Pàgines

21 de maig 2010

Hem estat capaços de crear un ésser viu?


En aquest darrer dia de classe de Biologia hem tingut l'oportunitat de'assabentar-nos de la creació d'una  cèl·lula sintètica per part de científics americans. Cal prendre's la notícia amb tranquil·litat i tal com comenta Carl Zimmer caldria raonar si la introducció d'un genoma artificial en una cèl·lula és realment crear vida nova.

17 de maig 2010

Què fas dissabte al matí? Vine't a EXPOCIENCIA 2010



Dissabte pel matí vinent tindrà lloc EXPOCIENCIA 2010,  una jornada de portes obertes organitzada pel Parc científic de la Universitat de València.
Al llarg de tot el matí estan programades una gran varietat d'activitats científiques i tecnològiques per tal que tots els assistents descobrisquen, experienten, i s'apropen d'una forma agradable a allò que és la ciència. els tallers estan pensats per a un públic de TOTES les edats. podeu anar amb els amics o amb tota la família.

Ací teniu el programa d'activitats.
Per arribar-hi podeu utiltzar el Metro  (línea 4, parada RTVV-Santa Gemma) o arribar amb el cotxe. Per a més informació, ací teniu un mapa.


10 de maig 2010

Som una mica Neandertals


Ara que estem estudiant els temes de biologia molecular i enginyeria genètica en classe,  podreu entendre una mica millor el contingut d'aquesta entrada publicada al bloc Centpeus que tracta  de les relacions de parentiu evolutiu entre els humans actuals i els Neandertals. L'article està referint-se a proves de tipus bioquímic que vàreu estudiar en anys anteriors. Us transcric l'article: 

Els detectius saben molt be que per refer una història cal tenir presents tots els detalls, totes les pistes, ja que qualsevol indici ens pot oferir un nou punt de vista que faci canviar l’esquema general o, si més no, alguns detalls de la història. I la setmana passada van sortir a la llum unes noves dades que ens ajuden a entendre una mica més la nostra història, la dels humans. Uns investigadors han descobert que els humans portem una mica de DNA compartit amb els neandertals. Naturalment el titular a la premsa era que els humans s’havien aparellat amb els neandertals. També recalcaven que no podem saber si va ser un mascle sapiens amb una femella neandertal o a l’inrevés.
És comprensible que la imatge d’un neandertal i un sapiens fotent un clau és més espectacular que la nova imatge que aporta a la nostra evolució. Però després d’una estona de bromes, si donem un cop d’ull a com van fer l’estudi trobem coses que també són interessants.
En realitat, fins ara només podíem agafar restes de neandertals i compara-les amb les dels humans actuals o d’altres simis per mirar d’establir semblances i diferències. Això ens ha donat molta informació, però evidentment té uns límits. La gràcia és que fa poc s’han desenvolupat les tècniques per obtenir DNA de les restes dels neandertals. I amb això podem començar a comparar-nos a nivell molecular.
En aquest estudi s’ha comparat el DNA obtingut a partir d’ossos de tres neandertals amb el de cinc humans actuals. També s’ha comparat amb el de ximpanzés, els nostres parents vius més propers. Els cinc humans no van triar-se a l’atzar. Corresponien a un humà sud-africà, un de l’Àfrica occidental, un francès, un xinès i un de Nova Zelanda.
Adoneu-vos que els genomes del xinès i el de Nova Zelanda eren representatius d’humans que mai no van estar en contacte (que sapiguem) amb neandertals. En canvi el francès és una mostra d’humans que si que hi van estar en contacte, ja que en realitat els neandertals eren típicament europeus i per aquí tenim constància que van conviure durant un temps les dues espècies. Finalment els africans eren els representants de l’origen dels humans, abans de la sortida d’Àfrica que va tenir lloc fa uns 70.000 anys.
El primer que han vist és que humans i neandertals estem molt més emparentats entre nosaltres que amb els ximpanzés, cosa que confirma el que deien els estudis purament anatòmics.
Però l’interessant ha estat, és clar, la presencia de gens de neandertals en el genoma dels humans moderns. El primer que cal notar és que no es tracta de gens funcionals. Parlem de zones de DNA que no semblen tenir una particular importància. És evident que no hem heretat dels neandertals la seva capacitat per resistir el fred i aparentment tampoc cap gen d’especial importància. També cal destacar que ells no portaven DNA humà.
Però el més interessant és que tant el francès, com el xinès i el de Nova Zelanda porten DNA neandertal. En canvi, els africans no.
Això indica que els entrecreuaments devien tenir lloc a la zona de l’orient mitjà. Abans que els humans abandonessin Àfrica i s’escampessin per tot el planeta. Els humans que van migrar cap Àsia i Oceania ja portaven els fragments de DNA neandertal a les seves cèl·lules. Uns fragments potser de poca importància funcional, però que deixaven una empremta sobre la nostra història.
Per descomptat caldrà fer més estudis per perfilar millor el que anem descobrint. Però en tot cas, si algun dia algú us vol insultar dient-vos “neandertal”, podeu respondre-li amb tranquil·litat que “efectivament, però només entre un 1 % i un 4 %”.
ACTUALITZACIÓ: 
Més informació al següent enllaç: