Pàgines

11 de febrer 2015

Funcionament del sistema nerviós

Informació treta d'aquest blog.


Les neurones són cèl·lules especialitzades en la transmissió d’informació gràcies que la seva membrana és capaç de generar febles corrents elèctrics que avancen d’un extrem a l’altre, l’anomenat impuls nerviós.

L’impuls nerviós és una ona de naturalesa elèctrica que es crea en les neurones i en algunes cèl·lules sensorials, a l’incidir sobre elles algun tipus d’estímul, extern o intern. Aquest estímul pot ser qualsevol cosa, una substància química, una pressió, els nivells d’algun compost químic, una ona mecànica, la llum, el fred o la calor, etc.

La transmissió de l’impuls nerviós està polaritzada , de manera que sempre es realitza en un determinat sentit, des de la dendrita fins el soma i des d’aquí fins l’àxon.


La transmissió, que no és més que un desplaçament de càrregues elèctriques per la membrana neuronal, constitueix l’IMPULS NERVIÓS. Aquest impuls és la base de totes les funcions nervioses, incloses les superiors

L’impuls nerviós és un fenomen electroquímic: Normalment la membrana de la neurona està polaritzada (l’interior es troba carregat elèctricament respecte a l’exterior).

Aquesta diferència de potencial, que rep el nom de potencial de membrana, és originada per una distribució asimètrica dels ions als dos costats de la membrana (permeabilitat selectiva) i mantinguda mitjançant mecanismes de transport actiu. En arribar un estímul es produeix un canvi en la permeabilitat de la membrana i aquesta es despolaritza. Posteriorment (escala de mil·lisegons) la membrana es repolaritza.

Al mateix temps es crea una ona de despolarització, és a dir , el potencial d’acció s’estén ràpidament d’una zona a una altra de la membrana, de la mateixa forma que crema la metxa d’un coet. Aquestes ones elèctriques que han estat originades com a conseqüència dels canvis iònics en les membranes neuronals constitueixen l’impuls nerviós que pot atènyer velocitats de fins 100 m / s.

LES SINAPSIS

Les neurones no estan connectades directament entre elles. Hi ha una separació mínima anomenada sinapsi entre l’extrem de l’àxon (element presinàptic) i d’una dendrita de la neurona següent (element postsinàptic).
El pas de l’impuls nerviós d’una neurona a una altra o des d’una neurona a un múscul o glàndula es realitza a través de les sinapsis. Una neurona pot establir entre 100 i 150.000 sinapsis.


- Sinapsi química: El senyal elèctric que arriba a l’element presinàptic , provoca l ‘alliberament d’unes substàncies emmagatzemades en unes vesícules, anomenades neurotransmissors o missatgers químics que travessen l’espai sinàptic i s’uniran a un receptor específic de la membrana de la neurona postsinàptica, la qual cosa provocarà un canvi elèctric en la membrana. ?La unió provoca un canvi en el potencial de membrana d’aquesta cèl·lula, aquest canvi de potencial pot ser de dues maneres: o bé es produeix una despolarització ( sinàpsis excitatòries) o bé es produeix una hiperpolarització (sinàpsis inhibitòries)





Animación 1. Fuente Lourdes luengo bajo licencia Creative Commons.

Les característiques dels neurotransmissors són:
  • Són sintetitzats per la neurona presinàptica.
  • El neurotransmissor s’acumula al final de la neurona presinàptica fins que la neurona és estimulada i alliberada a l´espai sinàptic, s’unirà a receptors de la membrana plasmàtica de la neurona postsinàptica (els receptors són proteïnes de membrana).
  • La neurona postsinàptica s’estimula o bé s’inhibeix (depèn del tipus de neurotransmissor).
  • El neurotransmissor no es queda a l’espai intersinàptic. Si es queda, es degrada o és recaptat per la neurona presinàptica.


Els principals neurotransmissors són: Acetilcolina, serotonina, adrenalina, noradrenalina, dopamina (el dèficit de la qual produeix la malaltia de Parkinson), GABA, glutamat, glicina…

Pots veure una taula dels neurotransmissors més importants.