25 de novembre 2010

Com pujar a Internet els vostres documents

Ara que ja s'heu animat a publicar coses amb l'ordinador apareixen noves possibilitats. Heu fet un treball (word, powerPoint...) que ha quadat molt bé, però que no podeu publicar perquè és molt gran i no cap al vostre bloc. Què podem fer? Hi ha una pàgina que et permet fer això, és a dir, penjar un treball teu en internet i enllaçar-lo al teu bloc. La utilitat és diu Scribd i us he posat un tutorial que us ensenyarà a utilitzar-lo. Solament necessiteu tenir accés a internet i registar-vos (podeu utilitzar la identitat del correu gmail) Com veieu, sense l'anglés, poc es pot fer en internet

Com fer presentacions tipus pòster en internet

Us passe aquesta web que us permetrà realitzar un pòster electrònic, on podreu posar imatges, enllaços, sons, videos, etc.


Realment, el que he vist que és genial, és l'apartat de professors (Glogster edu). No us preocupeu, ja que no comprovaran si sou professors o no. Es poden fer coses molt interessant com podreu veure en aquesta pàgina

23 de novembre 2010

Meet Mr. Rock Cycle


Una activitat en anglés  que treballarem en claase per conèixer qui era James Hutton i la seua idea d'una Terra dinàmica amb cicles de formació de roques, deformació i erosió:   
Una activitat proposada per Earthlearningidea. .

21 de novembre 2010

Projecte EMPRENDEVIRUS

La Federació Espanyola de Biotecnòlegs (FEBiotec) i el Grup Hespèrides Biotech SL han posat en marxa un nou projecte educatiu per a l'alumnat de segon de Batxillerat, Emprendevirus Humà: injectant el gen de l'emprenedor, que ha estat finançat per la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia i el Ministeri de Ciència i Innovació. Després de l'èxit del projecte educatiu del curs passat, Biotechnofarm en el qual va participar el nostre centre, volem animar-vos a participar. Una gran oportunitat per als nostres alumnes!
De moment podeu anar visitant la web www.emprendevirus.es on trobareu tot tipus d'informació sobre el projecte, els seus terminis d'inscripció i realització. El termini d'inscripció s'iniciarà el proper dilluns 22 de novembre.


17 de novembre 2010

Joan-Ramon Laporte explica què va passar amb la grip A



Entrevista del programa de TV3 SINGULARS. El mes d'agost, l'OMS, l'Organització Mundial de la Salut, anunciava oficialment el final de la pandèmia de grip A que durant més d'un any ha mantingut en alerta el món sencer. Joan-Ramon Laporte, metge farmacòleg i director de la Fundació Institut Català de Farmacologia, ha estat consultor de l'OMS ens explica molt clarament què va passar.

10 de novembre 2010

Article sobre una malaltia: la ràbia

A continuació teniu l'article escrit per la vostra companya Júlia de la Fuente, després d'haver estat corregit pel professor. Es basa en una notícia real, completada amb la informació que podeu tenir en internet, en aquest cas, en la wikipèdia. Pot servir-vos d'exemple del que volia el professor:
Un home és mossegat per un gos rabiós
El passat 5 de novembre un gos rabiós va mossegar Joan, un home que passejava per un parc. Sembla ser que el gos estaba a soles i l´home se li va apropar per tal de fer-li carícies. El gos es va comportar de forma agresiva, li va mostrar les dents i, segons després, li va mossegar, Joan va acudir a l´hospital mes proper i li van diagnosticar la rábia. El gos va ser sacrificat hores després.
Andrés Pomar, metge de l'hospital La Fe, ens propocionà aquesta informació sobre la malaltia: la ràbia és una malaltia aguda infecciosa d'origen viral que afecta el sistema nerviós. El virus de la ràbia es troba difós per tot el planeta i ataca els mamífers domèstics i salvatges, tot incloent l'home. Es troba a la saliva i en les secrecions dels animals infectats i pot trnsmetre's a l'home quan un animal infectat l'ataca i li provoca  alguna lesió per mossegada. També pot ser transmesa quan un individu que té algun tall a la pell (via d'entrada del virus) té contacte amb les secrecions salivals d'un animal infectat. a més dels gossos, també pot ser transmesa pe altres animals com: gats, rat-penats, mangostes, guineus, fures, óssos rentadors i llops.

 Fotografía del  rabiós presa per Antonio amic del afectat.

La malaltia, si no es tracta amb la màxima urgència, acaba provocant la mort del malalt. El virus té una primera multiplicació als músculs i després passa al sistema nerviós. Hi ha una fase d'incubació d'uns quants mesos on no apareix cap símptoma. però després apareixen símptomes com hiperactivitat, ansietat, espasmes que pot acabar en un estat de coma i mort per parada cardíaca. Joan va tindre sort ja que va anar a l’hospital poques hores després de la mossegada. La cura va consistir en  rentar la mossegada amb jabó i un procés de  vacunació preventiva.

Els veïns de la zona estan consternats ja que mai havien vist aquest gos pel barri i desconeixen qui es el responsable de la seua cura i manutenció. A la fi tot va quedar en un ensurt.  Joan está sá i el gos no tornarà a mossegar altra persona, encara que la policia encara investiga qui era la persona responsable d'aquest gos. Com evitar el risc de contraure aquesta malaltia? el millor és prevenir. els gossos mascota han d'estar sans i vacunats per un veterinari. D'aquesta manera evitarem que contraguen la malaltia i la puguen transmetre a les persones.


09 de novembre 2010

Llibre de lectura: No em bacil·lis !

Aquesta avaluació es proposa la lectura d'un llibre relacionat amb el tema de salut i malaltia. L'activitat és voluntària, però pot suposar fins a un punt més en la nota de l'avaluació. Aquells que estiguen interessats hauran de contestar unes qüestions sobre el llibre i fer un control de lectura el dia 16 de desembre.
Els interessats hauran de comunicar-lo al professor el més prompte possible.

En aquest enllaç teniu les activitats que cal realitzar


Apunts del tema BIOSFERA

Us adjunte els meus apunts sobre el tema de la Biosfera.Molt senzill. Espere que us siguen útils.

04 de novembre 2010

Un diari digital de la ciència

Acabe d'enterar-se mitjançant el bloc, el buit de temps de l'existència de Global Talent, un diari digital de ciència i innovació. Es tracta d'un producte periodístic molt innovador nascut sota el paraigua del Pacte Nacional per a la recerca i la innovació de Catalunya i està dirigit pel veterà periodista científic Xavier Pujol Gebellí. Un lloc per visitat si voleu estar al dia.

03 de novembre 2010

De Copenhaguen a Cancún: El canvi climàtic ja no sembla urgent

Us transcric aquest interessant article d'actualitat al voltant de la percepció del canvi climàtic.

Biodiversitat: i això què vol dir?

Biodiversitat: i això què vol dir?
Una enquesta de la Comissió Europea analitza com els europeus perceben la biodiversitat i els reptes associats

Ambientòleg i periodista
30-10-2010

Has sentit a parlar del terme biodiversitat? Estàs ben informat sobre la pèrdua d'espècies i d'hàbitats? Saps què és la xarxa Natura 2000? T'esforces per protegir la natura? Aquestes són algunes de les preguntes que una enquesta recent de la Comissió Europea ha plantejat a 27.000 ciutadans dels 27 Estats membres de la Unió Europea (uns 1.000 ciutadans per Estat, enquestats a principi de febrer de 2010). Una enquesta similar ja es va fer l'any 2007, de manera que els resultats actuals permeten veure l'evolució de la percepció ciutadana de la biodiversitat al vell continent.
Els resultats d'aquestes enquestes posen de manifest que cal incrementar l'esforç d'informar la ciutadania sobre el valor, la utilitat i la necessitat de conservar la biodiversitat i els espais naturals. De fet, aquest és l'objectiu de les Nacions Unides quan va declarar el 2010 com l'Any internacional de la biodiversitat. Així mateix, la Comissió Europea s'ha fixat com a objectiu per al 2020 aturar la pèrdua de biodiversitat i la degradació dels serveis ecosistèmics.
Segons l'enquesta de 2010, dues terceres parts dels europeus estan familiaritzats amb el terme biodiversitat: un 38% en coneix el significat (tres punts per sobre de l'any 2007) i un 28% n'ha sentit a parlar però no sap què significa. Per països, els austríacs i els alemanys són els que tenen nivells més alts de coneixement (tres quartes parts en saben el significat). A l'Estat espanyol, un 30% dels enquestats no n'ha sentit a parlar mai, un 31% sí però no sap què vol dir, i un 39% en coneix el significat.
Perdem biodiversitat, però en som conscients?
La visió sobre la pèrdua de biodiversitat, que a Europa -i al món- segueix sense aturar-se tal com exposen múltiples informes, és un altre dels aspectes analitzats a l'enquesta. Una tercera part d'europeus se sent ben informat sobre aquest problema, un resultat similar al del 2007. Novament els alemanys i els austríacs són els que se senten més ben informats, mentre que a Espanya en són una tercera part.
Un cop els enquestats són informats del problema, un 85% consideren que és seriós (molt o bastant) a escala del seu país i a escala europea, i un 93% que ho és a escala global. Si ens centrem en la importància que donen els ciutadans a aquest problema al seu país, les respostes mostren una gran variabilitat: en un extrem hi ha els finesos (només un 9% creu que al seu país el problema és molt seriós) i a l'altre els portuguesos (un 72% creu que és molt seriós). En el cas del espanyols, un 39% el consideren un problema molt seriós.
Però, fins a quin punt els europeus se senten afectats personalment per la pèrdua d'espècies i ecosistemes? Només un 17% se senten afectats, mentre que la majoria (tres de cada quatre) pensen que tindrà un impacte en el futur. A l'altre extrem, només un 9% consideren que no tindrà cap efecte.
Què fem, i què hem de fer per protegir la biodiversitat?
Preguntats per la seva implicació personal en la protecció de la biodiversitat, un 70% dels ciutadans europeus responen que fan algun esforç, tot i que d'aquests, la meitat diuen que podrien fer un esforç més gran. Al 2007, eren un 67%. A l'altre costat, un 28% responen que no fan cap esforç, si bé la majoria d'aquests ho atribueixen al fet que no saben què fer. Portugal, Eslovènia i Bèlgica són els països més compromesos: un 87% diuen que s'esforcen per conservar la biodiversitat. Espanya destaca en aquest grup capdavanter, amb un 83% de ciutadans implicats; d'aquests, però, la gran majoria diuen que podrien fer més esforços. A l'altre extrem, un 11% dels espanyols enquestats no s'esforcen perquè no saben què fer, i un 6% no ho fan per altres raons.
Les tres mesures més prioritàries que hauria d'emprendre la Unió Europea per protegir la biodiversitat són, segons els enquestats, introduir regulacions estrictes en els sectors econòmics que impacten sobre la natura (un 30% dels enquestats), informar millor els ciutadans sobre la importància de la biodiversitat (un 22%), i augmentar el nombre d'espais naturals protegits a Europa (un 14%).
Grau de coneixement dels espais naturals protegits
La xarxa Natura 2000, un conjunt de més de 26.000 espais naturals protegits que ocupa gairebé una cinquena part de la superfície terrestre de la Unió Europea, és un instrument desconegut per la pràctica totalitat dels europeus. Quasi 8 de cada 10 enquestats diuen que mai n'han sentit a parlar, pràcticament igual que al 2007. El grau de desconeixement de Natura 2000, varia segons els països: al Regne Unit i a Irlanda un 96-97% no n'han sentit a parlar mai, mentre que a Bèlgica i a Finlàndia només són un 27 i un 19% respectivament. Val a dir, però, que a Finlàndia, del 81% de persones que n'han sentit a parlar, la meitat no saben què és. A Espanya un 84% dels enquestats no han sentit a parlar mai de la xarxa Natura 2000.
Preguntats pels rols que juguen els espais protegits en general, la meitat dels europeus consideren que el més important és el de protegir espècies de plantes i animals amenaçades. La resta de rols prioritaris són, per aquest ordre,  aturar la destrucció de zones valuoses (un 43%), mantenir els serveis de proveïment d'aigua i aire net (un 38%), promoure usos del sòl compatibles amb la natura (un 24%) i estimular l'ecoturisme i altres oportunitats recreatives (un 11%).
I, per acabar, quina visió es té de l'impacte de l'activitat humana sobre la protecció d'espais naturals? Només un 6% dels enquestats considera acceptable que el desenvolupament econòmic degradi o destrueixi zones protegides, mentre que un 41% creu que s'hauria de prohibir quan afecti espais protegits. En un terme mig se situa la meitat dels enquestats, que considera que només són acceptables desenvolupaments que afectin espais protegits quan aquests tinguin un gran interès públic i els seus efectes siguin degudament compensats.

Introduint les cèl·lules i la seua estructura

Les webs, videos i animacions  que us he seleccionat, seran de gran utilitat per poder assolir els continguts mínims del tema de la cèl·lu...