27 de gener 2012

Malalties Aparell Digestiu

Aprofitant que estem estudiant l'aparell digestiu, us transcric una entrada del bloc CENTPEUS que us donarà una informació acurada i fiable: 

Quan el budell s’inflama

dolor abdominal.jpg
Una cosa sorprenent és que el sistema digestiu normalment no ens dóna massa problemes. Però n’hauria de donar, perquè el budell treballa en un equilibri d’allò més delicat. Enlloc de l’organisme hi ha mes bacteris que al budell. Les seves parets interiors estan farcides de la nostra flora bacteriana particular. Uns bacteris que ens són útils, que ajuden a completar la digestió, que generen vitamines que podem aprofitar i que eviten que altres bacteris més patògens ens colonitzin. Però que no deixen de ser grapats de microbis.
Això és un problema pel nostre sistema immunitari. La paret del budell ha de permetre el pas dels nutrients i de l’aigua, però no dels bacteris. Si algun intenta creuar, cal eliminar-lo. Però tampoc ens podem passar, perquè els necessitem aquells bacteris. De manera que cal establir un equilibri amb prou defenses a un costat de la paret intestinal, però relativament permissius a l’altre. No és gens fàcil i de vegades aquests equilibris es trenquen.
Aleshores apareix una malaltia ben emprenyadora. De fet, són unes quantes malalties que s’agrupen sota el nom genèric de “malaltia inflamatòria intestinal”. D’aquest grup, les més conegudes són la colitis ulcerosa i la malaltia de Crohn. En els dos cassos és característic un procés inflamatori a les parets del budell, però amb algunes diferències. Per exemple, el Crohn pot afectar qualsevol zona del budell, mentre que la colitis ho fa preferentment a la zona final (el colon). La inflamació tampoc és exactament igual. En la colitis s’inflama la part interior del budell, mentre que en el Crohn queda afectada tota la paret, per dins i per fora.
A la pràctica els pacients tenen mal de panxa, diarrees i femta mucosa o amb sang. Una situació molt emprenyadora que va per brots més o menys freqüents. El problema és que no en tenim clara la causa  i, encara que es poden anar controlant els brots, curar-la del tot no sabem com fer-ho.
De fet, la inflamació és un mecanisme de l’organisme per defensar-se dels bacteris. Com si diguéssim, la primera línia de defensa del sistema immunitari. Un grup de glòbuls blancs que van a la zona on hi ha bacteris i segreguen productes tòxics per matar-los. La inflamació és un sistema de defensa poc subtil, però ràpid i eficient.
Com que en la malaltia inflamatòria intestinal hi ha una inflamació, el que es fa és mirar de frenar-la quan apareix un brot. Antiinflamatoris de diferents tipus poden ser útils per mantenir la malaltia controlada de manera que els brots siguin menys intensos i menys freqüents, però no curen el problema. En realitat el problema és que no coneixem la causa del problema. No s’ha pogut relacionar amb factors ambientals o genètics (tot i que deuen ser-hi). Es va pensar si algun tipus particular de bacteris podia causar-la, però tampoc se n’ha identificat cap d’especial en aquests pacients.
Durant uns anys es van tenir grans esperances en modificar la flora bacteriana del budell, pensant que potser amb uns altres bacteris els brots no es desencadenarien. Eren els que s’anomenaven “probiòtics”. Inicialment van obtenir-se alguns resultats esperançadors, però al final la cosa no va acabar de funcionar. Encara s’investiga, però ja es busquen altres vies de control.
Una idea va ser controlar les proteïnes que fan servir les cèl·lules inflamatòries per avisar-se entre elles. Si eliminem al missatger, la inflamació no és posa en marxa. Tècnicament va ser complicat, però al final es va aconseguir fabricar anticossos contra aquests missatgers moleculars. I per aquí sembla que la cosa no va malament. És un tractament complicat i car, però que funciona en un bon nombre de pacient encara que (ai!) no en tots.
A sobre, aquesta és una de les típiques malalties en les que els pacients reben tota mena de consells alternatius que van des dels més assenyats fins als més absurds. Però sobretot moltes exageracions. Per exemple, hi ha aliments que poden sentar malament de manera que cal mirar de controlar el que és menja. Però d’una dieta controlada és passa fàcilment a oferir dietes miraculoses per curar la malaltia, i per desgràcia això no existeix.
També és evident que mirar de tenir una actitud positiva i controlar l’estrès fa que el cos en general porti millor situacions com aquesta. El cervell genera endorfines, que no van malament, i disminueix la producció d’hormones que poden augmentar la intensitat dels brots. Ningú negarà la relació que hi ha entre el cervell i la resta del cos. Però només amb el “poder de la ment”, com afirmen alguns,  tampoc es cura la malaltia.
Hi ha situacions que no són tan fàcils. I, és clar, la temptació és gran quan la medicina encara no t’ofereix una solució definitiva i topes amb algú que et diu exactament allò que vols escoltar (per un mòdic preu, òbviament).

26 de gener 2012

Erupcions solars

Ahir vàreu observar en la presentació de l'Aula del Cel una foto del Sol on es podien apreciar erupcions a la seua superfície. En el bloc Centpeus han publicat també una noticia relacionada amb el tema i que us simplifique:


solar flare.jpg 


Aquests dies el tema estrella serà l'erupció solar que va tenir lloc el dilluns al vespre i que va emetre una tempesta solar que va arribar a la Terra el dimarts. Va ser un fet destacable perquè feia anys que no vèiem una erupció solar tan intensa. Però el motiu no es que es tractés d’una erupció inhabitual sinó que feia set anys que el Sol estava mostrant una activitat anormalment baixa.

Sabem que el Sol mostra un cicle d’activitat d’aproximadament onze anys de durada. Quan està al seu màxim és quan apareix el major nombre de taques solars i quan l’energia que emet és més alta. També és quan hi ha més erupcions d’aquestes. I el cas és que quan el Sol va arribar al mínim del seu cicle d’activitat, cap al 2008, va fer una cosa inhabitual. Semblava que l’activitat solar no es recuperava. El temps que vam estar sense taques solars es va allargar molt més del que s’esperava i no es va començar a restablir fins al 2010.

Amb tot això, el màxim d’activitat, que estava previst cap al 2012, potser no arribarà fins una mica més tard, el 2013. 


L’únic que em sap greu es no estar de viatge per països nòrdics. Aquests dies s’han pogut veure unes aurores boreals espectaculars (aquí una mostra). Una bellíssima conseqüència de la interacció entre els protons emesos pel Sol i la magnetosfera del nostre planeta.

19 de gener 2012

Preguntes selectivitat sobre el tema de l'atmosfera

Podeu descarregar l'arxiu des d'ací o comprar les fotocòpies en consergeria. 
Nota: falten 3 imatges de les primeres tres qüestions que les donaré en classe.

18 de gener 2012

Una activitat voluntària que us recomane fer : Simfonia cel·lular


Us vull proposar una manera molt diferent d'estudiar la cèl·lula. Estic segur que aquesta activitat no us decebrà. Què cal fer? Mireu el video vídeo de la Simfonia cel·lular i contesteu les següents qüestions (adaptades de Pilar Muñoz) :
  1. Què penses que simbolitza el castell de sorra?
  2. Després de veure el vídeo, como descriuries als éssers vius pluricel·lulars?
  3. Quines cèl·lules penses que, en aquest moment, estan morint al teu cos?
  4. Penses que hi ha alguna que s’estiga dividint? Quina? Amb quina funció?
  5. Dona la teva opinió sobre el símil de l’equip de música amb la célula. Planteja altre semblant.
  6. Coneixes algún procés en el qual una divisió cel·lular descontrolada provoque una malaltia?
  7. Com penses que l’equip de Simfonía cel·lular ha aconseguit les imatges? Amb quins mètodes?
  8. Què tipus de microscopis han fet servir?
  9. Quines diferències observes entre les imatges captades amb microscopis electrònics i les captades amb microscopis òptics?
  10. Quins noms de has aprés en aquest vídeo? Defineix-los
Opinió personal sobre el vídeo (opcional)


Teniu  de temps fins el dia 30 de Gener. El podeu presentaren paper o enviar-lo per email en document .doc.  Ho tindré en compte com a nota extra (fins a un punt sobre la nota de l'examen)

17 de gener 2012

Visita a l'aula del cel

lA setmana vinent visitarem l'aula del cel, situada en l'edifici dels  Instituts d' Investigació de Paterna (edifici roig darrere  de Canal 9. Es tracta d'una activitat molt motivadora que de bon segur us encantarà. Per anar-hi utilitzarem el metro. Caldrà estar molt atents i seguir les instruccions dels professors ja que cal fer un transbordament. Recordeu que cal dur a classe l'autorització dels pares i els 5 euros que comprenen l'entrada i el transport d'anada i tornada.

Si cliqueu en la imatge que teniu a continuació, podreu veure algunes de les activitats a realitzar
 

Correu electrònicSi teniu interés en veure com és per dins l'aula del cel mireu aquestes imatges.

Finalment recordar-vos que  l'Aula de Cel convoca els seu astroconcurs per a centres educatius de la Comunitat Valenciana. Jo ja he inscrit la classe. de tota maneralaparticipació en aquest concurs és voluntària però influirà de manera important en la nota de l'avaluació

16 de gener 2012

Vídeo d'Al Gore sobre el canvi climàtic

Al Gore narra una introducció en un anglés molt assequible al voltant del canvi climàtic i les seues conseqüències.


Inclinació dels eixos de rotació dels planetes en el sistema solar

Font de la notícia



Navegant per internet he vist aquest interessant gràfic que mostra com són els diferents eixos de rotació dels planetes del sistema solar (quan es va fer, Plutó encara era considerat un planeta). Ja veurem com aquesta inclinació és la causa de les diferents estacions de l'any, però aquestes dades no són per a saber-les de memòria, naturalment. Com que anem a fer maquetes a escala del Sistema solar i algun treball monogràfic sobre algun planeta, són dadesque us poden servir per aplicar-les en els treballs pràctics. Como podeu observar, la Terra, Saturn o Mart tenen inclinacions paregudes i Urà és el més particular.

14 de gener 2012

WEBS INTERACTIVES SOBRE CANVI CLIMÀTIC

Especial El Mundo sobre Canvi climàtic.

 



Kyoto ens salvarà

Reclamen una casella de suport a la ciència en la declaració de la renda

Tal com estan es coses darrerament, cal defensar la idea que l'educació i l'investigació són les eines més potents que poden salvar la nostra societat. Aquesta notícia circula per la premsa i per internet i crec que és important destacar-la.


La crida que un jove científic va publicar al seu blog en defensa d'una casella de suport a la ciència en la declaració de la renda ha tingut un ressò significatiu a les xarxes socials. Francisco J. Hernández va publicar la setmana passada al seu blog un article on argumentava que “la investigació i la innovació són pilars fonamentals per al desenvolupament d'una societat moderna”, i protestava contra l'anunci del nou govern espanyol d'una retallada del pressupost d'Investigació, Desenvolupament i innovació (I+D+i) en 600 milions d'euros. En aquest sentit, instava els lectors a exigir una casella a la declaració de la renda perquè els contribuents puguin dedicar un 0,7% dels impostos “a la consecució d'un món millor”.
Dos dies més tard, Hernández va actualitzar l'article per agrair la difusió que s'havia fet de la idea, i per explicar que “un amable lector” del blog havia llençat una campanya a través de la plataforma Actuable en aquest sentit. A més, mencionava un nou grup de Facebook que defensa una casella de suport a la ciència, i recordava que ja existia una proposta prèvia en aquesta xarxa social. Aquest dilluns, la campanya d'Actuable ja ha superat de llarg les 15.000 signatures.
Una “connexió” immediata
En declaracions a Europa Press, Hernández ha explicat que la idea de la casella és fruit de dues notícies: a l'anunci de la nova retallada en el pressupost d'I+D+i, s'hi va sumar la publicació al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) de la partida per a la casella de l'IRPF percebuda per l'església catòlica
“La connexió va ser immediata, i vaig pensar que la ciència també necessita una casella en la declaració de la renda per compensar parcialment la caiguda del seu pressupost”, ha apuntat.
Hernández critica que, a l'Estat espanyol, la ciència “sempre ha mancat de recursos”. En aquest sentit, ha recordat que al 2008 l'I+D va rebre una assignació equivalent a l'1,2 per cent del PIB. Segons Hernández, aquesta xifra era menys de la meitat, en percentatge, que la de l'assignació als Estats Units, i la tercera part de la de països com Suècia, Finlàndia o Japó. A més, el jove ha alertat que “molts dels millors científics formats a Espanya durant l'època de bonança es veuran obligats a emigrar, amb la pèrdua de capital humà que això comporta”.
Hernández va estudiar Física a la Universitat de Valladolid, i va fer un màster a Cambridge, al Regne Unit, on actualment treballa en un doctorat sobre neurociència.

09 de gener 2012

Aiguats de Catalunya de 1962: la castàstrofe més gran

Reportatge sobre els aiguats de la nit del 25 de setembre de 1962 al Vallès Occidental, amb motiu del 25è. Aniversari. Per primera vegada es poden veure unes imatges cinematogràfiques en color de les conseqüències de les inundacions a Sabadell, filmades per Joan Llobet Prunes i a Terrassa, filmades pels germans Antoni i Eduard Bros, que es tracte d'un material inèdit. En aquestes seqüències es poden veure Les Rambles i el barri de Les Arenes de Terrassa, els punts més afectats de la ciutat i les destrosses que va fer l'aigua a les fàbriques tèxtils de Sabadell. El reportatge també analitza com es van anar recuperant les poblacions i les fàbriques de la tragèdia i la solidaritat que es va desplegar a tot Catalunya. Tot un seguit de testimonis de primera mà exposen com van viure la tragèdia. Per acabar, s'analitza la situació actual de les conques dels rius i de les rieres on hi va haver els principals problemes.


Un parell de cançons us expliquen el cicle de les roques

Com teniu el vostre nivell d'anglés? En podeu comprovar el vostre coneixement amb aquestes dues cançons. Després d'haver vi...