29 de setembre 2011

Còlera, aigua i diarrees

Ara teniu la possiblilitat de fer un article sobre una malaltia (infecciosa o no). Ja sé que direu que mai heu fet això, que no sabeu com fer les coses, etc. I potser tindreu raó. Però alguna vegada ha de ser la primera. Costarà prou (no penseu que el treball estarà fet en 10 minuts... no es tracta de copiar les coses d'internet).

A continuació, us transcric un article del bloc Centpeus, al voltant del brot de còlera en Haití, i que us servirà de model a l'hora d'escriure el vostre propi article. Fixeu-vos en l'estil periodístic, alhora que explica moltes dades essencials sobre la malaltia (història, agent patogen, mecanisme de transmissió, símptomes, etc). Fixeu-vos en els hipervincles que inclou el text (paraules subratllades amb blau) que ens permet ampliar la nostra informació.

dilluns, octubre 25, 2010


Per si no tenien prou problemes, s’ha declarat a Haití un brot de còlera. Aquesta és una de les principals preocupacions dels serveis sanitaris després de les grans catàstrofes. Quan un terratrèmol, huracà o tsunami destrueix una part important de les infraestructures d’una regió la gent es veu obligada a viure en condicions molt precàries, amb gran densitat i amb un accés a serveis higiènics molt limitat. Aleshores, la probabilitat que es desencadeni una epidèmia com la que sembla que està iniciant-se a Haití és més que probable.
El cas del còlera és el més habitual per la manera d’actuar del microorganisme. La malaltia la causa un bacteri, el Vibrio cholerae,que va ser observat l’any 1854 per Filipo Pacini, un microbiòleg italià, però que no va ser correctament identificat com causa de la malaltia fins uns anys després per Robert Koch.
El microbi, amb una característica forma corbada, viu i prolifera al budell de les seves víctimes. La causa de la seva perillositat és que fabrica una toxina que actua sobre les cèl·lules del budell. Fa que s’alteri l’equilibri en el transport de sals cap a la cèl·lula i, com a conseqüència, també s’altera el transport d’aigua. El resultat és que es desencadena un flux d’aigua i ions cap a la llum del budell, provocant un quadre molt intens de diarrea i vòmits. La diarrea, en moltes malalties és només una llauna, però en el cas del còlera és, justament, la causa de la mort per deshidratació dels afectats.
Per això el tractament pel còlera és bàsicament restituir els líquids als malalts. I per fer-nos una idea de com de importants poden ser les diarrees, és normal haver de administrar entre 15 i 30 litres de líquid cada dia. No pot ser només aigua, sinó que cal afegir-hi sals. Per això és posa sèrum fisiològic per via intravenosa, oral i per on faci falta. Un tractament senzill en un hospital, però molt difícil d’aconseguir en un camp de refugiats on la causa del problema és justament la manca d’aigua potable.
La situació encara empitjora pel fet que les diarrees dels malalts no contenen només aigua sinó que arrosseguen molts bacteris del còlera, de manera que contribueixen a contaminar més les aigües de la zona. És una d’aquelles situacions que tenen tendència natural a empitjorar. L’aigua contaminada fa emmalaltir les persones que aleshores contaminen més aigües. Quan això passa en indrets de grans aglomeracions és fàcil imaginar el resultat.
A més, per evitar que les persones sanes agafin la malaltia, el que cal fer és evitar que consumeixin aigua contaminada. El còlera no passa de persona a persona. L’aigua és el vehicle de la malaltia. Però sovint l’única font d’aigua disponible està contaminada. I, evidentment, tampoc podem prescindir de l’aigua, de manera que en ocasions no tenen més remei que fer-la servir. Si hi ha sistemes per desinfectar-la la situació pot no ser tant greu, però, una vegada més, els sistemes per potabilitzar l’aigua els tenim aquí però són escassos en les zones afectades per les catàstrofes.
Tant de bo l’ajut, bàsicament accés a aigua potable, arribi aviat a Haití. És inacceptable que una malaltia que es pot evitar només amb accés a aigua en condicions encara doni lloc a epidèmies avui en dia.

28 de setembre 2011

Tres14: És ciència

tres14 - És Ciència
  Emés el 3 juliol 2011

Tenim molts tòpics sobre què és ser un gran científic. És tasca dels historiadors de la Ciència donar-los la volta. Pocs científics hi ha més famosos que Albert Einstein. I tant s'ha parlat d'ell que ja és més un personatge que una persona. Sempre se li mostra com en un altre món. Amb els seus papers, les seves fórmules i les seves teories abstractes, Einstein sembla no preocupar-se pels problemes quotidians. Però darrere de la teoria de la relativitat es troba la necessitat de resoldre un problema molt mundà. Albert Einstein volia saber com sincronitzar rellotges que estaven en diferents llocs perquè marquessin la mateixa hora. A principis de segle van aparèixer els rellotges públics en les estacions de ferrocarril. I fer que tots coincidissin no era fàcil. I d'aquí van sorgir les seves idees sobre l'espai, el temps i la velocitat de la llum.


27 de setembre 2011

27 de Setembre: dia del deute ecològic

 Avui, 27 de setembre és el dia en que hem consumit tot el que el planeta pot regenerar en un any. El dia del deute ecològic.  Benvinguts a la bombolla ecològica. A partir de demà, i fins final d’any, tot el que els humans consumim: menjar, energia, aire net, aigua potable… ja haurà de constar com a “deute ecològic”. No se sap d’on sortirà perquè el planeta Terra no ho pot produir. Des de demà ja estarem vivint per sobre de les nostres possibilitats. Simplement gastem el 135% del que el planeta produeix. Cada país és diferent, però el global surt molt deficitari. I els deutes, tard o d’hora, cal pagar-los.

Aquesta informació l'he treta del bloc Centpeus. Si hi aneu tindreu ampliada la notícia i podreu assabentar-vos de més detalls

26 de setembre 2011

Com és la farmaciola a casa teua?

Ací teniu el primer dels treballs d'investigació que caldrà fer aquesta avaluació.. En el tema 1(pàgina 13) us parlen de la "farmaciola".

Una vegada llegit el llibre, caldrà fer una investigació en casa vostra. Primer de tot, parleu amb els vostres pares i demaneu-los permís i l'ajuda que necessiteu. 

El treball consisteix en fer una descripció detallada dels components que formen la vostra farmaciola, així  com  comentar la seua ubicació, el material que penseu que no hi ha i que caldria afegir, revisar si els medicament tenen els prospectes i la seua data de caducitat, etc.
Caldrà fer un informe complet i una valoració crítica que podeu acompanyar de fotografies . La data de presentació serà el dijous 29. El treball es pot presentar en format electrònic enviant un email al professor (biogeovfe@gmail.com), un document de text .doc i per escrit, en fulls blancs din A4 (escrit a mà o a màquina).
No oblideu identificar-vos correctament, no oblidar els aspectes de presentació, redacció i ortografia i la puntualitat en el lliurament del treball, ja que tot això també compta en la nota.

Diamants que ens ajuden a conèixer l'interior de la Terra

Un recent article del diari El País ens demostra que el tema que estem estudiant ara en classe està també de plena activitat.
Ara teniu la possibilitat de demostrar la vostra comprensió lectora i relaciónar l'article de prensa amb la teoria que expliquem en classe: DE QUINA MANERA AQUESTS DIAMENTS ENS SÖN ÚTILS PER AUGMENTAR EL NOSTRE CONEIXEMENT DE L'INTERIOR DE LA TERRA?

És tracta d'un mètode d'estudi directe o indirecte? Ens permet tenir un coneixement del conjunt de l'interior de la Terra.

Data de presentació: Fins al 10 d'Octubre. Extensió 10-15 línies. Es pot presentar per email o escrit en full blanc

23 de setembre 2011

Comença la tardor

Notícia apareguda al blog  Temps pel temps

Tardor2011.jpg  

Avui divendres, a les 11:05 hora oficial peninsular, comença la tardor astronòmica a l’hemisferi nord. Aquesta nova estació durarà 89 dies i 20 hores. El diumenge dia 30 d’octubre tindrà lloc el canvi d’hora. L’hivern arribarà el proper 22 de desembre.
L’inici de les estacions ve donat, per conveni, per aquells instants en que la Terra es troba en unes determinades posicions en la seva òrbita al voltant del Sol. En el cas de la tardor, es dóna el dia en que el centre del Sol, vist des de la Terra, creua l’equador celeste en el seu moviment aparent cap al sud. El dia en que això succeeix, la duració del dia i la nit pràcticament coincideixen. És l’anomenat equinocci de tardor.

Durant la tardor es produiran dos eclipsis. El dia 25 de novembre hi haurà un eclipsi parcial de Sol que serà visible al sud d’Àfrica, l’Antàrtida, Tasmània i Nova Zelanda. Dues setmanes més tard, el 10 de desembre, tindrà lloc un eclipsi total de Lluna, que al territori peninsular veurem com a penombral en les seves últimes fases.

22 de setembre 2011

Del creixement al benestar

Una interessant presentació PowerPoint a càrrec de José Antoni Pascual Trillo (Amics de la Terra) que us pot servir d'introducció als principals temes que tracten les ciències ambiental, així com la forma d'enfocar els temes: notícies de premsa, taules estadístiques, mesures a prendre, etc.
Cal prendre's-ho amb calma, ja que hi ha motíssima informació, però al mateix temps us farà reflexionar.

Tutorial per escriure un BLOG

A continuació us passe un tutorial que us ajudarà a crear-vos un blog Blogger editar les vostres entrades. Hi ha molts al Youtube




 TUTORIAL en pdf

21 de setembre 2011

Programes sobre medi ambient en TV

Volia recomanar-vos alguns programes de TV que convindria que miràreu alguna vegada, amb l'advantatge que poden ser vists a qualsevol hora en Internet. Us poden ajudar a comprendre millor l'assignatura i a poder treballar el bloc de notícies ambientals.
 
  • Medi Ambient .2 (RTVV). Medi Ambient és un programa especialitzat en la informació ambiental de la Comunitat Valenciana, la conservació de la natura i els espais protegits.

18 de setembre 2011

Activitat inicial 1 ESO

Quines són les principals "ciències de la natura" i què estudia cadascuna d'elles? Ho sabras si saps fer un mapa conceptual amb les paraules i frases que tens en aquest document
Aquesta activitat ja la hem fet a classe, però la pots repetir a casa

17 de setembre 2011

Science is real: una cançó que ens introdueix en el meravellós món de la ciència



Una bona manera d'intentar explicar què és això de la ciència: amb una cançó. A continuació teniu el transcript de la cançoneta que no crec que presente cap dificultat per entendre-la, però us he afegit la traducció per si de cas .. S'animeu a cantar-la en classe?


Science is real
From the Big Bang to DNA
Science is real
From evolution to the Milky Way
I like the stories
About angels, unicorns and elves  
Now I like those stories
As much as anybody else
But when I'm seeking knowledge
Either simple or abstract
The facts are with Science
The facts are with Science

Science is real
Science is real
Science is real

Science is real
From Anatomy to Geology
Science is real
From Astrophysics to Biology
A scientific theory
Isn't just a hunch or guess
It's more like a question
That's been put through a lot of tests
And when a theory emerges
Consistent with the facts
The proof is with Science
The truth is with Science

Science is real
Science is real
Science is real

Science is real
 
 La ciència és real
 Des del Big Bang a l'ADN
 La ciència és real
 Des de  l'evolució a la Via Làctia
 M'agraden les històries
 Sobre els àngels, unicorns i els follets ("duendes")
 Ara m'agraden aquestes històries
 Tant com a qualsevol altra persona
 Però quan estic en la recerca del coneixement
 Ja siga simple o abstracte
 Els fets estan a la Ciència
 Els fets estan a la Ciència

 La ciència és real
 La ciència és real
 La ciència és real

 La ciència és real
 des de l'Anatomia a la Geologia
 La ciència és real
 De l'Astrofísica a la Biologia
 Una teoria científica
 No és només un pressentiment o conjectura
 És més com una qüestió
 Que ha estat sotmesa a una gran quantitat de proves
 I quan sorgeix una teoria
 D'acord amb els fets
 La prova està amb la ciència
 La veritat està amb la ciència

 La ciència és real
 La ciència és real
 La ciència és real

 La ciència és real 

16 de setembre 2011

Activitats interactives Biologia 3 ESO

Comencem un nou curs. Internet pot ajudar-vos a aprendre, de manera senzilla i amena, un munt de coses al voltant de l'assignatura. En aquesta primera entrada d'aquest curs, us presente una pàgina del XTEC (xarxa telemàtica educativa de Catalunya) podem comprovar quin és el nostre nivell de coneixements sobre l'assignatura mitjançant tota una sèrie d'exercicis interactius. Una pàgina que us permetrà saber quin és el vostre nivell abans de cada examen.

15 de setembre 2011

Tots els exàmens de selectivitat

On trobar exàmens de selectivitat de les Universitats valencianes d'anys anteriors?

Potser la millor eina per aprovar la selectivitat i també aquest curs. La majoria dels professor basen el seu ensenyament en aquest material.


També hi ha pàgines on podreu cercar proves de PAAU de totes les assignatures, anys i districtes universitaris en pàgines com:

10 de setembre 2011

People moving

Una web molt interessant amb dades molt curioses. Sigueu tafaners.....

Som una multitud!


És possible que no ens adonem, però cadascun de nosaltres és un ecosistema ambulant.Som "nosaltres i la nostra microbiota. La majoria de les vegades que compartim els nostres cossos en harmonia amb els 90 bilions de microbis. Però de vegades la relació es torna polèmica, com quan xuclen la sang xinxes, puces i polls  o quan l'herpes simple o el virus del papiloma causen  l'erupció de pústules repugnants o berrugues.


Principals organismes microbians que conviuen amb nosaltres:
1 Trichophyton El peu d'atleta i els fongs Epidermophyton són microbis filamentosos, paràsits que s'adhereixen als peus nus en les dutxes comunes. Aquestes espècies i els seus familiars poden lliscar sota les ungles i envair altres àrees de la pell, incloent el cuir cabellut i genitals, on desencadenen la tinya i la sarna.



2 flora vaginal de bacteris beneficiosos, en particular els membres de la família Lactobacillus, habiten a la vagina, on segreguen àcid làctic per defensar-se dels invasors hostils, com Candida albicans.






3 Firmicutes i Bacteroides Almenys 500 espècies de bacteris, amb un pes de gairebé 2 Kg, viuen a l'interior de l'intestí humà on descomponen els hidrats de carboni no aprofitats per nosatres i fabriquen  nutrients essencials com les vitamines K i B12. També desplacen als bacteris perjudicials. 




4 Virus del papiloma humà Més  de més de 100 tipus de virus del papiloma humà (VPH) poden infectar als humans, causant una varietat de berrugues. Es transmeten sexualment, i s'estima que almenys el 50 per cent dels homes i dones sexualment actius s'infectaran amb el VPH genital en algun moment. De gran preocupació són els tipus de VPH 16 i 18, el que pot causar càncer de coll uterí, penis, vagina, anus i el recte. La nova vacuna Gardasil protegeix contra els càncers causats per ambdós tipus de VPH.



5 Polls del cap Pediculus humanus capitis  ha estat amb la nostra espècie des de fs molt de temps durant molt de temps: Un ou del poll antic s'ha trobat unit a un floc de cabells de 10.000 anys d'antiguitat. Són insectes plans d'1-2 mm de llarg que xuclen la sang humana i posen els seus ous  al nostre cabell.



6 Estreptococs dentals Si no es renten les dents amb regularitat, és probable que tinguem un biofilm de bacteris (300-500 cèl.lules de gruix) a la superfície de les nostres dents. L'espècie dominant en aquesta placa dental són Streptococcus sanguis i S. mutans.  Els bacteris fermenten els sucres i polímers i secreten  una substància enganxosa que forma la placa dental.






7 àcars Demodex un artròpode petit viu més probable és que en els fol.licles de les pestanyes, mengen, s'aparellen i crien. Tenen forma de cigar de 0,3 mm de llarg  iinfesten el 20 per cent de les persones menors de 20 anys. És més probable que ens infecten amb l'edat, de manera que gairebé totes les persones grans els porten.





8 Culebrilla Quan hagueu tingut varicel·la, el virus, anomenat herpesl-zòster, es queda dins teu per sempre, latent en els nervis prop de la medul·la espinal. L'estrès, l'envelliment, o un sistema immune afeblit poden reactivar el virus, que poden escapolir al llarg de les fibres nervioses, causant dolor persistent i erupcions a la pell-una desagradable malaltia coneguda com herpes zòster




9 Sobre els virus de fòssils 1 / 12 de nostre genoma consisteix en seqüències d'ADN dels virus que van infectar als nostres ancestres milions d'anys enrere. D'acord amb l'epidemiòleg Prescott Deininger de la Universitat de Tulane, aquests i altres paràsits, l'auto-replicants d'ADN han evolucionat amb nosaltres i es poden inserir còpies de si mateixos en el nostre genoma, el que porta a les mutacions que poden provocar noves malalties genètiques.




10 Staphylococcus De mitjana, la pell conté al voltant d'1 bilió de bacteris. Els més comuns són estafilococs, estreptococs i Corynebacterium, que metabolitzen la suor per produir la mala olor corporal. La majoria dels bacteris en realitat ajuden a mantenir la pell sana de competir amb patògens perillosos per als aliments. 

Gens, oxigen i evolució de la Terra

dna terra.jpg 
Un bon article de Daniel Closa,  en el seu blog CENTPEUS, al voltant de l'origen i evolució de la vida. Recomanable, sobretot per als alumnes de 2 BAT.

El nostre planeta ja té uns quants anyets. Arrodonint una mica podem dir que fa uns 4.500 milions d’anys que està donant voltes al Sol. Durant els primers 500 milions d’anys van passar coses interessants per als geòlegs, però encara no hi havia aquest curiós estat de la matèria que anomenem “vida”. Encara no tenim massa clar com va anar, però fa uns 4000 milions d’anys ja hi havia organismes microscòpics fent la seva i  les coses es van començar a posar interessants pels biòlegs.
De totes maneres, el daltabaix important va passar fa 2500 milions d’anys, quan alguns organismes van aprendre a fer fotosíntesi i van començar a deixar anar oxigen a l’atmosfera.  Allò va ser bastant catastròfic en aquell moment. Amb molta facilitat oblidem que l’oxigen és un gas tòxic, verinós, i que tenim sort que l’atmosfera només en conté un 20 %. Si tot fos oxigen aniríem tots plegats ben… oxidats.
Aquesta història s’ha anat descobrint mirant les composicions dels diferents materials que es troben a diferents estrats geològics i observant els fòssils que hi havia. La llauna és que amb els fòssils microscòpics es pot fer poca cosa i els animals i les plantes més grans i interessants van trigar encara molt milions d’anys a sorgir.
Però uns investigadors se les han empescat per esbrinar com va anar la història evolutiva del DNA i veure si coincidia amb la història geològica que hem deduït de la Terra. Com que avui en dia ja tenim les seqüències de moltíssims gens i també tenim idea del ritme al que les mutacions es van acumulant dins el DNA, podem comparar diferents gens i mirar quan temps ha passat des que alguna mutació va fer que un gen inicial esdevingués dos de diferents. Igual que fem arbres evolutius d’organismes, també els podem fer amb els gens.
Per fer-ho van analitzar 3983 famílies de gens de diferents organismes i van descobrir que un 27 %, és a dir, al  voltant d’una quarta part dels nostres gens, van aparèixer sobtadament fa 2800 milions d’anys. En aquell moment va tenir lloc una mena d’explosió evolutiva a nivell genètic dins els organismes de la Terra. I el més interessant és que la majoria d’aquests gens que van sorgir aleshores corresponen a proteïnes que tenen a veure amb el consum d’oxigen.
Les nostres cèl·lules fan servir l’oxigen sobretot en un mecanisme anomenat “cadena de transport d’electrons”. Un sistema molt complex que fem servir per obtenir energia i, bàsicament, per mantenir-nos vius. Doncs sembla que aquesta maquinària va aparèixer en relativament poc temps i que pot ser la clau que va permetre que la vida, limitada fins aleshores a unes cèl·lules que sobrevivien sense fer gran cosa, comencessin a disposar d’una font d’energia molt més gran que els va permetre començar a experimentar noves estructures, noves formes de vida i a colonitzar nous ambients. Així, una atmosfera tòxica va esdevenir una atmosfera extremadament útil, al menys pels organismes que es van poder adaptar a les noves condicions.
Però alguna cosa no acaba d’encaixar del tot. Si mirem les xifres, semblaria que la maquinària per fer servir oxigen va sorgir abans que hi hagués oxigen disponible a l’atmosfera. I aquest no és l’únic detall que no encaixa. Altres dades també semblen diferents a com esperaríem. Per exemple, els enzims que fan servir níquel van aparèixer just quan els nivells de níquel es reduïen notablement a la superfície de la Terra.
En realitat l’únic que passa és que les dades no són tant exactes i precises com ens agradaria. I d’altra banda, una única xifra no pot resumir tota la complexitat del que passa al planeta. Potser alguns organismes aprenien a generar i a fer servir l’oxigen alhora, potser hi havia indrets on l’oxigen s’acumulava localment, potser es generaven simbiosis entre organismes productors i consumidors de manera que l’oxigen no sortia a l’atmosfera…
Poden haver passat moltes coses i simplement encara no en sabem prou, no tenim prou dades per acabar d’afinar la precisió com ens agradaria. Però no passa res. El més interessant és haver pogut anar seguint la aparició de nous gens al llarg dels eons i el comprovar la gran explosió gènica que va tenir lloc fa aproximadament un grapat de milions d’anys.
Bé. I encara més llaminer per un científic és el fet de constatar que resultats obtinguts segons diferents aproximacions potser no acaben d’encaixar perfectament. Això vol dir que algú està equivocat i que alguna teoria cal acabar de polir-la o descartar-la per una de millor. Hi ha qui acusa als científics d’immobilistes i tancats, però aquesta mena de conflictes són la part més interessant de la recerca de la veritat.

Mapa interactiu sobre les conseqüències del canvi climàtic



La UNEP (United Nations Environment Programme) té a la seua web un mapa interactiu  des del que podem consultar exemples de les conseqüències del cambio climàtic en diferents punts del nostre planeta.
Solament cal accedir  a la regió geogràfica que volem analitzar i comparar l'"abans" i el "després" amb una breu explicació. Un bon recurs per assimilar les conseqüències del canvi clinàtic.
Link: UNEP

Introduint les cèl·lules i la seua estructura

Les webs, videos i animacions  que us he seleccionat, seran de gran utilitat per poder assolir els continguts mínims del tema de la cèl·lu...