Sistema endocrí

1- Sistemes de regulació

El sistema nerviós i el sistema endocrí o hormonal són els encarregats de relacionar l'organisme amb el món exterior, així com de regular l'activitat dels diferents òrgans i aparells que formen el nostre organisme. L'activitat dels animals pluricel·lulars és molt complexa, atesa la varietat de funcions que s'hi realitzen. Tots els animals reben constantment del medi ambient informacions anomenades estímuls que requereixen una resposta per part de l'organisme. Al mateix temps l'organisme pluricel·lular ha de regular l'activitat dels diferents òrgans i aparells que el formen, per a que l'organisme funcione com un tot. Cal mantenir una sèrie de constants en l'organisme com són la temperatura, la pressió sanguínia, la quantitat de glucosa en sang, etc..

La informació del medi ha de ser captada per l'animal; desprès traduïda a un llenguatge fisiològic i, posteriorment, tramesa a un centre nerviós on serà integrada perquè duga a terme la resposta més escaient. La captació dels estímuls ambientals (externs i interns) la realitzen les cèl·lules sensorials (distribuïdes per la pell o formant part dels òrgans dels sentits), les quals tradueixen l'estímul a la forma d'impuls nerviós (variacions del potencial de les membranes cel·lulars. Aquest impuls es transmet a través de les neurones fins a un centre nerviós (encèfal o medul·la espinal)on es produirà la integració de tots els impulsos nerviosos que hi arriben i, finalment, n'eixirà un altre impuls nerviós que transmetrà la resposta més idònia a un òrgan efector que serà l'encarregat d'emetre la resposta. Hi ha dos tipus generals de resposta als estímuls: La resposta motora que comporta un moviment proporcionat pel teixit muscular, i la resposta secretora, que consisteix en la secreció d'una substància per part d'una glàndula.

Funcions del sistema nerviós i hormonal  - Posar en relació l'organisme amb el medi ambient que l'envolta. - Regular i harmonitzar el funcionament dels diferents òrgans i aparells.

Podem trobar diferències entre els dos sistemes que participen en les funcions de relació del cos

Activitat	sistema nerviós	sistema hormonal
Velocitat resposta	ràpida	lenta
Durada resposta	transitòria	duradera
Especificitat resposta	Molt específica	Variable, segons les cèl·lules
Capacitat de crear resposta	La posseix	Li manca. Depén del sistema nerviós
Processos que controla	Ràpids	Lents i generalitzats

Hi ha una estreta interrelació entre el sistema hormonal i el nerviós, ja que, en definitiva, la secreció de les hormones es troba sota control dels centres nerviosos. A més a més, es pot observar l'existència d'estructures mixtes com l'hipotàlem, estructura de l'encèfal que a més de les seues funcions nervioses, té una funció endocrina: es tracta d'un conjunt de neurones que produeixen hormones. En l'actualitat no s'acepta el sistema endocrí com un sistema tancat. La semblança funcional i la interrelació amb el sistema nerviós ens permet parlar d'un sistema neuroendocrí.

2. SISTEMA ENDOCRÍ

L'endocrinología és la branca de la ciències biològiques encarregada de l'estudi del sistema hormonal o endocrí. El sistema endocrí no té una localització anatòmica única, sinó que està dispers en tot l'organisme en glàndules endocrines. Aquestes produeixen unes substàncies anomenades hormones, missatgers químics que són vessats directament des de la glàndula a la sang. Una vegada alliberades al medi intern, es dispersen en ell, i a concentracions molt baixes, actuen provocant una resposta fisiològica a certa distància del lloc on s'han segregat. Les hormones, tot i que es desplacen per totes les parts del cos solament afecten a determinats òrgans o cèl·lules diana, a causa de la presència en aquests de receptors específics per a l'hormona. Aquests receptors poden trobar-se en la superfície d'aquestes cèl·lules, o bé en l'interior d'elles.

El sistema endocrí té una manera d'acció característic. En primer lloc perquè actua a concentracions molt baixes (el que fa que les seves accions perduren en el temps). D'altra banda les hormones actuen en localitzacions anatòmiques que disten molt del seu lloc originari d'alliberament

Les funcions de les hormones són diverses i entre elles destaquen l'acció que efectuen sobre tot el metabolisme ( l'acció d'activació / inhibició que realitzen sobre els enzims ) l'acció morfogenètica sobre el creixement , l'acció dinàmica sobre diversos òrgans (contracció muscular) i , en general , l'acció coordinadora per mantenir l'equilibri homeostàtic de l'animal. La seva funció és aconseguir una resposta generalitzada (que afecta un gran nombre de cèl·lules, òrgans i teixits) i sostinguda (d'efectes prolongats), diferenciant-se en això del sistema nerviós. Moltes vegades controlen processos de metabolisme, creixement, reproducció, diferenciació conducta. 

2.1 Hormones

Les hormones són substàncies orgàniques de composició química variada , fabricades en glàndules endocrines, que són vessades a la sang i després, a través de la circulació sanguínia, arriben a un òrgan especific, on s'encarreguen de regular alguna funció orgànica. Són missatgers químics i poden ser qualificats com biocatalitzadors.

Poden ser de naturalesa química diversa:

1- De natura proteica (comportament hidròfil):

Glicoproteïnes (TSH, FSH, LH)

Proteïnes (LTH, GH)

Polipèptids i pèptids (les hipotalàmiques, ACTH, calcitonina, paratohormona, insulina, glucagó, hormones digestives)

Derivats d'aminoàcids (adrenalina, noradrenalina, tiroxina, triiodetironina) 

2- De natura lipídica (comportament hidròfob)

Esteroids (andrògens, estrògens, progesterona, corticosteroides) 

Mecanisme d'actuació de les hormones

L'alliberament d'aquestes hormones es realitza principalment a nivell cel·lular de dues maneres. El primer d'ells, i més general, és l'exocitosi. Aquest mecanisme es porta a terme segons la ruta de secrección cel·lular típica, mitjançant el qual, el sitema de citomenbranes cel·lulars forma les vesícules de secrecció (que contenen les hormones) i vessen el seu contingut al medi intern. Aquest sistema és propi de les hormones de tipus proteic.

D'altra banda si les hormones són de tipus lipídic, una vegada que se sintetitzen per la cèl·lula són alliberades i difofen al mitjà intern segons el seu gradient de concentració, atès que travessen perfectament les membranes cel·lulars 

Les hormones produïdes per les glàndules endocrines arriben a totes les parts de l'organisme a través de la circulació sanguínia. Tot i això , l'hormona solament actuarà sobre un òrgan determinat del cos, l'anomenat òrgan- diana. Es creu que les hormones reconeixen aquest òrgan per l'existència de certes proteïnes receptores, a les quals les hormones es fixen específicament. Cal recordar que les hormones només són necessàries en quantitats mínimes. Hi ha diferències en la forma d'actuar de les hormones proteiques i esteroides:

Les hormones proteiques, per la seua estructura no poden passar a l'interior de les cèl·lules que formen l'òrgan -diana. S'uneixen a una proteïna receptora de la superfície externa de la membrana plasmàtica -específica- que estimula la produció de AMPc (segon missatger) que és l'encarregat de desencadenar una sèrie de reaccions metabòliques que porten a l'efecte fisiològic adient (resposta hormonal). 

Les hormones esteroides si que poden travessar la membrana citoplasmàtica i troben les seues proteïnes receptores amb les quals passaran al nucli on actuen sobre la síntesi de proteïnes.

.

HORMONES PROTEIQUES Les hormones relacionades amb cadenes polipeptídiques o proteïnes són reconegudes a nivell de membrana; és a dir, els receptors de les cèl·lules diana es troben a la membrana plasmàtica. La unió del receptor i la hormona provoca canvis metabòlics a la membrana i a l'interior del citoplasma, que desencadenen l'acció hormonal. (En realitat aquesta unió hormona-receptor és la causant de la formació de l'AMPc, que actua com a segon missatger).

HORMONES LIPIDIQUES Les hormones esteroideas (i alguns derivats d'aminoàcids com les hormones tiroideas) travessen la membrana plasmàtica de les cèl·lules diana. Al citoplasma s'uneixen a un receptor proteic i aquest complex passa a l'interior del nucli promoguent la transcripció de l'ARNm d'alguns gens específics, induint d'aquesta manera la síntesi d'enzims.

El teixit nerviós també pot segregar substàncies que actuen com a hormones, als invertebrats s'agrupen en òrgans neurosecretors, i en els vertebrats no hem d'oblidar-nos de l'hipotàlem, que regula (amb la secreció dels factors d'alliberament d' hormones adenohipofisàries i les hormones de la neurohipòfisi) gran part de les funcions de l'organisme.

Control hormonal

La producció d'hormones està regulada en molts casos per un sistema de retroalimentació o feed-back negatiu, que fa que l'excés d'una hormona vaja seguit d'una disminució en la seva producció.

Es pot considerar l'hipotàlem, com el centre nerviós "director" i controlador de totes les secrecions endocrines. L'hipotàlem segrega neurohormones que són conduïdes a la hipòfisi. Aquestes neurohormones estimulen la hipòfisi per a la secreció d'hormones tròfiques (tireotropa, corticotropa, gonadotropa).

Aquestes hormones són transportades a la sang per a estimular a les glàndules corresponents (tiroide, escorça suprarrenal i gònades) i seran aquestes glàndules les que segreguen diversos tipus d'hormones, (tiroxina, corticosteroides i hormones sexuals, respectivament ), les quals, a més d'actuar en el cos, retroalimenten la hipófisi i l'hipotàlem per a inhibir la seva activitat i equilibren les secrecions respectives d'aquests dos òrgans