coneix el significat.
Perdem biodiversitat, però en som conscients?
La visió sobre la pèrdua de biodiversitat, que a Europa -i al món- segueix sense aturar-se tal com exposen múltiples informes, és un altre dels aspectes analitzats a l'enquesta. Una tercera part d'europeus se sent ben informat sobre aquest problema, un resultat similar al del 2007. Novament els alemanys i els austríacs són els que se senten més ben informats, mentre que a Espanya en són una tercera part.
La visió sobre la pèrdua de biodiversitat, que a Europa -i al món- segueix sense aturar-se tal com exposen múltiples informes, és un altre dels aspectes analitzats a l'enquesta. Una tercera part d'europeus se sent ben informat sobre aquest problema, un resultat similar al del 2007. Novament els alemanys i els austríacs són els que se senten més ben informats, mentre que a Espanya en són una tercera part.
Un cop els enquestats són informats del problema, un 85% consideren que és seriós (molt o bastant) a escala del seu país i a escala europea, i un 93% que ho és a escala global. Si ens centrem en la importància que donen els ciutadans a aquest problema al seu país, les respostes mostren una gran variabilitat: en un extrem hi ha els finesos (només un 9% creu que al seu país el problema és molt seriós) i a l'altre els portuguesos (un 72% creu que és molt seriós). En el cas del espanyols, un 39% el consideren un problema molt seriós.
Però, fins a quin punt els europeus se senten afectats personalment per la pèrdua d'espècies i ecosistemes? Només un 17% se senten afectats, mentre que la majoria (tres de cada quatre) pensen que tindrà un impacte en el futur. A l'altre extrem, només un 9% consideren que no tindrà cap efecte.
Què fem, i què hem de fer per protegir la biodiversitat?
Preguntats per la seva implicació personal en la protecció de la biodiversitat, un 70% dels ciutadans europeus responen que fan algun esforç, tot i que d'aquests, la meitat diuen que podrien fer un esforç més gran. Al 2007, eren un 67%. A l'altre costat, un 28% responen que no fan cap esforç, si bé la majoria d'aquests ho atribueixen al fet que no saben què fer. Portugal, Eslovènia i Bèlgica són els països més compromesos: un 87% diuen que s'esforcen per conservar la biodiversitat. Espanya destaca en aquest grup capdavanter, amb un 83% de ciutadans implicats; d'aquests, però, la gran majoria diuen que podrien fer més esforços. A l'altre extrem, un 11% dels espanyols enquestats no s'esforcen perquè no saben què fer, i un 6% no ho fan per altres raons.
Preguntats per la seva implicació personal en la protecció de la biodiversitat, un 70% dels ciutadans europeus responen que fan algun esforç, tot i que d'aquests, la meitat diuen que podrien fer un esforç més gran. Al 2007, eren un 67%. A l'altre costat, un 28% responen que no fan cap esforç, si bé la majoria d'aquests ho atribueixen al fet que no saben què fer. Portugal, Eslovènia i Bèlgica són els països més compromesos: un 87% diuen que s'esforcen per conservar la biodiversitat. Espanya destaca en aquest grup capdavanter, amb un 83% de ciutadans implicats; d'aquests, però, la gran majoria diuen que podrien fer més esforços. A l'altre extrem, un 11% dels espanyols enquestats no s'esforcen perquè no saben què fer, i un 6% no ho fan per altres raons.
Les tres mesures més prioritàries que hauria d'emprendre la Unió Europea per protegir la biodiversitat són, segons els enquestats, introduir regulacions estrictes en els sectors econòmics que impacten sobre la natura (un 30% dels enquestats), informar millor els ciutadans sobre la importància de la biodiversitat (un 22%), i augmentar el nombre d'espais naturals protegits a Europa (un 14%).
Grau de coneixement dels espais naturals protegits
La xarxa Natura 2000, un conjunt de més de 26.000 espais naturals protegits que ocupa gairebé una cinquena part de la superfície terrestre de la Unió Europea, és un instrument desconegut per la pràctica totalitat dels europeus. Quasi 8 de cada 10 enquestats diuen que mai n'han sentit a parlar, pràcticament igual que al 2007. El grau de desconeixement de Natura 2000, varia segons els països: al Regne Unit i a Irlanda un 96-97% no n'han sentit a parlar mai, mentre que a Bèlgica i a Finlàndia només són un 27 i un 19% respectivament. Val a dir, però, que a Finlàndia, del 81% de persones que n'han sentit a parlar, la meitat no saben què és. A Espanya un 84% dels enquestats no han sentit a parlar mai de la xarxa Natura 2000.
La xarxa Natura 2000, un conjunt de més de 26.000 espais naturals protegits que ocupa gairebé una cinquena part de la superfície terrestre de la Unió Europea, és un instrument desconegut per la pràctica totalitat dels europeus. Quasi 8 de cada 10 enquestats diuen que mai n'han sentit a parlar, pràcticament igual que al 2007. El grau de desconeixement de Natura 2000, varia segons els països: al Regne Unit i a Irlanda un 96-97% no n'han sentit a parlar mai, mentre que a Bèlgica i a Finlàndia només són un 27 i un 19% respectivament. Val a dir, però, que a Finlàndia, del 81% de persones que n'han sentit a parlar, la meitat no saben què és. A Espanya un 84% dels enquestats no han sentit a parlar mai de la xarxa Natura 2000.
Preguntats pels rols que juguen els espais protegits en general, la meitat dels europeus consideren que el més important és el de protegir espècies de plantes i animals amenaçades. La resta de rols prioritaris són, per aquest ordre, aturar la destrucció de zones valuoses (un 43%), mantenir els serveis de proveïment d'aigua i aire net (un 38%), promoure usos del sòl compatibles amb la natura (un 24%) i estimular l'ecoturisme i altres oportunitats recreatives (un 11%).
I, per acabar, quina visió es té de l'impacte de l'activitat humana sobre la protecció d'espais naturals? Només un 6% dels enquestats considera acceptable que el desenvolupament econòmic degradi o destrueixi zones protegides, mentre que un 41% creu que s'hauria de prohibir quan afecti espais protegits. En un terme mig se situa la meitat dels enquestats, que considera que només són acceptables desenvolupaments que afectin espais protegits quan aquests tinguin un gran interès públic i els seus efectes siguin degudament compensats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada