27 d’octubre 2014

Tinc la regla.... o no



En aquest episodi del programa de TV3 QUEQUICOM podreu aprendre moltes coses al voltant de la menstruació. Penseu que és un tema que podeu treballar en l'activitat que heu de fer sobre sexualitat.


Tres generacions de dones d’una mateixa família expliquen la seva primera menstruació. Odiada o desitjada, és un semàfor de fertilitat que desapareix amb la menopausa. 
La regla sovint es viu amb dolors, avorriment o indiferència. Però ja no és un secret. Donem les claus per reconèixer quan s’està ovulant. I això només passa entre 24 i 48 hores al mes. Perquè a diferència de la majoria de femelles del regne animal, la de les humanes és aparentment oculta. Però es pot aprendre a identificar. Fins i tot, hi ha estudis científics que demostren que les dones estan més boniques i tenen més desig sexual en els dies de l’ovulació. Aquesta qüestió l’aborda en Pere Estupinyà, bioquímic i divulgador científic, en el seu llibre S=EX2 . I tant la Montse Roura, empresària i fundadora d’Ella y el abanico, com l’actriu Mercè Espelleta i la Begoña Torres, taxista, parlen de la seva experiència amb la menopausa. Una etapa que també es viu com una alliberació o un torment. Però, sempre, amb un ventall a la mà. 


Què és la menstruació?
L’aparell reproductor femení està format per dos ovaris, dins de dels quals trobem fol•licles immadurs que contenen un òvul cadascú. Cada dona neix amb un nombre determinat d’òvuls, més dels que podrà necessitar al llarg de la seva vida. Els ovaris es comuniquen amb l’úter a través de les trompes de Fal•lopi. A les parets de l’úter cada mes es crea un endometri, un teixit tou que recobreix les parets. L’endometri és com el “niu” on s’instal•larà l’òvul fecundat i creixerà l’embrió. Si no hi ha fecundació aquest “niu” serà eliminat, es tanquen els vasos sanguinis i l’endometri es desprèn i es disgrega. Aixó és el flux menstrual. No és una hemorràgia, sinó les restes de l’endometri, com és un teixit molt irrigat conté molts glòbuls vermells i té aquest to vermellós.Cada cicle menstrual dura aproximadament uns 28 dies de mitjana, pot durar una mica menys o una mica més. A principi del cicle en un des dos ovaris comença un activitat frenètica, una vintena de fol•licles comença a madurar i a créixer. Paral•lelament, a l’úter comença a construir-se, poc a poc, un nou endometri. Passats uns dies, els fol•licles han crescut suficient, però només un ha madurat completament. Aquest acabarà alliberant un òvul madur. És el que s’anomena ovulació. La ovulació acostuma a ser 14 dies després de l’inici de l’última regla. L’òvul madur comença a viatjar per les trompes de Fal•lopi i si es troba amb els espermatozoides pot haver-hi embaràs. Però si no el fecunden tornarà a venir la regla i començarà un nou període.El cicle hormonalDurant el cicle menstrual passen dues coses alhora, l’inici de l’aparició del flux menstrual i l’inici de maduració d’alguns fol•licles que contenen òvuls. A mida que els fol•licles van creixent es genera una gran quantitat de l’hormona esteroïdals, l’estrogen. Les hormones son un sistema molt eficaç de comunicació. Però son un missatger químic que viatja per la sang, i per tan no és un missatge secret i tot l’organisme se n’assabenta i això té conseqüències. Per exemple l’estrogen es l’encarregat de fer créixer l’endometri, però també ajuda a la formació de col•lagen, estimula la pigmentació de la pell, distribueix el greix corporal... I la seva disminució pot produir canvis d’humor, irritabilitat o abatiment. Aquest possibles efectes depenen molt de cada dona.A partir d’un determinat moment els fol•licles fabriquen inhibina, una altra hormona. La inhibina s’encarrega de frenar el creixement dels fol•licles. Assistint a una “guerra entre fol•licles”, al final només en quedarà un. Com que hi ha menys fol•licles madurant hi ha una gran baixada d’estrogen i de inhibina. Aquesta baixada es detectada per la hipòfisi, aquest òrgan es troba a al base del crani i és molt petit. Quan es detecta aquesta baixada aboca a la sang l’hormona Luteizant. Aquesta hormona provoca que el fol•licle s’obri i deixi sortir l’òvul. A més els fol•licle canvia d’estructura i es transforma en una glàndula amorfa, anomenada cos luti. El cos luti fabrica estrogen, però menys, la principal hormona que fabrica és la progesterona. Aquesta hormona provoca que l’endometri creixi i creixi. A més provoca que el moc uterí es faci més espès per taponar l’úter i evitar el pas de gèrmens; finalment també inhibeix la maduració fol•licular, ja que hi ha un òvul madur esperant ser fecundat. El cos luti es va extingint i desapareix als 12 dies. Quan desapareix el cos luti i baixa la quantitat d’estrogen i progesterona, la baixada provoca la degradació i caiguda de l’endometri. La hipòfisi detecta la baixada dels nivells d’estrogen i es posa a fabricar FSH, una hormona estimulant dels fol•licles i provocarà que una vintena de fol•licles comencin a madurar, començant de nou un altre cicle.

06 d’octubre 2014

adolescència / tres14

De bon segur us interessarà el tema i us ajudarà a conèixer-vos millor.El sempre interessant programa tres14 de TVE1 us aclarirà moltes coses. Si voleu saber-ne més, hi teniu molts enllaços per obrir. Esteu invitats a escriure al vostre bloc les vostres reflexions.


adolescencia / tres14

  • ¿cuáles son los falsos mitos de la adolescencia?
  • ¿la adolescencia es inevitable?
  • ¿qué seríamos sin adolescencia?

Hubo una época en la que dábamos un salto directo de la infancia a la edad adulta. De los juguetes pasábamos al trabajo y a la hipoteca. Nos perdíamos la música, el baile y la diversión. Nuestro cuerpo cambiaba, pero a nadie parecía importarle. En 1904 el psicólogo americano Stanley Hall publicó un artículo llamado “Adolescencia” y así se empezó a reconocer una nueva etapa de la vida, que aún nos cuesta definir y entender. Cambia nuestro cuerpo pero también nuestro lugar en la sociedad. Y en el proceso parece que estemos en tierra de nadie. Por eso, para estudiar a los adolescentes no basta con la medicina y la biología. Antropólogos y sociólogos también ayudan a entender esta etapa de la vida en la que todo parece empezar a cambiar. Michel Fize y Carles Feixa creen que en la adolescencia tenemos más potencialidades y somos más inteligentes. Otros como el pediatra Santiago García-Tornel y el catedrático en Pediatría Antonio Carrascosa analizan los comportamientos y los inevitables cambios físicos de esta etapa de la vida. tres14 habla con ellos para saber ¿cuáles son los falsos mitos de la adolescencia? ¿la adolescencia es inevitable? ¿qué seríamos sin adolescencia?

Y además en este programa hablamos de:
tormenta adolescente; cuerpo efervescente; ¿cuándo surgió el periodo adolescente?; ¿qué diferencia un cerebro adolescente?; ¿la adolescencia es sólo humana?; ¿por qué los adolescentes son temerarios?; ¿por qué los adolescentes tienen cambios de humor?; el sms; indestructible adolescente.

Links Adolescencia

http://www.muyinteresante.es/las-10-claves-de-la-adolescencia
En Muy Interesante publican Las 10 claves de la adolescencia. Psicólogos y sociólogos investigan si su comportamiento obedece a un rito social o se debe a un cúmulo de factores biológicos.
http://www.investigacionyciencia.es/03063988000590/El_cerebro_adolescente.htm
En la revista Investigación y Ciencia publican El cerebro adolescente. Los adolescentes muestran poco juicio en situaciones arriesgadas. Pensar de forma menos lógica podría dar mejores resultados.

http://www.elmundo.es/elmundosalud/2010/10/22/psiquiatriainfantil/1287758911.html

En la web del diario El Mundo publican El cerebro juvenil se vuelve insensible a la violencia. Según un estudio, una sobredosis de escenas brutales lleva a los adolescentes a insensibilizarse ante ellas.
http://www.tendencias21.net/Descubren-por-que-a-los-adolescentes-les-cuesta-concentrarse_a4518.html
En la web de Tendencias21 publican Descubren por qué a los adolescentes les cuesta concentrarse. El cerebro no termina de desarrollarse hasta avanzada la veintena, mucho después de lo que se creía.
http://www.elpais.com/articulo/sociedad/minutos/medir/madurez/cerebral/elpepusoc/20100910elpepusoc_8/Tes
En la web de El País publican Cinco minutos para medir la madurez cerebral. Las conexiones neuronales muestran el paso de la infancia y la adolescencia a la edad adulta y se observan mediante un escáner.
http://www.madrimasd.org/noticias/ninos-espanoles-llegan-adolescencia/44555
En la web de mi+d publican Los niños españoles llegan antes a la adolescencia. Antes jugaban con muñecas y coches. Ahora viven por les encantan los programas de televisión de adultos y quieren vestirse como mayores.
http://psiquiatria.diariomedico.com/2010/11/16/area-cientifica/especialidades/psiquiatria/botellon-adolescente-eleva-riesgo-de-depresion
En el portal de Diario Médico se puede leer la noticia El 'botellón' adolescente eleva el riesgo de depresión. El consumo excesivo de alcohol en la adolescencia podría aumentar el riesgo de trastornos del estado anímico.

tres14: Homes i dones

Un episodi que segur que veureu, ja que és un tema que us interessa.


Aquestes són algunes de les preguntes que apareixen al programa:
  • en què ens semblem homes i dones?
  • com reacciona el cervell quan ens enamorem?
  • quina és la fòrmula de les parelles que duren?
  • en què es fixen els homes?

Presentacions roques endògenes


04 d’octubre 2014

Simulacions volcans i terratrèmols

Ara que estem parlant de riscos geològics d'origen intern , principalment de risc sísmic i volcànic, us mostro algunes activitats interactives que he trobat en aquesta web:
  • Simulador d'erupcions volcàniques del Museu d'Història Natural d'Alaska, magnífic per estudiar els factors que influeixen en la viscositat del magma, tipus de roques volcàniques, edifici volcànic i modalitat d'activitat volcànica, entre altres coses.
  • Forces of Nature ", de National Geographic: En entrar al web apareix a la part superior de la pantalla quatre fenòmens diferents: tornados, huracans, volcans i terratrèmols , per a les nostres activitats triarem els dos últims ja que són els que té relació amb els fenòmens associats a la Tectònica de Plaques. Els dos primers, en tenir poca influència en el nostre país, podem obviar de moment.
  • Simulador Virtual Volcano , de Discovery Channel. Tenim l'opció de construir el nostre propi volcà, que és on es desenvolupa la major part de la interacció, en prémer sobre ella, la pantalla ens mostra dues escales una de viscositat i una altra de contingut de gasos, un cop triades les condicions de viscositat i gas que volem, premerem "start eruption" i podrem visualitzar a la pantalla el volcà. El volcà creat se'ns mostrarà en pantalla, així com dades sobre el material llançat o el tipus de manifestació volcànica (fluxos piroclàstics, lahares, colades de lava, núvols de cendres, etc), prement sobre aquestes dades es desplegarà un text aportant-nos més informació sobre ells.
  • Simulador de terratrèmols de Discovery Channel. La part superior de la pantalla principal ens mostra quines són les principals variables que hi intervenen: tipus de terreny, construcció de l'edifici (fonamentació) i magnitud del sisme. El simulador ens permet manipular, ja que prement sobre elles se'ns obre un menú desplegable, donant-nos a triar per simular el terratrèmol diferents opcions de cadascuna d'elles. La finalitat del simulador és veure la incidència d'aquestes en el risc sísmic. 

I les següents animacions: 






      02 d’octubre 2014

      Guies i materials per poder realitzar el treball d'investigació: roques de la meua ciutat.

      En aquesta entrada teniu alguns materials que us poden ajudar a fer el treball d'investigació d'aquest trimestre. M'imagine que  no teniu molta idea de roques. Enguany estudiarem les roques en classe, però, a més, necessitareu material gràfic que us ajude a reconèixer les roques "in situ". Si trobeu altres materials interessants en la web, seran ben rebuts (i valorats). Solament cal enviar-me l'enllaç per email i una breu justificació de la seua importància.

      GUÍA INTERACTIVA DE MINERALES Y ROCAS de la Universitat Politèctica de Madrid. Ací teniu prou informació: fitxes de minerals i roques (recordeu que solament ens interessen les roques), un glossari, galeria de fotos, etc. Les fotos ajuden, però no sempre apareixen com les veureu als edificis. En teniu una altra versió de la web 


      PRESENTACIÓ SOBRE ROQUES feta per alumnes de primer de Batxillerat.



      A més d'aquestes webs, posaré a la vostra disposició en box.com, altres materials relacionats amb les roques que us podreu descarregar




      Un parell de cançons us expliquen el cicle de les roques

      Com teniu el vostre nivell d'anglés? En podeu comprovar el vostre coneixement amb aquestes dues cançons. Després d'haver vi...