22 de febrer 2013

Ramon Folch explica direrents aspectes sobre la contaminació atmosfèrica

Les partícules contaminants

 
Un anticicló molt persistent ha posat de manifest com en són d'alts els nivells de contaminació a Barcelona i Madrid. Una espessa boira ha cobert el cel d'aquestes grans ciutats durant l'última setmana fins al punt que la Fiscalia de Medi Ambient ha obert una investigació per determinar si compleixen la directiva europea de qualitat de l'aire. El doctor Ramon Folch ens explica per què tenim aquests alts índexs de pol·lució i què els causa.

Les dioxines



El doctor Ramon Folch ens explica quin és l'efecte mediambiental de les dioxines, arran del cas de dioxines en una fàbrica de pinsos alemanya. Ramon Folch explica que n'hi ha a tot arreu, de dioxines, i que el problema ve quan se n'ingereixen més de 200 picograms, que és la quantitat màxima que el cos pot neutralitzar. Ara bé, el problema principal, segons Folch, és que les dioxines tenen la particularitat que no es dissolen en aigua, sinó en oli, i això fa que s'acumulin en els greixos del cos.

Exposició virtual sobre la Biodiversitat

La fundación Biodiversidad i el CSIC posen a la vostra disposició 2010 Biodiversidad,  una exposició de caràcter divulgatiu constituïda por 16 panels que combinen text i imatges al voltant del concepte de biodiversitat. L'exposició ve acompanyada d'una guia didàctica (pdf)

17 de febrer 2013

MATERIALS E-LEARNING



En aquesta web de Domènech E-learning podrem disfrutar d'una gran quantitat d'unitats didàctiques en forat virtual, amb un contingut molt elaborat i acompanyat de gran quantitat d'animacions i bibliografia complementària. Pot servir per alumnes de primer cicle de l'ESO i també per als que cursen assignatures de batxillerat. Us recomane visitar-la: éss una passada!

En aquesta pàgina teniu les principals unitats:


També hi ha altres materials:

Al voltant del forat d'ozó.

Us transcric una entrada del bloc CENTPEUS.

Problemes entrelligats

Ja fa temps que sabem que a la Terra hi arriba prou radiació provinent de l’espai com per fer la vida molt difícil. Si podem anar tranquils a plena llum del dia i no patim constantment diferents tipus de càncers és gràcies a un delicat escut que hi ha a les capes altes de l’atmosfera. La capa d’ozó és gairebé impermeable a molts tipus de radiacions i ens protegeix de la hostilitat de les radiacions provinents de l’espai.
Per això, quan les dades dels satèl·lits van mostrar que a les regions polars del planeta, aquesta capa s’anava afeblint, l’alarma es va estendre ràpidament. No és bona cosa quedar-se sense escut enmig d’una batalla, i això semblava ser el que estava passant al planeta. Aviat es va comprendre que la culpa la tenia l’activitat humana. Ignorants dels efectes que podien tenir, els humans havíem abocat a l’atmosfera milions de tones d’uns productes anomenats clorofluorocarbonis, o CFC. Uns productes que resulten extremadament útils per moltes aplicacions industrials, però que com efecte secundari, reaccionen amb l’ozó i el degraden.
La història va ser la de sempre. Primer es va dir que exageràvem, que no n’hi havia per tant, després que ja era massa tard per fer res, i al final, amb dificultats, es va prendre la decisió de deixar de fer servir aquests CFC. El protocol de Montreal va ser la demostració que, de vegades, la humanitat pot posar-se d’acord per fer alguna cosa pel planeta. El problema era que ja havíem generat molts CFC i aquests triguen molt temps a desaparèixer.
Des d’aquell any 1987 han passat moltes coses i el forat de la capa d’ozó ha deixat de ser notícia. En part és per causa de les bones notícies. El ritme de destrucció es va alentir notablement i ara gairebé està estable. No s’ha recuperat encara, però al menys ja no sembla fer-se més gran cada any. Mica a mica els CFC que queden s’aniran degradant i l’ozó es continuarà generant a les capes superiors de l’atmosfera. Algunes previsions indicaven que cap l’any 2050 la capa podria tornar a mostrar les seves mides originals.
Però ai! La felicitat no és mai complerta. Aquestes previsions no tenien en compte un altre factor que, en principi, semblava poc relacionat. Una suposició molt innocent, perquè al planeta tot ho està de relacionat d’una manera o altre. Ara sembla que els coses aniran més lentes per causa de l’escalfament global.
Amb un hivern llarg i fred com el que estem passant, sembla que això del canvi climàtic sigui poc seriós. Cal recordar que l’escalfament global no vol dir que ara els hiverns seran tots càlids. El que es previsible que passi és que hiverns com el d’aquest any, que fa uns anys eren “normals”, seran cada vegada més inhabituals. I els estius anormalment calorosos seran més i més habituals. En tot cas l’important és el balanç global del planeta i no el temps que faci al poble on passem les vacances.
L’escalfament global actua per culpa de l’efecte hivernacle. El calor queda retingut a les capes baixes de l’atmosfera per culpa dels gasos hivernacle, sobretot (però no exclusivament) el CO2. El cas és que com que la calor no pot escapar fora del planeta, les capes més altes de l’atmosfera es refreden més del normal. I justament aquí hi ha el problema. Les reaccions que generen l’ozó funcionen més lentament si baixem la temperatura. De manera que, amb una estratosfera més freda, la regeneració de la capa d’ozó segurament serà més lenta del que preveiem.
Si ho mirem des d’un punt de vista pessimista, també és mala sort que ara que arreglàvem un desastre comprometem les coses per un altre costat. Però podem ser optimistes i recordar que malgrat les decepcions recents, a Montreal, l’any 87 ja es va demostrar que en ocasions si que ens podem posar d’acord per arreglar els desastres que hem creat. Potser amb el canvi climàtic també aconseguirem alguna vegada l’acord necessari i real.
Ja se que un pessimista només és un optimista ben informat, però deixeu-me mantenir l’esperança. 
Escrit per Daniel Closa

Actualització: Un article sobre el "forat" d'ozó" escrit per Diego Lázaro en el seu bloc Temps pel temps

Més informació en aquesta pàgina 

LLIBRE DE GEOGRAFIA FÍSICA ONLINE

El professor Michael Ritter de la Universitat de Wisconsin Stevens Point, és l’autor de The Physical Environment, que es presenta com una introducció a l’estudi de la Geografia Física i que, en realitat és un molt bon llibre de text que es pot consultar on-line, i permet la seva utilització com a material complementari en classes de Ciències de la Terra i medi ambient i/o de Geografia. Per treballar aquesta obra us recomano que primer consulteu una espècie d’introducció que explica com utilitzar els diferents mitjans interactius que hi trobareu, i després ja podeu anar a l’apartat que més un interessi d’entre els següents:
- Elements fonamentals de la Geografia física (mapes, sistemes de localització,…)- El sistema Terra (tipus de sistemes, cicles biogeoquímics,…)
- Estructura i materials de la Terra (processos geològics, el cicle geològic,…)
- Tectònica (tectònica de plaques i deriva continental, terratrèmols,…)
- Processos volcànics (tipus de volcans, riscos volcànics,…)
- Meteorització, erosió i transport de materials
- L’atmosfera (l’efecte hivernacle i l’escalfament global, capes de l’atmosfera,…)
- Energia i radiació (la naturalesa de la radiació, balanç de la radiació i de l’energia en el sistema Terra,…)
- La temperatura de l’aire
- Acció geològica del vent
- Circulació atmosfèrica i oceànica (la pressió atmosfèrica, ciclons i anticiclons, els fenòmens de “El Niño” i “La Niña”,…)
- La humitat atmosfèrica (el cicle hidrològic, distribució de les precipitacions,…)
- Fenòmens meteorològics (mapes del temps, riscos meteorològics,…)
- Sistemes climàtics (tipus de climes, mapa interactiu de climogrames, el canvi climàtic,…)
- La hidrosfera (aigües subterrànies, aigües superficials, el balanç hídric,…)
- Sistemes fluvials (acció geològica dels corrents d’aigua,…)
- Sistemes glacials (acció geològica de les glaceres,…)
- Sistemes oceànics i costaners (els oceans, acció geològica del mar,.)
- Els sistemes del sòl (processos de formació d’un sòl, tipus de sòls,…)
- Biogeografia (els sistemes ecològics, la successió ecològica, biomes,…)
the-physical-environment.jpg uni-wis.gif
FONT: STUBLOGS

Riscos i catàstrofes naturals

Entrada treta del bloc Stublogs.com

La Fundació Eroski Consumer segueix publicant, en la seva revista periòdica, un apartat dedicat al Medi Ambient i en el que podem trobar material útil per les classes de Ciències de la Terra i medi ambient i de Ciències per al món contemporani.
Així, en l’últim butlletí, dediquen unes quantes pàgines a fer una recopilació d’articles que ja han publicat comentant les catàstrofes o desastres naturals, fent-se la pregunta de si han augmentat els desastres naturals com a conseqüència de l’impacte de l’activitat humana en la natura. A més a més de comentar diversos fenòmens naturals, hi podem trobar una sèrie d’infografies per il.lustrar la temàtica.

Els apartats que més poden interessar crec que són els següents:

Els recursos hídrics i la gestió de l'aigua


Unes noves presentacions d'aquest excel·lent blog del professor Javier Durán per estudiar els recursos hídrics i la planificació eficaç de l'ús de l'aigua disponible.

16 de febrer 2013

Meteorits, asteroides i l'atmosfera

En aquest dies podem veure en els mitjans de comunicació l'important paper de l'atmosfera en la protecció dels nostre planeta davant de l'entrada de materials extraterrestres. Ací teniu alguns documents que us ajudaran a fer una bona entrada al vostre blog.





Introduint les cèl·lules i la seua estructura

Les webs, videos i animacions  que us he seleccionat, seran de gran utilitat per poder assolir els continguts mínims del tema de la cèl·lu...