29 de novembre 2016

Regne Fungi

Ací teniu alguns enllaços que ens proporcionen una nova visió sobre el món dels fongs





  • Una altra web per introduir-nos en el món dels fongs. Teniu tots els grups reunits en aquesta pàgina.


http://www.edu365.com/eso/muds/ciencies/essersvius/practica/index.htm


  • I unes quantes imatges de diferents tipus de fongs


Fong paràsit: peu d'atleta




Llevats (divisió per gemación)




Floridures: Pennicilium




Micorrizes: asociación de fongs i arreos de plantes



Un bolet molt particular


No tots els bolets tenen la forma de xampinyó. La família phallaceae està formada per espècies que presenten una forma fàlica. són uns organismes que desprenen un olor molt desagradable, com a carn morta i que atrau les mosques que són les encarregades de dispersar les espores del fong.


En el vídeo que teniu a continuació, podem veure  Dyctiophora duplicatus, una espècie prou rara que presenta una xarxa membranosa i fràgil anomenada "indusi". 


Les plantes

Les plantes, un recurs publicat pel MEC

Briòfits i pteridòfits

Dos articles molt complets de la wikipèdia sobre briòfits i pteridofits.


Una hepàtica, un briòfit d'estructura tal·losa



Les molses no tenen veritables tiges, fulles i arrels

Estructura de les molses
Estructura de la càsula de l'esporòfit. Fixeu-vos en les dents que la tanquen i en les espores adherides a la seua superfície




Video sobre el cicle vital de les molses:




Informació bàsica sobre pteridòfits i sobre briòfits . També podeu estudiar allò més bàsic sobre els cicles biològics.

Un video molt detallat sobre el cicle biològic dels pteridòfits. Compte: abans de visionar-lo, hauràs d'estudiar a fons el cicle tal com apareix per exemple en aquesta foto

Els líquens: els reis del treball en equip.

liquen.jpg 

A continuació teniu una  imatge que explica com és l'estructura interna dels líquens i wen que consisteix la relació de simbiosi entre fongs i algues unicel·lulars


En aquest tall de liquen vist a microscopi, s'observen perfectament les algues unicel·lulars en l'interior del fong

En la imatge que teniu a continuació apareixen diferents tipus de líquens



Per últim, un article periodístic que trata sobre els líquenes

Ningú dubta que el treball en equip és un bon invent. Tots els membres de l’equip en surten beneficiats i els resultats són molts superiors als que aconseguirien treballant individualment. La única condició, és clar, és que tots hi posin el coll. Que massa sovint n’hi ha que s’hi repengen. Això ja ho van descobrir els éssers vius fa milions d’anys i exemples d’organismes que viuen en simbiosi n’hi ha per tot arreu. També hi ha paràsits, és clar, però el benefici a llarg termini és menor.
De totes maneres, una de les simbiosis més reeixides són els líquens. Els organismes implicats treballen tan coordinadament que aparentment semblen un únic organisme. Però un liquen no és una planta, ni un animal, ni un res de res. Un liquen és una combinació de dos éssers vius que treballen coordinadament per sortir-ne beneficiats de la feina en equip. El primer dels participants és un fong, que pot oferir protecció enfront la radiació del Sol i la dessecació ja que presenta una bona capacitat de captar aigua de l’ambient. L’altre participant és un alga, o de vegades, un bacteri fotosintètic. En els dos casos la gràcia és que fa fotosíntesi i aporta uns nutrients que li faciliten molt la vida al fong.
El fet que siguin dos organismes diferents complica la seva classificació. A més, molts d’aquests fongs estan tan adaptats a la forma liquènica, que si es separen de l’alga els costa molt créixer i reproduir-se o simplement no poden fer-ho.
Per reproduir-se han desenvolupat un seguit d’estructures ben curioses. En ocasions es tracta simplement de unes quantes fibres de fong amb algunes algues entremig. Altres vegades és més complicat, però l’interessant són les estructures reproductives. N’hi ha que semblen taques de colors. Altres semblen plats pintats amb un color lleugerament més intens a l’interior. Alguns recorden petites trompetes que surten del cos del liquen.
Però de vegades es produeix un divorci entre els dos components. Se sap des de fa molt temps que els líquens són uns dels primers “organismes” que desapareixen quan augmenta la contaminació i per això es fan servir com bioindicadors. Si la qualitat de l’aire es modifica o si apareix pluja àcida o coses similars, el fong comença a fer estructures més gruixudes i resistents. Això impedeix que l’alga faci la fotosíntesi i la unió entre els dos es desfà. Per això, una manera senzilla de saber si l’aire d’una ciutat és net consisteix simplement en mirar si veieu líquens al carrer. Si n’hi ha, l’aire és net, encara que potser les escultures en patiran les conseqüències ja que molts tenen capacitat d’incrustar-se tant a la pedra que l’arriben a degradar. El procés és lent, però incansable, i a la llarga fa malbé la pedra.
El més curiós dels líquens és que encara tenim moltes coses per saber. El seu metabolisme és curiós, ja que el fong aprofita els sucres que fa l’alga amb la fotosíntesi, però abans els transforma en altres sucres. I una cosa semblant passa amb moltes altres molècules. Això fa que no parem de descobrir noves substàncies potencialment interessants en els líquens. Productes que cap organisme fabrica per separat, però que en combinació si que el poden generar.
Tot plegat fa que quan observeu un liquen no esteu mirant un organisme. Més aviat estareu mirant un ecosistema en miniatura. I de pas, sabreu que esteu en un indret poc contaminat.

Un altre exemble molt curiós de simbiosi entre plantes carnívores i rates-penades el podeu llegir ací

Font de la notícia
Altres pàgines amb informació dels líquens com a bioindicadors:

Pàgina 1.
Pàgina 2


28 de novembre 2016

Regne Moneres


Si vols saber un poco mes del regne Monera, et recomane que visites aquest blog.

També trobaràs informació essencial en aquest petit powerpoint
http://es.slideshare.net/gfreixed/qu-sn-els-bacteris


Finalment voldria que coneguèreu la importància dels bacteris al nostre propi cos, especialment al nostre intestí on desenvolupen una funció molt beneficiosa per a la nostra salut. Fixeu-vos en les quantitats que apareixen a la imatge:





26 de novembre 2016

Regne Protoctists

El concepte de protoctist és difícil d'entendre -inclou tipus molt diferents d'organismes- però el gran problema es troba en que mai els heu vist. Intentarem solucionar això posant algunes imatges i vídeos que us famialitzaran amb aquest regne. Si li dediqueu temps us sorprendran aquests éssers tan originals.

https://www.thinglink.com/scene/780865078831349760



Vídeo: la vida en una gota d'aigua.  En aquest video podeu observar la gran diversitat d'essers vius presenta en una gota d'aigua. Trobareu protozous, algues i també petits invertebrats del regne Animal.



Els protoctistes no són tan inofensius com semblen. Mireu el que passa ....



En aquesta pel·lícula podeu observar com un protozou ciliat fagocita un altre ciliar. Impressionant, no?

El video que ve a continuación ve acompanyat d'una explicación en castellà: 


El segon gran grups de protoctisst està format per les algues. Ací us pose algunes imatges d'algues unicel·lulars i pluricel·lulars.
Pel que fa a les algues unicel·lulars us pose dos fotografies espectaculars: 

1- Algues diatomees:


2- Algues dinoflagelades



ALGUES PLURICEL·LULARS


https://www.thinglink.com/scene/780880766560108546#


Ja sabeu que les algues es classifiquen en funció dels diferents pigments fotosintètics que contenen les seues cèl·lules. 

Per repassar aquest regne, visiteu aquesta pàgina

25 de novembre 2016

Materials sobre classificació éssers vius


Ací teniu materials que us facilitaran l'estudi dels temes de biodiversitat i us ajudaran en  l'estudi dels temes de la primera i segona avaluació.









  • Moltíssima informació per a la realització dels vostres apunts la trobareu en aquesta pàgina argentina. 





  
8 El video següent relaciona la biodiversitat amb l'evolució biològica, concepte molt important i que vull que tingueu clar.



18 de novembre 2016

EXTRACCIÓ CASOLANA D'ADN

Aquesta és l'experiència que volia fer amb vosaltres al laboratori. De moment us pose un vídeo. Com veieu, no sembla massa difícil. Esperem poder-ho fet proximanent a l'institut, però amb vosaltres com a professors

Recursos educatiu al voltant dels àcids nucleics

Tota aquesta informació que teniu a continuació us ajudaran a entendre la part del tema sobre els àcids nuclueics i les seues funcions: 

DNA quiz

Posa a prova els teus coneixements sobre ADN i les teues "reading skills". Segur que passeu la prova amb èxit.



REPLICACIÓ DEL ADN

Aquesta part la veered en la tercera avaluació, però ací teniu informació per si no recordeu allò que vam estudiar en 1 BAT

DNA Replication.

Altra animació sobre  Replicació 

Tutorial sobre replicació 

LA SÍNTESI DE LES PROTEÏNES
 
El flux de informació: Dogma central
La maduració de l'ARN transcrit: Maduració. Altra animació de la maduració

Tutorial interactiu sobre el procés de transcripció i traducció de l'ADN:

Cromatina i cromosomes

Una de les darreres coses que vaig explicar en classe era com es trobava el material genètic al llarg del cicle cel·lular. Recordeu que en interfase (període entre dues divisions) el material genètic es troba en forma de cromatina, és a dir, l'ADN s'associa amb proteïnes histones per poder estar en l'interior del nucli cel·lular, però d'una forma no massa compactada, ja que aquuests material genètic ha de ser "llegit" jaque conté les "instruccions" sobre el que ha de fer la cèl·lula.
Però qua la cèl·lula entra en divisi, acquesi material genètic es condensa molt més i forma estructures individualitzades anomenades cromosomes. Hi ha moltes animacions sobre aquest tema, però són prou difícils per a vosaltres. Per això, us passe una animació molt curta i senzilla que us pot ajudar a comprendre aquestes idees.



 Un vídeo un poc més complicat, però que us defineix moltes termes científics el teniu ací :



A més, us passe una web del Ministeri d'Educació on podreu aprendre de forma activa moltes coses al voltant dels cromosomes. No us oblideu de clicar la fletxa que teniu a sota a la dreta, ja que anireu veient els diferents apartats : continguts, activitats, simulacions, etc


http://proyectos.cnice.mec.es/arquimedes2/objetos/bio_040302_los_cromosomas/index.html

ANIMACIONS
http://proyectos.cnice.mec.es/arquimedes2/objetos/bio_040302_los_cromosomas/index.html


ACTIVITAT ADN: FINDING THE STRUCTURE

En aquest tema, els alumnes podreu realitzar voluntariament algunes activitats relacionades amb el tema de l'ADN. Podeu triar entre: 
  • Fer una maqueta de paper de l'ADN a partir dels materials que seus proporcionen en aquest bloc (si algú necessita el material en paper, ho pot demanar amb temps)
  • Fer una presentació sobre algún episodi important de la història del descobriment  de la doble hèlix o alguns dels seus protagonistes.
Si visiteu la web  DNA interactive   tindreu l'oportunitat de coneìxer moltíssimes coses  sobre  l'anomenada "molècula de la vida", més enllà del que pot entrar en un examen. Us invite a visitar-la i veure que encara hi ha molt per descobrir i, qui sap, igual d'ací uns anys, podeu participar-hi. Una de les parts més interessants és el timeline, una aproximació històrica al DNA on apareixen una gran quantitat de científics famosos. Molt important, encara que no cal saber-ho per a l'examen, les explicacions de com s'arribà a conèixer l'estructura de la doble hèlix a partir de les fotografies de difracció de raigs X També hi ha una secció teacher's guide on podreu obtenir materials  (origami DNA model i Finding the structure). L'apartat applications té un exemple curiós de l'ús del DNA per identificar persones (recovering the Romanovs) Fins i tot pots fer-te la teua pàgina personalitzada

Aquest treball l'haureu de presentar abans del dia  13 de desembre i podeu contestar en la llengua que més us agrade. A més, si ho feu en anglés, sempre podreu "fardar" davant del profe d'anglés)
En primer lloc teniu un document .doc que us explica breument el que cal fer.

Després teniu un document .PDF amb el puzzzle fet, però on fa falta escriure el científic responsable dels descobriments de cada peça.

Podeu fer altra mena de formats: Presentacions powerPoint, entrades al vostre bloc, posters de paper, etc. Recordeu que sou alumnes de segon de batxillerat i s'espera de vosaltres un treball prou seriós







Model de paper de l'ADN



A qui li agraden els treballs manuals, ací té una bona oportunitat de realitzar-los. Una activitat que us ensenyarà amb la practica, moles de les característiques estructurals de la doble hèlix. Quants més alumnes participen, més llarga serà la cadena 

Model "50 years"

Entreu en aquesta web, descarregueu-vos el model en format PDF  and follow the instructions(en anglés). Si ten cap problema em consulteu


UN PROBLEMA D'EMPAQUETAMENT

Us transcric un interessant article sobre l'estructura terciària de l'ADN que que trobat en un bloc anomenat CENTPEUS

Imagineu que un bon dia us fan un encàrrec. Heu d’agafar un cable de 2 mil·límetres de gruix i de mil quilòmetres de llargada i l’heu d’empaquetar d’una manera compacta, manejable i que no es faci embolics. A més, cal poder desempaquetar-lo i tornar-lo a empaquetar tantes vegades com calgui i sempre de la mateixa manera. I tot s’haurà de fer de manera automàtica.
Doncs aquest és el problema al que es van enfrontar les nostres cèl·lules fa molt de temps. Les mides són proporcionals, però la idea és la mateixa: Com empaquetar l’ADN que tenim dins les nostres cèl·lules. Penseu que una cèl·lula fa una mil·lèsima de mil·límetre, però l’ADN que hi ha dins cada una d’elles mesura un metre de llargada!
En realitat, aquesta és la mida que tindria si estigués completament estirat. El gruix, però, seria d'uns pocs àtoms. En tot cas, l’ADN mai està així. Normalment està una mica empaquetat. Hi ha unes proteïnes anomenades histones que s’encarreguen d’això. Les histones agafen una forma com de plat, o de cilindre molt baixet, i l’ADN s’enrotlla al seu voltant donant-li un parell de voltes a cada histona. Podeu imaginar que si seguíssim la doble hèlix de l’ADN veuríem que dona dues voltes a una histona, segueix una mica, i dona dues voltes a una altra histona, i així anar fent. Al final el resultat és com un collaret d’histones unides per un fil d’ADN.
Normalment el tenim així. Però aquesta és una estructura dinàmica. Per expressar els gens que calgui, l’ADN s’ha de separar de la histona durant una estona, fer unes quantes còpies d’ARN i desprès tornar-se a enrotllar. I això en el tros d’ADN correcte i en el moment oportú. Una maquinària bioquímica extraordinària en la que participen centenars de proteïnes diferents treballant de manera coordinada.
De fet, les histones son algunes de les proteïnes que fan una feina més important. Per això són molt estables. Les proteïnes estan fetes d’aminoàcids, que poden presentar més o menys diferències entre espècies. Doncs entre alguna histona humana i la seva equivalent en els pèsols tant sols hi ha un únic aminoàcid de diferència!
Però quan la cèl·lula s’ha de dividir, l’ADN es duplica i ha d’anar cada copia a una de les dues cèl·lules que sortiran de la divisió. Per això s’empaqueta millor en cromosomes. Un cromosoma és el collaret d’ADN i histones, però tornat a enrotllar sobre si mateix, com un solenoide, i desprès una miqueta més empaquetat. Tot plegat és facilita, perquè el metre d’ADN no és continuat sinó que està en uns quants fragments, que donen lloc als 23 parells de cromosomes. Bé, en realitat l’ADN s’ha duplicat, de manera que quan la cèl·lula es divideix tenim dos metres d’ADN!
Però l’ADN presenta altres problemes purament mecànics. Sempre es diu que és una doble hèlix, que això permet que les dues cadenes es separin, aleshores es pot fer la copia complementaria de cada una i així obtenim dues dobles hèlix. Un mecanisme enginyós i aparentment senzill. Però agafeu dos fils, enrotlleu-los l’un al voltant de l’altre (per obtenir una doble hèlix) i desprès intenteu separar-los obrint per un costat. De seguida veureu que no es pot, que la resta de l’hèlix es deforma i s’esclafa a no ser que sigui molt curta. I en aquest cas el que passa és que es posa a girar com un molinet.
Això també ho ha tingut que resoldre la cèl·lula. Hi ha uns enzims, anomenats helicases, que van fent talls a una de les cadenes, per tal que petits fragments puguin girar i així anar-se obrint.
L’esquema de la doble hèlix de l’ADN és d’una curiosa i elegant bellesa. Però la seva aparent simplicitat oculta una enorme complexitat que encara no coneixem del tot. I sempre és divertit recordar que si sumem l'ADN de totes les nostres cèl.lules, obtindriem un filament tant llarg com la distància de la Terra fins la Lluna!

Font de la notícia: centpeus

12 de novembre 2016

L'herència: de pares a fills




ENLLAÇ AL VIDEO. Hi ha un anuncia de 30 segons (paciència)

L’herència és allò que ens transmeten els nostres progenitors: diners, propietats, deutes... i tots els nostres caràcters biològics. El conjunt de tots aquests caràcters constitueix un individu únic i irrepetible, i la informació per “construir-lo” s’hereta d’un òvul i d’un espermatozoide units en la fecundació. Sorprenentment, una persona no produeix dos espermatozoides o dos òvuls iguals al llarg de tota la vida. Durant la formació de les cèl•lules sexuals, els cromosomes s’aparellen i intercanvien informació en un procés anomenat “recombinació genètica”. Aquesta barreja d’informació és una de les claus que l’herència sigui tant variable. Hi ha, però, un parell d’excepcions a aquesta regla: el cromosoma Y, que s’hereta pràcticament sense recombinar per línia paterna, i el DNA mitocondrial, que s’hereta íntegre per línia materna. Estudiant-ne les mutacions es pot elaborar un arbre genealògic de la humanitat de desenes de milers d’anys. Els resultats mostren que tots els humans actuals procedim d’un avantpassat comú de fa només uns 100.000 anys aparegut a l’Àfrica. La nostra història es caracteritza per una successió de migracions a partir de les quals vam anar ocupant progressivament els cinc continents i ens vam anar diferenciant en els pobles actuals. 

Activitats en anglés per aprendre genètica i passar una bona estona

A continuació us passe una sèrie d'activitats interactives en anglés que us permetran comprendre millor (i d'una forma més atractiva) algunes de les claus per entendre les lleis de la genètica. Us recomane treballar-les i passar a paraules, mitjançant un informe voluntari (digital) tot el que heu aprés fent-les. Naturalment, els alumnes que presenten els informes veuran recompensat el seu esforç. Per pder visualitzar les animacions, potser necessitareu el connector

Adobe Shockwave Player



Una activitat amb dragons fantàstics que ens permetra comprendre millor els conceptes de fenotip, genotip, homozigot, heterozigot, determinació del sexe (atenció, en aquest exemple, la determinació del sexe és diferent a la dels humans), hetència dominant.recessiva, intermèdia, poli-al·lèlica, etc. Us proposen algunes activitats autocorregides. Els alumnes interessats, poden passar a paper la informació corresponent a la transmissió hereditària de les 5 característiques que apareixen.




Una altra activitat amb dragons fantàstics que ens permetra comprendre millor el procés de la meiosi i la variabilitat genètica que apareix en la producció dels gàmetes i la formació dels nous individus després del procés de la fecundació. Els alumnes interessants poden realitzar un treball per escrit a partir d'exemples concrets de l'aplicació (com són els diferents gàmetes obtinguts i els diferents genotips que s'obtenen després del procés de fecundació). No es tracta solament de posar els resultats, sino explicar el per què de la seua aparició i la seua importància en l'aparició de variabilitat biològica i la seua relació amb el procés evolutiu.



Una activitat prou senzilla que ens mostra com és la transmissió del "caràcter hereditari" sexe en humans, així com l'herència lligada al sexe, és a dir, l'herència dels caràcters determinats per gens que es troben situats en els cromosomes sexuals. També podreu repassar el significat i els resultats del procés de meiosi.


Baby boom (o com crear marcianets) 

Una activitat prou més complicada, alhora que divertida que pot servir de resm final del tema de genètica. Podrem "fabricar" marcianets a partir de 2 pares, tot tenint en compte  nombroses característiques hereditàries. El resultat final serà una gran varietat de genotips i fenotips. Un aspecte interessant de l'activitat és laidea que en la creació de cada gàmeta hi ha una espècie de loteria (representada per la moneda), de manera que els gàmetes d'un individu són molt variats. Aquesta variabilitat es veurà multiplicada per les possibilitats de fecundació entre les diferents gàmetes masculines i femenines. Els alumnes interessats podran crear un arbre genealògic amb els resultats obtinguts, sense oblidar que cal explicar el per què de l'aparició d'aquests resultats.


  

Aquesta darrera activitat sembla un poc més difícil, ja que cal tenir més nivell d'anglés per poder entendre el seu significat. Intentarem fer alguns exemples en classe i els alumnes més avançats poden realitzar els altres. Per fer aquesta activitat s'ha d'haver estudiat previament el tema, tot i que us donen la solució de cada arbre. No es tracta de "jugar".


Problemes de genètica amb ordinador i altres activitats

Si voleu passar d'escriure, alhora que practicar amb uns senzills problemes de genètica, ací teniu la vostra oportunitat.
El joc dels gens
Descarregueu en aquest enllaç “El joc dels gens” i instal·leu-lo al vostre ordinador. Podeu trobar la fitxa de la pràctica aquí.

I per als amants de les manualitats amb xuxes.... 
“Cuquets”: Es tracta d’una entretinguda activitat que pretén ajudar els alumnes a representar-se com s’hereten les característiques genètiques així com de la importància de la meiosi en l’augment de la variabilitat intraespecífica. Podeu trobar la fitxa de la pràctica aquí.

tres14 - Herència genètica

tres14 és un interessant programa de TV1. L'episodi que teniu a a continuació tracta sobre genètica. Una altra manera d'aprendre, d'una manera més dinàmica i molt menys acadèmica, però que us donarà la informació necessària per tenir una bona cultura científica.
Esteu invitats a presentar un informe amb les principals idees que heu aprés després de veure el vídeo. Recordeu que no es tracta de copiar dades. Interessa raonar i relacionar el contingut del video i el que estem estudiant en classe. Teniu de temps fins al dia 1 de desembre

El resultat genètic d'un aparellament és molt difícil de predir. Però tot i així ens preguntem per què som com som. Volem saber per què tenim els ulls de l'avi o si determinada malaltia s'hereta. I la resposta a les nostres preguntes està en els gens. Cromosomes, aminoàcids i proteïnes són conceptes que de vegades se'ns barregen al cap, però que estan darrere del que ens fa tan iguals i tan diferents. "Tres 14" ha parlat amb el biòleg Marc Isamat i la seva família, amb la ginecòloga Carmina Comas i amb l'oncòleg Manel Esteller. A ells els preguntem què és l'herència? Sabem per què som com som? ¿Controlarem què li arribem als nostres fills?

Estudiar genètica online LA ISLA DE LAS CIENCIAS

Aquest curs intentarem utilitzar en l'aula d'informàtica el material de la web La Isla de las Ciencias. També podreu continuar treballant a casa. Es tracta d'una web del ministeri d'Educació dedicada a alumnes de 4 ESO. Consta de tres parts: 
  • Conceptes previs
  • Activitats
  • Avaluació
La web també disposa d'una sèrie d'enllaços per consultar i un glossari que ens explica el significat dels conceptes científics.
Recordeu que tots aquells que treballen les activitats i presenten un treball sobre elles, veuran recompensat el seu esforç en la nota final  del tema. Recordeu que en el vostre treball caldrà explicar tot el que heu fet i il:lustrar-lo amb pantallazos del vostre ordinador per demostrar el que heu fet. 

Com explicar la genètica

En internet es troben coses molt interessants. En aquest bloc La genètica i les lleis de l’herència tenim una unitat de genètica per a 4 ESO espectacular. Si realment us agrada la genètica, ací teniu una oportunitat per comprovar-ho. Qui vulga treballar les activitats, està invitat, però m'agradaria parlar primer amb ell/ella


Pel que respecta als objectius, en acabar la unitat haurieu de ser capaços de:

  1. Raonar les bases experimentals de les lleis de Mendel
  2. Definir correctament, i amb capacitat per a formular els teus propis exemples, els conceptes següents: raça pura, híbrid, gen, al·lel, homozigot, heterozigot, dominància, recessivitat, codominància, herència intermèdia, genotip, fenotip i arbre genealògic
  3. Trobar la resposta a problemes senzills que impliquin el coneixement i comprensió de les lleis de Mendel i de l’herència lligada al sexe
  4. Raonar el significat de cadascuna de les lleis de Mendel
  5. Raonar les limitacions de les lleis de Mendel
  6. Dissenyar arbres genealògics elementals d’alguns caràcters de la pròpia família i preveure la possible transmissió a la descendència
  7. Explicar l’herència dels grups sanguinis ABO
  8. Compendre les conseqüències de la consanguinitat sobre l’herència
  9. Explicar la importància biològica de la meiosi
  10. Conèixer i relacionar els conceptes de meiosi, mitosi, nucli, gàmetes, cromosomes, locus, lligament, entrecreuament, teoria cromosòmica, recombinació genètica
  11. Definir correctament i posar exemples d’interacció gènica i pleiotropia
  12. Coneixer les aplicacions de la genètica a diferents camps
  13. Tenir capacitat crítica per a valorar l’interès de les aplicacions de la genètica en agricultura, ramaderia i medicina
  14. Aplicar els coneixements adquirits per predir resultats experimentals
  15. Explicar de forma senzilla i clara l’expressió dels gens
  16. Explicar de forma clara i senzilla la mutació de l’ADN
  17. Discutir la influència de l’ambient en l’herència
  18. Coneixer les tècniques més senzilles de l’ADN recombinant que es fan servir en enginyeria genètica i les seves aplicacions

Lleis de Mendel
Lleis de Mendel


Us adjunte un seguit d’enllaços amb més recursos:


Pel que fa a la vostra tasca, VOLUNTARIA,  heu de completar les següents activitats (no necessàriament totes,  en un document de text. En acabar feu-me’l arribar al correu.

  1. Captureu les imatges dels tres patrons d’herència d’aquest exercici, identifiqueu-los i raoneu les diferències entre cadascun d’ells.
  2. Fes el mateix relacionat els diferents fenotips amb el genotip corresponent. Raona les diferències entre els dos conceptes.
  3. Escolteu el video i relacioneu els conceptes. Tot seguit completeu i transcriviu el text.
  4. Completeu l’activitat i recordareu els passos per resoldre problemes de genètica. (Atenció sols funciona en Explorer :cry:  )
  5. Entreu a la web del Projecte Biosfera i completeu els mots encreuats i les activitats 3 i 4 (en Explorer :cry:  ) sobre Mendel.
  6. Repliqueu l’experiment de Mendel sobre el dihibridisme, agrupeu els fenotips i els genotips corresponents i relacioneu-los amb la tercera Llei de Mendel. Si no ho teniu clar, refresqueu informació.
  7. Completeu ara els problemes de monohibridisme del Biology project i preneu nota de les respostes.
  8. Torneu al Biosfera i completeu ara l’activitat 5 (en Explorer :cry:  ), sobre Teoria cromosòmica de l’herència i els problemes de genètica.
  9. Finalment per sintetitzar, completeu els següents problemes de genètica del Biologia en context

02 de novembre 2016

Animacions sobre enzims


http://highered.mheducation.com/sites/0072495855/student_view0/chapter2/animation__how_enzymes_work.html

Tipus d'inhibidors

Inhibidor competitivo
Inhibidor no competitivo


En la web que trobaràs en aquest enllaç podeu fer una activitat relacionada amb la classificació dels enzims.

Per finalitzar -com no- ací teniu la cançó dels enzims. Nota: la temperatura corporal està expressada en ºF)

Estudiar ecologia online. activitats voluntàries

En aquest treball voluntari anem a  utilitzar els recursos de la web del MEC " La isla de las ciencias " on studiarem els tem...