10 de març 2015

Quequicom: la diabetes

Diabetis: quan el dolç amarga

"Quèquicom" dedica el capítol a la diabetis, una malaltia que afecta milions de persones. Però no tots els afectats ho saben, perquè aquesta malaltia no acostuma a donar símptomes fins que ja està avançada.

La visió

La visió és un capítol dedicat a l’anatomia i la funcionalitat de l’ull humà: què li passa a l’ull quan es fa vell? Es compara la visió humana amb la d’un ratpenat i un rapinyaire; com són els colors que percep l’ull humà; què li passa a un daltònic; què s’ha de tenir en compte a l’hora de comprar-se unes ulleres de sol, com afecta la vista...


El miracle de sentir-hi

 Episodi del programa de TV3 QUEQUICOM del 26/04/2013



Georgina Pujol presencia el moment en què activen l’implant coclear que el Dr. Orús va posar a Aurora Rodríguez a l’Hospital de Sant Pau, que hi torna a sentir després de vuit anys de sordesa absoluta.
Marta Capdevila, il·lustradora de “Les Tres Bessones”, ja va passar per aquesta experiència. Als 38 anys va poder sentir la veu dels seus fills i ho va reflectir en un conte. El seu fill Marcel viu la sordesa sense cap limitació. Ell porta dos potents audífons, com altres nens de l’escola Tàber, que pot desconnectar a voluntat. Des de plató, Jaume Vilalta explica com és l’oïda interna i permet als espectadors poder sentir una frase tal com la senten els qui porten un implant.

L’orella és un òrgan molt fi. Té un marge dinàmic d’un bilió (un 1 seguit de dotze zeros). Això vol dir que té una sensibilitat extraordinària, però al mateix temps és un òrgan molt delicat. 

L’anatomia de l’orella
El presentador Jaume Vilalta explica el funcionament de l’orella. La part exterior de l’orella està formada pel pavelló auricular, concentra el so i el canalitza cap al conducte auditiu. En aquest conducte es forma una ona plana que impacta al timpà, una membrana prima que aïlla la part interna de l’orella de l’exterior. El timpà transmet les vibracions de l’aire als ossos òtics (el martell, l’enclusa i l’estrep). Aquests ossos piquen a la porta de la còclea, l’autèntic sensor d’àudio. 

La còclea, un sensor prodigiós
La còclea és una espiral tan petita com un cigró, d’uns 35 mm de diàmetre, com el tap d’un bolígraf tipus “Bic”, i està plena de líquid. És tan delicada que està blindada per un càpsula òssia, i aquesta, al seu torn, protegida pel crani. A l‘interior de la còclea hi ha l’òrgan de Corti, que té una forma similar a una llengüeta. L’òrgan de Corti presenta un gruix diferent al llarg de la seva longitud i al seu interior hi ha fins a 25 mil sensors que són grups de cèl•lules ciliades. Les d’un extrem estan especialitzades en els sons greus i les de l’altre extrem en els aguts.
Quan els ossos òtics piquen sobre la finestra oval, transmeten la vibració al líquid, que envolta l’òrgan de Corti, i es forma una ona estacionària. Aquesta ona genera punts de pressió en llocs diferents segons la freqüència del so que arriba. La pressió exercida als diferents punts de l’òrgan de Corti es detectada per les cèl•lules ciliades, les encarregades d’excitar el nervi de l’oïda. 
Aquestes cèl•lules són molt sensibles, els sons massa forts les van trencant i no poden regenerar-se. Així doncs, sentir un so molt fort de manera habitual pot provocar sordesa. Podria ser comparat amb un camp de gespa: quan el trepitgem de manera ocasional, pot recuperar-se, però si hi muntem un concert de rock quedarà inservible. 
(???)fins a alliberar-se per la finestra rodona.

Com funciona l’implant
Jaume Vilalta i la pianista Marta Millà comparen la còclea amb un piano: els sensors de l’òrgan de Corti serien les tecles, i el nervi les cordes que hi ha dins, la caixa del piano. Si fallen els sensors, és com si el teclat no funcionés, no arriba cap informació del món exterior, malgrat que funcioni el nervi. Aquest problema pot solucionar-se amb un implant coclear. L’implant es col•loca a l’interior de l’òrgan de Corti i estimula directament el nervi. Actualment poden tenir fins a 22 elèctrodes. Cada elèctrode estimula una àrea àmplia de cilis: “Sentir-hi amb un implant -diu Jaume Vilalta- és com tocar les cordes d’un piano amb els punys”. 
Cada elèctrode de l’implant correspon a un canal de freqüència determinat i junts formen el so que sentirà una persona sorda. Al plató en sentim una reproducció, tal com diu el presentador: “encara que per a nosaltres sembli la veu d’un robot, per a ells és com música celestial”.

L'alimentació i la nutrició

Aquest recurs didàctic està dissenyat per facilitar l'aprenentatge dels conceptes d'alimentació i nutrició, les funcions i tipus de nutrients, les classes d'aliments, les necessitats nutritives del nostre organisme i la importància que té la dieta equilibrada per mantenir sa el nostre cos.



Tres14: Alimentació


http://www.rtve.es/alacarta/videos/tres14/tres14-alimentacion/1108596/


Una alimentació sana no està renyida amb el gaudi de les delícies culinàries. Els convidats d'aquest diumenge a Tres 14 posen en comú els seus coneixements per harmonitzar gastronomia i nutrició dos conceptes considerats habitualment antagònics.

El programa mostra com aconseguir uns hàbits alimentaris saludables amb les aportacions del cuiner Ferran Adrià, el cardiòleg Valentí Fuster, una autèntica eminència en recerca cardiovascular, que explica com alimentar protegint el cor, i de Dolors Corella i José María Ordovás, que avancen les dietes del futur.

Aquests experts en nutrigenòmica pronostiquen que, en un temps no llunyà, la seva disciplina es colarà fins a la cistella de la compra. A l'hora d'anar al mercat, a la botiga d'alimentació o, fins i tot, per menjar fora de casa, serà indispensable portar un xip genètic amb el genoma personal de cadascú per saber quins aliments són els que li convenen per mantenir saludables.

Nutrició: buscant l’equilibri



Fa nou anys, en Joel era un nen obès. Va arribar a pesar 95 quilos. Ara que té 18 anys, la reportera Georgina Pujol el retroba per veure com ha evolucionat. En aquest capítol, entenem per què els aliments més greixosos i calòrics, enganxen tant. I per què el sucre és l’enemic més dolç, que fins i tot altera l’estat anímic. Els nens canvien l’entrepà de berenar per brioixeria industrial. I aquest només és un dels motius que fan que a Catalunya, un de cada 4 nens, d’entre 3 i 12 anys, tingui un excés de pes i de greix. 


L’endocrinòloga de la Vall d’Hebron Marian Albisu és qui va tractar en Joel. Ella assegura que tant el sucre com els aliments que són més apetitosos i calòrics “enganxen”. S’han fet experiments científics amb ratolins que demostren que aquestes bestioles són capaces de fer un gran sobreesforç per aconseguir el menjar que els provoca més plaer que no pas l’altre, igual de nutritiu.

La doctora Albisu constata que una de les causes de l’obesitat és el fet d’engolir, en lloc de menjar pausadament, a banda de veure que les famílies ja no segueixen la dieta mediterrània. Al dia, els nens només prenen una peça de fruita. I, en realitat, n’haurien de menjar dues com a mínim. Un altre problema afegit és que se substitueix l’entrepà de l’esmorzar o del berenar per brioixeria industrial. Per als nens és molt més llaminera, però engreixa de manera desmesurada.

Des de la consulta, la doctora Albisu intenta convèncer els nens obesos que es poden aprimar. I que, si segueixen una dieta de manera estricta, en un any poden canviar la seva aparença. I és que a la llarga, l’obesitat pot portar problemes de salut molt greus.

Amb la doctora en bioquímica i especialista en nutrició naturista, Olga Cuevas, descobrim quants grams de sucre té un refresc de taronja o un grapat de llaminadures. El problema de menjar sucre refinat és que no porta totes les fibres, vitamines i minerals que necessitem per metabolitzar-lo adequadament. La doctora Cuevas explica que quan consumim molt de sucre de cop, puja el nivell de glucosa a la sang. Això provoca que la persona, en aquell moment, estigui molt hiperactiva. Però quan l’efecte del sucre baixa, provoca un estat d’apatia. I fa que es vulgui tornar a menjar sucre, per sentir la pujada un altre cop.

La reportera Georgina Pujol ajuda l’odontòloga pediatra Emma Fortea a explicar l’aparell digestiu als nens de primer de Primària de l’escola Turó de Can Mates de Sant Cugat del Vallès. Com que l’aparell digestiu comença a la boca, la mestra del seu fill li demana que els ho expliqui de manera molt gràfica. A banda, també els parla d’on van a parar els nutrients i quins aliments són més profitosos per als ossos, els músculs o els diferents òrgans, com el cervell.

Al plató, el director i presentador del programa, en Jaume Vilalta, demostra que per buscar l’equilibri nutricional, no cal fer equilibris en cada plat. La qüestió és cobrir les necessitat bàsiques i si un dia ens passem de voltes compensar-ho amb una mica de moderació. Bàsicament, per no engreixar-nos, hem de menjar el que gastem o gastar el que mengem.

Regne Protoctista (Protista)

 

Molta informació sobre protozous en aquesta monografia
També hi ha una altra monografia sobre algues

Ací teniu una web molt útil sobre els diferents grups d'algues, tot incloent les cianofíficies.

A continuació un video preciós que ens mostra un tipus d'alga microscòpica colonial: Volvox

Videos de la Khan academy

4 vídeos d'aquesta pretigiosa acadènia d'internet. Són unes classes fantàstiques a tota velocitat. Recordeu que pots posar subtítols en català o castellà. Funcionen. 

Taxonomy and the Tree of Life




Species: What a species is and isn't. 



Bacteria: Introduction to bacteria


Viruses: Introduction to viruses

Testeando: un trívial educatiu

Ara que va acabant el curs, és hora de comprovar el que hem aprés. La web "testeando" us proposa una sèrie de tests sobre moltes assignatures dels diferents cursos. Una manera d'aprendre mentre jugues. Per provar... no es perd res.


02 de març 2015

Regne Monera

Una web amb una informació prou completa sobre el domini eubacteris 

Web sobre arqueobacteris

Uns quants vídeos sobre el regne monera 







Per acabar, un poc de diversió amb la cançó dels bacteris. Té els subtítols, així que podeu practicar si us abelleix.

Estudiar ecologia online. activitats voluntàries

En aquest treball voluntari anem a  utilitzar els recursos de la web del MEC " La isla de las ciencias " on studiarem els tem...