Mitosi i meiosi en els 40 principals

La veritat és que aquests vídeos no deixen indiferents: o t'agraden o els odies..... I sempre els podeu millorar.

Fumar, matar a distància

“Fumadors de tercera mà”
Els fumadors no són les úniques víctimes del tabaquisme, també existeixen els consumidors passius, és a dir, persones que inhalen les substàncies tòxiques del fum del tabac generat per altres. És el cas de la Mari Luz Navarro, que només fa tres anys que treballa en un bar de Barcelona, però es passa tota la jornada laboral envoltada de fum. Ella es mostra optimista i no es vol preocupar de com pot afectar la seva salut. Però el reporter Miquel Piris es desplaça al seu bar amb un equip d’investigadors del CSIC per analitzar-ne l’aire i comparar-ne els nivells de contaminació amb els dels carrers de Barcelona i veu que al bar hi ha deu vegades més pol•lució que a la ciutat.

L’Esther Roquer també és una fumadora passiva. Ella no va fumar mai, però va treballar en un bar durant 30 anys inhalant fum de tabac. Com a conseqüència, té una malaltia pulmonar molt greu que la va obligar a abandonar la feina. 

Des de fa poc temps també es parla d’un nou grup, el dels “fumadors de tercera mà”. El fum del tabac ho impregna tot i els tòxics que conté persisteixen en l’atmosfera, tot i haver apagat el cigarret. Aquestes substàncies nocives reaccionen amb els compostos nitrogenats de l’aire i produeixen un nou tipus de producte químic molt cancerigen, les nitrosamines.

Efectes nocius del tabac
Un estudi recent sobre l’impacte de l’aplicació de la Llei antitabac mostra que una de les substàncies més perilloses dels cigarrets són les micropartícules, ja que poden provocar càncer de pulmó o infart de miocardi. Per saber què pot fer un sol cigarret, Miquel Piris se sotmet a un experiment acompanyat de l’epidemiòleg de l’Institut Català d’Oncologia Esteve Fernández. L’objectiu és mesurar la concentració de micropartícules que hi ha en un cotxe i el resultat és sorprenent: després de fumar un quart de cigarret, la xifra supera més de 300 vegades l’obtinguda dins del bar. 

A plató, Marc Boada explica quins efectes té en el cos la inhalació de monòxid de carboni (CO) desprès pel tabac. L’aspiració de CO redueix la capacitat d’oxigenació perquè bloqueja els receptors d’hemoglobina. 

Marc Boada també ensenya quins canvis produeix en el cervell la nicotina, i més especialment com afecta les funcions de l’acetilcolina, un neurotransmissor vital perquè es desenvolupin correctament funcions com la contracció muscular, l’aprenentatge o la memòria, segons indica Rafael Maldonado, catedràtic de Farmacologia de la UPF. 

El consum repetitiu de nicotina canvia el paisatge cerebral. L’acetilcolina és un neurotransmissor que, en fixar-se als receptors del cervell, produeix sensació de benestar. Però en el cervell d’un fumador, aquesta funció se substitueix per la nicotina, amb la diferència que aquesta substància addictiva, a més d’arribar als receptors del cervell, en crea de nous que n’exigeixen la dosi. Quan es deixa de fumar, aquests nous receptors no desapareixen, sinó que queden adormits. Com a conseqüència, en el moment en què un exfumador torni a fumar i una nova dosi de nicotina arribi al cervell, aquests receptors es tornaran a activar.

Impotència sexual
Fumar també pot causar disfunció erèctil. “Quèquicom” recull el testimoni d’un noi que té impotència des dels 24 anys. Els tòxics del tabac fan que l’erecció no es pugui mantenir. D’una banda, les venes tenen menys capacitat de transport de sang i, de l’altra, els cossos cavernosos que en inflar-se provoquen l’erecció perden qualitat. A més, les vàlvules que haurien de retenir la sang en els teixits interns del penis perden eficàcia i l’erecció es poc duradora i flàccida.

Defensant les dents

Les dents són les eines amb què accedim als aliments i els preparem abans de digerir-los. Cal que en tinguem molta cura per evitar problemes com la càries, una perforació de l’esmalt produïda per l’àcid dels bacteris bucals. O el carrall, una precipitació de les sals minerals de la saliva mesclada amb altres bacteris. 
Caries, carrall i ortodòncies són un autèntic problema de salut i de pressupost per a moltes famílies. La flora bacteriana garanteix la salut de la boca, però els dolços fan que passi a atacar les genives i l'esmalt. Una dieta equilibrada i raspallar-se les dents correctament és la millor prevenció. Les malformacions, però, s'han de corregir amb aparells. Quèquicom en presenta alguns dels més moderns.

El raspallat, la millor prevenció
L'Adrián un nen de 4 anys arriba a la consulta de la Dra. Emma Fortea, dentista pediàtrica, amb la boca plena de caries. Un cas que podria ser preocupant per la futura dentadura de l'Adrián, ja que les dents de llet serveixen per mantenir l'espai que necessitarà la dent definitiva. A més a més, si la caries arriba al nervi i segueix fins a l’arrel, la infecció afectarà la peça que s’està formant a sota. 
Però, aquestes caries a què es deuen? Per a Emma Fortea, no només a un excés de sucres, també a una tècnica de raspallat deficient. Perquè els nens aprenguin és bo que al principi els seus pares els raspallin les dents i els marquin la pauta. El nen anirá entenent pero on ha de passar el respall i mentrestant, els pares ajudan a soplir les carències del petit.
En el reportatge, la Dra. Fortea practica amb els alumnes de primaria de l'escola CEIP Turó de Can Mates a Sant Cugat del Vallès. Els explica la importància de la prevenció. I es que quan es perd una dent o fins i tot un sol mil.limetre de geniva, ja no hi ha manera de recuperarla.

Perquè els sucres fomenten la caries?
En el plató, Jaume Vilalta explica que l'esmalt dental la substància més dura del regne animal. És més dur que l'acer. Però té un punt feble: els àcids se'l mengen. Cada boca te el seu PH, és a dir, un grau d'acidesa determinat. El vinagre, els cítrics o les begudes de cola són àcids, mentre que les clares d’ou i el bicarbonat, son antiàcids, tenen un PH bàsic. Com més àcida és la saliva de cada persona, mes propensió a caries, ja que l’àcid acaba per perforar l’esmalt. 
Els àcids són producte de la digestió dels sucres per parts dels bacteris que viuen a la boca. Quan més sucres ingerim més àcids generen els bacteris. Un cop perforat l’esmalt es forma un cau pels microbis, que és la càries, i els àcids d’origen bacterià desmineralitzen la dent. Quan la infecció arriba a l’arrel ja és molt difícil salver la peça. Vilalta i la especialista en biomedicina Míriam Martí, demostren en un experiment com la saliva es torna àcida al poc temps d’haver ingerit sucres.